Compreu loteria de l'Associació de Veïns!!

Memorial Xesco Boix

Torneig de bàsquet de La Devesa 3X3

Girona porta a Patrimoni el projecte del polèmic pavelló de la Devesa

La comissió podria aprovar divendres el projecte executiu de l'equipament, valorat en 4,2 milions

Usuaris de l'actual zona esportiva i veïns de la Devesa van manifestar-se fa uns dies contra el pavelló. aniol resclosa


GIRONA TAPI CARRERAS (diari de Girona)

La Comissió de Patrimoni dels Serveis Territorials de Cultura de Girona té sobre la taula el projecte executiu i bàsic del pavelló esportiu de la Devesa de Girona. La comissió de Patrimoni es reunirà aquest divendres i podria donar el vistiplau definitiu a aquest polèmic projecte, que ha rebut el rebuig d'una part de la ciutadania. Si no hi ha cap imprevist, el projecte serà un dels punts de l'ordre del dia. Els encarregats de redactar el projecte han estat Josep Cargol i Ricard Turón. Van entrar tota la documentació a l'Ajuntament de Girona el 26 de febrer d'aquest any, sense fer soroll. Primer havien planejat un projecte pensat per ocupar 2.656 metres quadrats, segons els havia assenyalat l'Ajuntament. Posteriorment, van modificar-lo per tal d'adaptar-lo a una categoria superior i amb una superfície major, arribant als 3.230 metres quadrats i que tindrà tres plantes (una i mitja serà soterrada). Els arquitectes han batejat l'edifici com New Niu (Nou Niu), en el que es pot convertir en la segona part de la polèmica del primer "El Niu", el mòdul prefabricat que funciona com a taller d'artistes, situat sobre l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament a la Rambla.El pressupost per construir l'equipament esportiu s'enfila fins als 4.207.302,16 euros. Per cobrir el finançament, l'Ajuntament no té, de moment, concedida cap subvenció. El consistori sí que té reservats uns dos milions d'euros, fruit de les reserves pressupostàries dels darrers dos anys, precisament per a la construcció de l'edici de la Devesa. També ha demanat una subvenció d'un milió d'euros al Consell Català de l'Esport. L'alcaldessa, Anna Pagans, va enviar el projecte del pavelló a la Comissió de Patrimoni a finals del mes de maig, demanant que li donés llum verd.

Comunicat adreçat als ciutadans de Girona

Som una colla d'esportistes que utilitzem el Parc de la Devesa des-de fa més de 40 anys, per fer esport a l'aire lliure.  Concretament som el grup Devesa B, i practiquem el futbol. Fa 45 anys engrescats per en Jaume Pol, vam començar a jugar a futbol a prop del Camp de Mart, des de llavors no hem deixat d'anar-hi cap dissabte, faci sol, plogui, nevi o  faci vent, en total som una  trentena de persones que volem continuar gaudint  d'aquest esport. Els dissabtes, jugant, fins i tot tenim tres generacions aplegades, el més gran amb 72 anys i el més jove 28. I ara ens volen fer fora ! .

 

 Al llarg dels  últims anys hem jugat en aquest indret amb un permís de l'Ajuntament que sol.licitavem cada any a través de l'imprès corresponent. Des d'aquest grup, sempre hem agraït a l'equip de govern aquesta deferència cap a nosaltres; per això ens sembla si més no, poc normal que aquest Ajuntament socialista tingui com objectiu deixar perdre un indret tan natural i emblemàtic com és el Camp de Mart de la  Devesa.

Els jugadors de  frontó de la Devesa vam començar a jugar fa 35 anys , en aquest espai han passat glories d'aquest esport i fins i tot s'han fet campionats de Catalunya . Som més d'un centenar de persones que utilitzem les instal·lacions  tres cops a la setmana. Personatges importants d'aquest esport que han estat amb nosaltres són :  Lluís Soy, Ramon Bassó , Manuel Colls, Xavier Galindo, Antonio Baltierra i Jordi Mitjà .  Actualment podem dir amb satisfacció que tenim gent que va des-de els 16 anys el més jove, fins els 87, el més gran.  Tots plegats durant aquests més de 40 anys hem mantingut les instal·lacions  en condicions  i hem vetllat  pel seu estat de manteniment , cosa que l'Ajuntament no ha fet.  I ara ens volen fer fora ! .

