dijous, de gener 31

La nostra Devesa

JOSEP CORNELLÀ I CANALS (Diari de Girona)
Sovint, quan visito altres ciutats, solen fascinar-me els parcs que serveixen d'esbarjo per als seus ciutadans. Les avingudes enmig d'arbredes solen ser un lloc de descans i de trobada, un lloc on passejar, on hi ha una suficient i discreta vigilància, i on es percep la cura cap als elements botànics que hi ha. Són pulmons necessaris en les ciutats. I els ciutadans en gaudeixen. Quan passejo per aquests llocs, em ve sempre al cap el record de la nostra oblidada Devesa. I és que, com s'ha dit aquests dies, éscom si Girona hi visqués d'es?quena. Amb el pas dels anys, s'ha anat degradant i ha acabat essent un límit de la ciutat on no fa gaire bo de passar-hi a segons quines hores del dia.
La Devesa va tenir un protagonisme important durant la nostra infància i adolescència. Lloc obligat per anar a fer la berenada del dijous gras, o per gaudir de la piscina municipal a l'estiu, o per anar a fer esport amb els companys de l'institut. Els seus jardins eren lloc de passeig obligat els diumenges i lloc d'esbarjo i jocs quan arribava l'estiu. A la Devesa hi vaig aprendre, sense por, a anar amb bicicleta. I socialment, era el lloc on anar a passejar que substituïa la Rambla quan arribava l'estiu.
Ara s'han anat muntant projectes urbanístics a la nostra Devesa. L'Auditori era una necessitat per a la ciutat i és un bé de gran interès per la cultura gironina. Ja està fet. El mateix passa amb el palau firal. Però hi manquen uns aparcaments que, suposo, no trigaran a arribar (et troben en un embull a l'hora de deixar el cotxe per anar a l'auditori). I, al terreny de la plaça de braus, hi ha febre constructora. Afegim-hi el mercat. Què més toca ara? Diuen que un pavelló esportiu?
Correm el risc que la Devesa es converteixi en un lloc on col·locar totes aquelles noves estructures amb les quals es vol dotar la ciutat. Tot hi cap! Crec que s'està començant la casa pel teulat. Caldria fer, primer, una ordenació de la zona de la Devesa (m'han dit que ja hi ha projectes interessants) i després mirar de concloure el projecte amb aquells elements arquitectònics que, tot respectant l'estètica del parc, hi puguin donar un valor afegit.
És l'hora de defensar la Devesa. És l'hora de reivindicar aquest espai verd farcit de plàtans centenaris i d'un jardí botànic que té el seu encant. És l'hora de que Girona pugui mirar, amb orgull, la seva Devesa. És hora que la puguem ensenyar als nostres hostes, i hi puguem passejar amb tranquil·litat. Ja hi ha una mobilització ciutadana, a la qual em sumo des d'aquí. I espero que aquesta vegada la nostra mobilització tingui més èxit que amb el nefast fanal de la plaça del Ví.

Públic i transparent

JOAN PLUMA ESCRIU A ELDIMONI.COM
A propòsit de l'article de Martí Carreras
sobre la Devesa, publicat a eldimoni.com


A propòsit de l'article de Martí Carreras -del 28 de gener- a El Dimoni intitulat Altre cop sobre la Devesa: quina barra!, em permeto recordar que els mitjans de comunicació varen recollir la proposta de crear el pavelló el novembre de 2005 feta per l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona. Des de març de 2006 està vigent la modificació del pla que permet construir un pavelló a la Devesa. Aquest acord fou adoptat pel ple de l'Ajuntament en dues sessions i els mitjans se'n feren ressò. Es va convocar també i resoldre un concurs d'arquitectura per a l'encàrrec del projecte. La convocatòria va ser lògicament pública. Així mateix, en el decurs de l'any 2007, el ple acordà una modificació de crèdit per construir el pavelló, també en acte públic i recollit pels mitjans. El Pla de mandat aprovat pel ple de l'Ajuntament també recull el pavelló. En el pressupost de 2008 també es recull una partida nominal destinada a finançar la construcció del pavelló.
Fa doncs més de tres anys que se'n parla del pavelló i es pot dir el que es vulgui, però en cap cas es pot dir, com fa Martí Carreras, que s'actua de manera barroera: d'amagat i sense fer soroll. Atès que és la segona vegada que ho diu (ara en aquest article i abans en un escrit de l'Associació de Veïns Sant Narcís) em permeto defensar el caràcter públic i transparent de les decisions preses, sotmeses totes a exposició pública. L'oposició sempre legítima a un projecte, no pot emparar-se en fets que no són certs. I, en Martí, ha tingut totes les ocasions esmentades per fer arribar el seu parer i no ho ha fet en cap cas.

Joan Pluma és tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona
i regidor dels barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla

dimarts, de gener 29

La Devesa no pot morir a canvi d'un pavelló...

Eduard Batlle
El futur de la Devesa de Girona s'ha polititzat i s'han creat dos bàndols (Ajuntament i l'associació de veïns) molt marcats més enllà de si el futur de la ciutat es pot permetre el luxe de perdre la seva artèria verda a canvi d'asfalt. Aquest majestuós parc urbà (ara només a vista d'ocell) és el pulmó de Girona des de fa més de 150 anys, data del 1.850, i compta amb uns 2.500 plàtans, que probablement, avui ja no són tants.

Però aquesta Devesa ja no té res més de neuràlgica que la seva ubicació. És un parc natural oblidat, deixat i que no permet lluir-lo. La condició humana de les darreres èpoques ha intercanviat la zona verda i rural per l'asfalt i diners. I la construcció, evidentment, no s'ha deixat de romanticismes. Per això ha anat tan i tan bé la transformació, independentment de les ideologies dels governants.

Però la Devesa no pot morir a canvi d'un pavelló, una piscina i altres equipaments. Fins i tot, per molt que ara sigui un entreteniment per als gossos dels veïns i un esbarjo per als joves als estius amb les carpes. Perquè poca cosa més en queda a banda de la deixadesa i dels dos equipaments urbanístics: un de gran i modern, com és l'Auditori, i un de petit i desfasat com és el Palau Firal.

Així doncs, si volem construir un nou pavelló de barri res millor que ubicar-lo al Palau Firal i deixar la Devesa com es mereix, perquè el Palau Firal ja no té futur i la renovació passa per traslladar-se el Pla d'Abastaments. Pregunta: Com pot ser que el pavelló de Fontajau tingui més dimensió urbanística que un recinte comercial? En el fons, estic convençut que d'aquí uns quants segles els gironins lamentarem que Girona no tingui un espai verd al centre de la ciutat com es mereix o bé que no s'intercanviés la Devesa per qualsevol altre pulmó. Perquè totes les grans ciutats de referència de l'Estat i ja no diguem d'Europa, tenen un espai urbà, digne i natural, i que llueix a les seves guies turístiques.

dilluns, de gener 28

HEMEROTECA: Un exemple (de l'incompliment o de la lentitut) de les promeses de l'Ajuntament

(Publicat a El Punt el dia 3 de novembre de 2004) FA MÉS DE 3 ANYS!!!

