dimarts, de març 25

Un precedent del pavelló de La Devesa

Fa 12 anys vaig comprar un pis al barri Devesa-Güell. Just al davant hi havia un solar molt gros. Em va sorprendre que en un barri en el que s'estava construint molt hi hagués un terreny buit totalment envoltat de construccions.
Quan li vaig comentar al venedor de l'immobiliària, em va manifestar que allà hi anava un pavelló esportiu o un equipament similar. Per mí era important aclarir el tema perque m'oferien una primera planta que donava just al solar en qüestió o un altra planta pel costat oposat.
Em feia por que si em quedava aquest primer pis, més car però molt ben orientat, una futura construcció em fes ombra. "Tranquil" va dir el
comercial, "es pot edificar un 30% del solar fins una alçada d'una
planta o un 10% fins a 3 plantes i per tant difícilment et faran
ombra".
Sort que vaig triar l'altre costat! Suposo que es va requalificar el solar perque ara mateix un Mercadona i un edifici d'oficines ocupen aquell espai. Naturalment, ara l'ajuntament vol fer un pavelló al bell mig dels arbres de La Devesa, espai que també va requalificar no fa gaire.

Si no els piquem la cresta, fins on arribaran?


Un veí de la Devesa.
(Rebut per mail)

dijous, de març 20

Participem o no?

JORDI DALMAU (Diari de Girona)

Ens expliquen els historiadors que al naixement del sistema democràtic a l'antiga Grècia es configura el concepte de ciutat i també el del seu sistema de govern. Plató opina que una ciutat ideal no hauria de tenir més de 5.000 persones. Aristòtil pensa que el territori d'una ciutat ha de fer que es pugui contemplar sencer des del cim d'un turó. El primer sistema era la democràcia "directa", sense intermediaris. Sobre aquests trets originals podem imaginar-nos l'escenari: unes 5.000 persones seria un grup tan considerable com la població actual d'Arbúcies o de Sant Hilari; el turó per contemplar el territori seria, per exemple, el de Sant Francesc, a Olot; les intervencions directes dels ciutadans en les decisions de govern ens deixarien endevinar que allò, en algun moment, devia ser un xivarri, i un desordre de mal conduir. Amb el pas el temps la democràcia es va convertir en "representativa", amb persones qualificades per ostentar la delegació en les decisions a prendre. Aquest és el sistema actual que coneixem i practiquem. La democràcia representativa porta l'aval de centenars d'anys. Un convençut demòcrata m'ha fet fixar que la democràcia s'assembla a aquestes parets seques que tant abunden a la nostra terra de pagès, on les pedres s'aguanten, s'assenten, pels eu propi pes, sense gens de ciment. A la democràcia el govern se sosté amb la solidesa dels nostres representants.Una ciutat és la paret primera de la democràcia, sobre la qual es podran construir altres projectes de governs, més superiors. Els nostres representants tenen una funció, una indicació (si volem evitar la paraula poder, que és més severa), indicació que des de les bases els hem concedit. Ens representen. Són la nostra veu. Si els nostres representants "decideixen" alguna actuació en el laboratori tancat del govern de la ciutat, els ciutadans haurem de ser-ne espectadors, tal com ho erem en temps de dictadura, que aquest país ja va conèixer per espai de dues generacions.



Si els nostres representants organitzen alguna mena de "participació" de la ciutadania en algun tema concret i puntual voldrà dir, necessàriament, que l'opinió ciutadana serà escoltada i tinguda en compte; seria joc brut anunciar el rebombori espectacular d'alguna pregunta municipal tot dient que la resposta no serà vinculant. Seria una burla de la democràcia. Malaguanyats temps, paperets i paperetes, si tot plegat és un sarcàstic guinyol per entretenir-nos infantilment.



Quan Antoine de Saint- Exupéry es refereix a l'acolliment de la casa familiar li podem manllevar el tet i aplicar-lo a la ciutat: "El més meravellós d'un aixopluc -d'una ciutat, doncs- no és pas que ens aculli i que ens escalfi, ni que un en posseixi les parets, sinó que hagi dipositat en nosaltres aquelles reserves e dolcesa, de lloc entranyable. Que formi en el fons del cr, l'abient arecerat on brollen, com d'un neixement, els somnis més bonics". En aquest mateix sentit d'acolliment i il·lusió -que enyorem tan sovint- ara recordo que quan el CEIP Verge de Montserrat, de Sarrià de Ter, va apadrinar l'escultura L'iglú, de Josep Aymerich, un alumne va expressar així una impresió:"quan sóc a intre l'iglú estic content, sento que sóc un nen dins la panxa de la mare". L'ideal ciutadà seria aquest, poer somniar el milor ambient arrecerat, participant en una ciutat. Però hi ha un condicional llastimosament ja permanent: si els governants es tapen les oïdes per no sentir opinions i tapen la boca de l'oposició que tenen a la cadira el seu costat, aleshores els ciutadans ens haurem de tapar el nas per no olorar el procés de la descomposició.

Ens en sortirem?

