dimecres, de desembre 26

Qui va matar el PIN?

Molts veïns de Girona encara es pregunten qui va matar el pobre PIN (Parc Infantil de Nadal). També moltes criatures pregunten pel Pin, aquell animalot verd i simpàtic que cantava una animada cançó que s'havien après de memòria. Cal respondre'ls que l'ajuntament l'ha penjat (pel coll) de l'arbre de Nadal. Dos anys després, encara queden pares despistats que s'acosten a la Devesa en busca de distracció infatil i només es troben desolació i foscor. Manen els criteris economicistes que marca la Fira de Girona. Deixeu-vos de sentimentalismes: el Nadal és per fer negoci. Que si hi anava massa gent? Que si es convertia en una guarderia? Deixeu-vos d'històries. No sortia a compte. No hi fa res que no hi hagi alternatives de distracció nadalenques a la ciutat. No hi fa res que fos un gran èxit i que els nens s'ho passessin pipa. Que s'hi posin fulles! Mentre cada vegada més ajuntaments s'apunten a organitzar aquesta mena de parcs, a Girona es pensen que amb un negoci de pista de gel a preus de forfait de pista d'esquí dels Alps suïssos ja ho tenen tot arreglat.
Ara cal pagar sis euros l'hora per anar a patinar dins un reducte que sembla el metro de Londres en hora punta. I les invitacions que es repartien durant el Certàmen resulta que no valen els festius, no valen les vigílies de festius, no valen a les tardes, no valen els dies amb núvols i no valen els dies parells o els que sumen menys de quatre...en resum, una enganyifa...


LLEGIU LA NOTA NECROLÒGICA DEL PIN PUBLICADA EL 2006 I VEUREU QUE HI HA PROMESES INCOMPLERTES:

El Punt 25.10.2006
El PIN es transforma en activitats al carrer, tallers i una pista de gel al centre de Girona
L'estructura de patinatge tindrà 600 m² i serà a la plaça Constitució, des de principis de desembre fins després de Nadal

El parc infantil de Nadal (PIN), que des del 1988 se celebra al palau firal de Girona, desapareixerà, almenys sota el concepte tradicional. Bàsicament s'hi faran tallers els dies festius i la resta es reconvertirà en una oferta més àmplia i repartida per la ciutat, amb força activitats al carrer que tindran la plaça Salvador Espriu com a màxim exponent i, sobretot, la plaça Constitució. En aquest espai s'hi muntarà una pista de gel de 600 m² que funcionarà del 6 de desembre al 7 de gener. També es negocien descomptes a altres parcs infantils i es creu que la pista de gel actuarà de gran dinamitzador a la zona comercial. La decisió es pren sobretot perquè no es considera el lloc més adient el Palau de Fires, que ja té activitats compromeses, com ara una festa de Cap d'Any.

La Fira de Girona i l'Ajuntament ja feia un temps que plantejaven la reconversió del PIN perquè el palau firal no es considera el lloc més idoni, cada vegada hi havia més gent i, també, la problemàtica creixia. Diferents fonts admeten que es tenia la sensació que s'utilitzava com una mena de guarderia de vacances. Finalment, s'ha pres una decisió. El PIN es continuarà fent, però serà un concepte nou. L'activitat es reduirà a una oferta els dies festius, però no durant tot el Nadal, i sobretot s'hi faran tallers i activitats de caire lúdic. L'alternativa és crear una oferta diversificada d'activitats infantils, repartida per tota la ciutat. La plaça Salvador Espriu, per exemple, serà un dels indrets que es planteja reactivar a través de l'organització d'activitats. Però segurament el més espectacular serà la instal·lació d'una gran pista de gel al centre de la ciutat, concretament a la plaça de la Constitució. L'Ajuntament ha estat fent proves de càrrega a la plaça, ja que a sota hi ha el pàrquing subterrani. L'estructura de la pista és molt pesant i s'ha volgut comprovar que no afectaria l'aparcament, cosa que ha quedat confirmada. La pista farà 20 metres d'amplada per 30 de llargada, en total 600 m². La regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, explica que es negociarà amb els comerciants de la zona la possibilitat que aquests ofereixin descomptes als seus clients per a l'ús de la pista de gel. Segons diu, es pensa que aquesta serà una bona manera de dinamitzar el centre tant des del punt de vista lúdic com comercial, en un intent d'oferir una nova oferta als ciutadans i, alhora, que serveixi d'impuls al comerç petit i mitjà. La pista començarà a funcionar el dia 6 de desembre i es mantindrà fins al 7 de gener. Totes les activitats que es plantegen s'organitzaran de manera conjunta entre la Fira de Girona i l'Ajuntament de la ciutat.