Girona donarà prioritat de pas als vianants i les bicicletes al barri del Güell
L'Ajuntament exposa cinc propostes de circulació a la zona en una mostra a La Farinera
MONTSE BARRERA . Girona
L'Ajuntament de Girona implantarà l'anomenada zona 30 al barri del Güell, normativa que dóna prioritat de pas en primer lloc als vianants i després, per aquest ordre, a les bicicletes, les motos i els cotxes. Aquest canvi de prioritats el motiva l'intent de pacificar el barri. L'Ajuntament va obrir ahir una exposició a la sala La Farinera en què mostra cinc alternatives de circulació al barri, amb l'objectiu que siguin els veïns que diguin quina prefereixen; l'exposició hi serà fins al 16 de novembre.
La regidora de Mobilitat, Isabel Salamaña; el regidor de barri, Enric Pardo, i el president de l'Associació de Veïns del Güell, Josep Maria Oliva, van presentar ahir les alternatives que creuen possibles per minimitzar l'impacte del trànsit al sector del Güell, que queda envoltat per vies principals com ara la carretera de Santa Eugènia, l'avinguda Josep Tarradellas, el carrer Joaquim Vayreda i la ronda Ferran Puig. L'Ajuntament ha preparat unes butlletes en les quals demana l'opinió dels veïns en relació amb l'ordenació del trànsit de la zona, propostes que diu que estudiarà i després prendrà una decisió en aquest tema. Amb motiu de les obres del pàrquing de les places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, i a petició d'alguns veïns, l'Ajuntament ja va canviar fa unes setmanes el sentit de circulació d'alguns carrers de la zona, creant una nova situació que considera factible i que no comporta problemes de circulació, amb la qual cosa Salamaña creu que «és la millor» de les propostes. Amb tot, el consistori presenta altres propostes, que són donar un sol sentit de circulació als carrer Güell o al Caterina Albert. Independentment de les propostes, l'Ajuntament establirà la zona 30 al barri.

Les associacions de Veïns de Girona, contra el pavelló a la Devesa i a favor de la demanda d'un Pla d'Usos

La Junta de la FAVV (Federació d'Associacions de Veïns) de Girona, en relació amb l'oposició de l'AV Devesa-Güell i altres informacions aparegudes en premsa, a la construcció d'un Pavelló d'Esports a la Devesa, va acordar donar suport a aquesta entitat i demanar a l'Ajuntament de Girona la necessitat que la Devesa disposi d'un pla especial d'usos abans de la construcció de qualsevol tipus d'equipament.
Aquesta petició formarà part de l'ordre del dia d'una reunió entre la Federació i l'Ajuntament que tindrà lloc la primera setmana de febrer.

Federació d'Associacions de Veïns de Girona

Altre cop sobre la Devesa: quina barra!

(resposta a la «reflexió» de Ponç Feliu al DdeG)


Llegeixo en el Diari de Girona d'ahir diumenge -27 de gener- una gran (gran per la llargària, no pel contingut) reflexió del regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona en referència a la Devesa, i no deixa de sorprendre'm la barra que tenen alguns per riure's de la gent! Tota una pàgina d'un diari, per dir-nos el que ja sabem: «tants caps, tants barrets», que en el tema de la Devesa tots hi volem opinar i que segurament en poques de les propostes tots hi estarem d'acord al cent per cent... en totes menys en una, i per aquest petit detall el senyor Ponç Feliu, només hi dedica l'últim paràgraf... en el que tots estem d'acord, tots!, és en la demanda d'un Pla d'usos de la Devesa! tots excepte l'Ajuntament, que ha tingut més de vint anys per fer-lo i no s'hi ha atrevit i que si ara els ciutadans ens atrevim a exigir-lo és perquè altre cop aquells que l'havien de preservar i cuidar ens l'agredeixen de la manera més barroera: d'amagat i sense voler fer soroll!
Divendres passat -25 de gener- a la Farinera, la CUP -amb el suport de l'Associació de Veïns Devesa-Güell- va organitzar una xerrada-debat-col·loqui sobre el tema.
Va ser un èxit per molts motius: per les dues-centes persones que hi vam ser... perquè, al contrari del dia del debat televisat per TVGi, tothom qui va voler va poder parlar... pel que es va dir, tant per part dels ponents (agraïments a tots ells per les 'classes magistrals' d'història, botànica i democràcia) com pels assistents (menció especial a l'encarregat de manteniment de la Devesa per les seves explicacions, clares i esclaridores), però sobretot perquè va ser una lliçó per a tots aquells que ens volen fer creure que quan deixem parlar als ciutadans cadascú només defensarà els seus interessos, i això no va passar... ens vam escoltar, vam proposar i per damunt de tot una proposta comú: abans de tocar-hi res més, volem que es faci un Pla d'usos, que el lideri l'Ajuntament, però en què tots hi volem participar... Per tant, senyor Ponç, no ens vingui ara amb que el nom de la Plataforma, Salvem la Devesa, el sembla més o menys correcte, o si el projecte fa desaparèixer un o dos arbres, o fins i tot insinuar que els qui ens oposem al pavelló utilitzem mentides i demagògies (en tot cas expliquem el poc que sabem, perquè de versió oficial, més aviat poca) i escolti el que li demanem.
Si tan convençuts estan que el millor per la Devesa és fer el pavelló i tot el que pugui venir després, no pateixin que els gironins sabrem valorar els seus esforços, però fem-ho bé! obrin un procés participatiu (però de veritat, no com la riota del Senat dels joves o el premiat procés de la frontissa de Santa Eugènia de Ter) i treballem tots plegats en el Pla d'usos. I, de moment... no toquin res més! Si us plau! Tal vegada, els gironins sabrem apreciar un tarannà tant democràtic al nostre Ajuntament.


Martí Carreras és veí del barri de Sant Narcís
Publicat a El Dimoni de Santa Eugènia

