"el seu futur edificable o la seva desforestació són entesos, fins i tot per l'autor, com a hipòtesis impensables" (Ponç Feliu l'any 2002)

ARTICLE PUBLICAT PEL REGIDOR DE MEDI AMBIENT EL 2002.
BUSCAR LES DIFERÈNCIES AMB EL QUE HA PUBLICAT AQUEST ANY!


La Devesa, un patrimoni històric
PONÇ FELIU. Regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona
Arran de l'article que l'amic Jordi Soler va fer sobre el tema, m'agradaria aportar un seguit de comentaris sobre el parc de la Devesa. En primer lloc, cal dir que el parc de la Devesa no és un bosc pròpiament dit, sinó una històrica plantació d'arbres (com el seu nom, Devesa, indica); la seva manca d'estrat herbaci i arbustiu ben desenvolupat, així com la seva homogeneïtat d'espècies arbòries el converteixen en un espai natural, ja per si mateix, atípic. Si a aquest fet hi afegim que bona part d'aquests arbres tenen ja uns 150 anys i, per circumstàncies diverses inevitables (proximitat a la ciutat, fàcil transmissió de malalties entre individus de la mateixa espècie, manca de generacions noves amb bona part dels arbres envellits) tenen risc d'emmalaltir, ens adonarem que la situació de l'ecosistema d'aquest parc urbà és complexa. Algú ha parlat alguna vegada de la Devesa com a geriàtric de plàtans; si bé s'hauria de matisar acuradament, potser com a concepte no és del tot desafortunat. Tanmateix, l'Ajuntament hi porta a terme actuacions continuades al llarg de l'any, amb treballadors i projectes destinats al seu manteniment i neteja. S'hi fan tasques de recollida continuada de fulles, que es trituren per accelerar els processos naturals de descomposició, de desbrossament, de desinfecció amb herbicides ecològics (per terra amb grans mànegues o amb helicòpter), de reg en moments de sequera, de descompactació del terreny, de despedregament o d'eliminació exhaustiva per poda de les branques mortes que suposen un risc, especialment en moments de més afluència de visitants. Precisament aquests són els moments de l'any en què la pressió sobre l'espai és més elevada, amb trepig, freqüentació i accés d'alguns vehicles. No obstant això, t ambé són els moments de l'any en què la Devesa veu, pacient i orgullosa, com els gironins l'empren per quelcom més que el passeig, l'esport o el repòs: les nits plàcides d'estiu amb les veles o les passejades tardorals amb les Fires són, tal vegada, les dues ocasions en què, ben separades en el temps, la Devesa hostatja centenars de gironins. Conscient que els paràgrafs d'en Jordi Soler sobre el seu futur edificable o la seva desforestació són entesos, fins i tot per l'autor, com a hipòtesis impensables, voldria afegir que la prioritat, per part d'aquest Ajuntament, és mantenir la viabilitat en el temps d'un parc urbà delicat, sensible i complex. Amb les creixents actuacions al llarg de l'any i amb un pressupost anual de 35 milions de pessetes, volem que la Devesa esdevingui, com ja és ara, un referent per als gironins i les gironines. I no pas un referent únicament històric, com a símbol d'un afortunat patrimoni natural que heretem els que vivim a Girona, sinó un indret emprat, usat i trepitjat per tots, amb alguns canvis. Només dos exemples ens ajudaran a entendre-ho: la recuperació com a espais públics oberts d'algunes de les àrees actualment en concessió privada i, d'altra banda, recollir els fruits d'anys d'inversió en despedregament, que permetrà triturar el fullam i fer-hi créixer, amb més vitalitat i eficiència, un tapís verd d'herba, sobre un sòl pla, anivellat i fèrtil.