Intervencionisme

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
S'imaginen algú que s'atreveixi a qüestionar els resultats electorals perquè opina que el vot de les persones honrades i de bé ha valgut el mateix -ai, las!- que el vot dels qui no tenen la seva capacitat d'aprofundiment i d'anàlisi? Doncs, tot i que en una democràcia dir això és una autèntica ximpleria (la premissa base és així de clara: "una persona, un vot"), hi ha individus que s'atreveixen a fer-ne causa i a distingir entre la democràcia numèrica i la democràcia dels valors que ells defensen. Això passa aquí, a casa nostra?
s'imaginen un Ajuntament que, en un món tan global i universal com el de la música -un dels pocs llenguatges universals que existeixen- s'atreveixi a "proposar" un tipus de música feta per músics nostrats i en català? Tot això no pas en cap festival i o trobada folklòrica, sinó amanint la venda de frankfurts i cerveses a les barraques de Fires. Ui, si fos al revés! L'argument principal de la imposició és que la música catalana no s'escolta perquè no es promociona. Com si el poble fos ruc integral i li haguessin de dir el que li convé! Per llogar-hi cadires.
S'imaginen una exprimera dama del govern de Catalunya opinant gratuïtament sobre el "nom de pila" del president de la Generalitat i atrevint-se a qüestionar que no se l'hagi catalanitzat? En què quedem? Si algú es diu Josep Lluís o Artur, aquí i a Ibahernando, es diu Josep Lluís i Artur, no? Doncs, José és el nom de pila del Sr. Montilla a Iznájar i a Barcelona. Faltaria més. Lamentablement, és segur que a l'exprimera dama no li faltarà una cort d'acòlits que li aplaudeixi l'ocurrència, simpatitzants de l'estil dels qui al concert de comiat d'en Llach a Verges li cridaven "xarnego, xarnego!".
Quan la cèlebre variant de sant Daniel era el centre de la política de casa nostra i veus d'aquí i d'allà cridaven en contra, ERC a l'oposició va prendre partit decidit en favor de la defensa de la Vall, i va promoure tota mena d'actes en contra; ara que és al govern i veu bé un pavelló al mig de la Devesa, proposa un procés participatiu que si és com el de la Frontissa de Santa Eugènia no servirà per res (tindrà propaganda, tindrà classes de dibuix, omplirà de matisos el "sí" i el "no", serà premiat, però serà inútil). Ni abans, quan eren oposició; ni ara, que són govern, els inventors de la participança s'atreveixen a proposar l'única consulta autènticament participativa i democràtica que existeix: el referèndum? Hi ha algun problema que el poble "decideixi decidir"?
Podrien deixar els polítics d'intervenir en les decisions de la gent? Les eleccions les va guanyar el PSOE; la música s'escull per gustos (no per fílies o fòbies); Catalunya té un president nascut a Còrdova; i no sabrem mai si Girona vol o no un pavelló a la Devesa si no es fa una consulta popular amb paperetes que diguin "sí" o "no".