diumenge, de gener 27

Diferents visions sobre el futur del parc de la Devesa


* Regidor de Medi Natural (PSC) de l´Ajuntament, biòleg i ambientòleg. (Publicat a Diari de Girona)
Els darrers dies i setmanes creixen les opinions, aportacions i idees entorn al parc de la Devesa. El debat és viu i es viu a peu de carrer. I això és bo. Com va succeir fa un parell d´anys amb les Hortes de Santa Eugènia, que ha donat peu a la seva transformació i sobretot, al seu coneixement, el debat entorn de la Devesa ha de permetre el seu «redescobriment» i ha de motivar l´acostament, ús i presència de molts ciutadans i moltes ciutadanes que encara no el freqüenten i encara no se´l senten prou seu.
Tanmateix, m´agradaria aportar algunes opinions entorn a aquest; un debat que sempre he entès com a plural, divers, heterogeni, obert. Deixeu-me avançar que després de parlar de la Devesa amb centenars de persones, he arribat a conclusió que si som 95.000 gironines i gironins, existeixen 95.000 opinions gironines de com ha ser aquest parc en el futur.
Existeixen visions romàntiques que anhelen la Devesa rica en flors i passeigs de l´Europa septentrional; visions pragmàtiques de qui hi vol un ús intens i un espai assolellat (amb la conseqüent eliminació d´arbrat); visions futuristes o modernes de qui vol un parc amb restaurants, cafès, música, instal·lacions socials i vida durant la nit i durant el dia; visions conservacionistes de qui vol plantar-hi vegetació mediterrània al sotabosc i apostar una biodiversitat ara escassa. I també, encara que ens costi acceptar-ho, moltes visions satisfetes o, simplement, visions dels qui voldrien únicament un necessari «rentat de cara», amb bancs i enllumenat nou, endreçant elements, ordenant usos, habilitant accessos i condicionant alguns espais per a l´ús públic.
El que és cert (i tothom que la freqüenta ho sap), és que l´ús actual de la Devesa és molt més elevat del que la subjectivitat ens tendeix a fer pensar. És a dir, un parc de 40 hectàrees on desenes o centenars de persones hi fan un ús esportiu, lúdic, de passeig, etc., encara que sigui de forma simultània, ens continuarà semblant buit. Lluny queda la densitat i aglomeració de les «places vives» del cor de la ciutat un dia a les cinc de la tarda, quan la mainada surt de l´escola. La Devesa és una gran joia arbrada d´una petita ciutat mediterrània.
Els darrers anys s´han aconseguit, com bé saben els veïns i veïnes del Güell-Devesa (i el conjunt de gironins i gironines atès que el parc és de tota la ciutat i no pas només d´un ­barri), moltes millores a la Devesa. S´ha enderrocat i eliminat el Piscis, s´ha substituït la pista d´atletisme pel Camp de Mart, s´ha enderrocat l´hípica, s´han eliminat estructures de pous en desús, etc. També s´hi han fet un conjunt d´altres actuacions de més detall, com la restauració del rec al seu sector meridional, l´acotament de l´àmbit de la fira, la recuperació de la gespa del Camp de Mart, el tancament dels accessos (amb la qual cosa s´ha aconseguit que finalment els cotxes siguin absents de l´interior del parc), la instal·lació de nous bancs de pedra, el condicionament dels serveis públics, etc.
A més, s´ha vetllat sistemàticament pel bon estat de salut dels plàtans amb podes i tractaments, i actualment s´està treballant per refer l´àrea de pícnic. Són accions necessàries però no suficients. I en som conscients. El proper Pla d´usos i gestió de la Devesa ha d´anar més enllà i fer un pas qualitatiu en l´ordenació, millora i recuperació de camins, elements, accessos, enllumenat, etc.
He llegit algunes recents opinions en articles al diari o cartes al director sobre les que discrepo rotundament: la Devesa no és un parc natural. La Devesa no és un espai amb una gran biodiversitat. Ho puc afirmar com a biòleg que he treballat durant 15 anys en parcs i espais naturals. Ara bé, aquest fet no li resta ni un bri, ni un gram, ni un centímetre de valor. Simplement, aquest fet ha de condicionar-li l´ús i la gestió, l´enfocament i la previsió de la seva utilització. Cal prioritzar-ne la conservació dels seus elements vegetals, no pas pel seu valor biològic o ecològic (que és baix), sinó pel seu valor paisatgístic, patrimonial, històric i social, que és molt alt.
Estem parlant d´un parc urbà i, com a tal, té les necessitats -i ha de tenir els usos- d´un parc urbà. Si bé cal prioritzar la conservació del seu arbrat (recordem que l´Ajuntament destina anualment prop de 190.000 euros a la seva neteja, manteniment, tractament fitosanitari, etc. donat que estem parlant de més de 2.400 plàtans sofert però envellits), aquesta salvaguarda no és incompatible amb els usos públics als espais oberts, a les zones d´equipaments culturals o en una zona esportiva acotada i definida, on un pavelló ha de ser un equipament més d´un espai delimitat, ajustat i concret.
Voldria afegir també que, si bé les plataformes i campanyes per a la conservació dels espais sensibles o valuosos són sovint imprescindibles per a protegir o conservar una zona i poden aportar «trempera» a la ciutadania, en aquest cas, afortunadament, el lema «Salvem la Devesa» és redundant en sí mateix. La Devesa està, de per si, salvada. Segons el Pla General i segons la normativa municipal, el parc és parc i seguirà essent parc.
Si existeixen diferents visions, totes elles legítimes, sobre què ha d´incloure o no aquest parc i quins usos cal que tingui, és bo que surtin a debat, però d´aquí a pregonar el salvament d´un espai legalment salvat, hi ha un bon tros (i ho diu una persona que ha participat activament en campanyes i manifestacions on «salvar» un espai natural amenaçat i amb risc real de desaparició fou imprescindible i necessari). Crec que seria més adequat dir quelcom com ara «debatem sobre la Devesa» o «què esperem de la Devesa», més que «Salvem la Devesa»... Això porta a conflictes i alarmismes, a confusions i mals entesos, com el que es reflecteix en una carta al director apareguda a Diari de Girona el passat dia 21, on un veí del Berguedà escrivia que es «mutilava una part de la Devesa» o que el pavelló podria «ser l´inici d´una ferotge especulació urbanística» que culminaria amb «àdhuc uns edificis d´habitatges d´alt standing». No és així i no serà així. Tots ho sabem. Com tots sabem (o hauríem de saber abans de difondre certes informacions), que la proposta d´un nou pavelló se situa al costat de la zona esportiva ja existent, on hi havia l´hípica i on no afecta ni fa desaparèixer ni un sol arbre. Ni un.
Sembla evident, doncs, que el que ara cal, de forma paral·lela al debat viu a la ciutat (del qual des de l´Ajuntament ens sentim orgullosos i partícips), és la redacció d´un pla d´usos i gestió. I així ho començarem a fer des del consistori, com vàrem acordar les tres forces del govern en el Pla de mandat 2007-2011. Un pla d´usos i gestió participatiu, obert a totes les idees i visions de la Devesa que, al final, haurà d´optar per un model de Devesa que, si bé no satisfarà les 95.000 visions i anhels que existeixen a la ciutat, si que ordenarà els usos d´una joia que tenim la sort -i la obligació-, de conservar i gestionar per al nostre futur i el futur de la ciutat.

Quina enveja!


Però no ens podem queixar. Al nostre barri construeixen una nova Audiència, més edificis i un pavelló esportiu que ningú ha demanat enmig de la Devesa. I mentre, esperem el centre cívic (no cal que sigui el més gros de Girona), la biblioteca, una escola, una llar d'infants...

dissabte, de gener 26

Reclamen que el futur de la Devesa de Girona es decideixi conjuntament amb els gironins

Unes 150 persones van seguir la xerrada a la Farinera

DANI VILÀ. Girona El Punt
Diverses entitats de la plataforma Salvem la Devesa de Girona i alguns dels veïns assistents van reclamar l'elaboració d'un pla d'usos del parc que tingui la participació ciutadana. Unes 150 persones van seguir la xerrada que es va fer ahir al vespre a la Farinera, on també es va demanar aturar el projecte del pavelló que projecta l'Ajuntament dins del parc.
El portaveu de la CUP, Jordi Navarro, va proposar «fer una moratòria urbanística» al parc de la Devesa en espera que l'espai natural disposi d'un model de gestió. Navarro va subratllar que «el més important és que el model i el futur de la Devesa es decideixi entre tots». Una línia d'actuació que també van apuntar diverses persones del públic.
L'associació de veïns Devesa-Güell, coorganitzadora de l'acte amb la CUP, va reiterar la necessitat d'aturar el projecte del pavelló que l'Ajuntament de Girona té previst fer aprofitant la remodelació del complex esportiu. El president de l'associació de veïns, Josep Plazas, va afirmar que la protecció de la Devesa «és un problema de ciutat i de país». Ell mateix va proposar que el pavelló es fes a Fontajau o es reaprofités l'edifici de Fira de Girona i va expressar el temor que la Devesa «sigui només l'espai des de la Copa fins al passeig de la Sardana. La plataforma va recordar els actes reivindicatius que s'han previst per l'1 i 2 de març.
El botànic i professor de la UdG Lluís Vilar va assenyalar que «l'error és pensar que l'important són els arbres, quan ho hauria de ser l'espai» i va apuntar que si es fes un espai obert es possibilitaria un major ús ciutadà.
L'historiador i professor de la UdG Pere Cornellà va repassar els principals episodis històrics que ha viscut la Devesa: des del 1767 que l'espai ja rebia aquest nom, o que les tropes franceses no van ser les encarregades de plantar els arbres, com creuen molts gironins.
Entre els assistents es va mostrar preocupació per com pot afectar el pas dels futurs túnels del TAV per sota del parc i les obres d'aquesta infraestructura.