Tot i que la qüestió no sembla pas ben resolta del tot -d´aquí ve el nostre interrogant- sembla que les veus de tots aquells gironins i gironines que, darrerament s´han deixat sentir, i s´han pogut llegir, en contra del projecte del nostre Ajuntament, de construir un pavelló esportiu dintre de l´entorn del Parc de la Devesa, han estat escoltades i que consegüentment la demanda d´establir, prèviament, la convocatòria d´un Pla d´Usos del nostre singular parc, ha sigut acceptada, la qual cosa permetrà que tots els ciutadans que hi estiguin interessats puguin donar la seva opinió al respecte, sobre com ens agradaria que fos la nostra Devesa i el seu entorn, i per consegüent què caldria fer per convertir-la en un espai més harmònic, i més acollidor, capaç d´atreure l´interès, no tan sols dels gironins, sinó també dels nostres visitants, cada vegada més nombrosos, en definitiva que ens poguéssim sentir enorgullits de posseir i mostrar un entorn que podria ser motiu d´enveja de moltes ciutats que, si el tinguessin, sabrien treure´n molt més profit. Mentrestant, ens cal donar l´en­ho­ra­bo­na als integrants de l´AV de la Devesa i a la plataforma «Salvem la Devesa», perquè canalitzant la inquietud de molts ciutadans, han aconseguit que, d´entrada, com a mínim, l´Ajuntament els hagi escoltat, i hagi aturat, momentàniament, el projecte del pavelló, tot i po­sant en marxa el sol·licitat Pla d´Usos i d´Activitats de la Devesa. Ara fóra bo, pensem, que poguessin sortir veus autoritzades, en temes de parcs i jardins que, imparcialment, acollissin les opinions majoritàries dels gironins, i les hi poguessin donar l´enfocament més adequat. Tant de bo que la resposta a la nostra pregunta de si ens en sortirem, puguem veure-la contestada positivament. És el nostre parer.

-Lluís Torner i Callicó. Girona. (Diari de Girona)

dimarts, de març 18

El procés participatiu

Miquel Poch, regidor d'ERC: "No incloure la referència al pavelló en el document de debat hauria estat enganyar els ciutadans"

(Diari de Girona)
El regidor de Participació Ciutadana, Miquel Poch, ha estat l'encarregat de tirar endavant el procés participatiu que permetrà elaborar un Pla d'Usos en el que s'ha d'incloure la visió dels ciutadans. Poch creu que és l'oportunitat perquè s'analitzin a fons tots els aspectes de la Devesa.
J.Badenes, Girona.-Es pot resumir la Devesa en 27 pàgines? -De resums, se'n podem fer molts. Es pot resumir probablement en dues pàgines i deixariem molts temes importants per explicar. Hem fet un document incial del Pla d'Usos de 27 pàgines i segurament amb les aportacions dels veïns acabarà sortint un document amb moltes més pàgines però el més important és que el resultat final tingui el màxim consens possible.-Com s'ha elaborat aquest document?-Inicialment, l'àrea de Medi Natural va elaborar un primer esbor-rany a partir del qual la resta d'àrees van fer aportacions. També van fer afegits els grups municipals que estan en el govern. El text inicial el va marcar la regidoria de Medi Natural.-Suposo que es van acordar unes pautes per començar. -Això ho vam decidir dins l'equip de govern. Teníem dues posicions. Es podia explicar l'enunciat descriptiu, amb el que ens haurien dit que no volíem mullar-nos. I podíem haver desenvolupat les propostes, pel que s'hauria dit que preteníem imposar-ho. Finalment hem optat pel terme mig: un document amb un estudi previ, un enunciat de la situació actual, i algunes de les intervencions o situacions possibles. La idea és donar als ciutadans els elements a treballar en el procés participatiu. Evidentment, hi ha àrees i grups municipals que han posat més detalls que altres.-El fet que s'obri encara més la participació no farà que hi hagi parts de document molt detallades i d'altres no gaire?-La feina dels tècnics de participació serà treballar el document perquè quedi el més equilibrat possible.-Era necessària la referència expressa al pavelló en el text?- Feia dos anys que s'estava treballant el pavelló i s'havia fet una modificació de planejament en les que es preveia que en les zones verdes es podia dedicar un petit espai per equipaments. En aquell moment, CiU hi va donar suport i l'única condició és que es fés el Pla d'Usos. S'havia encarregat als tècnics un projecte, que encara no està redactat, i s'havia fet tot el tràmit administratiu. Tot ha estat molt marcat per la polèmica del pavelló i no posar-ho hauria estat enganyar els ciutadans. Amb el procés participatiu es pot parlar de tots els temes, també del pavelló. -Hi ha aspectes que són més polèmics que d'altres. Pot quedar el debat massa esbiaixat? -Hi ha altres usos de la Devesa que en aquest procés també tindran la seva oportunitat i que els servirà d'altaveu per parlar-ne. S'ha de mirar sectorialment i hi ha usos actuals que han de generar debat. El Mercat de la Devesa, on els marxants històricament han demanat un canvi i hi ha ciutadans que farien una altra cosa. O les Fires, que si es planteja un canvi d'ubicació a la ciutat ho tindrem difícil, però sí que es pot parlar de quines infraestructures ha de tenir. O si es fan passeigs per correr, dins de l'apartat d'activitats esportives, s'haurà de mirar la il·luminació correcta, habilitar els camins, etc.-Estem parlant d'un pla per un segle, per uns anys o per un únic mandat?-No és un planejament urbanístic i per tant no s'indicaran unes previsions d'execució i quan estiguin acabades s'haurà acabat i caldrà renovar-lo. Crec que serà vigent fins que es consideri que ja ha quedat obsolet, fins que es cregui que s'ha de renovar. -Aquesta és una oportunitat més perquè els ciutadans participin de la política.-Sovint es diu que hi ha una desafecció per la política perquè es considera que els ciutadans han de participar més en la manera de governar i que l'administració ha de ser més propera. Un procés participatiu permet que prendre decisions no sigui només anar a votar cada quatre anys. La gent s'ha de fer molt més seva la tasca de l'Ajuntament. A més del procés participatiu és important educar en la participació. No potser que hi hagi gent que un cop veu que la seva posició no és la majoritària digui: Apa, ja continuareu vosaltres! És important que la gent tingui capacitat de consens. -El tripartit no s'ha assegurat una posició dominant en la comissió de seguiment.-No. El govern tindrà tres dels 12 representants en la comissió que coordina el procés. Hem volgut garantir que el procés serà net i transparent.
Girona envia 30.000 butlletins als veïns per presentar el procés participatiu de la Devesa
L'Ajuntament demanarà les opinions també a través d'Internet a partir del 15 d'abril





