Un club de regates a la Devesa

Un grup d'entitats de lleure va demanar construir un estany artificial per fer competicions

JESÚS BADENES (DIARI DE GIRONA)
La Devesa provoca una barreja als gironins de sentiments entre el menyspreu i l'orgull. Desenes d'usos diferents, projectes estrambòtics o idees no concretades han marcat la història dels seus gairebé quatre segles. Davant la polèmica per la construcció d'un pavelló, Diari de Girona farà un repàs a algunes d'aquestes intervencions en una sèrie de reportatges per explicar quins han estat els usos i quin el passat d'aquest parc urbà de 40 hectàrees i amb milers de plàtans.

La Devesa ha estat testimoni mut del pas de quatre segles. En els darrers 150 anys, ha estat el calaix de sastre de Girona. Desenes d'usos estrambòtics, projectes voluntariosos, idees brillants i definitives i un bon grapat de papers oblidats en els calaixos de les administracions han marcat la Història d'un espai emblemàtic de la ciutat. Les seves gairebé 40 hectàrees han estat tan temptadores per al poder polític, com admirades i rebutjades per totes les generacions de gironins.
La Devesa seria unes gran golfes de Girona, si no fós perquè es troba en la part baixa de la ciutat. Tot i que la llegenda situa els seus orígens amb l'arribada de les tropes napoleòniques, aquesta gran parc urbà tal com ara es coneix, va ser creat entre 1856 i 1862, sota el mandat de Marià Hernández com alcalde de Girona. Les grans avingudes, passeigs i jardins van ser dissenyades per l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol.
La primera referència a aquesta zona es troba al segle XV quan el rei Alfons V dóna a la ciutat uns terrenys sorrencs a la riba del Ter com explica la fitxa de protecció del parc del Pla general actual. A finals del segle XVII, ja és citat un passeig arbrat a la ciutat de Girona i el 1796 el Comandant General del Principat ordena el repoblament dels 10.000 arbres tal·lats que es van utilitzar en la defensa de la ciutat.
Durant el segel XIX s'acaba de perfilar la Devesa tal com es coneguda ara. El 1837 es planten 840 arbres. Entre 1842 i 1857, es planten més de 17.000 plàtans, segons consta en la fitxa de la Devesa. També en aquesta época s'amplien els Jardins Francesos.

Ambició per omplir-la
La seva extensió ha fet que sempre que hagi donat la sensació de zona infrautilitzada. Significatiu és que uns 40 anys després ja hi havia qui plantejava una reforma per acollir quantes més activitats millor.
La pàgina 8 del Diario de Gerona del 31 d'octubre de 1889 recollia una proposta sorgida de la societat civil i que hauria canviat substancialment la configuració de la Devesa. Segons el rotatiu, "alguns dels nostres regidors fent-se ressò del desig manifestat per diversos joves de distintes Societats de lleure d'aquesta ciutat ha proposat a la Corporació municipal la construcció d'un gran estany en la Devesa, on es pot establir un club de regates proporcionant així a la població un alicient més". Ja en aquell moment, el redactor veia que actuar al parc seria més interessant que moltes altres actuacions municipals. L'escrit deia "No ens sembla una idea dolenta, pel contrari la trobem del tot d'acord i veuriem amb vertader gust que es portarà a terme, puix de molta més utilitat seria que d'altres que han costat molts milers de pessetes i no serveixen per maleïda la cosa".
Tot i l'absurda idea de l'estany artificial, el cert és que la Devesa també ha tingut un ús esportiu molt freqüent. Amb una característica comuna -com es podrà veure en el conjunt del reportatge-: la Devesa és el gran parc esportiu i de lleure a l'aire lliure. Els edificis coberts no apareixerien fins ben entrat el segle XX i amb desigual fortuna.
Una prova que la Devesa era també un espai per les Festes de Sant Narcís ja al segle XIX, la dona el amteix rotatiu el 1889. El dia 3 de novembre hi havia programada "a les deus de la tarda una gran carrera de velocíp al passeig principal de la Devesa, que serà amenitzat per la música del Regiment d'Àsia".
El fet que històricament hagi estat refugi idoni de petits delinqüents, que actuaven a l'empara dels arbres, va contribuir a augmentar aquesta sensació d'espai desaprofitat i ha mantingut encesa la flama de la necessària reforma. No és una situació recent.


Un refugi per a delinqüents i militars
Segons deia el mateix Diario de Gerona, el gener de 1890 "van ser detinguts quatre individus, un dels quals havia pres part en la temptativa de robatori a mà armada que contra una casa de camp de Celrà, va tenir lloc el dia 17".
Els gironins també han convertit -amb el pas dels segles- la Devesa en l'espai on fer tot allò que no es podia fer en un altre lloc. Durant alguns anys, els militars hi feien instrucció.
Així, algunes de les primeres manifestacions obreres van tenir com a escenari el Camp de Mart perquè el Govern Civil no autoritzava que es fessin al centre de la ciutat.