No obstant això, per no ignorar les famílies que vulguin optar per una oferta semblant a la del PIN tradicional, s'està mirant d'oferir descomptes i promocions a altres parcs infantils privats que ja funcionen tot l'any o a d'altres que s'organitzen específicament per Nadal.

L'activitat al Palau de Fires per Nadal, però, també inclourà innovacions respecte a la d'altres anys. Per primera vegada s'hi farà una macrofesta la nit de Cap d'Any, amb una capacitat per concentrar-hi vora de 5.000 persones. Tot i això, només es compta utilitzar la planta baixa del palau.

diumenge, de desembre 23

L'ajuntament i l'associació de veïns: diferents concepcions del Parc de la Devesa

Els polítics es pensen que aquesta és la gran obra de la Devesa:


A l'associació de veïns pensem que és aquesta:


divendres, de desembre 21

Novament La Devesa


Diem novament perquè no és la primera vegada que parlem d’aquest nostre parc, un espai que per a molts gironins ens és tan estimat, i que ens enorgullim de posseir, però que en canvi no solament en fem ben poc ús – almenys no el que com a parc l’hi pertocaria - sinó que a vegades sembla que no ens preocupi massa el que s’hi faci, malgrat que no sigui el més el més escaient per aquest natural entorn. Això ens recorda aquella dita que diu: Déu dóna faves a qui no té queixals; fent referència a aquells que no saben valorar degudament algun do que tenen. Tenim un parc que moltes ciutats envegen per a elles, doncs que per les característiques del seu arbrat, la seva extensió i situació, podria ser un dels millors, però, ves per on, hi vivim gairebé d’esquenes, ni l’hi donem, ni en fem l’ús que es mereixeria. A vegades sentim a dir, o nosaltres mateixos potser també ho hem dit o ho hem pensat , que no acaba de reunir les condicions necessàries per a fer-nos-el més proper i més atractiu, però en canvi no som capaços de fer públiques les nostres opinions, amb respecte a allò que creiem caldria fer per a transformar-lo en un lloc més acollidor, a on ens hi poguéssim sentir còmodes, gaudint d’agradables passejos o d’estones de descans i de lectura, entre un acurat enjardinament, i agradables zones verdes, on tan la gent gran, com la mainada, hi trobessin un agradable lloc d’esbarjo i de relax; tot plegat, això sí, dins d’un clima de seguretat, que és un altre dels factors importants a tenir molt en compte.
Sí que ara, però, davant d’un nou projecte del nostre Ajuntament, d’aixecar-hi un altre pavelló, a més dels que ja hi ha, ens ha semblat procedent que s’hagin deixat sentir les veus de l’Associació de Veïns del barri Güell-Devesa, posicionant-se en contra d’aquest projecte de nova construcció, reclamant un previ debat participatiu amb els ciutadans, per dissenyar un adequat pla d’usos del parc, abans d’emprendre l’aixecament d’un nou equipament, amb tot el que això podria comportar en detriment del seu espai lliure, i pel tràfec que generaria. Per tot això, com a veïns d’aquest entorn, i com a gironins, ens sumem a la petició de l’esmentada associació , amb relació a la conveniència de l’obertura d’un debat previ, que permetés que els ciutadans poguéssim opinar al respecte, quan, com en aquest cas, és tracta de quelcom que ens incumbeix a tots, donades les especials característiques d’un lloc que sentim tan nostre . És el nostre parer.

Lluís Torner i Callicó, veí del carrer Bernat Boades

dimarts, de desembre 18

Salvem la Devesa (Lluís Bosch Martí)


«On són avui aquells col·legis professionals On son paisatgistes, els ecologistes, els arquitectes, els periodistes, els estaments crítics d'aquesta ciutat Creiem que l'Ajuntament i la Generalitat estan a punt de perpetrar un error històric. Som els únics que ho veiem » Signatura: Josep Plazas, en nom de l'Associació de Veïns de Güell-Devesa.

