Salvem la Devesa (Lluís Bosch Martí)

«On són avui aquells col·legis professionals On son paisatgistes, els ecologistes, els arquitectes, els periodistes, els estaments crítics d'aquesta ciutat Creiem que l'Ajuntament i la Generalitat estan a punt de perpetrar un error històric. Som els únics que ho veiem » Signatura: Josep Plazas, en nom de l'Associació de Veïns de Güell-Devesa.

Per no perdre les amistats ni els intercanvis socioculturals, tenim la sana costum de cada més telefonar o visitar a casa'seva a una sèrie de vells amics. Darrerament els que freqüentem més sovint son Quim Torra, Josep M. Loste i la Marta, a part els artistes Perpiñá i Palahí. La relació amb els tres primers, tres dels publicistes més inquiets de les comarques gironines, són una font mútua d'informacións i també idees pels nostres articles. El dilluns passat vaig telefonar a en Quim, per si estava lliure, per tal de xerrar una estona. D'entrada em va preguntar si havia llegit l'article del nostre diari del diumenge passat, de plana entera, intitulat Un pavelló a la Devesa, un error històric. Jo li vaig contestar que l'havia retallat, però que encara no l'havia llegit. En Quim segueix parlant i m'explica que l'Associació de Veïns reclama un debat de participació ciutadana de tots els gironins, per tal de dissenyar un pla d'usos abans de construir l'equipament esportiu. I a casa seva, en Quim em va llegir la carta ja enviada, però encara no publicada amb el següent títol: Un debat per a qué .El nostre amic, ple de passió gironista i amor per la Devesa em va renyar dient-me, referint-se a mi, que els vells mestres de la «gauche divine» darrerament estem massa lluny del mundanal brogit, tancats en els nostres estudis, llegint massa i teoritzant molt sobre els fracassos històrics del nostre país-món. I que ell també és un pessimista i desencantat, però de mi ha après allò que diu en Gramsci, que front el pessimisme de la raó hi ha l'optimisme de la praxis, i hem de tornar per tal de transformar les injustes relacions de poder de la nostra societat.En Quim ens recorda el nostre gran article de Presència de l'any 1967, que duia per títol La Devesa, el desván de la ciudad. Avui, quaranta anys després, ens adonem que ja llavors criticàvem i profetitzavem tots els «affaires» arquitectònics, urbans que varen convertir la Devesa en una mena de «calaix de sastre» de totes les manques urbanes gironines. I seguint recordant les nostres col·laboracions en les campanyes reivindicatives de la societat civil gironina, que sumen dotzenes d'escrits i suports puntuals des de la primera recollida de signatures pel nostre veí, el poeta Josep Tarrés contra els merlets castellans de les muralles del passeig Arqueològic gironí. I en honor a la veritat, el batlle Sr. Ordis ens va escoltar i va demanar als del Ministeri corresponent de Madrid que en varen fer cas. I en plena transició, amb l'Assemblea d'Artistes Gironins, vàrem fer la més important campanya a favor de la reordenació total de la Devesa a la sala de Fidel Aguilar de la nostra Rambla, fent famós el seu eslògan «Salvem la Devesa».A pesar de les protestes, col·laboracions i ressó, els nous Ajuntaments democràtics, aclaparats per tants problemes i anys de retard, la Devesa no ha estat estudiada ni planificada d'una forma global. Es varen enderrocar les instal·lacions de l'Hípica dels militars espanyols i algunes coses més, però com diu l'informe de l'Associació, s'han edificat massa coses noves i es vol cometre un error històric: la construcció d'un pavelló esportiu. Podrem salvar la Devesa Per culpa del «desenrrollisme capitalista», recordarem altres campanyes fracassades, com la N-II, no passant paralel·la a l'autopista sinó per la vall de Sant Daniel. O a Santa Eugènia, quan van tallar vint-i-sis plàtans i van fer una terrible frontissa i via ràpida. O de l'actual campanya en defensa de les hortes de Santa Eugènia, veurem què passa A continuació podríem parlar de tantes lluites urbanes, per tal d'evitar els enderrocaments dels xalets i edificis dels arquitectes Masó, Claret, etcètera. I què dir de la desaparició de la plaça de braus els teatres-cinemes Albèniz i Ultònia. I del Barri Vell, la desaparició de palaus, casals, carrers enters perquè era la «Girona lletja».Els senyors propietaris i els buròcrates de la raó pràctica-econòmica desenrrollista del capital i dels seus interessos especulatius ens contestaran que ells són el progrés i la modernitat, i nosaltres, els romàntics fins i tot ens tractaran de reaccionaris. I en la nostra solitud política ens trobem que els nostres representants democràtics a l'Ajuntament, Generalitat i Estat són víctimes del pragmatisme econòmic del neoliberalisme del pensament únic i no volen ser alternativa, diuen utòpica per transformar les actuals relacions de poder, que només beneficia les multinacionals, empresaris i homes de negoci.I per acabar, ens tornarem a posar romàntics i recordarem que quan anem sols o acompanyats no hi ha setmana que no ens passegem per les grandioses naus de la Devesa, prenent notes per a les nostres pintures i a vegades amb un llibre. I des de fa un any, ens hi perdem amb la Marta i el seu gos, durant totes les estacions de l'any. Encara que com a pintor, l'estació que ens apassiona més és la de la tardor en tots els seus colors crepusculars.Segurament sóc el pintor gironí que ha pintat i pinta i també estima la Devesa. Després de totes les der rotes històriques sentim entre el seu silenci la nostàlgia proustiana dels paradisos perduts, retrobats en la memòria i rebelió utòpica de dir: «Gironins, salvem la Devesa».

Lluís Bosch Martí (Publicat al Diari de Girona)