diumenge, de desembre 9

Un pavelló a la Devesa, un error històric


L´Associació de Veïns Devesa-Güell vol adreçar una pregunta, que considerem fonamental, a la societat gironina: Volem que el parc urbà més gran de Catalunya continuï en la seva espiral de degradació i desatenció? Volem deixar-la envair per nous equipaments que posaran greument en perill la seva subsistència? Com és que ningú posa el crit al cel davant el projecte absurd, innecessari i insostenible de nou pavelló al bell mig d´aquest espai idíl·lic? On són els ecologistes de la nostra ciutat? On són els nostres equivalents ciutadans de moviments conservacionistes tan potents i actius com Salvem l´Empordà? Qui salvarà Girona? Qui salvarà la Devesa? Fa temps hi havia a Girona una entitat anomenada Associació Naturalista de Girona (ANG). Algú sap on paren? A què es dediquen? L´Associació de Veïns de la Devesa els vàrem convidar a un debat sobre el futur de la Devesa i encara esperem resposta. Si som els veïns els únics que surten a plantar cara, és evident que la guerra està perduda.
L´onze de gener del 1975, a la revista Presència, podíem llegir aquest titular: «La Devesa s´ha alliberat del ciment». El text comença així: «Per fi l´Ajuntament de Girona ha renunciat al projecte de construir un pavelló d´esports a la Devesa. La campanya feta en contra, va moure al batlle (Sr. Ribot) a reconsiderar els seus punts de vista sobre aquest tema. L´alcalde s´ha convençut que la Devesa era un mal lloc a l´hora de fer un edifici nou, que era millor posar el pavelló en algun punt que estigués mancat d´aquestes instal·lacions i on hi hagués facilitats d´aparcament...». No oblidem que es tracta d´un ajuntament predemocràtic.
Posteriorment i durant anys, l´Ajuntament, amb molt bon criteri, ha esmerçat esforços per treure equipaments del parc: Camp de Mart, Piscis, tir olímpic, hípica, etc. Precisament anys enrere, l´alcaldessa Anna Pagans va prometre que, amb l´enderrocament de l´hípica, s´aprofitaria per arranjar el sector i, com a molt, construir uns vestuaris nous per les piscines adequats a l´entorn. Qualsevol que faci una passejada per l´indret avui mateix s´adonarà que el parc, quan no ha estat envaït per les carpes de la Fira o pels cotxes, presenta espais molt degradats. El parc és brut, amb mobiliari obsolet, amb espais plens de tanques i ferros vells, rovellats i perillosos, amb una il·luminació espectral i insuficient.
Només ens faltava el pavelló que ens vol encolomar l´ajuntament. Cal remarcar que l´Associació és favorable a la construcció d´un pavelló a la zona, tot i no ser prioritari pel que es desprèn de les enquestes efectuades per l´Associació als mateixos veïns, que prioritzen una escola bressol, una biblioteca, un centre cívic o una ludoteca. Tampoc no entenem que un espai tan extraordinari i bonic com La Rosaleda es desaprofiti per unes oficines municipals que semblen tan fora de lloc com aquell famós fanal de la plaça del Vi.
Només un veí a favor
Els veïns, en la darrera Assemblea Ordinària de l´Associació, es van pronunciar en contra de la construcció d´un pavelló a la Devesa per unanimitat. De fet no va ser del tot així, el senyor regidor d´esports, Josep Maria Jofre, veí de la Devesa i defensor a ultrança del pavelló, va votar a favor.
És evident que al barri ja suporta prou pressió d´equipaments ciutadans: CAP, Auditori, Palau Firal, Escola d´Hostaleria, Escola d´Idiomes, jutjats socials, futura Audiència Provincial, etc. En canvi, no té cap equipament de barri. Ja és hora que l´Ajuntament s´adoni del creixement espectacular del nostre barri, de la seva pressió demogràfica, de la xifra de parelles joves amb fills petits que s´hi han instal·lat.
En el benentès que creiem necessari un pavelló a la zona i que no hi ha espai físic a la trama urbana del barri per ubicar-lo, hem proposat a l´Ajuntament dues alternatives: la primera és a l´àrea esportiva de Fontajau, al costat del Pavelló Girona-Fontajau. Els terrenys són públics i suficients, no hi ha problemes de qualificació urbanística, no s´afecta cap espai singular i l´Associació de Veïns de Fontajau hi està d´acord. Sembla la ubicació més lògica i amb menys problemes. La segona és el Palau firal de Girona. «Fa temps que Fira de Girona s´ha quedat petita», diu la seva directora, la senyora Anna Albar (només cal recordar les seves declaracions desprès de l´Equus: «La impossibilitat d´ampliar l´espai obliga cada vegada més a fer una millor selecció dels cavalls» (Diari de Girona), evidència clara que Fira de Girona necessita més espai. La seva opinió és compartida per d´altres estaments econòmics i polítics de la ciutat. Cal afegir els problemes existents per una manca de previsió d´aparcament. No parlem dels problemes d´aparcament que comportarà el nou pavelló. La traça del TAV alliberarà terrenys susceptibles de ser utilitzats per a la reubicació de la Fira. És un projecte més complex, a mig termini, satisfactori per al barri, per a la Devesa i per a Fira de Girona. La redefinició d´aquest espai com a pavelló, biblioteca, centre cívic, ludoteca i lloc per a les diferents associacions del barri, solucionaria definitivament la manca d´espai a la trama urbana del barri.
