Presumpte "devesacidi"

CARMEN ALCALDE
Diari de Girona
Ahir es va demostrar que alguna cosa es mou, en aquesta Girona genèticament inamovible, que reclama el seu rebuig a l'última pressumpta insensatesa colosalista de l'Ajuntament de Girona de ferir de mort el nostre Parc napoleònic, el més gran pulmó de tot Catalunya, amb la construcció d'un Pavelló de ciment armat que es dirá ostentosament "Pavelló Esportiu". Presumpta agressió aquesta del Consistori, ja que, avui dia tot és presumpte: pressumpte ETA, presumptes el grapos ressuscitats, presumpte Al Qaeda, presumtes suïcides-assassins els pakistannesos del ?barri del Raval de Barcelona. I, finalment quan ja ens han penjat a tots la llufa de presumptes de la mà del senyor Garzón o el senyor Grande Marlaska de la Benemèrita i de totes les forces de la repressió estatal i autonòmiques, quan ja ens han deixat lliures i sense càrrecs, anirem a buscar la poesia i la solitud recuperadora de la nostra Devesa. I buscarem els nostres arbres de tota la vida, aquells bancs de pedra de la nostra joventut, el sortidor dels jardins. I només hi trobarem ciment armat i quatre ximples desfogats darrere una pilota.
Però tenim uns governats que, davant de la seva falta de sensibilitat i incompetència creativa només saben tirar pel camí més fàcil. És a dir: Nosaltres no hem sabut ser prou poetes, ni sabem res de rés d'un patrimoni harmònic i tan bell, no l'hem sabut conservar, ni potenciar.
Doncs com diuen aquest criminals de la natura, aquests devesacidis: hi fotrem ciment armat (sobretot armat, que no sigui dit que som tan febles d'imaginació), que és el més net i més devastador dels estúpids nostalgics revivals.
Jo us pregaré, senyors i ?se?nyores iconoclastes de conveniències que, a la Devesa de la meva joventut, ens hi vàrem trobar tots cada diumenge. Totes i tots amb els nostres bagatges, les nostres il·lusions. Jo us diré: varen ser, aquells anys, sota la immensitat d' aquells arbres quan cadascú va decidir posar el seu gra de sorra per fer la Girona d' avui. Si us plau, amiga, alcadessa Anna Pagans, escolta la nostra veu. Salva, tu que pots, la nostra Devesa.