Per no perdre les amistats ni els intercanvis socioculturals, tenim la sana costum de cada més telefonar o visitar a casa'seva a una sèrie de vells amics. Darrerament els que freqüentem més sovint son Quim Torra, Josep M. Loste i la Marta, a part els artistes Perpiñá i Palahí. La relació amb els tres primers, tres dels publicistes més inquiets de les comarques gironines, són una font mútua d'informacións i també idees pels nostres articles. El dilluns passat vaig telefonar a en Quim, per si estava lliure, per tal de xerrar una estona. D'entrada em va preguntar si havia llegit l'article del nostre diari del diumenge passat, de plana entera, intitulat Un pavelló a la Devesa, un error històric. Jo li vaig contestar que l'havia retallat, però que encara no l'havia llegit. En Quim segueix parlant i m'explica que l'Associació de Veïns reclama un debat de participació ciutadana de tots els gironins, per tal de dissenyar un pla d'usos abans de construir l'equipament esportiu. I a casa seva, en Quim em va llegir la carta ja enviada, però encara no publicada amb el següent títol: Un debat per a qué .El nostre amic, ple de passió gironista i amor per la Devesa em va renyar dient-me, referint-se a mi, que els vells mestres de la «gauche divine» darrerament estem massa lluny del mundanal brogit, tancats en els nostres estudis, llegint massa i teoritzant molt sobre els fracassos històrics del nostre país-món. I que ell també és un pessimista i desencantat, però de mi ha après allò que diu en Gramsci, que front el pessimisme de la raó hi ha l'optimisme de la praxis, i hem de tornar per tal de transformar les injustes relacions de poder de la nostra societat.En Quim ens recorda el nostre gran article de Presència de l'any 1967, que duia per títol La Devesa, el desván de la ciudad. Avui, quaranta anys després, ens adonem que ja llavors criticàvem i profetitzavem tots els «affaires» arquitectònics, urbans que varen convertir la Devesa en una mena de «calaix de sastre» de totes les manques urbanes gironines. I seguint recordant les nostres col·laboracions en les campanyes reivindicatives de la societat civil gironina, que sumen dotzenes d'escrits i suports puntuals des de la primera recollida de signatures pel nostre veí, el poeta Josep Tarrés contra els merlets castellans de les muralles del passeig Arqueològic gironí. I en honor a la veritat, el batlle Sr. Ordis ens va escoltar i va demanar als del Ministeri corresponent de Madrid que en varen fer cas. I en plena transició, amb l'Assemblea d'Artistes Gironins, vàrem fer la més important campanya a favor de la reordenació total de la Devesa a la sala de Fidel Aguilar de la nostra Rambla, fent famós el seu eslògan «Salvem la Devesa».A pesar de les protestes, col·laboracions i ressó, els nous Ajuntaments democràtics, aclaparats per tants problemes i anys de retard, la Devesa no ha estat estudiada ni planificada d'una forma global. Es varen enderrocar les instal·lacions de l'Hípica dels militars espanyols i algunes coses més, però com diu l'informe de l'Associació, s'han edificat massa coses noves i es vol cometre un error històric: la construcció d'un pavelló esportiu. Podrem salvar la Devesa Per culpa del «desenrrollisme capitalista», recordarem altres campanyes fracassades, com la N-II, no passant paralel·la a l'autopista sinó per la vall de Sant Daniel. O a Santa Eugènia, quan van tallar vint-i-sis plàtans i van fer una terrible frontissa i via ràpida. O de l'actual campanya en defensa de les hortes de Santa Eugènia, veurem què passa A continuació podríem parlar de tantes lluites urbanes, per tal d'evitar els enderrocaments dels xalets i edificis dels arquitectes Masó, Claret, etcètera. I què dir de la desaparició de la plaça de braus els teatres-cinemes Albèniz i Ultònia. I del Barri Vell, la desaparició de palaus, casals, carrers enters perquè era la «Girona lletja».Els senyors propietaris i els buròcrates de la raó pràctica-econòmica desenrrollista del capital i dels seus interessos especulatius ens contestaran que ells són el progrés i la modernitat, i nosaltres, els romàntics fins i tot ens tractaran de reaccionaris. I en la nostra solitud política ens trobem que els nostres representants democràtics a l'Ajuntament, Generalitat i Estat són víctimes del pragmatisme econòmic del neoliberalisme del pensament únic i no volen ser alternativa, diuen utòpica per transformar les actuals relacions de poder, que només beneficia les multinacionals, empresaris i homes de negoci.I per acabar, ens tornarem a posar romàntics i recordarem que quan anem sols o acompanyats no hi ha setmana que no ens passegem per les grandioses naus de la Devesa, prenent notes per a les nostres pintures i a vegades amb un llibre. I des de fa un any, ens hi perdem amb la Marta i el seu gos, durant totes les estacions de l'any. Encara que com a pintor, l'estació que ens apassiona més és la de la tardor en tots els seus colors crepusculars.Segurament sóc el pintor gironí que ha pintat i pinta i també estima la Devesa. Després de totes les der rotes històriques sentim entre el seu silenci la nostàlgia proustiana dels paradisos perduts, retrobats en la memòria i rebelió utòpica de dir: «Gironins, salvem la Devesa».