Moren 2 plàtans a l'any
Entre els assistents a la xerrada hi havia un tècnic que s'encarrega de cuidar els arbres de la Devesa, que va explicar que cada any es moren 2 o 3 plàtans de la Devesa. En el global del parc hi ha en l'actualitat uns 2.600 plàtans, que van ser plantats ara fa uns 150 anys, la majoria dels quals tenen unes arrels que arriben als 3 o 4 metres de profunditat. L'alçada dels plàtans més alts pot arribar als 60 metres. L'atenció del parc permet controlar les plagues i malalties i eliminar, amb reg individualitzat en els casos que cal, l'estrès hídric que pateixen alguns exemplars.

Presumpte "devesacidi"

CARMEN ALCALDE
Diari de Girona
Ahir es va demostrar que alguna cosa es mou, en aquesta Girona genèticament inamovible, que reclama el seu rebuig a l'última pressumpta insensatesa colosalista de l'Ajuntament de Girona de ferir de mort el nostre Parc napoleònic, el més gran pulmó de tot Catalunya, amb la construcció d'un Pavelló de ciment armat que es dirá ostentosament "Pavelló Esportiu". Presumpta agressió aquesta del Consistori, ja que, avui dia tot és presumpte: pressumpte ETA, presumptes el grapos ressuscitats, presumpte Al Qaeda, presumtes suïcides-assassins els pakistannesos del ?barri del Raval de Barcelona. I, finalment quan ja ens han penjat a tots la llufa de presumptes de la mà del senyor Garzón o el senyor Grande Marlaska de la Benemèrita i de totes les forces de la repressió estatal i autonòmiques, quan ja ens han deixat lliures i sense càrrecs, anirem a buscar la poesia i la solitud recuperadora de la nostra Devesa. I buscarem els nostres arbres de tota la vida, aquells bancs de pedra de la nostra joventut, el sortidor dels jardins. I només hi trobarem ciment armat i quatre ximples desfogats darrere una pilota.
Però tenim uns governats que, davant de la seva falta de sensibilitat i incompetència creativa només saben tirar pel camí més fàcil. És a dir: Nosaltres no hem sabut ser prou poetes, ni sabem res de rés d'un patrimoni harmònic i tan bell, no l'hem sabut conservar, ni potenciar.
Doncs com diuen aquest criminals de la natura, aquests devesacidis: hi fotrem ciment armat (sobretot armat, que no sigui dit que som tan febles d'imaginació), que és el més net i més devastador dels estúpids nostalgics revivals.
Jo us pregaré, senyors i ?se?nyores iconoclastes de conveniències que, a la Devesa de la meva joventut, ens hi vàrem trobar tots cada diumenge. Totes i tots amb els nostres bagatges, les nostres il·lusions. Jo us diré: varen ser, aquells anys, sota la immensitat d' aquells arbres quan cadascú va decidir posar el seu gra de sorra per fer la Girona d' avui. Si us plau, amiga, alcadessa Anna Pagans, escolta la nostra veu. Salva, tu que pots, la nostra Devesa.

Un botànic sosté que la Devesa és urbana perquè té equipaments


Diari de Girona.
La Devesa és un espai urbà. Així ho sosté un botànic de la Universitat de Girona, Lluís Vilar, que ho va assegurar durant la conferència i posterior tertúlia que la CUP va organitzar ahir a la Farinera per debatre sobre el futur de la Devesa arran de la voluntat del govern de la ciutat de Girona de construir un nou pavelló cobert a les instal·lacions esportives que hi ha. Vilar,davant un auditori d'unes 200 persones, va estar acompanyat de l'historiador i professor de la UdG, Pere Cornellà, i el president de l'Associació de Veïns Devesa-Güell, Josep Plazas.
El botànic va explicar que els problemes sobre l'organització del parc van començar quan va rebre la consideració d'un espai de lleure, "perquè tothom ho entén a la seva manera". Així, va comentar que la interpretació per alguns d'aquest espai d'oci implica els equipaments que ja té i, per tant, també el nou pavelló. El cas és que, per Vilar, una zona amb equipaments és sinònim d'urbà, de manera que ja no es pot entendre, sota el seu punt de vista, com un espai estrictament natural. De fet, altres elements, com les fires o el mercat fan impossible aquest adjectiu per a la Devesa.
Vilar també va assegurar que la ciutat està d'esquenes a la Devesa "perquè a les quatre de la tarda no hi ha ningú", i en va exposar alguns motius: no hi ha gaires espais oberts ni clarianes i perquè "no és agradable perquè hi ha fang i pols -per les llaurades que s'hi fan-". "No és agradable perquè qui gestiona la Devesa dóna més importància als arbres que a l'espai", va concloure.
Vilar, que va defensar que "on no es poden fer pisos s'hi fan equipaments", va argumentar que, possiblement, la millor solució seria una cosa intermèdia, acceptant el pavelló però amb contrapartides, com preservant el costat dret que actualment està menys urbanitzat.
Per la seva banda, Plazas va reiterar la proposta de fer el pavelló al costat del de Fontajau o d'aprofitar que el Palau Firal "queda petit" per fer el pavelló a la planta baixa i un centre social a la superior. El president de l'Associació de Veïns va expressar també el seu temor que amb el pavelló s'ocupi també el Camp de Mart i la Devesa, llavors comenci al passeig de la Sardana.

divendres, de gener 25

´Salvem la Devesa´ organitza una acampada contra la construcció del pavelló esportiu


Diari de Girona
La plataforma Salvem la Devesa ha organitzat la nit de l'1 al 2 de març una acampada per protestar contra la construcció d'un pavelló esportiu dins el Parc de la Devesa.

ACN De moment, ja compten amb vuitanta places en tendes de campanya però esperen que durant els pròxims dies més entitats i ciutadans optin per sumar-se a la reivindicació. Aquesta és només una de les activitats que han programat per aquests dos dies a la Devesa. També hi haurà un concurs de botifarra, una obra de teatre, una gimcana, una botifarrada popular o una 'bicicletada'. Segons ha explicat el president de l'Associació de Veïns de la Devesa Güell, Josep Plazas, aquestes activitats, per a les quals ja han sol·licitat els permisos a l'Ajuntament de Girona, també volen reivindicar la Devesa com a espai de descoberta natural i com un espai per fer-hi activitats culturals i esportives, però a l'aire lliure.
Aquest dijous han presentat oficialment la plataforma Salvem la Devesa que s'estrena amb l'organització d'aquest cap de setmana 'reivindicatiu'. Plazas ha especificat que es tracta d'una plataforma ciutadana que ha nascut amb el clar objectiu de defensar la Devesa com a espai natural. Per això, l'activitat inicial de la plataforma és pressionar per evitar que es construeixi aquest pavelló a la Devesa.

Segons Plazas no es tracta en cap cas d'un equipament 'de barri' perquè no hi ha cap entitat esportiva sinó que és clarament un 'equipament de ciutat'. 'Ja tenim molts equipaments de ciutat, el que fa falta al barri són equipaments de barri', ha lamentat Plazas. Per aquest motiu, proposen a l'Ajuntament de Girona que, abans de plantejar-se construir aquest pavelló a la Devesa, es plantegi altres opcions com construir-lo al costat del pavelló de Fontajau o utilitzar les instal·lacions del Palau de Fires que ha quedat petit pels usos que necessita.

