29 de febrer

JORDI VILAMITJANA I PUJOL (Diari de Girona)
Que pocs 29 de febrer vivim! Amb 50 anys, 13. Amb 80 anys, 21. Si arribem als 100 anys, viurem només 26 anys bixestos. Els anys de traspàs dels darrers 112 anys són de fàcil saber perquè coincideixen amb Anys Olímpics: 2008, al Pequín dels "Drets Humans"; 1992, a la Barcelona de les ràtzies olímpiques; 1972, al Munic del segrest i assassinat d'atletes jueus per part dels terroristes de Setembre Negre; 1968, al Mèxic de Bob Beamon saltant en altura una llargada de 8,90; 1936, al Berlín nazi amb Owens i els atletes negres triomfant als nassos de HitlerÉ I així fins al 1896, a Atenes, any de la restauració dels Jocs Olímpics de l'era moderna. L'any 1908 els jocs es van fer de manera accidental a Londres perquè a Roma, que era on tocava, van haver de destinar els diners a refer Nàpols, devastada totalment pel Vesubi, que havia erupcionat molt violentament el dia 7 d'abril de 1907.
L'any 1908 fou bixest i fou olímpic i va tenir el seu corresponent dia 29 de febrer. Tal dia com avui de fa 100 anys, doncs, va existir a tots els efectes en el calendari de Girona: ho sabem perquè va tenir els seus diaris i les seves notícies. (Quin tresor, les hemeroteques!) Gràcies a aquestes notícies podem saber com érem els gironins de fa cents anys.
Girona era a començament del segle XX una ciutat de botiguers i poca cosa més. La ciutat es recuperava molt lentament de la sagnia demogràfica i econòmica dels setges, lluitava contra les constants avingudes de les aigües i malvivia en l'endèmica insalubritat dels seus ?carrers i places. L'any 1908, era governador civil don Manuel Moreno Churruca. El president de la Diputació era el republicà Isidre Riu i Puig. El bisbe es deia Francesc de Pol i Baralt i l'alcalde era Manel Català i Calzada. A Espanya, Alfons XIII, que acabava d'arribar a la majoria d'edat, era el rei. A Catalunya, el moviment polític unitari girava a l'entorn de Solidaritat Catalana, que havia obtingut 41 escons de 44 a Madrid.
Girona era una ciutat d'aproximadament 16.000 habitants. Era capital de província, tenia Audiència, Jutjat de 1a Instància, sucursal del Banc d'Espanya, Institut de 2a Ensenyança, Museu Provincial i estacions dels ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant, d'Amer i de Sant Feliu de Guíxols. Eren establiments reconeguts: la Fonda Peninsular (carrer Nou), el Cafè Norat (la Rambla), la Farinera Ensesa (carretera Barcelona), la fàbrica de sabons Barangé, la camiseria Carbó (Quatre cantons), la fàbrica de paper continu La Gerundense (Salieti i Cia), les farmàcies Roca (plaça de l'Oli) i Murtra (Rambla d'Álvarez), el magatzem de vins Esteve Garriga (Carretera Barcelona), el magatzem de grans Xifra (Ronda Ferran Puig), la gestoria Gómez (Ciutadans), el restaurant La Imperial (carrera del Carme), les Construccions Mecàniques i Elèctriques (abans Planas i Flaquer), la perruqueria Corominas (plaça de la Constitució -avui del Vi-), la Drogueria Busquets (plaça Marquès de Camps)É Girona tenia tres diaris ben actius: el Diario de Gerona, Lo Gironés i La Lucha. Els dos primers de la Lliga regionalista; el darrer, del Partit Lliberal. Lo Gironés, en català; els altres dos, en castellà. El Diario de Gerona es feia a les Ballesteries; Lo Gironés a la plaça de la Independència i La Lucha al carrer Ciutadans.
El 29 de febrer de 1908 era dissabte. De bon matí va lluir el sol, però, entrat el dia, el cel es va anar tapant de núvols que prop de la una del migdia van descarregar ruixadets. Per aquest motiu, el mercat va acabar més aviat de l'habitual.
La Devesa havia estat notícia al ple de l'Ajuntament. Les arques municipals eren tan buides que s'estava procedint a la tala i venda d'arbres. A la sessió de l'Ajuntament s'informava de la venda de 39 plàtans al Sr. Masa, que en va pagar 325 pessetes. A més, s'anunciava que per fer front a les obres de reparació de carrers i places, es pensava tallar un bon nombre més de plàtans del Ter a prop de la porta de la Barca. Encara més concretament, el regidor Lleal demanà que es fes una tallada de plàtans de la vora de l'Onyar i que el que se'n tragués fos per millorar també la Devesa. La discussió fou llarga i pel mig se sentí un sorollós badall que féu rebre una repulsa als agutzils. Entre altres temes, l'Ajuntament decidí contribuir amb 25 pessetes al padró commemoratiu que a Folgueroles es pensava erigir en memòria de Mossèn Cinto Verdaguer.
S'avaluaven en 45.000 ptes. les pèrdues ocasionades pel voraç incendi del dia 27 a la fàbrica Picola de la Canya al terme de Begudà. La Caja de Ahorros de Palafrugell tenia 1.685 imponents amb un capital de 588.905,76 pessetes. Van robar 90 metres de fil de coure de la línia telegràfica de la car?retera de Sant Feliu a Palamós. L'escultor Miquel Blay va haver d'embarcar cap a Argentina per fer valer el seu talent, que aquí li era negat: "En el arte hay desgraciadamente caciquismos imperantes, tan lamentables o más que en política y de estos caciquismos ha sido víctima" (Diario de Gerona).

Coincidiran amb mi que, vistos els fets amb objectivitat, en 100 anys tampoc no han canviat tant les coses: la cultura segueix regida per caciquismes mal dissimulats, els càrrecs polítics són quasi els mateixos que abans i la Devesa segueix essent la finca particular dels interessos corporatius.

Jordi Vilamitjana