El perquè del «Salvem la Devesa»

Algunes veus diuen que l´oposició ciutadana al pavelló de la Devesa és irracional perquè el seu impacte sobre el parc serà moderat. Fins i tot n´hi ha de més agosarats, com l´exalcalde Nadal, que sostenen que els grans equipaments són els que han de donar centralitat al parc. Personalment pensem que aquesta visió està fora de temps i de context. No es pot abordar el futur de la Devesa sense intuir quins seran els anhels dels ciutadans en el futur immediat.
Girona ha patit en els seus primers 25 anys de democràcia un procés urbanitzador molt intensiu, que ara provoca problemes de difícil resolució. Tenim barris sencers sense sòl disponible per emplaçar-hi els equipaments municipals que necessitem. Avui un dels principals maldecaps del consistori són on emplaçar les noves escoles, les escoles bressol, els instituts, les instal·lacions esportives, els parcs mòbils de recollida de residus, fins i tot ara que tenim un Govern disposat a fer habitatge públic ens falta sòl per posar-lo a disposició. L´urbanisme implantat en l´època Nadal no va saber preveure ni l´increment de la natalitat, ni les noves demandes ciutadanes. Santa Eugènia és el millor exemple d´un barri amb una densitat urbanística excesiva que fa difícil assumir reptes de futur com la immigració. La necessitat d´espais de convivència topa amb un ­barri sense zones verdes que lluita per tal que el darrer reducte que queda, la Frontissa, esdevingui una zona verda i no un vial més de trànsit i aparcament. I si Santa Eugenia posa la nota en la manca de zones verdes, el barri del Guell-Devesa la posa amb la manca d´equipaments. Els antics horts del Güell van donar lloc a un barri relativament nou on l´Ajuntament va decidir convertir-se en agent promotor de la urbanització però va negligir en la reserva de sòl per als equipaments necessaris. No hi ha espai ni per un centre cívic, ni per una escola bressol, ni òbviament per a un pavelló esportiu.
Estant així les coses hom pot comprendre que la temptació d´ubicar-lo a la Devesa esdevé més que una simple opció. Però curiosament aquells que davant la manca de sòl disponible defensen ubicar un pavelló esportiu a la Devesa es mostren insensibles a un problema de la mateixa naturalesa. Tenim un excés de ciment i asfalt i, per això, el verd esdevé ara d´un valor insubstituible. Tant alt com perquè els veïns rebutgin fins i tot d´ubicar-hi un pavelló esportiu. El perquè del «Salvem la Devesa» és d´una lògica aclaparadora. A Girona només tenim tres parcs urbans: La Devesa, el parc del Migdia i el parc Central, i aquest últim té els dies comptats a causa de l´enorme estació del TAV que ocuparà gairebé la meitat de la superfície actual. Amb aquesta situació algú pot sorprendre´s que els ciutadans s´alcin en armes quan els parlen d´urbanitzar la Devesa?
Com deiem a l´inici de l´article, el futur de la Devesa ha de respondre a aquest nou context que, forçosament és diferent del context de creixement econòmic i urbanístic dels anys 80. I també ha de tenir en compte els anhels de les generacions que pugen i per les quals el dret al medi ambient és i serà un dret irrenunciable. Si les zones verdes ara ja se´ns queden curtes per a la dimensió de la ciutat, podem imaginar com de curtes es quedaran en el futur quan els nostres fills, educats en una nova cultura del medi ambient, expressin els seus anhels d´espais lliures i verds? Qui plantegi la dicotomia en forma de pavelló o parc s´equivoca. La ciutat necessita un pavelló esportiu però sense perdre ni un metre més d´espai verd no urbanitzat. No hi ha una prioritat per damunt de l´altre. El parc de la Devesa, avui certament abandonat, ha d´esdevenir, per la seva dimensió, la zona verda de referencia a la ciutat. I el pavelló ha d´ubicar-se en un espai alternatiu més optim per a la urbanització. Des d´ICV-EUiA hem proposat ubicar-lo molt a prop d´allà on es proposa ara. A l´altra banda del riu, al costat dret del pavelló de Fontajau, un espai asfaltat amb molta pendent que és perfectament prescindible i no resta del verd urbà si no de l´asfalt i dels cotxes. A més estem convençuts que aquesta ubicació permetria augmentar les sinergies entre el pavelló actual de Fontajau, on la dinàmica de l´esport d´èlit es preponderant, amb les dinàmiques d´esport base previstes en el nou pavelló. L´emplaçament de Fontajau el fa proper als ­barris del nord sense allunyar-se del centre de la ciutat. La diferència entre una i altra ubicació prou feines arriba als cinc minuts a peu.
Si governar és també planificar el futur, aquest és un debat en el qual cal oblidar d´on venim, i els errors o encerts comesos per governs anteriors, per situar-nos en un projecte de futur que respongui a les demandes ciutadanes. La voluntat de molts ciutadans, també d´ICV-EUiA és per aquest ordre preservar el caràcter no urbanitzable de la Devesa, ordenar i millorar l´espai perquè esdevingui un parc urbà de referència obligada.

*Joan Oloriz, Enric Pardo i Núria Terés, regidors d´ICV-EUiA a Girona