Acn/DdeG, Girona.
L'Ajuntament de Girona ha enviat més de 30.000 butlletins informatius als veïns del barri de la Devesa per presentar-los el procés participatiu, que va arrencar ahir, que ha de servir per definir què volen i què no volen que es faci al parc. Segons va explicar l'alcaldessa de Girona, aquests butlletins expliquen en què consistirà el procés, fan una breu història del parc i inclouen els usos que proposa el consistori per a l'espai. Ahir mateix també es va posar en funcionament un web (www.ajuntament.gi/devesa) on els ciutadans es poden informar sobre les vies de participació en el procés i que, a partir del 15 d'abril, també servirà perquè els ciutadans responguin un qüestionari proposat per l'Ajuntament sobre els futurs usos del parc. Aquesta eina de participació a través de la xarxa funcionarà durant un mes.L'Ajuntament ja ha començat a donar els primers passos per arrencar el procés participatiu de la Devesa. L'alcaldessa, Anna Pagans, el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, i el de Participació, Miquel Poch, van visitar el parc per presentar als mitjans el butlletí que s'enviarà a totes les llars del barri. La idea del consistori és fer tres números durant el procés -que dura tres mesos- i fer així un seguiment de l'iniciativa participativa. "Volem que sigui un debat conegut per la ciutadania i que hi participi el major nombre de gent possible", va informar l'alcaldessa.El regidor de Participació va explicar que, sovint, els mateixos ciutadans reclamen "noves formes de fer política" i que aquest procés és una bona oportunitat "perquè tothom hi digui la seva". Segons Poch, les aportacions dels gironins es poden incorporar directament al pla d'usos i aconseguir fer un document final "millor del que podria sortir d'un despatx".De moment, els primers instruments que es posen a disposició dels ciutadans són el butlletí i la pàgina web que, inicialment, només serveix als ciutadans per informar-se però no per fer arribar propostes (serà a partir del 15 d'abril). Darrere d'això, el següent pas serà nomenar la comissió de seguiment del procés, que ha d'estar formada per un regidor de cada partit de l'Ajuntament, quatre entitats representatives de la ciutat i dos o tres tècnics municipals.L'alcaldessa, Anna Pagans va confirmar que tots els grups municipals estan d'acord en formar-hi part però que encara s'han de consensuar quines són les quatre associacions que també hi prenen part. Un cop estigui aprovada la comissió, serà aquesta l'encarregada de designar els responsables dels tallers que es volen fer de manera sectorial i d'altres activitats que es desprendran del procés participatiu.



-------------------------------------------------------------------------------------------------
La Devesa

ALBERT SOLER (Diari de Girona)
L'Ajuntament d'Amsterdam, com el de Girona, elabora un pla d'usos del seu parc més important. Sense necessitat de "consultes no vinculants" ni altres experiments pseudodemocràtics, a partir de l'estiu permetrà que al Vondel, que així en diuen allà de la Devesa, s'hi mantinguin relacions sexuals.Tractant-se d'un pla d'usos (usar, segons el diccionari és "fer servir una cosa" i ni com a ultimís?sima accepció hi surt "construir un pavelló esportiu"), l'opció holandesa és racional, ja que assegura una utilització de tots els racons del parc, fins i tot -sobretot- dels més ocults. Usar un parc és disfrutar en tota la seva extensió d'allò que tothom exerceix o voldria exercir -la lliure folgança- i no dedicar-lo a una activitat molt més minoritària i cara com l'esportiva. Estaria bé preguntar als gironins si prefereixen llançar setmanalment una cana a l'aire o jugar un partit de futbolsala contra fracassats balompèdics que es posen el dit a la boca imitant Raúl quan fan un gol.A Amsterdam han fet una cosa tan antiga com el Dret ro?mà: legislar allò que ja s'ha convertit en costum, en aquest cas utilitzar el Vondel per fer noves coneixen?ces o aprofundir -perdó- en les antigues. La Devesa és hereva d'una tradició sexual encara més antiga. Els seus plàtans centenaris han sigut testimoni afortunadament mut de pèrdua de virginitats i d'adulteris; d'actes contra?natura i de massa naturals; individuals, per parelles i múltiples; per amor a l'art i per continuar enriquint el teixit econòmic de la ciutat amb contractes de compravenda. Es tracta de la memòria sexual, viva, de Girona i els gironins. Per això els nostres regidors, que també deuen conèixer el dret romà, ens entomaran un pavelló sense ni l'ajut de vaselina.
albertsoler1@hotmail.com
-------------------------------------------------------------------------------------------------

El procés de participació sobre la Devesa de Girona arrenca amb la publicació d'un butlletí informatiu

El Punt
El procés de participació ciutadana sobre el pla d'usos del parc de la Devesa de Girona s'ha iniciat amb la publicació del butlletí La Devesa, a debat que, segons l'alcaldessa, Anna Pagans, ha de ser un instrument de comunicació del desenvolupament del procés. El primer número, dels tres que es publicaran en total, serà enviat per correu ordinari a tots els ciutadans de Girona. Pagans va destacar el mapa d'usos i espais que es pot trobar a la pàgina central del butlletí, «perquè la ciutadania conegui quin és l'estat actual del parc; amb els equipaments i infraestructures que hi ha situats» L'alcaldessa, acompanyada del regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, i del tinent d'alcalde i regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut, Miquel Poch i Clara, va presentar ahir al matí als Jardins de la Devesa l'inici del procés participatiu del parc, que durarà tres mesos i es perllongarà fins al proper 17 de juny. A banda del butlletí, ahir també es va posar en funcionament una pàgina web: www.ajuntament.gi/devesa, en la qual hi haurà informació actualitzada del procés. Durant un mes, del 15 d'abril al 15 de maig, la web servirà per recollir les propostes de tots aquells que vulguin participar-hi. Passat Setmana Santa, es constituirà una comissió de seguiment formada per a representants d'entitats proposades des de l'Ajuntament, un regidor de cadascuna de les formacions polítiques que hi ha al consistori gironí, i tècnics especialitzats.
L'objectiu del procés és l'obtenció d'un document que englobi el màxim de propostes consensuades. Les conclusions del document no seran vinculants.

dilluns, de març 17

http://www.ajuntament.gi/devesa/cat/index.php

El debat era lliure i obert. Ara és acotat en els termes d'un "procés participatiu" controlat per l'Ajuntament.