Lluís Bosch Martí (Publicat al Diari de Girona)

L'Ajuntament vol que caminem per anar a la biblioteca, però no per fer esport!


Un bri d'esperança?


dissabte, de desembre 15

Veïns de la Devesa protesten contra la construcció d´un pavelló al parc

Diari de Girona.
T.C.C., Girona.
Un grup de veïns del barri de la Devesa de Girona van aprofitar la presència de la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Maria Comelles, per manifestar la seva oposició al projecte de l'Ajuntament de construir un pavelló poliesportiu al parc de la Devesa. Els residents van lliurar un manifest a Comelles i van explicar-li els motius del seu rebuig. Comelles estava precisament a la zona de la Devesa per inaugurar una fira de cultura ecològica al Palau de Fires. L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va demanar confiança als veïns i va explicar-los que serà un equipament per al barri. PSC i ERC mantenen que no serà un pavelló a l'estil de Fontajau i que es tindrà especial cura amb els accessos al recinte.

Les veteranes lluitadores no es rendeixen




Ens fa especial il·lusió que Carmen Alcalde, una de les periodistes fundadores de Presència, revista que ja es va oposar al pavelló l'any 1975, es posi al costat de la nostra lluita. Però a més dels suports dels antics lluitadors, ens en calen de nous.

El pavelló, una inocentada?

Publicat al Diari de Girona, diumenge dia 15 de desembre.

divendres, de desembre 14

ECO-SÍ


ECO-NO


El dimoni s'adhereix a la campanya


eldimoni.com, el periòdic electrònic eugenienc que vol ser un punt de referència informatiu i d'encontre dels veïns i amics del que fou municipi de Santa Eugènia de Ter, s'ha adherit a la campanya contra la construcció d'un pavelló esportiu al mig de la Devesa de Girona.


A poc a poc, anem fent pinya.

dijous, de desembre 13

MOU-TE EN BICI, s'afegeix a la campanya


Mou-te en bici, la plataforma cívica per l'ús de la bicicleta i per la mobilitat sostenible és la primera entitat que s'afegeix a la campanya per evitar la construcció del pavelló al mig de la Devesa.
De moment, no tenim notícia d'altres entitats -ni ecologistes ni d'altra mena- que estinguin a favor de la nostra visió de la preservació de la Devesa.

Podeu accedir a la plana web de mou-te en bici: www.moutenbici.org

dimecres, de desembre 12

Feu-vos socis de l'Associació!



Podeu imprimir-la i enviar-la a l'adreça que figura al full.

dimarts, de desembre 11

Carta de suport d'un ciutadà anònim (Pel seu interès, la reproduïm)


