Acampar a la Devesa

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
Els dies 25, 26 i 27 de juliol de 1952 va tenir lloc a la Devesa de Girona el 1r Ral·li Ibèric de Càmping que pensava reunir "acampadors" d'Espanya i també d'internacionals. Es va celebrar conjuntament amb el 1r Curs Provincial de Càmping, organitzat pel GEiEG.
L'éxit fou total. La premsa es féu ressò amb titulars de l'esdeveniment: "Una auténtica ciudad de lona en la Dehesa". Estem parlant de 300 tendes, d'il·luminació, de carrers i places on els campistes es reunien, d'aigua potable, de policia de campament, de serveis higiènics, d'ambulàncies i d'infermeres voluntàries de la Secció Femenina, etc. Hi va participar majoritàriament gent de Galícia, d'Aragó, de València, de Madrid i de Catalunya; i també estrangers: 61 portuguesos, 12 alemanys, 8 suïssos i 9 francesos. Segons la premsa, amb la inauguració d'aquest campament, prenia estat oficial a Espanya l'esport del càmping: "Celebremos que haya sido precisamente nuestra ciudad la escogida para albergar bajo los centenarios árboles de su Dehesa a esta pléyade de deportistas (...) unidos por el lazo del más puro de los deportes"(Los Sitios).
L'abril de 1954, amb fred horrorós, els acampats sense permís a la Devesa (i en altres indrets de la ciutat) eren gitanos, que foren convidats a marxar. El desembre d'aquell mateix any, l'Ajuntament va aprovar senyalar un lloc apropiat per fer càmping o acampada a la Devesa. Tot i que de campistes no en faltaven perquè el boom d'aquesta pràctica s'anà estenent arreu, el juliol de 1955 encara no s'havia marcat cap terreny a la Devesa per fer càmping. Al novembre de 1955, se'n va dibuixar un de ben bonic, però al juliol de 1956 encara estava per fer. Era tal el convenciment que ja estava fet que Sempronio al Diari de Barcelona de juliol de 1956 assegurava que el càmping de la Devesa era el millor d'Espanya. A la Devesa no hi havia res de res, llevat de campistes preguntant pel càmping. Finalment, al febrer de 1957 es va adjudicar la concessió administrativa a César Alonso Ruíz de Loyazaga, únic concursant, per 268.000 pessetes. El juliol de 1958 va començar a funcionar al costat del Pont de la Barca, una mica en precari. L'agost de 1961, hi havia dos càmpings a la devesa: l'oficial al Pont de la Barca i el dels gitanos, a tocar del riu. L'abril de 1964, la brutícia s'acumulava de mala manera entre l'Onyar i el Ter a prop del càmping. L'any 1966 van començar les obres del nou pont de la Barca, a tocar, i el càmping es va haver de traslladar cap a l'esquerra. Paral·lelament, es produïren diversos robatoris al càmping... Finalment, el càmping oficial desaparegué a començaments dels 70.

Després hi ha hagut moltes altres acampades a la Devesa de caire diferent... Els dies 1 i 2 de març de 2008, dissabte i diumenge vinent, Salvem la Devesa hi organitza una acampada contra la construcció del pavelló. Aquesta vegada no hi pernoctaran ni campistes, ni gitanos, ni turistes; bàsicament hi haurà ciutadans indignats amb una malaurada obsessió de l'alcaldessa. Que així ho escrigui la història i ho recullin els diaris futurs.