Nosaltres sempre hem demanat uns vestidors nous i que les instal·lacions fossin adequades, el que ha fet l'Ajuntament sempre ha estat passar de tot i deixar-ho degradar.  Ara diuen que volen arranjar-ho, la millor manera és traient el frontó(a canvi posaran una pista de pàdel, un esport molt arrelat a la nostra ciutat segons ens volen fer creure). També ens volen treure el petit espai per jugar a futbol prop de la pista semi-descoberta, perquè no volen entendre que aquest és l'espai que hem utilitzat durant més de 40 anys.   Estem d'acord en arranjar el frontó, els vestidors, la pista de futbol 7, però no estem d'acord que per culpa de voler posar un pavelló dins del parc, facin aquesta remodelació.

 La Plataforma Salvem la -Devesa i  l'Associació de veïns Devesa-Güell hem deixat molt clar que estem a favor de l'esport a l'aire lliure, que no volem un pavelló dins del Parc i que ens avalen les prop de 5.000 signatures i un procés participatiu , on la ciutat de Girona demana que no és posi un Pavelló dins del Parc, que aquest sigui un espai d'esport a l'aire lliure i que és remodelin els espais que ja tenim sense cap obra faraònica. 

 

Es per aquest motiu que demanem a l'Alcaldessa Sra. Anna Pagans que escolti als gironins d'una vegada per totes, que consensuï  amb les parts implicades el projecte de remodelació del Parc , perquè tots plegats quan recordem la historia de la ciutat, podem dir que Anna Pagans va ser qui va salvar el Parc de la Devesa i no pas qui se'l va acabar de carregar.

Atentament:

Mes de 150 jugadors de frontó

Més de 40 jugadors de futbol

Associació de veïns Devesa-Güell

Plataforma Salvem la Devesa

Molts de ciutadans gironins que han quedat en l'oblit d'algun procés participatiu dirigit per l'Ajuntament, ja que hores d'ara, ja ha passat 1 any i encara no s'ha donat cap resultat   (evidentment si ho tinguessin clar, ja ho haurien pronunciat a tort i dret en rodes de premsa ). Dels resultats, hores d'ara només  en donen una petita pinzellada per sortir del pas.

 

Volem Bicing !

Dissabte 21 de març Bicicletada Popular "Volem el Bicing JA!"Estem farts que diguin que ho faran i no ho facin. Diuen que es una despesa quan es un estalvi. Els diners de l’Ajuntament son els NOSTRES diners. Amb el bicing ens estalviem de comprar bici i de que ens la robin. També estalviem en benzina, pàrking, multes, reparacions, etc Sortida de la plaça Catalunya de Girona a les 11 del mati, per fer una volta d’unes dues hores per Girona i Salt tot reclamant la bicicleta pública per les nostres comarques.

Una passejada literària per la Devesa

Passejada per la Devesa.
El dissabte 21 de març a les 11h del matí al "balcó dels músics", la plataforma sobre el rec d'abans de l'antic Rosaleda.
Activitat organitzada per Amics de la Unesco com a Celebració del dia de la Poesia.


LA DEVESA I ELS SEUS AUTORS (ss.XX-XXI)

ARAGÓ, Narcís-Jordi: “Glòria i malefici de la Devesa” [fragment], Girona ara i sempre (una crònica), Girona, CCG eds.-Fundació Valvi, 2008 (1a ed. 1982).

CASTAÑO, Manuel: “La Devesa d’abans”, Temps de penúria, Barcelona, Empúries, 1987.

COMADIRA, Narcís: “La Devesa perduda”, Terra natal (1978), a Formes de l’ombra. Poesia 1966-2002, Barcelona, Eds.62-Empúries, 2002.

