dilluns, de març 3

Carta oberta al regidor Ponç Feliu

El nostre primer contacte va ser quan vaig demanar audiència a l'Ajuntament de Girona per intentar que se solucionessin les mancances i deficiències de la Devesa. Va ser l'abril de 2004, molt abans de constituir-se la junta de veïns del barri. Des del primer moment vaig entendre que eres un jove idealista, entusiasta i amb ganes d'arreglar les coses. Vas venir a veure com estava el parc i vares donar-me la raó que realment l'estat general era dolent. En un primer moment la reacció va ser bona: es va arreglar i netejar el rec, van posar barreres i pilones per limitar el pas incontrolat dels cotxes, també es varen posar alguns bancs i papereres. A partir d'aquí, cap de les senzilles però imprescindibles millores que havíem acordat va arribar. Vaig continuar esperant i col·laborant a tancar barreres i fent-te saber cada mancança o deteriorament que veia, com si fos el guarda que aquest parc mai ha tingut. Això va durar fins al juny del 2006, en què, desenganyat per promeses incomplertes, vaig deixar-ho. La gota que va fer vessar la copa de la meva paciència va ser l'incompliment del compromís per part vostre que a l'estiu no es traslladaria el mercat dins del passeig de la Devesa. Ara les barreres –com que jo no les tanco– estan sempre obertes; el pícnic està abandonat, amb la font que no raja perquè no hi ha aixetes; les pilones que estan en mal estat o arrencades no se substitueixen; dels dotze bancs promesos només en vàrem aconseguir tres i cap més paperera, i un llarg etcètera. La falta de voluntat de fer és ben palesa.

M'has decebut
T'haig de dir que m'has decebut, no tan sols pel que acabo de dir sinó pel teu suport a la construcció del nou pavelló que volen fer al bell mig de la Devesa. Com pot ser que estiguis d'acord amb aquest edifici? En un parc l'esport es fa a l'aire lliure. De quants parcs autèntics disposem, a Girona? Només hi ha aquest. A aquesta pobra Devesa, on va a parar tot perquè no es volen rumiar altres alternatives, només li falta això. Jo ja fa temps que no hi vaig a passeig perquè em fa tristesa.
M'has decebut, però vull creure que en el fons no hi pots estar tan d'acord. Tu ets biòleg i regidor de Medi Natural. Això no lliga. El que crec que passa és que ara el jove idealista abocat a la defensa de l'espai natural de la Devesa ha passat a segon terme: ara domina el teu vessant polític. En una cosa estic d'acord amb tu: com dius, la Devesa és una joia. Sí, és un diamant sense polir i, com ja saps, un diamant sense polir és un tros de carbó.


Modest Jubany i Godó , veí del barri del Güell-Devesa, pioner en la protecció i la recuperació del parc urbà de la Devesa i pregoner de la Festa Major de la Devesa-Güel del 2006.

(Carta publicada a Punt Diari, Diari de Girona i El dimoni.com)