Estatuts de l'entitat
Entre el Ter, l’Onyar i el Güell, s’estén un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Poques ciutats mitjanes catalanes tenen una zona com la Devesa. Són unes 40 hectàrees. Com a Devesa, apareix per primera vegada en un document del 1767. Deu anys més tard, ja tenia 8.700 arbres plantats. Els plàtans van venir més tard, per formar un passeig. Fa cent anys, en aquest “passeig de moda” (com el va qualificar Prudenci Bertrana) hi tocaven bandes, els burgesos hi passejaven i els escriptors s’hi inspiraven. “La Devesa fou, per a nosaltres, un apassionat plaer inútil”, escrivia Pla en el poema “Diumenge al matí”. Avui, per al barri Devesa-Güell, el parc segueix sent el que ens dóna identitat.
Entre el Ter, l’Onyar i el Güell, s’estén un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Poques ciutats mitjanes catalanes tenen una zona com la Devesa. Són unes 40 hectàrees. Com a Devesa, apareix per primera vegada en un document del 1767. Deu anys més tard, ja tenia 8.700 arbres plantats. Els plàtans van venir més tard, per formar un passeig. Fa cent anys, en aquest “passeig de moda” (com el va qualificar Prudenci Bertrana) hi tocaven bandes, els burgesos hi passejaven i els escriptors s’hi inspiraven. “La Devesa fou, per a nosaltres, un apassionat plaer inútil”, escrivia Pla en el poema “Diumenge al matí”. Avui, per al barri Devesa-Güell, el parc segueix sent el que ens dóna identitat.
El barri de la Devesa-Güell de Girona és un barri amb molts serveis de ciutat però pocs d’específics per al barri. Hi ha Escola Oficial d’Idiomes, l’Escola d’Hostaleria, l’Auditori, la Fira de Girona... Però en canvi, no hi ha centre cívic, ni sorral per als nens, ni biblioteca...
Com a associació es tenen les idees molt clares. En paraules de Josep Plazas "Lites", president de l'associació de veïns: “No ens interessen tant les festes que puguem organitzar o el fanal que es pugui pintar (tot això ja es va fent) com una estratègia i un projecte global per al barri. Per exemple, pensem que la figura del regidor de barri hauria de sortir de l’Associació de Veïns. Sense sou (el dia que tingués sou, l’hauríem fotut). Som nosaltres a qui la gent ens atura diàriament per dir-nos quins problemes tenen: aquí passa això, allà allò altre. No té sentit anar a picar portes per demanar això i allò.” Si bé és cert que cada barri reflecteix unes maneres i una visió, el de la Devesa forma una línia física i també imaginària amb el de Santa Eugènia i Sant Narcís.