Aquesta segona opció que plantegen, traslladar el Palau de Fires i reutilitzar l'espai per fer-hi el pavelló, també proposa que s'utilitzin la part de les oficines i de la llotja del recinte firal per fer-hi altres equipaments com una biblioteca, una ludoteca, un casal per la gent gran, un centre cívic o una escola bressol. 'Amb aquesta opció acabaríem d'un sol cop i sense construir res nou amb les necessitats d'equipaments del barri', ha concretat Plazas.

'El que ha de fer l'Ajuntament de Girona és una aposta per aquest parc que ara està degradat, fa fàstic i fa por passejar-hi perquè no hi ha llum, no hi ha bancs i està tot destrossat', ha criticat Plazas. Per aquest motiu, reclama que deixin de veure la Devesa com una 'font d'ingressos' on només s'hi fan fires, carpes a l'estiu o mercats.

ERC reclama un Pla d'usos

D'altra, banda, ERC ha reclamat mitjançant un comunicat que es faci un Pla d'usos del Parc de la Devesa per 'diagnosticar quines són les activitats i equipament que haurà de tenir en el futur'. Afirmen que 'cal mantenir aquesta arbreda històrica' però alhora crear-hi atractius, arranjar-la i ordenar-la perquè hi hagi l'ús ciutadà real que aquest espai públic es mereix'. A més, diuen que la Devesa ha de deixar de ser 'un calaix de sastre on anar-hi encabint serveis quan es vegi que no caben enlloc més; una zona verda que anem queixalant quan calgui'. Per això, el republicà Miquel Poch afirma que encara 's'és a temps de definir què ha de ser i quins usos ha de tenir, en un futur, el Parc'.

'Tot això s'ha de fer amb la participació dels ciutadans', ha afirmat Poch tot i que també ha exposat quina és l'opció que proposa ERC per la Devesa. 'Un bosc fresc, d'accés fàcil i que condueix al riu, té molt d'atractiu; creiem que cal pacificar el trànsit del seu voltant i convertir la frontera que representa la ronda de la Devesa i l'escullera que impedeix l'accés a la riba dreta del riu Ter en una gradació ecològica, amb poc pendent i naturalitzada', és el plantejament d'ERC. També especifiquen que això ha de ser compatible amb l'eliminació de les petites construccions alienes al parc, la millora de l'enllumenat o la instal·lació de bancs, que han de permetre que hi hagi espai per a tothom.

Finalment, Miquel Poch ha lamentat els intents de treure rèdit polític 'de possibles conflictes en un espai tan important per a la ciutat com hauria de ser la Devesa' i creu que cal una visió global a llarg termini i sense presses que posi tant el Parc de la Devesa com tots els ciutadans que en fan algun ús a debat.

dijous, de gener 24

La Devesa

DANIEL BONAVENTURA (Diari de Girona) La imatge en blanc i negre que conservem de la Devesa de Girona, amb molta gent passejant endiumenjada sota els plàtans, ens provoca neguit perquè sembla que avui aquest sigui un parc desaprofitat. És com si la generació actual, la de la Girona viva i de colors, no sàpiga treure partit d'un pulmó vital, tresor que moltes altres ciutats envejarien. És lògic que qualsevol iniciativa, com ara la construcció d'un pavelló d'esports, susciti polèmica. Al meu entendre, el futur de la Devesa no es pot planificar deslligat de la gran àrea verda que crea el curs del Ter al seu pas per l'àrea urbana. La Devesa va ser plantada com una defensa contra els aiguats i, per tant, forma part d'aquest conjunt. Ara s'imposa l'aprovació d'un pla d'usos de la Devesa, un pla que necessita un ampli consens. La polèmica suscitada pel projecte de construcció d'un pavelló d'esports ha obert un debat ciutadà, cosa que ajudarà a revaloritzar la Devesa.

On són els «gironistes»?

Quim Torra (Diari de Girona)
Em pregunto el perquè del silenci dels «gironistes», o que jo creia «gironistes»? Tothom té els seus referents. Jo també els tinc. Un, polític, l´altre, literari. Vaig de cara al gra. El passat 18 de gener, Quim Nadal escrivia en aquestes pàgines sobre gent molt diversa que ha tingut a veure amb Solius. Hi ha un silenci amb la persona d´Enric Marquès, un dels artistes més significatius de la societat civil gironina, i de l´escampament de les seves cendres, precisament a Solius. Per aquests dies, i amb motiu de la campanya Salvem la Devesa, diversos publicistes i jo mateix a la ràdio hem parlat d´un magnífic llibre d´en Narcís-Jordi Aragó. Trobo estrany que el màxim especialista amb els problemes històrics de la Devesa, fins ara no hagi escrit cap article que ens il·lumini. Ambdós fan pelegrinatge, un a Solius, l´altre a Lourdes, mentre el cronista oficial guarda també silenci sobre els problemes reals de la Girona del s. XXI. Jo, els podria suggerir a tots tres que es comprometessin a trencar el silenci i a escriure quelcom per salvar la Devesa.

diumenge, de gener 20

dijous, de gener 17

Incomprensible


JORDI DALMAU. Diari de Girona
S'havien gosat enfilar fins a 55 metres i formaven una comunitat de dos mil cinc-cents noranta-cinc plàtans. Eren testimonis de les nostres infàncies i creixements. La Devesa de Girona, admirada arreu, declarada l'any 1943 "Jardí Artístic Nacional", títol confirmat per la Direcció General de Belles Arts, era un patrimoni que ens podia enorgullir plenament. Era. D'uns quants anys ençà l'estat físic de la Devesa és l'emblema de l'envelliment. S'havia alçat un clam que transcrivia una pancarta: "Salvem la Devesa!". Propòsits positius i rectes intencions s'havien iniciat fa temps. L'any 1974 els Col·legis Professionals de Girona en número de tretze acorden i promouen realitzar un Estudi-Dossier sobre la Devesa, des del punt de vista tècnic, forestal, hidrològic i etcètera, que és dut a terme per un equip d'especialistes en les diverses matèries, equip coordinat per Narcís Motjé, enginyer de Monts i Sebastià Melclós, enginyer tècnic. El diagnòstic resultant no és pas gens optimista. L'any 1980 surt el llibre La Devesa, paradís perdut, escrit per Narcís-Jordi Aragó, on els patiments del parc queden perfectament estudiats i denunciats, i les solucions molt ben apuntades constitueixen un repte de llarga feina, però esperançada. Queda evident que si Girona no té cura de la Devesa ningú no ens ho farà. El llibre de Narcís-Jordi Aragó comença precisament amb una citació de Jane Jacobs que un quart de segle després de la publicació del llibre esdevé fatalment profètica: "La gent es pot posar d'acord per donar una utilitat a un parc, i aleshores el farà prosperar, o bé es pot confabular per negar-li tota utilitat, i aleshores el parc caigut en desgracia serà un lloc d'abominació i de fracàs".
Aquests dies l'Ajuntament de Girona confabula un projecte de construcció d'un pavelló al mig del parc de la Devesa. Per rejovenir forestalment un parc de quaranta hectàrees no sembla pas bona solució anar-hi fent edificacions diverses al seu solar. És incomprensible. Una ciutat no es pot governar i gestionar temptejant plans i projectes tot dient que ja s'és a temps de rectificar. Val a dir que l'Ajuntament de Girona també sap rectificar, com va fer-ho, amb tota la serenitat, al projecte d'aparcament soterrat del carrer de la Creu. El tempteig del banyabaix insegur treu noblesa a la feina política, oberta, d'escoltar prèviament en nom de la participació vertaderament democràtica.
També les bases d'aquest poble hem d'entonar un mea culpa. Massa vegades es perden la veu i el gest. Ens hem anat ensopint, ensopint, plegant i desant banderoles i pancartes que deien "Salvem la Devesa!", que havien sigut enarborades des del sentiment més popular tant com des de la ciència més rigorosa. Només ens recordem de santa Bàrbara quan trona, diuen pares i avis. Oh, torres de Babilònia, on sou?, diu la Bíblia.
Fa massa temps que estem enyorats de tenir líders amb seny i criteri d'el·laboració, orgull i noblesa de decisions, estudi i eficàcia dels projectes. Malament es poden posar a la boca la paraula participació -que demanen, almenys, cada quatre anys- si arribat el moment moltes vegades no hi ha la mínima intenció d'interpretar el sentit dels ciutadans o d'auscultar el batec d'una ciutat que, per exemple, encara no vol veure trossejar el parc de la Devesa.
Ens quedarà, això sí, ben plantat, per desgràcia, aquell fanalot tan impopular i antireglamentari de la plaça del Vi de Girona que només ens ha fet veure clar que no tots els disbarats de Girona varen ser perpetrats en temps de la dictadura franquista.

