Qui va matar el PIN?

Molts veïns de Girona encara es pregunten qui va matar el pobre PIN (Parc Infantil de Nadal). També moltes criatures pregunten pel Pin, aquell animalot verd i simpàtic que cantava una animada cançó que s'havien après de memòria. Cal respondre'ls que l'ajuntament l'ha penjat (pel coll) de l'arbre de Nadal. Dos anys després, encara queden pares despistats que s'acosten a la Devesa en busca de distracció infatil i només es troben desolació i foscor. Manen els criteris economicistes que marca la Fira de Girona. Deixeu-vos de sentimentalismes: el Nadal és per fer negoci. Que si hi anava massa gent? Que si es convertia en una guarderia? Deixeu-vos d'històries. No sortia a compte. No hi fa res que no hi hagi alternatives de distracció nadalenques a la ciutat. No hi fa res que fos un gran èxit i que els nens s'ho passessin pipa. Que s'hi posin fulles! Mentre cada vegada més ajuntaments s'apunten a organitzar aquesta mena de parcs, a Girona es pensen que amb un negoci de pista de gel a preus de forfait de pista d'esquí dels Alps suïssos ja ho tenen tot arreglat.
Ara cal pagar sis euros l'hora per anar a patinar dins un reducte que sembla el metro de Londres en hora punta. I les invitacions que es repartien durant el Certàmen resulta que no valen els festius, no valen les vigílies de festius, no valen a les tardes, no valen els dies amb núvols i no valen els dies parells o els que sumen menys de quatre...en resum, una enganyifa...


LLEGIU LA NOTA NECROLÒGICA DEL PIN PUBLICADA EL 2006 I VEUREU QUE HI HA PROMESES INCOMPLERTES:

El Punt 25.10.2006
El PIN es transforma en activitats al carrer, tallers i una pista de gel al centre de Girona
L'estructura de patinatge tindrà 600 m² i serà a la plaça Constitució, des de principis de desembre fins després de Nadal

El parc infantil de Nadal (PIN), que des del 1988 se celebra al palau firal de Girona, desapareixerà, almenys sota el concepte tradicional. Bàsicament s'hi faran tallers els dies festius i la resta es reconvertirà en una oferta més àmplia i repartida per la ciutat, amb força activitats al carrer que tindran la plaça Salvador Espriu com a màxim exponent i, sobretot, la plaça Constitució. En aquest espai s'hi muntarà una pista de gel de 600 m² que funcionarà del 6 de desembre al 7 de gener. També es negocien descomptes a altres parcs infantils i es creu que la pista de gel actuarà de gran dinamitzador a la zona comercial. La decisió es pren sobretot perquè no es considera el lloc més adient el Palau de Fires, que ja té activitats compromeses, com ara una festa de Cap d'Any.

La Fira de Girona i l'Ajuntament ja feia un temps que plantejaven la reconversió del PIN perquè el palau firal no es considera el lloc més idoni, cada vegada hi havia més gent i, també, la problemàtica creixia. Diferents fonts admeten que es tenia la sensació que s'utilitzava com una mena de guarderia de vacances. Finalment, s'ha pres una decisió. El PIN es continuarà fent, però serà un concepte nou. L'activitat es reduirà a una oferta els dies festius, però no durant tot el Nadal, i sobretot s'hi faran tallers i activitats de caire lúdic. L'alternativa és crear una oferta diversificada d'activitats infantils, repartida per tota la ciutat. La plaça Salvador Espriu, per exemple, serà un dels indrets que es planteja reactivar a través de l'organització d'activitats. Però segurament el més espectacular serà la instal·lació d'una gran pista de gel al centre de la ciutat, concretament a la plaça de la Constitució. L'Ajuntament ha estat fent proves de càrrega a la plaça, ja que a sota hi ha el pàrquing subterrani. L'estructura de la pista és molt pesant i s'ha volgut comprovar que no afectaria l'aparcament, cosa que ha quedat confirmada. La pista farà 20 metres d'amplada per 30 de llargada, en total 600 m². La regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, explica que es negociarà amb els comerciants de la zona la possibilitat que aquests ofereixin descomptes als seus clients per a l'ús de la pista de gel. Segons diu, es pensa que aquesta serà una bona manera de dinamitzar el centre tant des del punt de vista lúdic com comercial, en un intent d'oferir una nova oferta als ciutadans i, alhora, que serveixi d'impuls al comerç petit i mitjà. La pista començarà a funcionar el dia 6 de desembre i es mantindrà fins al 7 de gener. Totes les activitats que es plantegen s'organitzaran de manera conjunta entre la Fira de Girona i l'Ajuntament de la ciutat.

