La Devesa no pot morir a canvi d'un pavelló...

Eduard Batlle
El futur de la Devesa de Girona s'ha polititzat i s'han creat dos bàndols (Ajuntament i l'associació de veïns) molt marcats més enllà de si el futur de la ciutat es pot permetre el luxe de perdre la seva artèria verda a canvi d'asfalt. Aquest majestuós parc urbà (ara només a vista d'ocell) és el pulmó de Girona des de fa més de 150 anys, data del 1.850, i compta amb uns 2.500 plàtans, que probablement, avui ja no són tants.

Però aquesta Devesa ja no té res més de neuràlgica que la seva ubicació. És un parc natural oblidat, deixat i que no permet lluir-lo. La condició humana de les darreres èpoques ha intercanviat la zona verda i rural per l'asfalt i diners. I la construcció, evidentment, no s'ha deixat de romanticismes. Per això ha anat tan i tan bé la transformació, independentment de les ideologies dels governants.

Però la Devesa no pot morir a canvi d'un pavelló, una piscina i altres equipaments. Fins i tot, per molt que ara sigui un entreteniment per als gossos dels veïns i un esbarjo per als joves als estius amb les carpes. Perquè poca cosa més en queda a banda de la deixadesa i dels dos equipaments urbanístics: un de gran i modern, com és l'Auditori, i un de petit i desfasat com és el Palau Firal.

Així doncs, si volem construir un nou pavelló de barri res millor que ubicar-lo al Palau Firal i deixar la Devesa com es mereix, perquè el Palau Firal ja no té futur i la renovació passa per traslladar-se el Pla d'Abastaments. Pregunta: Com pot ser que el pavelló de Fontajau tingui més dimensió urbanística que un recinte comercial? En el fons, estic convençut que d'aquí uns quants segles els gironins lamentarem que Girona no tingui un espai verd al centre de la ciutat com es mereix o bé que no s'intercanviés la Devesa per qualsevol altre pulmó. Perquè totes les grans ciutats de referència de l'Estat i ja no diguem d'Europa, tenen un espai urbà, digne i natural, i que llueix a les seves guies turístiques.