COMPTE, Francesc: “Arborètum” [inèdit]

COSTA-PAU, Roger: “Poema en semiesfera”, La Devesa. El nostre tresor natural, Girona, Ajuntament de Girona, 2002.

DIEZ, Xavier: “Plàtans d’abril”, Cartografia de la desolació, Vic, Emboscall, 2006.

D’ESPONA, Imma: “Arbre”, Instants, Granollers, Tarafa, 2007.

FERRER i MATÓ, Àngela : “La Devesa al capvespre” [inèdit]

FONT, M. Rosa: “Claustre”, La llum primera, València, Eliseu Climent ed., 2005.

JORDI, Carme: “Tanka” [inèdit]

LUCERO, Lluís: “El brollador de la Devesa”, Revista de Girona, 231, juliol-agost de 2005.

MARGARIT, Joan: “Llum de Girona”, Poesia amorosa completa, Barcelona, Proa, 2001.

MORENTE, Imma: “Jardín de infancia”, Los paisajes del viento, Girona, Papers on demand,
2006.

MUNTANÉ, Miquel-Lluís: “Diumenge 21 d’agost” [fragment], La seducció dels rius, Maçaners, Abadia editors, 2006.

NARANJO, Eva: “Simbiosi” [inèdit]

OLIVA, Isabel: “La noia de la trena”, Col·leccionista de tardes, Girona, CCG eds., 2006.

REXACH, Agustina: “La Devesa”, El joc de la melodia, Girona, Ed. Edimurtra, 1987; Itinerari personal (De Girona a la Garrotxa), Girona, Ed. Edimurtra, 1989.

RIERA, Marcel: “Devesa” [inèdit]

SUNYER, Salvador: “Primavera”, Fires de Sant Narcís, 1957, a La Girona dels poetes, Girona, CCG eds.-Fundació Valvi, 2004.

TARGA, Adrià: “Fires de Sant Narcís”, L’exili de Constança, Valls, Cossetània eds., 2008.

VÀZQUEZ, Eva, “La cua del paó”, La Devesa. El nostre tresor natural, Girona, Ajuntament de Girona, 2002.

VIÑAS, Nemesi: “Esgarrifança de capvespre d’agost”, [F] Fills de llarga caminada, Girona, Papers on demand, 2003.

Els misteris de la Devesa

Lluís Bosch Martí (Diari de Girona)

Tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa.