Per desgràcia cada cop ens en queda menys de parc. Durant els darrers anys la superfície arbrada s'ha retallat per tots els cantons de la Devesa i dins mateix dels seus límits, on les clarianes sovintegen cada cop més. Les activitats agresives per el medi son també cada cop mes nombroses(fires, mercats, palau firal i de congresos, aparcaments de vehicles, camps de futbol vestidors, carpes d'estiu...) No és gens d'estranyar que la terra estigui massa compactada i els plàtans no puguin respirar. La situació de la zona de parc que ens queda tampoc és massa bona. Estic totalment d'acord amb que el parc és brut, amb mobiliari obsolet i una il·luminació insuficient. Dona la sensació que entre tots no tenim consciència del que realment tenim. Que no ens en cuidem tal i com ens en tidriem que cuidar i que totes les actuacions que s'hi fan son com improvitzades. És evident que cal una planificació específica per la Devesa, que tingui uns principis orientadors clars que han de ser el que tots creiem que ha de ser o volem que sigui la Devesa. Personalment crec que s'ha de ser molt ambiciós en aquest sentit i que tenim una oportunitat única a la nostra ciutat per poder gaudir no del parc urbà més gran de Catalunya, sinó que cal aspirara tenir un dels parcs urbans més grans d'Europa. Penso amb una Devesa pensada per ser únicament un gran pulmó vert de la ciutat, amb caminscuidats, zones de pícnic, de descans per gaudir de la natura, de lleure per poder fer footing etc... Crec però que cal pensar en una Devesa conectada plènament amb el parc de les Ribes del Ter, també bén cuidat, accessible per els ciutadans, amb il·luninació, senyalització, guardes que se'n cuidessin de la vigilància i manteniment. Imagineu unes ribes del Ter accessibles i ben cuidades per que els Gironins poguéssim anar els diumenges a fer picnics al voltant del riu, o fins i tot a navegar-hi amb canoes i fer-hi altres activitats de lleure. Pensem que fins i tot un gran parc com aquest es tindria que conectar amb les deveses de Salt amb llargs camins de passeig on podriem caminar, correr, anar amb bicicleta... Tot això, que pot semblar utòpic es podria fer amb voluntat de tothom i crec que donaria a tots el Gironins una qualitat de vida de la que poques ciutats del mon podrien presumir. És evident que hem de començar per preservar la mateixa devesa, i que si deixem que hi vagin construint noves edificacions i aparcament i retallant el parc, d'aquí poc no tindrem ni gran ni petit parc, senzillamment no tindrem res. Construir ara un pavelló, amb pistes de tenis, aparcaments i tot el que aixó comporta, pot ser el principi de la fi per la Devesa. Em sorpren igualment que a l'Associació de veïns, el silenci de institucions, polítics, ONGs de la ciutat etc... i la meva més sincera enhorabona i suport als veïns per la seva activitat en contra del pavelló i d'activisme pro-Devesa. Crec però que la cosa no s'ha de quedar en una crida per internet, cal donar totes les veus possibles,organitzar activitats on tothom qui vulgui pugui demostrar el seu suport, aconseguir el suport d'institucions i empreses i fer tota la presió possible als polítics per tal de que es vegin obligats a reconsiderar la construcció i planificar d'una vegada per totes el futur i projecció del parc. No tindria que ser necessari donar alernatives als polítics amb propostes per a nous emplaçaments, doncs ells tindrien que ser prou resposnables com per marcar-les i en llocs adients. Fontajau per exemple, no crec que fos una bona destinació alternativa, doncs tindriem molts de números de perdre zones verdes que actualment envolten el Ter o el propi pavelló, i que actualment donen un gran servei de zones d'esbarjo i passeig per a molta gent, a banda de formar part de les Ribes del Ter. En fi, hi ha molt per parlar i fer. Tot el meu suport i molta força i vejam si n'organitzem alguna de sonada que comenci a mobilitzar a la gent

Hem reunit 100 adhesions en dos dies!!!

El manifest de l'Associació de Veïns Devesa-Güell contra la construcció del pavelló esportiu al mig del parc de la Devesa ha reunit en només dos dies més d'un centenar d'adhesions. Entre les adhesions rebudes no hi ha només veïns de la ciutat, sinó ciutadans de tot Catalunya. Molts d'ells asseguren que la Devesa no és només un patrimoni de la ciutat, sinó de tot Catalunya. Entre els suports rebuts hi ha historiadors, advocats, polítics i gent de tota mena i condició. Molts d'ells es declaren amants de l'espai natural, lamenten l'estat d'abandó en que el manté l'ajuntament i es queixen que no hi hagi una veritable política d'inversió i foment del parc.
L'associació de veïns reclama en el seu manifest que les associacions ecologistes de la ciutat, com ANG, o altres entitats ciutadanes, es posin al seu costat en la defensa del parc. L'associació considera totalment innecessari que al bell mig de la Devesa s'aixequi una edificació, trencant la dinàmica de retirada d'infraestructures iniciada fa anys -discoteca Piscis, hípica, tir, etc-, de més de tres pisos d'altura. Els veïns no estan en contra de la construcció d'un pavelló a la zona, però consideren que la Devesa és un espai únic que cal preservar a qualsevol preu. Reclamen a l'ajuntament que el Pavelló es construeixi a Fontajau, on té el suport de l'associació de veïns de la zona, o pugui ocupar, més endavant, la Fira de Girona, el trasllat de la qual es farà necessari en els propers anys si vol continuar expandint-se. L'associació ha creat una adreça de correu específica per rebre les adhesions -parcdevesa@gmail.com- i ha penjat el manifest i totes les informacions sobre el pavelló en aquesta adreça www.devesa-guell.blogspot.com.

dilluns, de desembre 10

Un pavelló a la Devesa? El primer pas de la destrucció d'un símbol de Girona i de Catalunya!


parcdevesa@gmail.com

Adheriu-vos a la campanya contra el Pavelló a la Devesa!!!