Mireu-vos-ho a la pàgina de www.ajuntament.gi i ja ens direu què us sembla. Esperem les vostres opinions.

Intervencionisme

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
S'imaginen algú que s'atreveixi a qüestionar els resultats electorals perquè opina que el vot de les persones honrades i de bé ha valgut el mateix -ai, las!- que el vot dels qui no tenen la seva capacitat d'aprofundiment i d'anàlisi? Doncs, tot i que en una democràcia dir això és una autèntica ximpleria (la premissa base és així de clara: "una persona, un vot"), hi ha individus que s'atreveixen a fer-ne causa i a distingir entre la democràcia numèrica i la democràcia dels valors que ells defensen. Això passa aquí, a casa nostra?
s'imaginen un Ajuntament que, en un món tan global i universal com el de la música -un dels pocs llenguatges universals que existeixen- s'atreveixi a "proposar" un tipus de música feta per músics nostrats i en català? Tot això no pas en cap festival i o trobada folklòrica, sinó amanint la venda de frankfurts i cerveses a les barraques de Fires. Ui, si fos al revés! L'argument principal de la imposició és que la música catalana no s'escolta perquè no es promociona. Com si el poble fos ruc integral i li haguessin de dir el que li convé! Per llogar-hi cadires.
S'imaginen una exprimera dama del govern de Catalunya opinant gratuïtament sobre el "nom de pila" del president de la Generalitat i atrevint-se a qüestionar que no se l'hagi catalanitzat? En què quedem? Si algú es diu Josep Lluís o Artur, aquí i a Ibahernando, es diu Josep Lluís i Artur, no? Doncs, José és el nom de pila del Sr. Montilla a Iznájar i a Barcelona. Faltaria més. Lamentablement, és segur que a l'exprimera dama no li faltarà una cort d'acòlits que li aplaudeixi l'ocurrència, simpatitzants de l'estil dels qui al concert de comiat d'en Llach a Verges li cridaven "xarnego, xarnego!".
Quan la cèlebre variant de sant Daniel era el centre de la política de casa nostra i veus d'aquí i d'allà cridaven en contra, ERC a l'oposició va prendre partit decidit en favor de la defensa de la Vall, i va promoure tota mena d'actes en contra; ara que és al govern i veu bé un pavelló al mig de la Devesa, proposa un procés participatiu que si és com el de la Frontissa de Santa Eugènia no servirà per res (tindrà propaganda, tindrà classes de dibuix, omplirà de matisos el "sí" i el "no", serà premiat, però serà inútil). Ni abans, quan eren oposició; ni ara, que són govern, els inventors de la participança s'atreveixen a proposar l'única consulta autènticament participativa i democràtica que existeix: el referèndum? Hi ha algun problema que el poble "decideixi decidir"?
Podrien deixar els polítics d'intervenir en les decisions de la gent? Les eleccions les va guanyar el PSOE; la música s'escull per gustos (no per fílies o fòbies); Catalunya té un president nascut a Còrdova; i no sabrem mai si Girona vol o no un pavelló a la Devesa si no es fa una consulta popular amb paperetes que diguin "sí" o "no".

divendres, de març 14

ENDEVINALLA.

Quin carnet tenen en comú les poques persones que han defensat amb escrits al diari que el nou pavelló de Girona s'ha d'aixecar al bell mig de la Devesa?

Anna Pagans, Ponç Feliu, Josep Maria Jofre, Joaquim Nadal, Miquel Fañanàs.


RESPOSTES AL POST.

La Devesa de tots

MIQUEL FAÑANÀS. (Punt Diari)
Segurament des que es van talar els arbres per a les necessitats de la defensa de Girona durant la Guerra del Francès, la Devesa ha estat objecte de totes les accions i agressions inimaginables i dels debats més intensos. Amb una perspectiva històrica, l'elaboració d'un pla d'usos del parc és una bona proposta de futur que pot ajudar a definir d'una vegada com haurà de ser el dia de demà aquest sensible espai ciutadà.
També sembla prou encertat obrir un període d'informació pública perquè la ciutadania pugui dir-hi la seva, tot i que ja se sap que això de la participació pot tenir lectures esbiaixades. Per altra banda, és evident que les propostes que arribin seran tantes i tan variades que serà molt difícil treure'n el gra de la palla i, finalment, haurà de ser l'Ajuntament el que prengui la decisió, que per això hi són i els paguem. Algunes de les idees que han aparegut semblen prou raonables, com ara retornar al parc el servei de restaurant que mai hauria d'haver perdut, desplaçar les veles de l'estiu o posar-hi més bancs i fonts. És justament en aquest context de donar-li vida, de fer-lo accessible a la gent, que pot encaixar-hi la instal·lació d'un pavelló esportiu ja que no endebades el parc ha estat des de sempre un espai urbà on s'ha practicat l'esport. Per més justes que puguin ser les reivindicacions, el paradís perdut que és la Devesa no és només dels veïns sinó que l'hem de recuperar entre tots.