Els vells mags: Merlín i Morgana es retroben passejant per la Devesa a la recerca de l'eterna joventut, saviesa i amor. Cada matí o capvespre la noia sense horaris sortia, tant si feia sol com si el dia era gris o plujós a passejar el seu gran gos. Si l'observem en passar, la veurem amb el seu pas ferm i decidit, aguantant i frenant els impulsos i les ànsies de córrer del gos pels espais lliuresÉ A pesar de la seva aparent fermesa, la delaten els seus immensos i tristos ulls; Una mirada, que amaga profundes solituds, orfandat i desesperació de no poder realitzar els treballs intel·lectuals que durant anys s'ha preparat. Per a mi aquesta enigmàtica noia, és una nova Virginia Woolf gironina, que es passa els dies passejant el gos, devorant llibres, diaris, cafès i escrivint els seus magnífics i incompresos articles en una premsa i ciutat que no la valora ni la mereix.En una no-ciutat petita com Girona estàvem predestinats a trobar-nos. A continuació els explicaré com vaig conèixer la inquietant dona del gos. Fou durant un dels meus freqüents i solitaris passejos per la Devesa. És curiós que aquesta noia, d'edat intemporal i d'aire espectral, podria passar ara per una noia que fou assassinada a la Devesa, pel seu amant durant la Guerra de la Independència perquè no fos violada pels soldats francesos. El noi es convertí en gos i aleshores aquests dos misteriosos personatges en certes nits de clar de lluna vaguen sols per la devesa. I només els poden veure alguns iniciats esotèrics com ara servidor. Aquesta és una romàntica història -desprès me'n vaig assabentar- que està escrivint ella, la noia del gos.No vull amagar que tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: en totes les seves dimensions, ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa. En especial els dies de pluja i vent. I sobretot els capvespres multicolors de la tardor. Ja feia dies que de lluny veia jugar amb el seu gos una misteriosa noia molt prima i esvelta, d'aire existencialista i amb els ulls de la Juliette Greco. Us preguntareu, amics meus, com "entràrem en contacte". Doncs segons la direcció del nostre passeig, ens apropàvem o ens allunyàvem. Ella, sense immutar-se, jugava pensarosa amb el seu gos i evitava qualsevol apropament. No vull negar que cada dia em fascinava més aquesta misteriosa noia, que tirava el pal al seu gos com si fos una javelina en mig d'una elegants moviments d'una amazona de l'antiguitat greco-romana. No parava de seguir-la amb la mirada i veure com el seu poderós animalot no li tornava mai el pal i li n'exigia immediatament un altre i un altre; i furiós bordava de seguida a qui s'apropava a la seva senyora; doncs el gos, com tots els gossos, solen ser terriblement gelosos i volen per a ells sols a les seves mestresses. Un dia em vaig atrevir a apropar-m'hi més i intentar parlar amb ella, en el mateix moment el gos que volava darrere el pal es girà i m'assaltà com una tromba sobre meu. Em va tirar a terra, per devorar-me? Va ser gràcies a aquest petit accident que vaig conèixer la noia del gos. Ella m'ajudà a aixecar tot renyant l'animal i demanant-me disculpes. Ens vam presentar i mentre m'ajudava li va caure un voluminós llibre que li vaig recollir ràpidament tot mirant intrigar de quin autor i quina obra era. No es tractava de cap novel·la ni best-seller, sinó de La Divina Comèdia de Dant. Ella, que era molt suspicaç, mig enfadada em va comentar: "Que trobes estrany que una noia que es passeja sola amb el seu gos estigui llegint el llibre de Dant?" I tota nerviosa va encendre una cigarreta, -que no m'invità- i sense a penes acomiadar-se se'n va anar arrossegada pel gos. No s'alarmin, amics lectors, que al cap d'uns dies ens vam retrobar i aquesta vegada va estar més simpàtica i comunicativa, i m'ensenyà el nou llibre qe portava: la famosa novel·la L'amant de Lady Chaterley de D.H. Lawrence. A partir d'aquell dia, durant no sé quant de temps, vàrem tenir un apassionat romanç, relació de grans intercanvis de llibres, lectures, poemes i escrits. I és que el secret de la misteriosa noia del gos era que volia ser escriptora! I tal com les heroïnes romàntiques de les novel·les de Gerard de Nerval, aquesta noia era un ésser turmentat, dual, melagiós i difícil d'acontentar. No acceptava la mediocritat, ni els límits de la nostra societat. Tenia unes profundes insatisfaccions i se sentia enormement frustrada i reprimida en les seves ambicions existencials, literàries i professionals. S'evadia i s'embriagava, com diria Baudelaire, de passejos i lectures i d'amors i amistats impossibles. Per això es reencarnava en una mena de deessa, bruixa, sirena, entre innocent i perversa. I com totes les veritables dones, tenia una infinita nostàlgia, d'una vida més bella i superior. De sobte van desaparèixer, ella i el gos, de les avingudes de la Devesa. No saben si se'n va anar de viatge cap els seus remots mars del sud. Avui tornant a passejar sol per la Devesa, rellegeixo Las coplas de Jorge Manrique, que és l'únic llibre que ella em va regalar: "Parto yo triste amador de amores desengañado, de amores que no de amor".