Imatges que parlen (de la desatenció de la Devesa)



Un pavelló per a la Laika?

Ja està bé d´anar pixant entre d´arbres i a l´ombra. No sabeu el fred que es passa a l´hivern. El meu amo sempre em porta a la Devesa. Diu que hi puc córrer millor. Ara hi faran un pavelló. Els meus pares ja n´havien sentit a parlar. Es veu que la dèria la tenen uns senyors que diuen que no tenen res a veure amb Franco. Encara que la decisió ha seguit el mateix procediment que amb l´alcalde designat pel senyor de la veu de xiulet. Un cop fet, diuen els polítics que entre tots decidirem els usos de la Devesa. El meu amo votarà per convertir-lo en un coet espacial. A mi no m´ha agradat mai la Laika, ni els coets. Crec que hi vol enviar el regidor aquell que viu al barri i es l´únic que hi està d´acord.Té raó perquè no se´ns ha consultat ni als principals usuaris. Però jo em conformo de seguir fent pipí, encara que sigui al sol i prop de la paret calenta del pavelló. És el que sempre s´ha fet a la Devesa. Amb pavelló o sense.

Jesús Badenes, Diari de Girona

diumenge, de desembre 9

Un ajuntament franquista ho va entendre, un de socialista no?



Publicat a Presència l'any 1975

Un pavelló a la Devesa, un error històric


L´Associació de Veïns Devesa-Güell vol adreçar una pregunta, que considerem fonamental, a la societat gironina: Volem que el parc urbà més gran de Catalunya continuï en la seva espiral de degradació i desatenció? Volem deixar-la envair per nous equipaments que posaran greument en perill la seva subsistència? Com és que ningú posa el crit al cel davant el projecte absurd, innecessari i insostenible de nou pavelló al bell mig d´aquest espai idíl·lic? On són els ecologistes de la nostra ciutat? On són els nostres equivalents ciutadans de moviments conservacionistes tan potents i actius com Salvem l´Empordà? Qui salvarà Girona? Qui salvarà la Devesa? Fa temps hi havia a Girona una entitat anomenada Associació Naturalista de Girona (ANG). Algú sap on paren? A què es dediquen? L´Associació de Veïns de la Devesa els vàrem convidar a un debat sobre el futur de la Devesa i encara esperem resposta. Si som els veïns els únics que surten a plantar cara, és evident que la guerra està perduda.
L´onze de gener del 1975, a la revista Presència, podíem llegir aquest titular: «La Devesa s´ha alliberat del ciment». El text comença així: «Per fi l´Ajuntament de Girona ha renunciat al projecte de construir un pavelló d´esports a la Devesa. La campanya feta en contra, va moure al batlle (Sr. Ribot) a reconsiderar els seus punts de vista sobre aquest tema. L´alcalde s´ha convençut que la Devesa era un mal lloc a l´hora de fer un edifici nou, que era millor posar el pavelló en algun punt que estigués mancat d´aquestes instal·lacions i on hi hagués facilitats d´aparcament...». No oblidem que es tracta d´un ajuntament predemocràtic.
Posteriorment i durant anys, l´Ajuntament, amb molt bon criteri, ha esmerçat esforços per treure equipaments del parc: Camp de Mart, Piscis, tir olímpic, hípica, etc. Precisament anys enrere, l´alcaldessa Anna Pagans va prometre que, amb l´enderrocament de l´hípica, s´aprofitaria per arranjar el sector i, com a molt, construir uns vestuaris nous per les piscines adequats a l´entorn. Qualsevol que faci una passejada per l´indret avui mateix s´adonarà que el parc, quan no ha estat envaït per les carpes de la Fira o pels cotxes, presenta espais molt degradats. El parc és brut, amb mobiliari obsolet, amb espais plens de tanques i ferros vells, rovellats i perillosos, amb una il·luminació espectral i insuficient.
Només ens faltava el pavelló que ens vol encolomar l´ajuntament. Cal remarcar que l´Associació és favorable a la construcció d´un pavelló a la zona, tot i no ser prioritari pel que es desprèn de les enquestes efectuades per l´Associació als mateixos veïns, que prioritzen una escola bressol, una biblioteca, un centre cívic o una ludoteca. Tampoc no entenem que un espai tan extraordinari i bonic com La Rosaleda es desaprofiti per unes oficines municipals que semblen tan fora de lloc com aquell famós fanal de la plaça del Vi.