Reflexionar sobre la Devesa

Diari de Girona (EDITORIAL)

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha anunciat que la decisió sobre la construcció d'un pavelló poliesportiu a la Devesa queda ajornada fins a l'aprovació del Pla d'Usos d'aquesta zona de la ciutat. Pagans ha aconseguit, amb aquest anunci, calmar els ànims al voltant d'un projecte que ha ocasionat una considerable mobilització popular de protesta i que ha tornat a dividir els membres del seu equip de govern -PSC i ERC hi estan a favor, i ICV, en contra-. És cert que el futur del pavelló depèn, entre d'altres coses, de les possibles subvencions que, previsiblement a partir del juny, concedirà la Generalitat per a aquesta mena d'equipaments. Però també ho és que la decisió prévia de construir o no el pavelló passa necessàriament per decidir què es pretèn fer a la Devesa (Pla d'Usos): és evident que la presència o no d'un equipament d'aquestes característiques condicionarà la utilització futura del parc. A més, el fort rebuig que han mostrat els veïns de la zona -també hi està en contra el principal grup a l'oposició, CiU- no es pot obviar.
En qualsevol cas, aquesta setmana el Ple de l'Ajuntament ha aprovat inicialment el Pla d'Usos, i el proper dia 17 s'obrirà un període d'uns tres mesos durant el qual ciutadans, entitats i forces polítiques podran opinar sobre el pavelló en concret i sobre la Devesa en general. I la Devesa ho necessita, perquè fa més d'un segle que Girona viu massa d'esquena a aquest parc, i ara el Pla d'Usos i tot el procés participatiu que s'obre al seu voltant -polèmica sobre el pavelló al marge- ha de servir per resituar-lo en la ciutat. L'equip de govern de Pagans ha presumit de la seva voluntat d'afavorir la participació ciutadana en la presa de decisions -tot i que hi ha exemples que demostren que no sempre n'ha fet gaire cas- i aquest és un moment idoni per fer-ho: és del tot lícit que el PSC vulgui portar a terme el seu projecte de ciutat, però igualment és molt recomanable que escolti i tingui en compte el criteri dels veïns afectats. I que llavors decideixi.

dimecres, de març 12

"Per què s'enroquen a situar-lo entre els plàtans?"

A l'alcaldessa de Girona

(Carta publicada al diari El Punt)
JAUME BURGELL. GIRONA.
Sóc veí de la Devesa, barri en què em vaig instal·lar l'any 1996. He assistit al creixement del barri i a la seva transformació, que en línies generals considero positiva. La seva carta del mes de febrer adreçada als veïns del barri em va provocar primer sorpresa, llavors una reflexió, i finalment la necessitat de respondre-li. Sóc dels que pensen que a Girona s'han fet i s'estan fent bé les actuacions municipals; per això, amb més motiu encara, crec que ara, amb aquesta decisió de què ens informen, s'està cometent un error. Estic d'acord en la primera part de la seva exposició i les intervencions de millora del parc que vostè menciona, i és per això que no entenc la decisió de modificació del pla general per incloure-hi un pavelló. Com segurament ja deu saber, no sóc l'únic; estic força convençut de no equivocar-me gaire si dic que una majoria aclaparadora de veïns no hi estem d'acord. La primera reflexió que em suscita el pavelló esportiu és… per què? Els arguments que vostè exposa no em convencen que sigui necessari ni convenient, i no crec que convencin ningú del barri. És que no hi ha prou equipaments en un radi proper? El pavelló de Fontajau, les instal·lacions del GEiEG, els equipaments dels Maristes, entre d'altres. En necessitem un altre? Qui determina que hi ha aquesta necessitat? Crec que cal potenciar el que vostè exposa en el primer paràgraf: fer-la més verda, més neta, amb els jardins més cuidats, amb una ordenació de l'espai més racional, i probablement –segurament– sense veles, sense mercats setmanals, i m'atreviria a dir, fins i tot, sense firaires de Sant Narcís (espero que això no constitueixi un anatema). Si volem conservar la Devesa i preservar-la per als usos que ha de tenir un parc urbà –entenent com a tal un espai on hi hagi un predomini de zona verda cuidada per al gaudi i el passeig dels ciutadans–, un pavelló no ens fa cap falta. Ha calculat quantes actuacions de millora de les zones verdes i d'enjardinament es podrien dur a terme amb el que costa un pavelló?

Treva a l'equip de govern de Girona amb l'inici del pla d'usos de la Devesa


CiU es queda sola en el ple municipal a l'hora de demanar una consulta popular sobre el pavelló

Foto: Miquel Ruiz

DANI VILÀ. El Punt. Girona
L'aprovació del document inicial que servirà com a base per començar l'elaboració del pla d'usos de la Devesa ha servit perquè les tres formacions de l'equip de govern de Girona obrin una treva i aparquin les discrepàncies públiques generades entre el PSC i ERC amb ICV per la construcció del pavelló en el parc. Així es va visualitzar ahir a la nit en el ple municipal, en què el tripartit va aprovar l'elaboració del pla d'usos de la Devesa i el procés participatiu que hi va associat, que també va tenir el suport del PP. CiU hi va votar en contra i es va quedar sola en la moció en què sol·licitava un consulta popular sobre el pavelló.
El tret de sortida a l'elaboració del pla d'usos i gestió del parc de la Devesa ha permès recuperar la unitat en l'equip de govern de Girona. Una bona mostra d'aquest ànim de concòrdia va ser la intervenció del portaveu d'ICV, Joan Olóriz, que tot i admetre que continuaran oposant-se al polèmic pavelló va fer una crida al treball conjunt «per aconseguir el màxim consens» en l'elaboració del pla d'usos de la Devesa. Tant l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, com la primera tinent d'alcalde i portaveu d'ERC, Cristina Alsina, també van defensar el procés participatiu que s'obre de març a juny per promoure el debat i escoltar les aportacions ciutadanes sobre els usos futurs de la Devesa. La proposta també va rebre el suport del PP i la seva portaveu, Concepció Veray, va aplaudir el procés que s'inicia i la voluntat que «tos els ciutadans gironins hi puguin dir la seva».
Per la seva banda, CiU va fer notar que el document inicial dóna per fet el pavelló, i el portaveu, Carles Puigdemont, va requerir a l'alcaldessa si l'inici del pla d'usos suposava una moratòria per al pavelló i si l'equip de govern s'ho replantejarà si el procés participatiu evidencia un ampli moviment opositor. Malgrat que eren preguntes molt concretes, Pagans va eludir una resposta clara, per bé que va admetre que no s'ha previst una moratòria i va recordar que el pavelló «té una trajectòria de fa temps» i que s'inclou al pla de mandat. A més, va recordar el compromís de no aprovar el projecte executiu fins que s'acabi el pla d'usos, sempre que la Generalitat no avanci la convocatòria per demanar ajuts. Puigdemont va fer notar que no se li havien resolt els dubtes i va criticar la falta de concreció en aspectes com el futur de la fira, el mercat o les fires. Va qualificar el document inicial de «fluix i poc ambiciós» i el seu grup va votar-hi en contra, una decisió que van criticar la resta de grups.
El portaveu nacionalista no va retirar la moció en què sol·licitava una consulta popular sobre el pavelló de la devesa, una decisió que va comportar la critica d'ICV, quan Olóriz va lamentar que malgrat haver coincidit amb l'oposició en aquest tema no mostrés «voluntat de moviment» en el ple. Integrants de Salvem la Devesa van assistir al ple i van aplaudir quan es va aprovar el pla d'usos, com demanaven, i en una segona ocasió, Puigdemont, per defensar la Devesa.