Participació

David Céspedes. Diari de Girona
Fa anys l'Ajuntament de Girona va fer una aposta clara pel parc de la Devesa. Va posar-hi tanques per impedir el pas de vehicles. Alguns encara deuen recordar com la Devesa servia bàsicament com a drecera per als cotxes que, provinents del pont de la Barca, volien evitar passar pel mig de Girona. Va enderrocar el vell pavelló d'esports per donar pas al Palau Firal i va renovar les piscines municipals. Ara, en canvi, pretén fer un pas enrere. Vol tornar a projectar un pavelló que els veïns de la zona ja han dit que no volien. La tossuderia de l'Ajuntament no té límits. No és el primer cas. Li resulta molt difícil escoltar. Resulta irònic, per no dir una altra cosa, que a més li hagin donat un premi per fomentar la participació ciutadana. Quina participació? Que ho preguntin als veïns de la Devesa, o als de la Creu o als de Santa Eugènia. En aquest últim barri es va obrir un procés participatiu. En realitat de participació només n'ha quedat el nom. Hi ha qui entén la participació com a definició d'imposició. I si a sobre et donen un premi llavors directement s'insulta la ciutadania.

Torna el debat sobre la Devesa Gironina?


Pere Pujolràs. Diari de Girona
Ja vàrem viure un debat sobre el futur del parc abans de l'arribada dels ajuntaments democràtics. Llavors estava força abandonat -runes, brossa, etcètera. Uns fets luctuosos la varen posar a primera línea del debat ciutadà en aquella època, força més viva en participació ciutadana que a l'actualitat.
EL PSC VA ORGANITZAR un acte al Teatre Municipal sobre el futur de la Devesa, dels perills i sobre el demà del parc i moltes altres propostes que han quedat oblidades per un Ajuntament que ha manat sempre amb el Nadalisme al davant. Sobre la Devesa es va actuar per tal de posar remei a la malaltia dels arbres, amb tractaments específics; podes i tales per salvar el parc malalt.
Al carrer Joaquim Vayreda hi havia unes cases i magatzems de planta baixa, als nostres dies han crescut en alçada i volum, és el nou disseny de l'entorn de la Devesa. S'ha dirigit tota la pressió del trànsit cap a la Devesa rematant la nova circulació a la rotonda de Can Vidal, es va destruir la plaça de toros de la ciutat, amb el silenci acostumat dels gironins. Ara es vol col·locar un nou equipament, un pavelló d'esports al seu bell mig? Això voldrà dir més contaminació. A principis de la democràcia el Nadalisme incipient va dir que la Devesa estaria lliure d'edificacions. Es varen enderrocar la vella piscina, la discoteca Piscis, l'antic pavelló municipal d'esports, les pistes del GEiEG i la Hípica, mentre es va deixant abandonar l'estadi de la Joventut.
Però ràpidament es canvia d'opinió i es torna a ocupar l'espai natural de la Devesa, es construeix el Pavelló Firal, que ocupa gran espai, i es va edificar la "obra faraònica", la de l'Auditori. Tot això va crear un volum de trànsit sorollós, acompanyat de la nova seu del Mercat Setmanal que tant enrenou va provocar al seu dia entre els marxants, amb el suport d'en Francesc Ferrer.
Aquelles reivindicacions estan oblidades pels seus hereus polítics, que ara volen construir un pavelló al mig del parc. Les Fires han crescut, amb les seves atraccions, i es va disposar al seu dia d'un nou espai, La Copa, a on acull milers de persones que cada nit, durant els dies firals frueixen a la seva manera.
Abans de la construcció dels nous accessos de La Copa i del pont de la Barca, des de l'Associació de veins del barri de S. Feliu, vàrem demanar al Nadalisme una planificació de l'indret, com per exemple una pista esportiva, ja que la mainada pogués jugar, cosa impossible al barri per manca d'espai i per ocupació de molts cotxes. Ara per desgràcia les coses han canviat, ja que viure al Bari Vell és molt difícil, si tens mainada, no només pel preu del metre quadrat sinó per la manca de serveis per a nens i joves.
Avui dia, construir un pavelló a la Devesa és un greu error que remata el futur del parc com espai natural. Crec en unes alternatives: Canviar la idea del pavelló per una millora de la Piscina municipal, fent una altre zona de banys per l'estiu, fer camps de futbol, pistes poliesportives, solàriums amb edificis de serveis i menys agressiu l'entorn. Es podria construir el pavelló en una altra zona de la cituat.
Gironins, estem molt contents de no tornar-nos còmodes, ja prou varem patir amb la Nacional II per St. Daniel, no volem fer tard ara amb el disbarat pretés de la Devesa, si no, arribarà un dia que ens podem alçar i veurem com a la Catedral en faran un pàrquing de pagament. Diguem PROU. Amb solidaritat cap a la lluita dels veïns de la Devesa-Güell.

*President de AV S. Feliu

La Devesa: debat ciutadà... per a què?

QUIM TORRA
He llegit l'article de debat ciutadà Un pavelló al mig de la Devesa, un error històric, de Josep Plazas 'Lites', president de l'Associació de Veïns Devesa-Güell. Totalment d'acord.
Començaré intentant contestar una de les preguntes del final de l'article. «Érem més curosos amb la nostra Devesa en ple franquisme que en l'actual democràcia?» La resposta ja està donada al principi del text en qüestió: en aquella dictadura es va fer considerar la renúncia a construir un pavelló a la Devesa al Sr. Ribot, alcalde de la ciutat. La no construcció va ser una victòria. Com també ho va ser fer desaparèixer la loggia de la plaça de Sant Domènec. En canvi ara, en plena democràcia, tot i no agradar a ningú, encara hem de suportat el fanal de la plaça del Vi.
En lletres destacades -a l'article de Josep Plazas- lamentablement apareix: «No tenim dret a decidir». I tant que no! La gent no anirà a votar. Jo, que a les últimes eleccions municipals vaig anar-hi i vaig votar un dels partits del tripartit local, el veig massa lligat i exclamant: «El pavelló s'ha de fer, però a Fontajau, per a no malmetre el parc». Ànims, els encoratjo, encara que crec ens falta, en moments que haurien de ser de desobediència civil, trobar un altre poeta local com el que als anys 70 va desarmar d'un cop de mà l'isop beneidor del bisbe durant l'acte de la col·locació de la primer pedra de la que anava a ser la seu dels col·legis professionals que l'articulista Plazas reclama.
I ja per acabar, jo preguntaria on són els que practiquen gironisme i diuen que busquem el costat positiu de les coses, que no cal ser depressius?... Va home! Ja n'hi ha prou!

