La nostra Devesa

JOSEP CORNELLÀ I CANALS (Diari de Girona)
Sovint, quan visito altres ciutats, solen fascinar-me els parcs que serveixen d'esbarjo per als seus ciutadans. Les avingudes enmig d'arbredes solen ser un lloc de descans i de trobada, un lloc on passejar, on hi ha una suficient i discreta vigilància, i on es percep la cura cap als elements botànics que hi ha. Són pulmons necessaris en les ciutats. I els ciutadans en gaudeixen. Quan passejo per aquests llocs, em ve sempre al cap el record de la nostra oblidada Devesa. I és que, com s'ha dit aquests dies, éscom si Girona hi visqués d'es?quena. Amb el pas dels anys, s'ha anat degradant i ha acabat essent un límit de la ciutat on no fa gaire bo de passar-hi a segons quines hores del dia.
La Devesa va tenir un protagonisme important durant la nostra infància i adolescència. Lloc obligat per anar a fer la berenada del dijous gras, o per gaudir de la piscina municipal a l'estiu, o per anar a fer esport amb els companys de l'institut. Els seus jardins eren lloc de passeig obligat els diumenges i lloc d'esbarjo i jocs quan arribava l'estiu. A la Devesa hi vaig aprendre, sense por, a anar amb bicicleta. I socialment, era el lloc on anar a passejar que substituïa la Rambla quan arribava l'estiu.
Ara s'han anat muntant projectes urbanístics a la nostra Devesa. L'Auditori era una necessitat per a la ciutat i és un bé de gran interès per la cultura gironina. Ja està fet. El mateix passa amb el palau firal. Però hi manquen uns aparcaments que, suposo, no trigaran a arribar (et troben en un embull a l'hora de deixar el cotxe per anar a l'auditori). I, al terreny de la plaça de braus, hi ha febre constructora. Afegim-hi el mercat. Què més toca ara? Diuen que un pavelló esportiu?
Correm el risc que la Devesa es converteixi en un lloc on col·locar totes aquelles noves estructures amb les quals es vol dotar la ciutat. Tot hi cap! Crec que s'està començant la casa pel teulat. Caldria fer, primer, una ordenació de la zona de la Devesa (m'han dit que ja hi ha projectes interessants) i després mirar de concloure el projecte amb aquells elements arquitectònics que, tot respectant l'estètica del parc, hi puguin donar un valor afegit.
És l'hora de defensar la Devesa. És l'hora de reivindicar aquest espai verd farcit de plàtans centenaris i d'un jardí botànic que té el seu encant. És l'hora de que Girona pugui mirar, amb orgull, la seva Devesa. És hora que la puguem ensenyar als nostres hostes, i hi puguem passejar amb tranquil·litat. Ja hi ha una mobilització ciutadana, a la qual em sumo des d'aquí. I espero que aquesta vegada la nostra mobilització tingui més èxit que amb el nefast fanal de la plaça del Ví.