Diferents visions sobre el futur del parc de la Devesa

* Regidor de Medi Natural (PSC) de l´Ajuntament, biòleg i ambientòleg. (Publicat a Diari de Girona)
Els darrers dies i setmanes creixen les opinions, aportacions i idees entorn al parc de la Devesa. El debat és viu i es viu a peu de carrer. I això és bo. Com va succeir fa un parell d´anys amb les Hortes de Santa Eugènia, que ha donat peu a la seva transformació i sobretot, al seu coneixement, el debat entorn de la Devesa ha de permetre el seu «redescobriment» i ha de motivar l´acostament, ús i presència de molts ciutadans i moltes ciutadanes que encara no el freqüenten i encara no se´l senten prou seu.
Tanmateix, m´agradaria aportar algunes opinions entorn a aquest; un debat que sempre he entès com a plural, divers, heterogeni, obert. Deixeu-me avançar que després de parlar de la Devesa amb centenars de persones, he arribat a conclusió que si som 95.000 gironines i gironins, existeixen 95.000 opinions gironines de com ha ser aquest parc en el futur.
Existeixen visions romàntiques que anhelen la Devesa rica en flors i passeigs de l´Europa septentrional; visions pragmàtiques de qui hi vol un ús intens i un espai assolellat (amb la conseqüent eliminació d´arbrat); visions futuristes o modernes de qui vol un parc amb restaurants, cafès, música, instal·lacions socials i vida durant la nit i durant el dia; visions conservacionistes de qui vol plantar-hi vegetació mediterrània al sotabosc i apostar una biodiversitat ara escassa. I també, encara que ens costi acceptar-ho, moltes visions satisfetes o, simplement, visions dels qui voldrien únicament un necessari «rentat de cara», amb bancs i enllumenat nou, endreçant elements, ordenant usos, habilitant accessos i condicionant alguns espais per a l´ús públic.
El que és cert (i tothom que la freqüenta ho sap), és que l´ús actual de la Devesa és molt més elevat del que la subjectivitat ens tendeix a fer pensar. És a dir, un parc de 40 hectàrees on desenes o centenars de persones hi fan un ús esportiu, lúdic, de passeig, etc., encara que sigui de forma simultània, ens continuarà semblant buit. Lluny queda la densitat i aglomeració de les «places vives» del cor de la ciutat un dia a les cinc de la tarda, quan la mainada surt de l´escola. La Devesa és una gran joia arbrada d´una petita ciutat mediterrània.
Els darrers anys s´han aconseguit, com bé saben els veïns i veïnes del Güell-Devesa (i el conjunt de gironins i gironines atès que el parc és de tota la ciutat i no pas només d´un ­barri), moltes millores a la Devesa. S´ha enderrocat i eliminat el Piscis, s´ha substituït la pista d´atletisme pel Camp de Mart, s´ha enderrocat l´hípica, s´han eliminat estructures de pous en desús, etc. També s´hi han fet un conjunt d´altres actuacions de més detall, com la restauració del rec al seu sector meridional, l´acotament de l´àmbit de la fira, la recuperació de la gespa del Camp de Mart, el tancament dels accessos (amb la qual cosa s´ha aconseguit que finalment els cotxes siguin absents de l´interior del parc), la instal·lació de nous bancs de pedra, el condicionament dels serveis públics, etc.
A més, s´ha vetllat sistemàticament pel bon estat de salut dels plàtans amb podes i tractaments, i actualment s´està treballant per refer l´àrea de pícnic. Són accions necessàries però no suficients. I en som conscients. El proper Pla d´usos i gestió de la Devesa ha d´anar més enllà i fer un pas qualitatiu en l´ordenació, millora i recuperació de camins, elements, accessos, enllumenat, etc.
He llegit algunes recents opinions en articles al diari o cartes al director sobre les que discrepo rotundament: la Devesa no és un parc natural. La Devesa no és un espai amb una gran biodiversitat. Ho puc afirmar com a biòleg que he treballat durant 15 anys en parcs i espais naturals. Ara bé, aquest fet no li resta ni un bri, ni un gram, ni un centímetre de valor. Simplement, aquest fet ha de condicionar-li l´ús i la gestió, l´enfocament i la previsió de la seva utilització. Cal prioritzar-ne la conservació dels seus elements vegetals, no pas pel seu valor biològic o ecològic (que és baix), sinó pel seu valor paisatgístic, patrimonial, històric i social, que és molt alt.
Estem parlant d´un parc urbà i, com a tal, té les necessitats -i ha de tenir els usos- d´un parc urbà. Si bé cal prioritzar la conservació del seu arbrat (recordem que l´Ajuntament destina anualment prop de 190.000 euros a la seva neteja, manteniment, tractament fitosanitari, etc. donat que estem parlant de més de 2.400 plàtans sofert però envellits), aquesta salvaguarda no és incompatible amb els usos públics als espais oberts, a les zones d´equipaments culturals o en una zona esportiva acotada i definida, on un pavelló ha de ser un equipament més d´un espai delimitat, ajustat i concret.
Voldria afegir també que, si bé les plataformes i campanyes per a la conservació dels espais sensibles o valuosos són sovint imprescindibles per a protegir o conservar una zona i poden aportar «trempera» a la ciutadania, en aquest cas, afortunadament, el lema «Salvem la Devesa» és redundant en sí mateix. La Devesa està, de per si, salvada. Segons el Pla General i segons la normativa municipal, el parc és parc i seguirà essent parc.
Si existeixen diferents visions, totes elles legítimes, sobre què ha d´incloure o no aquest parc i quins usos cal que tingui, és bo que surtin a debat, però d´aquí a pregonar el salvament d´un espai legalment salvat, hi ha un bon tros (i ho diu una persona que ha participat activament en campanyes i manifestacions on «salvar» un espai natural amenaçat i amb risc real de desaparició fou imprescindible i necessari). Crec que seria més adequat dir quelcom com ara «debatem sobre la Devesa» o «què esperem de la Devesa», més que «Salvem la Devesa»... Això porta a conflictes i alarmismes, a confusions i mals entesos, com el que es reflecteix en una carta al director apareguda a Diari de Girona el passat dia 21, on un veí del Berguedà escrivia que es «mutilava una part de la Devesa» o que el pavelló podria «ser l´inici d´una ferotge especulació urbanística» que culminaria amb «àdhuc uns edificis d´habitatges d´alt standing». No és així i no serà així. Tots ho sabem. Com tots sabem (o hauríem de saber abans de difondre certes informacions), que la proposta d´un nou pavelló se situa al costat de la zona esportiva ja existent, on hi havia l´hípica i on no afecta ni fa desaparèixer ni un sol arbre. Ni un.
Sembla evident, doncs, que el que ara cal, de forma paral·lela al debat viu a la ciutat (del qual des de l´Ajuntament ens sentim orgullosos i partícips), és la redacció d´un pla d´usos i gestió. I així ho començarem a fer des del consistori, com vàrem acordar les tres forces del govern en el Pla de mandat 2007-2011. Un pla d´usos i gestió participatiu, obert a totes les idees i visions de la Devesa que, al final, haurà d´optar per un model de Devesa que, si bé no satisfarà les 95.000 visions i anhels que existeixen a la ciutat, si que ordenarà els usos d´una joia que tenim la sort -i la obligació-, de conservar i gestionar per al nostre futur i el futur de la ciutat.