dimecres, de gener 16

Salvem la Devesa

Carta al director, EL PUNT

MANEL RUBIO. GIRONA.
El senyor Carles Teixidor escrivia el 8 de gener passat en aquest espai una carta en què defensava el parc de la Devesa a la qual tots els gironins haurien de donar suport.
Sembla mentida que el segle XXI, en un moment de gran sensibilitat mediambiental, quan es demostra que entre tots no hem sabut preservar el medi natural en un sentit ampli, l'Ajuntament de Girona surti amb l'estirabot de fer un pavelló municipal en l'únic espai de la ciutat que pot rebre amb propietat el nom de parc. Aquesta desencertada idea no és propietat exclusiva de l'actual consistori. Fa uns anys un candidat a l'alcaldia ja comentava que si guanyava les eleccions suprimiria algun espai verd, ja que –segons opinava– el que la ciutat necessitava era afavorir la construcció. Per sort per a tots els que estimem la ciutat, no va ser elegit. La Devesa, com es pot llegir en la web de l'Ajuntament de Girona, és el parc urbà més gran i frondós de Catalunya. Per què l'hem d'espatllar? No discuteixo la necessitat d'un nou pavelló, però segur que hi ha moltes zones millors on situar-lo.
Sobta, que en un moment en què els polítics pretenen que tots els seus gestos estiguin tenyits d'europeisme, se'ns vulgui endossar un projecte més propi d'un ajuntament de la Costa del Sol.
Siguem europeus de veritat i respectem els espais verds, i més si són urbans. Expliquem als ciutadans i especialment a la mainada la sort que tenim de disposar d'un parc únic a Catalunya. Fem pedagogia d'aquest excepcional parc urbà de la nostra ciutat.
Demanem a l'Ajuntament que no el malmeti i que hi destini un pressupost extraordinari per conservar-lo, millorar-lo i posar-lo en les condicions que el senyor Teixidor comenta en el seu escrit.
Si el consistori municipal fa el sord, potser caldrà organitzar un Salvem la Devesa.

dimarts, de gener 15

Els plàtans de la Devesa no són catalans


LLUIS BOSCH MARTI (Diari de Girona)
Com en els anys de la nostra primera joventut, tornem a rellegir Erasme, de Stefan Zweig, i com ell a defensar el lliure pensament contra el fanatisme del pensament únic, siguin les velles esglésies o els nous partits. Tots igualment dogmàtics, fanàtis i intolerants, amagats en les renovades banderes del nacionalisme identitari. Davant els nous partidismes renovem el nostre universalisme i escepticisme crític.
L'altre vespre ens trobàvem atrafegats dins un supermercat comprant. De sobte un poderós galifardeu m'agafa d'esquenes per saludar-me tot cridant. Era el popular Mines, exlampista, avui fanàtic d'ERC. A pesar de ser un vell amic, darrerament el trobem molt pesat per la seva passió de militant independentista, que l'ha reconvertit en una mena de divulgador de les tesis del seu partit. En Mines ens recorda un altre germà de militàncies com el Quimet Trias, de l'ex-PSUC, avui Iniciativa. Els dos són els activistes més fervents de la política gironina i dels partits tan orfes de veritables militants que com els dos amics citats només viuen en la mística dels seus partits i en l'exaltació dels seus dirigents. Si avui venim a parlar d'en Mines, al qual com a amic res li tenim a criticar, en canvi en el camp de la política cada dia el trobem més insuportable. No comprenem que un vell exmilitant de Bandera Roja, comunista i maoista, hagi esdevingut un nacionalista petit burgès d'ERC. En companyia d'en Mines voldríem citar dos altres excamarades i amics com en Martín i en Leo, exmilitants del PSUC i del PCML. Considerem que han fet una gran regressió política de retornar a la pàtria petita. El patriotisme i el folklore victimista i localista. Tornant a aixecar les anacròniques banderes quatribarrades, naturalment amb l'estel. Per aquest motiu han renunciat a les altres, com la tricolor, la republicana i la roja de la revolució soviètica. Ja no canten La Internacional sinó només el Cant des Segadors, etc... I cada vegada que els trobem és més difícil dialogar-hi, fer broma o sigui relativitzar la realitat i les idees polítiques. Fa la sensació que des de la seva veritat nacional tots els altres som heretges que se'ns ha de reconvertir la pàtria catalana.
Dels tres, el més arrauxat és en Mines, que no vol acceptar ni les crítiques ni contradiccions que tenen els del seu partit, de la mateixa manera que els del PSC, i també Iniciativa d'estar al govern del tripartit, a Barcelona i Girona.
El motiu del present article és que en la topada l'altre vespre amb en Mines, que com sempre venia de fer un bon àpat amb el seu cap, el Sr. Sitjà, anava encara més embalat de l'habitual. Servidor, tot sorneguer, li vaig preguntar si havia llegit l'article Salvem la Devesa. I com era que els d'ERC fossin, juntament amb els seus socis del PSC, partidaris de la construcció d'un pavelló al mig de la Devesa. Davant del nostre to crític, en Mines s'enfadà i passà a l'atac personal acusant-me d'elitista, intel·lectual, etcètera. I m'escridassà dient-me, tot menyspreador: "Els plàtans de la Devesa són una merda, ja que s'estan morint i més valdria fer-ne llenya". A més, va afegir que no s'hi passeja ningú, sinó una sèrie de desvagats que van a passejar els seus gossos. I el moment més antològic va ser quan va dir que els plàtans van ser plantats per Napoleó, que volia que la Devesa arribés fins a París. Però el que em va fer més gràcia, seguint amb el seu to anorreador, va ser quan va dir que els plàtans de la Devesa no eren catalans, sinó francesos. En aquell moment, van arribar dos veïns, en Bragulat, professor i historiador i en Rovira, convergent desencisat. Els quatre vam seguir la discussió i servidor davant el xovinisme de tots plegats els vaig dir que en definitiva, tots venim dels ancestres micos de l'Àfrica Central. Noves discussions, en Bragulat va dir que això no era segur, sinó, en tot cas de l'Àsia Central. I contraatacant, presumint de coneixements antropològics no sabem per què, ens va parlar de la lluita i desaparició dels cromanyons enfront dels neandertals europeus. Davant de la polèmica entre els tres ultranacionalistes catalans, servidor, esgotat, em vaig acomiadar tot fent una darrera "boutade": espero que no es molestaran si dic que a les nostres contrades encara queden uns quants cromanyons quatribarrats. I un dels més antics és el nostre vell amic Mines, que per a ell els plàtans de la Devesa no són catalans i en canvi creu que en Cristòfol Colom era català.

diumenge, de gener 13

ÒMNIUM CULTURAL GIRONÈS S'AFEGEIX A REBUTJAR EL PAVELLÓ I POTENCIAR LA DEVESA


Benvolguts amics,

Per acord unànime de la junta directiva d'Òmnium Cultural del Gironès, la
nostra entitat ha decidit de posicionar-se a favor de la crida liderada per
l'AA.VV Devesa-Güell per tal de dignificar el parc de la Devesa. La intenció
per part de l'Ajuntament de Girona de construir-hi un pavelló esportiu ha
estat la gota que ha fet vessar el got, però entenem que tota reivindicació
ha d'anar més enllà d'un simple rebuig a aquest equipament, vist que el
parc mostra un estat d'abandonament lamentable i es fa necessària la
redacció d'un nou Pla Especial que en defineixi els usos i la gestió, així
com les dotacions pressupostàries. Igualment, en cas de constituir-se una
plataforma cívica, Òmnium Gironès ha decidit sumar-s'hi i ajudar fent tots
els moviments necessaris, com ara efectuar contactes amb persones i entitats
pròximes i també mitjançant totes les eines de difusió mediàtica que
disposem.