El tripartit i el PP aproven posar en marxa el debat sobre el Pla d´Usos de la Devesa


Tomben la moció de CiU que demanava una consulta popular i afirmen que seria "il·legal"

Foto: Marc Martí

J.B.M., Diari de Girona.

El pavelló de la Devesa va marcar de nou una sessió plenària més de l'Ajuntament de Girona. El tripartit i el Partit Popular van aprovar el document inicial del Pla d'Usos i Gestió del parc de la Devesa i van decidir posar en marxa tot el procés participatiu. A més, els mateixos grups van rebutjar la moció que presentava el grup municipal de CiU en la qual plantejava el debat sobre el pavelló i pretenia definir quines eren les prioritats dels ciutadans respecte als equipaments que s'haurien de construir al barri. Al ple, hi van assistir alguns veïns del barri del Güell-Devesa contraris al pavelló que van rebre amb aplaudiments irònics l'aprovació del Pla d'Usos, entre els quals hi havia el president de l'entitat, Josep Plazas.
El regidor de Medi Natural, Ponç Feliu (PSC), va explicar que "és un document inicial" en el qual s'inclouen molts dels usos. Feliu va remarcar que fins i tot s'hi han afegit propostes que són incompatibles entre elles mateixes però que generen debat entre els ciutadans. Va posar com a exemple d'incompatibilitat l'obertura de zones de gespa -al picnic- amb la protecció de les zones arbrades. En aquest sentit, Feliu va aprofitar per indicar que s'han volgut recollir moltes de les possibilitats de La Devesa. Va afirmar que el Pla d'Usos és "molt més que pavelló sí o no".
Pel que fa al procés de debat entre els ciutadans, el regidor de Participació Ciutadana, Miquel Poch (ERC), va explicar que començarà el 17 de març i hi haurà una comissió de seguiment, tallers de debat i es preveu una audiència pública perquè tothom hi digui la seva.
El Partit Popular va donar suport a la proposta del govern assegurant que és un document inicial ben treballat i va assegurar que ja farà propostes durant el procés participatiu. El portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds, Joan Olóriz, va exposar que els tres mesos de debats ben fets permetran "encertar-la" i a més "amb el màxim consens possible".
CiU va ser l'únic grup que es va oposar al Pla d'Usos i Gestió de la Devesa, encara que el portaveu nacionalista, Carles Puigdemont, va demanar que es pogués votar separadament per poder donar suport al procés participatiu, però no se l'hi va concedir. Puigdemont va reclamar a Pagans que concretés si acceptaria el que digués la ciutadania en el cas que es mostrés contrària al pavelló. A més CiU va demanar que s'ampliés el termini dels debats i que es concretés si hi hauria una moratòria per no fer el pavelló mentre es faci el debat participatiu.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va reiterar que el projecte executiu de l'equipament esportiu no es farà mentre no hi hagi la convocatòria de subvencions per part de la Generalitat, però va advertir que no hi ha cap moratòria. Pagans no va permetre que es votés per separat perquè CiU es va negar a retirar la moció sobre la consulta popular.
Precisament en el següent punt en què es va parlar del pavelló, la moció de CiU pretenia que els ciutadans puguessin votar "sí o no" al pavelló a la Devesa. El tripartit i el Partit Popular (PP) van carregar contra els nacionalistes perquè la consulta popular "seria il·legal" en incloure una referència a quins són els equipaments necessaris per al barri Güell-Devesa, la qual cosa obligaria a una resposa múltiple. Els quatre grups (PSC, ERC, ICV i PP) van coincidir a assenyalar que una votació popular és menys participativa que diversos debats i una audiència pública. El portaveu socialista Joan Pluma va afegir que amb una consulta popular "es perd el matís" perquè només es vota sí o no. Olóriz (ICV) va retreure a CiU que "no era el moment ni la forma" de presentar la moció.
Puigdemont va al·legar que la seva proposta de consulta popular no invalidava el procés participatiu si no que s'hi sumava com una iniciativa més.

dimarts, de març 11

El plataner de la Devesa, un joc per als ximpanzés


DIARI DE GIRONA
Les restes del plataner centenari que va caure la setmana passada a la Devesa de Girona a causa de la força del vent va traslladar-se a la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, on els seus ximpanzés podran gaudir-ne d'una forma especial: se'n construiran estructures, com la que es pot veure a la fotografia.

dilluns, de març 10

El pla del segle

JESÚS BADENES (Diari de Girona)
Van proposar fer un camp de regates. Van defensar convertir-ho en jardins versallescos. En un tros de bosc britànic o germànic. Camps de bàsquet a l'aire lliure. Pistes d'hípica. Lloc de disbauxa a les nits, mercat durant el dia. Amb la Devesa, s'ha volgut fer de tot. Però s'ha acabat fent a d'altres llocs. Durant més de 125 anys, "què fem amb la Devesa?" ha estat la pregunta recurrent. Sempre que hi ha deixadesa, es volen posar més coses "per donar-li vida". I quan s'han instal·lat massa coses, la Devesa "ha perdut el seu esperit". La setmana que ve comença un debat que es tancarà en tres mesos. En 5 o 6 anys, amb l'eliminació del viaducte, la Devesa deixarà d'estar històricament separada pel tren. El creixement urbanístic a l'esquerra del Ter en la propera dècada donarà al parc -més que mai- un espai de centralitat. El Pla d'Usos no es pot fer ni amb la perpectiva d'un mandat ni amb la d'una manera de governar. S'han de valorar aspectes per a un segle. I això, no es pot fer en tres mesos. S'ho juguen tot a una carta.