A l´espai del pavelló s´hi construiran tres pistes de tennis, una nova piscina i, d´aquí un temps, ja veurem si l´Ajuntament s´empesca afegir-hi noves infraestructures.
Entenem que construir al parc de la Devesa és una actuació prou important i irreversible que hauria de ser consensuada en el marc d´un Pla d´Usos en un procés de participació -o de participança- de tota la ciutadania. O potser això de la participació ciutadana només cal aplicar-ho a les decisions de poca volada? Potser només podrem decidir si volem el pavelló pintat de color verd fulla o de marró escorça, perquè els seus tres pisos d´alçada quedin ben integrats al medi.
Les posicions dels partits
El passat 23 de novembre varem organitzar un debat amb els grups polítics amb representació a l´Ajuntament per conèixer la seva posició. Les seves posicions es resumeixen així: PP = no vol que es faci, hi ha altres prioritats dins del barri o la ciutat / IC-Verds = el pavelló s´ha de fer, però al costat del de Fontajau per no malmetre el parc / CiU = totalment en contra de fer el pavelló dins del parc i cal cercar altres opcions per ubicar-lo / ERC i PSC = totalment d´acord que es faci el pavelló dins del parc.
El tripartit al govern assegura que per fer el pla d´usos de la Devesa es demanarà als veïns i ciutadans de la ciutat el seu parer per arribar a un consens, però això, vet aquí el contrasentit, es farà quan el pavelló ja estigui irremissiblement construït dins del parc.
Les coses, si es volen fer democràticament, no es fan així. El primer que s´ha de fer és consensuar un pla d´usos per la Devesa, i després ja en parlarem. No es pot imposar un pavelló i després preguntar. Ja ho diu la frase de moda «NO TENIM DRET A DECIDIR», ni a Girona, ni a Catalunya ni a Espanya, ni enlloc... Després, els polítics, tenen la barra de dir que la gent no participa. Ho estem demanant a crits. Ho estem exigint. Volem decidir!
Des de l´Associació de Veïns Devesa-Güell entenem la Devesa com un espai diàfan de lliure circulació exclusiu per a vianants i vehicles lleugers no motoritzats, destinat a realitzar activitats (de lleure, esportives, etc.) a l´aire lliure, no reglades i respectuoses envers l´espai.
En aquest sentit, vàrem enviar a l´Ajuntament, el 31 de maig del 2006, amb registre d´entrada núm. 2006021754 la següent proposta, que ara volem fer extensible a tots els ciutadans de Girona:
-1. L´aprovació d´una moratòria referent a la implantació de noves activitats i/o ocupacions així com a l´ampliació de les existents al parc municipal de la Devesa, a l´espera de la impulsió i l´aprovació per part de l´Ajuntament, després d´un procés de participança ciutadana, d´un Pla d´Usos de l´Espai i gestió de l´arbrat.
-2. La reubicació del pavelló projectat al parc de la Devesa a la Zona esportiva de Fontajau o al Palau Firal.
-3.Impermeabilització al trànsit rodat del recinte del Parc.
-4. Implantació de la figura del vigilant de la Devesa.
-5. Intensificació de la neteja, el manteniment i la instal·lació del mobiliari urbà.
-6.Alliberament d´algunes activitats del parc i cerca d´altres emplaçaments amb visió de futur per poder ampliar aquestes, tot això sense deixar de fer activitats, a ser possible lúdiques o esportives l´aire lliure a la Devesa.
A la Devesa tenim una joia única a Europa i creiem que s´ha de gestionar i promocionar amb una visió del segle XXI, on els espais verds propers als ciutadans seran cada vegada més necessaris i preservats. Els arbres que tenim actualment van ser plantats als voltants del 1850, o sigui que tenen més de 150 anys. I si sabem cuidar-los, podran viure sense problemes 150 anys més. És el parc urbà més gran i frondós de Catalunya, té una extensió de 27 ha, de les quals nou són de passeigs ombrejats. El parc compta amb més de 2.500 plàtans, col·locats a poca distància els uns dels altres, els quals s´han vist obligats a créixer més en alçada que en amplada i això els ha fet assolir abans d´hora alçàries pròpies del seu zènit vital. Diversos exemplars arriben a l´alçada excepcional de 55 m. Aquestes característiques no es poden comparar amb cap altre parc europeu, d´aquí la seva enorme «singularitat» que creiem que no és prou valorada des de l´Ajuntament i altres sectors en la seva justa dimensió. En el debat de polítics, el regidor d´Urbanisme, Joan Pluma, va voler desmerèixer el parc recordant-nos que «no era pas una obra de la natura sinó dels homes». Suposem que devia tenir al cap que, per tant, els homes també podien destruir-lo.