Només un veí a favor
Els veïns, en la darrera Assemblea Ordinària de l´Associació, es van pronunciar en contra de la construcció d´un pavelló a la Devesa per unanimitat. De fet no va ser del tot així, el senyor regidor d´esports, Josep Maria Jofre, veí de la Devesa i defensor a ultrança del pavelló, va votar a favor.
És evident que al barri ja suporta prou pressió d´equipaments ciutadans: CAP, Auditori, Palau Firal, Escola d´Hostaleria, Escola d´Idiomes, jutjats socials, futura Audiència Provincial, etc. En canvi, no té cap equipament de barri. Ja és hora que l´Ajuntament s´adoni del creixement espectacular del nostre barri, de la seva pressió demogràfica, de la xifra de parelles joves amb fills petits que s´hi han instal·lat.
En el benentès que creiem necessari un pavelló a la zona i que no hi ha espai físic a la trama urbana del barri per ubicar-lo, hem proposat a l´Ajuntament dues alternatives: la primera és a l´àrea esportiva de Fontajau, al costat del Pavelló Girona-Fontajau. Els terrenys són públics i suficients, no hi ha problemes de qualificació urbanística, no s´afecta cap espai singular i l´Associació de Veïns de Fontajau hi està d´acord. Sembla la ubicació més lògica i amb menys problemes. La segona és el Palau firal de Girona. «Fa temps que Fira de Girona s´ha quedat petita», diu la seva directora, la senyora Anna Albar (només cal recordar les seves declaracions desprès de l´Equus: «La impossibilitat d´ampliar l´espai obliga cada vegada més a fer una millor selecció dels cavalls» (Diari de Girona), evidència clara que Fira de Girona necessita més espai. La seva opinió és compartida per d´altres estaments econòmics i polítics de la ciutat. Cal afegir els problemes existents per una manca de previsió d´aparcament. No parlem dels problemes d´aparcament que comportarà el nou pavelló. La traça del TAV alliberarà terrenys susceptibles de ser utilitzats per a la reubicació de la Fira. És un projecte més complex, a mig termini, satisfactori per al barri, per a la Devesa i per a Fira de Girona. La redefinició d´aquest espai com a pavelló, biblioteca, centre cívic, ludoteca i lloc per a les diferents associacions del barri, solucionaria definitivament la manca d´espai a la trama urbana del barri.
A l´espai del pavelló s´hi construiran tres pistes de tennis, una nova piscina i, d´aquí un temps, ja veurem si l´Ajuntament s´empesca afegir-hi noves infraestructures.
Entenem que construir al parc de la Devesa és una actuació prou important i irreversible que hauria de ser consensuada en el marc d´un Pla d´Usos en un procés de participació -o de participança- de tota la ciutadania. O potser això de la participació ciutadana només cal aplicar-ho a les decisions de poca volada? Potser només podrem decidir si volem el pavelló pintat de color verd fulla o de marró escorça, perquè els seus tres pisos d´alçada quedin ben integrats al medi.
Les posicions dels partits
El passat 23 de novembre varem organitzar un debat amb els grups polítics amb representació a l´Ajuntament per conèixer la seva posició. Les seves posicions es resumeixen així: PP = no vol que es faci, hi ha altres prioritats dins del barri o la ciutat / IC-Verds = el pavelló s´ha de fer, però al costat del de Fontajau per no malmetre el parc / CiU = totalment en contra de fer el pavelló dins del parc i cal cercar altres opcions per ubicar-lo / ERC i PSC = totalment d´acord que es faci el pavelló dins del parc.
El tripartit al govern assegura que per fer el pla d´usos de la Devesa es demanarà als veïns i ciutadans de la ciutat el seu parer per arribar a un consens, però això, vet aquí el contrasentit, es farà quan el pavelló ja estigui irremissiblement construït dins del parc.