Referèndum, ja

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona) Ens facin un favor. Agafin la participança, embalin-la en una caixa de fusta massissa i ribets roses, paguin els ports del viatge, i escriguin en el lloc del destinatari: carrer de l'oblit, sense número. Pernambuco (Brasil). L'autèntica democràcia municipal és la consulta directa als ciutadans. No hi ha més invents. O passen del poble i d'aquí quatre anys ens veiem tots les cares i les orelles; o tenen en compte els ciutadans i ciutadanes i quan un tema d'interès cabdal per al futur de la ciutat susciti debat organitzen un referèndum. Creguin-me: enviïn la participança a Pernambuco. A Santa Eugènia i a la Devesa ho entendran i, no només no els en faran cap retret, sinó que ho aplaudiran. Quan els paràmetres original de la participança van passar pel Ple resclosit d'anys de poder de l'Ajuntament de Girona, ja s'havia d'haver previst que l'instrument naixia sense cap possibilitat. I és que la innocència ens perd. De què, els qui han fet i desfet al seu aire la ciutat durant dècades haurien de voler-se sotmetre a la voluntat del poble? De què? Del cap i casal de Catalunya ens ha arribat l'exemple d'esplèndides iniciatives que aquí s'han menystingut: l'àrea metropolitana, la unificació de bitllets d'autobús amb els pobles veïns, la promoció del territori... A la molt sàvia Girona, hem aconseguit mig barallar-nos amb els veïns de Salt i els de Sarrià; tenim bitllets diferents de bus i tothom fa la guerra pel seu costat en temes de promoció. A Barcelona, mostren una vegada més el camí: el disseny i futur de la Diagonal es resoldrà mitjançant un referèndum (s'ho apuntin) de tota la ciutat (s'ho apuntin bé). Se m'acudeixen ara mateix diversos temes que Girona ha de sotmetre a referèndum si creu en la democràcia participativa: referèndum pel pavelló de la Devesa, pel fanal de la plaça del Vi i per la frontissa de Santa Eugènia. De moment.

L'Ajuntament de Girona pren el pèl als ciutadans

La roda de premsa on van comparèixer el regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut -Miquel Poch (ERC)- i el regidor de Medi Natural -Ponç Feliu (PSC)- per explicar els resultats del procés participatiu sobre el Pla d'usos de la Devesa -el passat 18 de novembre- el Sr. Feliu es va dedicar a explicar les aportacions fetes durant el procés i el Sr. Poch a fer-ne una valoració:
«Poch ha indicat que un grup de ciutadans van voler centrar el debat únicament en el pavelló i s'hi van manifestar des del principi en contra. Ara bé, segons ha afirmat el regidor, durant el procés han vist que molta gent està a favor de fer un pavelló al parc. "Si haguéssim vist una oposició frontal al pavelló durant el procés ens ho hauríem repensat, però no ha estat així i les veus crítiques han quedat minimitzades per les aportacions que han fet la resta de ciutadans", ha assegurat.» [de la premsa local]

Hem de dir que aquesta afirmació no és certa
1. Dels quatre tallers que es van realitzar per parlar del Pla d'usos de la Devesa, el tema del pavelló es va debatre a tots quatre. L'opinió va ser favorable només en el que parlava únicament i explícita sobre els usos esportius, amb un resultat ajustat. Cal tenir en compte que gran part dels convidats al debat pertanyien a entitats esportives subvencionades per l'Ajuntament de Girona (evidentment, què havien de dir?). Als altres tres va quedar molt clar que no es volia cap nova construcció, i en el taller de gestió de l'espai natural i mobilitat ja va ser d'escàndol: la gran majoria no volia el pavelló al parc.

2. No es van acceptar les protestes que vam fer a la Comissió de seguiment amb el recolzament de diferents entitats que en formaven part.

3. Desconeixem el resultat de les 400 butlletes recollides en el procés, però dubtem que totes estiguessin a favor de fer-hi un pavelló. En aquest sentit, la plataforma Salvem la Devesa va presentar 4.446 signatures en contra de fer-hi un pavelló i Convergència i Unió -per la seva banda- en va recollir més de mig miler, que no van ser acceptades per la Comissió de seguiment del procés. Aquest fet i les irregularitats detectades al llarg de tot el procés va motivar la retirada de l'Associació de Veïns de la esmentada Comissió.