Tornen els antics lemes i les antigues lluites?

divendres, de gener 11

La Devesa podria tornar a ser així!

L'associació de Veïns Devesa-Güell ja ha superat les 1000 signatures contra el pavelló

T.C.C., Diari de Girona.L'Associació de Veïns Devesa-Güell de Girona, a banda dels moviments polítics, que s'estan produint aquests darrers dies, continua amb la seva campanya de recollida de firmes contra la construcció d'un pavelló al parc de la Devesa. De moment, ja han arribat al miler, entre les adhesions per via electrònica com les fetes en paper.
El president de l'entitat veïnal, Josep Plazas Lites, ha explicat que les firmes provenen tant de residents del barri, així com de diverses poblacions catalanes com poden ser Barcelona o Tarragona. A tall d'anècdota, destaca el suport rebut per una persona resident a Bèlgica, concretament a Brussel·les.
A més d'aquesta campanya, l'associació segueix planificant altres accions per deixar palès el seu rebuig a l'equipament esportiu que impulsa el tripartit (tot i l'oposció mostrada per ICV-EUiA) i que ha inclòs en els pressupostos del 2008 i en el Pla de Mandat. L'Associació està treballant en la confecció d'un manifest que preveu enviar a diferents administracions i administracions, com ara la defensora del ciutadà de Girona, el Síndic de Greuges, la Generalitat, el Parlament de Catalunya, els diferents partits polítics catalans, la Conselleria de Medi Ambient, el Ministeri de Medi Ambient i al Parlament Europeu.
D'altra banda, l'associació està treballant per crear una su,a d'entitats opositores al projectes i organitzar-se en una gran palataforma

dijous, de gener 10


El 25 de gener, a La Farinera,


La xerrada-debat
«Salvem la Devesa: passat, present i futur del parc més gran de Catalunya», organitzada per la CUP (Candidatura d'Unitat Popular), amb la col·laboració de l'Associació de Veïns Devesa-Güell, comptarà amb la participació de:

Lluís Vilar i Sais, botànic i professor de la UdG
Pere Cornellà, historiador i professor de la UdG
Josep Plazas 'Lites', president de l'AV Devesa-Güell

DIVENDRES 25 de gener

FARINERA TEIXIDOR
C. Santa Eugènia
2/4 de 8 del vespre

Més notícies...

dimecres, de gener 9

CiU i la CUP ens fan costat

El grup municipal de CiU i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fan costat a l'associació de veïns per evitar la construcció d'un pavelló que pugui malmetre el parc urbà de la Devesa i demanar altres equipaments molt més importants pel barri. Ambdós partits participen activament en la campanya iniciada per l'associació de veïns.

CiU demanarà una consulta popular i recull signatures.
Ha penjat un vídeo (sembla que no l'ha dirigit en David Madí) explicant la seva visió de l'assumpte:
vídeo de CiU

dimarts, de gener 8

"una proposta municipal erràtica i desconcertant, fruit més de les necessitats conjunturals que d'una planificació a llarg termini"

La Devesa també es quedarà "de pedra"!

Amics:

He quedat de pedra en llegir el que s'està coent, o es vol coure, a la vostra singular, envejada, imponent i incomparable Devesa de Girona. Vagi per endavant que no conec fil per randa el joc d'interessos o, simplement, el joc d'ous que hi deu haver darrera d'aquest projecte. Però si que em prenc la gosadia de fer unes planes consideracions; consideracions que qualsevulla persona, amb dos dits de front, a hores d'ara es deu està fent.

Es necessita un pavelló al bell mig de la Devesa?

Cal mutilar part de la Devesa per un edifici?

No hi ha cap més lloc adient per plantar l'edifici?

No serà que aquest projecte és l'inici d'una forotge especulació urbanística? Primer un pavelló; després uns serveis; finalment ja poden justificar-se, àdhuc, uns edificis d'habitages d'alt estànding.

Amb els meus ulls de forani, però que estima Girona, us suplico que no espatlleu la Devesa. Em penso que no hi teniu cap dret.

Moltes gràcies!


Ramon Guitó i Pons

ABADIA editors

dilluns, de gener 7

Girona, premi innovació democràtica! I un be negre amb potes rosses!!


foto: Dani Aznar

El conseller Saura ha atorgat a l'Ajuntament de Girona un premi a la "innovació democràtica".
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, creu en la participació ciutadana “com a mètode per apropar la política a la ciutadania en ple debat sobre la desafecció política”. Els guardons, atorgats per la Direcció General de Participació Ciutadana, reconeixen 4 experiències innovadores de promoció de la participació ciutadana en la definició de les polítiques públiques a nivell local.

Vet aquí el projecte premiat a Girona:


Girona (Municipis de més de 50.000 habitants)

Procés participatiu per a la urbanització de la frontissa de Santa Eugènia.


Procés de participació sobre la urbanització de la frontissa de Santa Eugènia (8.720 m2) per promoure el debat sobre els seus possibles usos i recollir les aportacions realitzades en els diferents espais organitzats per a joves i adolescents, gent gran, associacions, dones i entitats. La frontissa de Santa Eugènia correspon a l’antiga reserva de la carretera N-II en els límits dels termes municipals de Girona i Salt, que ha esdevingut un espai degradat i requereix d’actuacions urbanitzadores que millorin la seva qualitat i siguin d’utilitat pels veïns i veïnes del barri. Aquest projecte forma part del Pla d’intervenció integral del barris de Santa Eugènia-Can Gibert que ha rebut suport del Fons de Barris del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

I el procés participatiu per definir els usos de la Devesa? I el procés per definir si cal i on cal posar un nou pavelló?
Semble que les coses importants es fan sense "participació" i sense gaire "innovació democràtica".

dimecres, de gener 2

L'Associació de Veïns de Sant Narcís dóna suport a la campanya del NO AL PAVELLÓ A LA DEVESA

La junta de l'Associació de Veïns del barri de Sant Narcís volem fer públic el nostre suport a la campanya pel no al pavelló a la Devesa de Girona que ha iniciat l'Associació de Veïns de la Devesa-Güell.
Compartim tots els arguments que exposen en el seu manifest, i ja els hem fet arribar les signatures que nosaltres hem recollit.
No entenem com, altre cop, s'ha escollit la confrontació i la imposició en la construcció del que ha de ser la Girona del futur.
Ara mateix ningú no dubta que la nostra ciutat necessita més equipaments esportius, ningú posa en qüestió que ens cal un nou pavelló (i més d'un també)... calia, doncs, amagar fins a l'últim moment una proposta que ja se sabia portaria debat?, cal evitar aquest debat?, cal provocar la sensació que els qui no volem el pavelló en aquest lloc concret estem en contra d'una millora ciutadana?
L'oposició de l'AV Devesa-Güell ha estat sempre en positiu i amb ganes de sumar, amb propostes i també demandes clares i concretes, per això els volem fer-los costat i volem que els nostres veïns ho sàpiguen.
Certament és un debat de ciutat, pel que representa la Devesa, per com l'hem deixada de banda massa sovint, però també, perquè ara som tots els que la volem diferent! i potser ens correspon a tots decidir els seus usos! Demanem el Pla d'usos de la Devesa durant aquest mandat i participació i consulta ciutadana!


Martí Carreras, president de l'AV de Sant Narcís, en nom propi i en el de la junta de l'AV