Les coses, si es volen fer democràticament, no es fan així. El primer que s´ha de fer és consensuar un pla d´usos per la Devesa, i després ja en parlarem. No es pot imposar un pavelló i després preguntar. Ja ho diu la frase de moda «NO TENIM DRET A DECIDIR», ni a Girona, ni a Catalunya ni a Espanya, ni enlloc... Després, els polítics, tenen la barra de dir que la gent no participa. Ho estem demanant a crits. Ho estem exigint. Volem decidir!
Des de l´Associació de Veïns Devesa-Güell entenem la Devesa com un espai diàfan de lliure circulació exclusiu per a vianants i vehicles lleugers no motoritzats, destinat a realitzar activitats (de lleure, esportives, etc.) a l´aire lliure, no reglades i respectuoses envers l´espai.
En aquest sentit, vàrem enviar a l´Ajuntament, el 31 de maig del 2006, amb registre d´entrada núm. 2006021754 la següent proposta, que ara volem fer extensible a tots els ciutadans de Girona:
-1. L´aprovació d´una moratòria referent a la implantació de noves activitats i/o ocupacions així com a l´ampliació de les existents al parc municipal de la Devesa, a l´espera de la impulsió i l´aprovació per part de l´Ajuntament, després d´un procés de participança ciutadana, d´un Pla d´Usos de l´Espai i gestió de l´arbrat.
-2. La reubicació del pavelló projectat al parc de la Devesa a la Zona esportiva de Fontajau o al Palau Firal.
-3.Impermeabilització al trànsit rodat del recinte del Parc.
-4. Implantació de la figura del vigilant de la Devesa.
-5. Intensificació de la neteja, el manteniment i la instal·lació del mobiliari urbà.
-6.Alliberament d´algunes activitats del parc i cerca d´altres emplaçaments amb visió de futur per poder ampliar aquestes, tot això sense deixar de fer activitats, a ser possible lúdiques o esportives l´aire lliure a la Devesa.
A la Devesa tenim una joia única a Europa i creiem que s´ha de gestionar i promocionar amb una visió del segle XXI, on els espais verds propers als ciutadans seran cada vegada més necessaris i preservats. Els arbres que tenim actualment van ser plantats als voltants del 1850, o sigui que tenen més de 150 anys. I si sabem cuidar-los, podran viure sense problemes 150 anys més. És el parc urbà més gran i frondós de Catalunya, té una extensió de 27 ha, de les quals nou són de passeigs ombrejats. El parc compta amb més de 2.500 plàtans, col·locats a poca distància els uns dels altres, els quals s´han vist obligats a créixer més en alçada que en amplada i això els ha fet assolir abans d´hora alçàries pròpies del seu zènit vital. Diversos exemplars arriben a l´alçada excepcional de 55 m. Aquestes característiques no es poden comparar amb cap altre parc europeu, d´aquí la seva enorme «singularitat» que creiem que no és prou valorada des de l´Ajuntament i altres sectors en la seva justa dimensió. En el debat de polítics, el regidor d´Urbanisme, Joan Pluma, va voler desmerèixer el parc recordant-nos que «no era pas una obra de la natura sinó dels homes». Suposem que devia tenir al cap que, per tant, els homes també podien destruir-lo.
A mitjan de la dècada dels 70 del segle passat, l´Ajuntament de Girona va tenir la pretensió de construir un pavelló al parc de la Devesa. Com a fruit d´una presa de consciència col·lectiva, tretze col·legis professionals de la ciutat, van acordar realitzar un estudi-dossier per tal de buscar solucions als mals de la Devesa, on demanaven limitar les zones de trànsit rodat, eliminar el trànsit pesat, i pel damunt de tot, fer neteja, remoció de terres, adobaments i reg de tota la superfície.
On són avui aquests col·legis professionals? On son els paisatgistes, els ecologistes, els arquitectes, els periodistes, els estaments crítics d´aquesta ciutat? Érem més curosos amb la nostra Devesa en ple franquisme que en l´actual democràcia?
Creiem que l´Ajuntament i la Generalitat estan a punt de perpetrar un error històric. Som els únics que ho veiem?

Esperem les vostres adhesions al compte de correu parcdevesa@gmail.com o a la bústia núm. 88 de l´Edifici CINC del carrer Güell,58.
*En nom de l´Associació de Veïns del Güell-Devesa