A mitjan de la dècada dels 70 del segle passat, l´Ajuntament de Girona va tenir la pretensió de construir un pavelló al parc de la Devesa. Com a fruit d´una presa de consciència col·lectiva, tretze col·legis professionals de la ciutat, van acordar realitzar un estudi-dossier per tal de buscar solucions als mals de la Devesa, on demanaven limitar les zones de trànsit rodat, eliminar el trànsit pesat, i pel damunt de tot, fer neteja, remoció de terres, adobaments i reg de tota la superfície.
On són avui aquests col·legis professionals? On son els paisatgistes, els ecologistes, els arquitectes, els periodistes, els estaments crítics d´aquesta ciutat? Érem més curosos amb la nostra Devesa en ple franquisme que en l´actual democràcia?
Creiem que l´Ajuntament i la Generalitat estan a punt de perpetrar un error històric. Som els únics que ho veiem?

Esperem les vostres adhesions al compte de correu parcdevesa@gmail.com o a la bústia núm. 88 de l´Edifici CINC del carrer Güell,58.
*En nom de l´Associació de Veïns del Güell-Devesa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per desgràcia cada cop ens en queda menys de parc. Durant els darrers anys la superfície arbrada s'ha retallat per tots els cantons de la Devesa i dins mateix dels seus límits, on les clarianes sovintegen cada cop més. Les activitats agresives per el medi son també cada cop mes nombroses(fires, mercats, palau firal i de congresos, aparcaments de vehicles, camps de futbol vestidors, carpes d'estiu...) No és gens d'estranyar que la terra estigui massa compactada i els plàtans no puguin respirar. La situació de la zona de parc que ens queda tampoc és massa bona. Estic totalment d'acord amb que el parc és brut, amb mobiliari obsolet i una il·luminació insuficient. Dona la sensació que entre tots no tenim consciència del que realment tenim. Que no ens en cuidem tal i com ens en tidriem que cuidar i que totes les actuacions que s'hi fan son com improvitzades. És evident que cal una planificació específica per la Devesa, que tingui uns principis orientadors clars que han de ser el que tots creiem que ha de ser o volem que sigui la Devesa. Personalment crec que s'ha de ser molt ambiciós en aquest sentit i que tenim una oportunitat única a la nostra ciutat per poder gaudir no del parc urbà més gran de Catalunya, sinó que cal aspirara tenir un dels parcs urbans més grans d'Europa. Penso amb una Devesa pensada per ser únicament un gran pulmó vert de la ciutat, amb caminscuidats, zones de pícnic, de descans per gaudir de la natura, de lleure per poder fer footing etc... Crec però que cal pensar en una Devesa conectada plènament amb el parc de les Ribes del Ter, també bén cuidat, accessible per els ciutadans, amb il·luninació, senyalització, guardes que se'n cuidessin de la vigilància i manteniment. Imagineu unes ribes del Ter accessibles i ben cuidades per que els Gironins poguéssim anar els diumenges a fer picnics al voltant del riu, o fins i tot a navegar-hi amb canoes i fer-hi altres activitats de lleure. Pensem que fins i tot un gran parc com aquest es tindria que conectar amb les deveses de Salt amb llargs camins de passeig on podriem caminar, correr, anar amb bicicleta... Tot això, que pot semblar utòpic es podria fer amb voluntat de tothom i crec que donaria a tots el Gironins una qualitat de vida de la que poques ciutats del mon podrien presumir. És evident que hem de començar per preservar la mateixa devesa, i que si deixem que hi vagin construint noves edificacions i aparcament i retallant el parc, d'aquí poc no tindrem ni gran ni petit parc, senzillamment no tindrem res. Construir ara un pavelló, amb pistes de tenis, aparcaments i tot el que aixó comporta, pot ser el principi de la fi per la Devesa. Em sorpren igualment que a l'Associació de veïns, el silenci de institucions, polítics, ONGs de la ciutat etc... i la meva més sincera enhorabona i suport als veïns per la seva activitat en contra del pavelló i d'activisme pro-Devesa. Crec però que la cosa no s'ha de quedar en una crida per internet, cal donar totes les veus possibles,organitzar activitats on tothom qui vulgui pugui demostrar el seu suport, aconseguir el suport d'institucions i empreses i fer tota la presió possible als polítics per tal de que es vegin obligats a reconsiderar la construcció i planificar d'una vegada per totes el futur i projecció del parc. No tindria que ser necessari donar alernatives als polítics amb propostes per a nous emplaçaments, doncs ells tindrien que ser prou resposnables com per marcar-les i en llocs adients. Fontajau per exemple, no crec que fos una bona destinació alternativa, doncs tindriem molts de números de perdre zones verdes que actualment envolten el Ter o el propi pavelló, i que actualment donen un gran servei de zones d'esbarjo i passeig per a molta gent, a banda de formar part de les Ribes del Ter. En fi, hi ha molt per parlar i fer. Tot el meu suport i molta força i vejam si n'organitzem alguna de sonada que comenci a mobilitzar a la gent