Girona aimada

JOSEP M. POUS. EL PUNT. GIRONA
D'ençà que visc a Girona, he tingut la possibilitat de mostrar, als amics i coneguts que m'han visitat, els llocs de més encís de la ciutat. Bàsicament són dos: el barri vell, amb la seu i Sant Fèlix, i l'arbreda de la Devesa, magnífic espai creat pels francesos per contenir riuades i joiós pulmó urbà per a benefici de tots. Però, al barri medieval, ai las! la seu no es pot visitar. Passejar en la serenor del claustre de la catedral de Barcelona i entrar a fer visita a Santa Llúcia o al Crist de Lepant forma part del dret i privilegi dels ciutadans, de Barcelona o de qualsevol altre lloc de culte de la cristiandat, però es veu que Déu, en canviar d'indret, canvia d'humor i tanca i barra casa seva, la de tots, segons ens deien, als turistes cultes i a les animetes assedegades d'espiritualitat també. Sembla que la cúpula que vol regir i vigilar la nostra fe o el nostre interès, no en té prou de perdre clients dia sí i l'altre també, i s'esforça per semblar cada cop més antipàtica i distant. A Girona, si no es paga, no es té dret a l'aigua beneita. I ara, a la Devesa, sembla que alguna ment privilegiada hi vol edificar. Caparrons que inventen aquestes i altres curiositats, sempre n'hi haurà, però si l'Ajuntament ho tolera i els ciutadans ho accepten, voldrà dir que Girona té mala peça al teler. Si fa anys es va poder treure del damunt aquella terrible fetor que s'olorava a quilòmetres lluny, per astorament i incomprensió de qualsevol passavolant, s'haurà de carregar altre cop d'energia per posar al seu lloc tant de cretinisme i espolsar-se les misèries de tota cúpula, civil o eclesiàstica, i no deixar-se prendre el pèl. Massa ens escuren les butxaques per ser, després, cornuts i pagar el beure.

divendres, de març 7

dijous, de març 6

Pagans cedeix i atura el pavelló de la Devesa fins que s´aprovi el Pla d´Usos

Diari de Girona
L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha decidit fer un gest i esperarà a tenir el Pla d´Usos de la Devesa per decidir si tira endavant la cosntrucció del pavelló poliesportiu. Pagans va afirmar ahir que la voluntat del govern municipal és esperar per aprovar el projecte executiu del polèmic pavelló de la Devesa fins que es tinguin les conclusions del procés participatiu que el consistori obre perquè els ciutadans decideixin els usos de la totalitat del parc.
Fa poques setmanes, Pagans va advertir que el pavelló i el Pla d´Usos seguirien processos paral·lels però independents. Ahir per primera vegada va obrir la porta que estigui vinculats.

dimecres, de març 5

Terricabras demana adhesions al seu blog


S'està intentant evitar que construeixin al bell mig de la Devesa un poliesportiu que equivaldrà a quatre pisos. La plataforma per a la Devesa defensa el parc urbà més gran de Catalunya com a espai per fer esport a l'aire lliure, sense cotxes, sense formigó, amb zones de joc per a la mainada, com a pulmó de la ciutat net, segur i ben cuidat.
Les adhesions es poden fer per internet a través de l'adreça electrònica parcdevesa@gmail.com (feu constar nom, cognoms i DNI).
(del blog de Josep Maria Terricabras)

dimarts, de març 4

dilluns, de març 3

Carta oberta al regidor Ponç Feliu

El nostre primer contacte va ser quan vaig demanar audiència a l'Ajuntament de Girona per intentar que se solucionessin les mancances i deficiències de la Devesa. Va ser l'abril de 2004, molt abans de constituir-se la junta de veïns del barri. Des del primer moment vaig entendre que eres un jove idealista, entusiasta i amb ganes d'arreglar les coses. Vas venir a veure com estava el parc i vares donar-me la raó que realment l'estat general era dolent. En un primer moment la reacció va ser bona: es va arreglar i netejar el rec, van posar barreres i pilones per limitar el pas incontrolat dels cotxes, també es varen posar alguns bancs i papereres. A partir d'aquí, cap de les senzilles però imprescindibles millores que havíem acordat va arribar. Vaig continuar esperant i col·laborant a tancar barreres i fent-te saber cada mancança o deteriorament que veia, com si fos el guarda que aquest parc mai ha tingut. Això va durar fins al juny del 2006, en què, desenganyat per promeses incomplertes, vaig deixar-ho. La gota que va fer vessar la copa de la meva paciència va ser l'incompliment del compromís per part vostre que a l'estiu no es traslladaria el mercat dins del passeig de la Devesa. Ara les barreres –com que jo no les tanco– estan sempre obertes; el pícnic està abandonat, amb la font que no raja perquè no hi ha aixetes; les pilones que estan en mal estat o arrencades no se substitueixen; dels dotze bancs promesos només en vàrem aconseguir tres i cap més paperera, i un llarg etcètera. La falta de voluntat de fer és ben palesa.

