Dels campaments gitanos a Rafael Masó

Els veïns van reivindicar la Devesa per ubicar-hi piscines i pistes esportives per "donar-li vida"

Jesús Badenes, Diari de Girona.
El parc de la Devesa era l'espai d'esbarjo de Festa major dels gironins. Era també el refugi de gitanos i delinqüents d'entre setmana. Mai un paisatge ha estat tan contradictori. Com recorda Narcís-Jordi Aragó, els autors de primers del segle XX ja van definir la Devesa com "la paradoxa constant de la ciutat", en paraules de Xavier Montsalvatge i Joaquim Pla Cargol. La Devesa de 1900 a 1935, com ara, era un parc on les festes col·lectives deixaven pas a la més absoluta soledat.
Els usos diversos incloïen també l'estament militar. A més de la música també s'hi veia la jura de bandera dels reclutes, utilitzat l'apropiat Camp de Mart. En definitiva, era el principal lloc per fer la instrucció militar. Precisament, la millora de les condicions de vida va fer que a partir dels anys 20 l'esplanada del Camp de Mart es convertís en un espai reclamat per al lleure.
Encara que durant el segle XIX l'ús esportiu ja començava a ser habitual, el Diario de Gerona del 4 d'agost de 1927 obria la seva edició amb un comentari per reivindicar el canvi d'usos al camp de Mart. Segons l'escrit " l'amplada del lloc i la seva màgnifica situació són per demés a propòsit per donar cabuda a les variades branques dels esports moderns, molts dels quals es parctiquen a Girona, patint, però, de la falta de recursos amb els que poder desenvolupar-los". La solució passava primer per acordar amb l'estament militar la millor solució possible. El rotatiu plantejava seguir el model de Barcelona, amb les piscines del Club Marítim i la pista per cavalls del Círculo Ecuestre.
Amb el pseudònim Fèlix, l'autor assenyalava que "si un altra urb, deu vegades més densa de població que Girona pugués comptar amb un element com la Devesa, convertiría aquesta en un mitjà general, utilitat que en donar-li major vida, faria sentir a la pròpia ciutadania una estima més profunda de la seva bellesa i disponibilitats". En aquel moment, el redactor plantejava que una actuació esportiva resoldria l'aparent "antinomia entre la Ciutat i la Devesa, com si aquella visqués d'esquenes a aquesta". Per al Diario de Gerona de l'época, quedava molt clar que "apropar la Devesa a Girona, per airejar els nostres costums encara anquilosats per atavismes i resabis es un primordial deure dels governants de la Ciutat". L'escrit s'adreçava a la Unió Deportiva Girona i a la secció d'atletisme del GEiEG. Anys després, la Devesa acolliria aquest equipaments a l'aire lliure.
Festes, militars i transeünts
La Devesa bullia llavors ja amb les Fires. Actuava la banda militar i també s'hi feien sardanes. Amb els anys, s'hi van incorporar usos festius. Un exemple era la batalla de les flors. Un acte per festejar Sant Joan i Sant Pere en el que les carrosses dissenyades per les entitats es dedicaven a combatre amb flors. El Diario de Gerona del 26 de juny de 1906 explica que aquesta era una innovació introuïda anys enrera pocs anys enrere. "Va resultar ser més animada que en altres ocasions, el públic va entenent que la diversió d'aquesta festa no consisteix a mirar sino a "lluitar" i per això, va perdent la languidesa que era de lamentar en anys anteriors", escrivien. Un any abans també està documentada la celebració de les festes de l'Ascensió.
No obstant, les actuacions portades a terme durant el segle XIX, les replantacions i millores no van ser prou per evitar el magatzem dels mals endreços en que es convertia el parc els dies de cada dia. S'havia posat vigilància, però seguien acudint petits delinqüents i la gent que no tenia recursos s'hi sentia coma casa seva entre aquelles 40 hectàrees de bosc. Com a exemple de la freqüència de l'arribada de transeünts, al Diario de Gerona hi ha referències a "caravanes de gitanos" a la Devesa el juliol de 1907 i el maig de 1913, quan els vigilants els van fer marxar.
Amb aquestes problemes com a marc, el llavors regidor i reconegut arquitecte Rafael Masó presentava un projecte el 1921 per posar-hi nous seients, millorar la il·luminació i crear "jocs d'aigua". L'Ajuntament va fer algunes millores i, per exemple, es va arribar a provar la instal·lació de llums més potents al passeig central que conectava amb la ronda Ferran Puig. La Segona República no variaria els plantejaments i l'arribada del franquisme suposaria un nou període de canvis significatius per a la Devesa.