4. El procés participatiu virtual que es van inventar per poder participar en línia va deixar molt clar que els ciutadans de Girona no volen un pavelló dins del parc. És significatiu que apareguessin més d'un centenar d'aportacions favorables a la construcció del pavelló (gairebé la meitat del total que s'havia recollit en dos mesos) dos dies desprès de tancar el procés.

L'oposició frontal hi és, tot i que no es vol demostrar que existeix

El punt principal de desacord és la construcció del pavelló, encara que el Consistori no ho vulgui reconèixer. En aquest sentit, hem de dir que el procés ha estat dirigit per part del grups municipals Socialista i d'Esquerra Republicana de l'Ajuntament amb l'única voluntat de poder justificar la construcció d'un pavelló al parc.
Hem esperat un mes i mig a dir la veritat, per veure si algú des de l'Ajuntament rectificava tot el que van dir en roda de premsa. En comptes de remarcar els magnífics resultats obtinguts per les aportacions al Pla d'usos, surten dient les mentides a les que ja ens tenen acostumats abans de reconèixer la derrota aclaparadora envers al pavelló.
La raó de l'entossudiment de l'Ajuntament en construir el pavelló a la Devesa radica en que el volen fer servir com a annex del Palau Firal, deixant la Devesa dividida en dues parts: una des del passeig de la Sardana cap a l'oest destinada a activitats firals i una altra, cap a l'est, que s'utilitzarà com a parc, deixant l'espai destinat a parc a la meitat de la superfície.
Voldríem dir que mai no hem estat contraris a la construcció d'un pavelló per a la ciutat. Hem donat solucions: emplaçar-lo al costat del de Fontajau, reubicar la Fira de Girona, etc. Per què no diuen que ara Fontajau els hi ha quedat infrautilitzat i no saben que fer-ne (tot i obligar a un equip a jugar-hi, quan ell volia anar a Palau)?
Ara és el moment que, utilitzant els fons extraordinaris que atorga l'Estat als ajuntaments, l'Ajuntament de Girona, la Cambra de Comerç, la Diputació i la Generalitat haurien de fer una aposta de futur envers la Fira de Girona en el sentit de reubicar-la. L'edifici que utilitza actualment, es podria destinar al pavelló, a la biblioteca, al centre cívic i a l'escola bressol (que són les reivindicacions que els veïns van fer en una enquesta realitzada per l'AV), sense malmetre més el parc. D'aquesta manera, la ciutat guanyaria un fira en condicions, un parc sense construccions i uns serveis per a la ciutat i per al barri.
A Girona, ens quedem sense espais verds i encara ens els volem reduir
Creiem que han de fer cas als resultats reals del procés, escoltar totes les veus i començar a dignificar d'una vegada per totes l'espai arbrat urbà més gran i més extraordinari de Catalunya, com ho han fet amb el Barri Vell (s'imaginen un pavelló dins els jardins de la Francesa, o al passeig Arqueològic?).
Ja n'hi ha prou de l'ordeno y mando i de la capacitat de confusió informativa que dóna el poder, aquests temps voldríem que fossin part de la història i no pas de l'actualitat.
No ens taparan la boca
En resum, els ciutadans no deixarem de mostrar la nostra oposició. No ens taparan la boca, ja que el procés que vostès van engegar i dirigir, no els dóna la raó de cap manera, tal i com han volgut fer veure als ciutadans. Ja se sap, vostès tenen el poder mediàtic i econòmic, i nosaltres som quatre arreplegats de l'Associació de Veïns, de la plataforma Salvem la Devesa, dels Naturalistes, de la CUP, del PP, de CiU, d'ICV-EUiA, de diferents associacions de Girona, comarques i de Catalunya, i de milers de ciutadans que no volem un pavelló dins del parc.

Associació de Veïns Devesa-Güell i milers de ciutadans