M'has decebut
T'haig de dir que m'has decebut, no tan sols pel que acabo de dir sinó pel teu suport a la construcció del nou pavelló que volen fer al bell mig de la Devesa. Com pot ser que estiguis d'acord amb aquest edifici? En un parc l'esport es fa a l'aire lliure. De quants parcs autèntics disposem, a Girona? Només hi ha aquest. A aquesta pobra Devesa, on va a parar tot perquè no es volen rumiar altres alternatives, només li falta això. Jo ja fa temps que no hi vaig a passeig perquè em fa tristesa.
M'has decebut, però vull creure que en el fons no hi pots estar tan d'acord. Tu ets biòleg i regidor de Medi Natural. Això no lliga. El que crec que passa és que ara el jove idealista abocat a la defensa de l'espai natural de la Devesa ha passat a segon terme: ara domina el teu vessant polític. En una cosa estic d'acord amb tu: com dius, la Devesa és una joia. Sí, és un diamant sense polir i, com ja saps, un diamant sense polir és un tros de carbó.


Modest Jubany i Godó , veí del barri del Güell-Devesa, pioner en la protecció i la recuperació del parc urbà de la Devesa i pregoner de la Festa Major de la Devesa-Güel del 2006.

(Carta publicada a Punt Diari, Diari de Girona i El dimoni.com)

Imatges de la festa reivindicativa












Fotos: Àngel Santamaria

La Devesa demana ser lliure, de Lluís Torner (poema inspirat en la festa reivindicativa convocada per Salvem la Devesa)

(Foto: Miquel Ruiz)

A l'entorn del Parc de la Devesa,
residim bon nombre de gironins,
alguns ja fa temps que hi viuen,
d'altres ens hi hem anat afegint.

Actualment, els uns i els altres,
tant els més antics, com els més recents,
amb d'altres ciutadans de Girona,
discrepem d'un pla de l'Ajuntament.

Fa temps se'ls demana un Pla d'usos,
per als que amb el parc té relació,
i... ves per on! en lloc d'escoltar-nos,
hi volen col·locar un pavelló.

La Devesa té prou construccions,
per això no trobem adequat
fer-hi noves edificacions,
sinó més espais enjardinats.

Contemplant la cúpula dels arbres,
formant sota d'ella una gran nau,
qualsevol construcció hi fa nosa,
en treure perspectiva a l'espai.

La Devesa demana ser lliure,
sens res que impedeixi la visió,
en passejar-hi, sota dels arbres;
tan sols una rica vegetació.

Prendre una decisió o altra,
requereix un estudi profund,
doncs si es pren la no adequada,
podem penedir-nos en un futur.

Per tant això que avui demanem,
els veïns, junt amb d'altres ciutadans,
és fer un Pla d'usos, conjuntament,
per no córrer el risc d'equivoca'ns.

Amb aquest motiu la plataforma,
nascuda amb aquesta finalitat,
amb el nom de Salvem la Devesa
pretén evitar els fets consumats.

Lluís Torner i Callicó és veí del Güell-Devesa
Poema Inspirat en la festa reivindicativa convocada per la plataforma
Salvem la Devesa

diumenge, de març 2

Vint tendes i 300 persones acampen a la Devesa per rebutjar el pavelló poliesportiu


Salvem la Devesa va organitzar ahir una jornada festiva i reivindicativa al Camp de Mart

Manel Bosch, Diari de Girona.
La plataforma Salvem la Devesa va organitzar ahir a la tarda un seguit d'actes per protestar en contra de la construcció d'un pavelló esportiu al parc. Els actes es van dur a terme al Camp de Mart a partir de les quatre de la tarda i no van acabar fins a les dotze de la nit, moment en el qual, unes 300 persones van acampar-hi per expressar el seu rebuig al projecte.
Salvem la Devesa, plataforma constituïda fa dos anys per evitar la realització d'aquest projecte, va convocar la protesta amb el suport de l'Associació Veïnal Devesa-Güell i entitats naturalistes com l'organització escolta Joan Pons. Carles Puigdemont, en representació del grup municipal de Convergència i Unió, va ser-hi també present per mostrar el seu suport a l'acte. També va particpar a l'acte l'antropòleg Eudald Crabonell per demanar una reflexió sobre el projecte i sobre l'espècie humana.
Els contraris al projecte van afirmar no estar d'acord amb el punt escollit per l'Ajuntament per construïr el pavelló però que, en canvi, no eren contraris a equipar la ciutat amb un pavelló en un altre indret. Així mateix es va expressar Josep Plazas, portaveu de Salvem la Devesa. Per Plazas, els barris de Sant Narcís, Taialà i Fontajau podrien allotjar aquest nou equipament. En el cas de Fontajau va afirmar que era "comprensible" que l'Ajuntament reservés pel Club Bàsquet Girona el pavelló municipal ja existent però que, per aquest mateix motiu, és convenient que se'n construeixi un de nou.
El portaveu de Salvem la Devesa va explicar que l'entitat vol "revitalitzar el parc" i que, segons creuen, això no passa per construir-hi un poliesportiu que no en milloraria l'estat de conservació ni l'aspecte i que només n'augmentaria el trànsit pels voltants. En aquest sentit, el col·lectiu vol que els canvis a la Devesa passin per replantar els arbres malalts, deixar-hi crèixer altres espècies, millorar la neteja i augmentar el nombre de plataners. Salvem la Devesa vol que es traslladi el mercat a la zona de La Copa i que les fires es traslladin també de lloc. Josep Plazas va explicar que Salvem la Devesa havia recollit ja cinc mil signatures de veïns "de diferents barris de la ciutat" i va destacar el suport dels comerciants del barri de la Devesa i del Güell.
El manifest de la protesta va ser molt dur amb els grups municipals del PSC i ERC als quals va acusar de "voler fer creure a la població que no es pot canviar la ubicació del pavelló" quan, segons entenen, això és fals. El text ho argumentava a partir del fet que encara no existeix cap projecte constructiu i que la subvenció que l'ha de fer possible no ha estat concedida ni sol·licitada. El manifest va exigir també la redacció d'un pla d'usos per la Devesa i que, a la vegada, s'iniciï un procés de participança en el qual els ciutadans es puguin pronunciar sobre el futur del parc.