No obstant això, per no ignorar les famílies que vulguin optar per una oferta semblant a la del PIN tradicional, s'està mirant d'oferir descomptes i promocions a altres parcs infantils privats que ja funcionen tot l'any o a d'altres que s'organitzen específicament per Nadal.

L'activitat al Palau de Fires per Nadal, però, també inclourà innovacions respecte a la d'altres anys. Per primera vegada s'hi farà una macrofesta la nit de Cap d'Any, amb una capacitat per concentrar-hi vora de 5.000 persones. Tot i això, només es compta utilitzar la planta baixa del palau.

L'ajuntament i l'associació de veïns: diferents concepcions del Parc de la Devesa

Els polítics es pensen que aquesta és la gran obra de la Devesa:

A l'associació de veïns pensem que és aquesta:

Novament La Devesa

Diem novament perquè no és la primera vegada que parlem d’aquest nostre parc, un espai que per a molts gironins ens és tan estimat, i que ens enorgullim de posseir, però que en canvi no solament en fem ben poc ús – almenys no el que com a parc l’hi pertocaria - sinó que a vegades sembla que no ens preocupi massa el que s’hi faci, malgrat que no sigui el més el més escaient per aquest natural entorn. Això ens recorda aquella dita que diu: Déu dóna faves a qui no té queixals; fent referència a aquells que no saben valorar degudament algun do que tenen. Tenim un parc que moltes ciutats envegen per a elles, doncs que per les característiques del seu arbrat, la seva extensió i situació, podria ser un dels millors, però, ves per on, hi vivim gairebé d’esquenes, ni l’hi donem, ni en fem l’ús que es mereixeria. A vegades sentim a dir, o nosaltres mateixos potser també ho hem dit o ho hem pensat , que no acaba de reunir les condicions necessàries per a fer-nos-el més proper i més atractiu, però en canvi no som capaços de fer públiques les nostres opinions, amb respecte a allò que creiem caldria fer per a transformar-lo en un lloc més acollidor, a on ens hi poguéssim sentir còmodes, gaudint d’agradables passejos o d’estones de descans i de lectura, entre un acurat enjardinament, i agradables zones verdes, on tan la gent gran, com la mainada, hi trobessin un agradable lloc d’esbarjo i de relax; tot plegat, això sí, dins d’un clima de seguretat, que és un altre dels factors importants a tenir molt en compte.
Sí que ara, però, davant d’un nou projecte del nostre Ajuntament, d’aixecar-hi un altre pavelló, a més dels que ja hi ha, ens ha semblat procedent que s’hagin deixat sentir les veus de l’Associació de Veïns del barri Güell-Devesa, posicionant-se en contra d’aquest projecte de nova construcció, reclamant un previ debat participatiu amb els ciutadans, per dissenyar un adequat pla d’usos del parc, abans d’emprendre l’aixecament d’un nou equipament, amb tot el que això podria comportar en detriment del seu espai lliure, i pel tràfec que generaria. Per tot això, com a veïns d’aquest entorn, i com a gironins, ens sumem a la petició de l’esmentada associació , amb relació a la conveniència de l’obertura d’un debat previ, que permetés que els ciutadans poguéssim opinar al respecte, quan, com en aquest cas, és tracta de quelcom que ens incumbeix a tots, donades les especials característiques d’un lloc que sentim tan nostre . És el nostre parer.

Lluís Torner i Callicó, veí del carrer Bernat Boades

Salvem la Devesa (Lluís Bosch Martí)

«On són avui aquells col·legis professionals On son paisatgistes, els ecologistes, els arquitectes, els periodistes, els estaments crítics d'aquesta ciutat Creiem que l'Ajuntament i la Generalitat estan a punt de perpetrar un error històric. Som els únics que ho veiem » Signatura: Josep Plazas, en nom de l'Associació de Veïns de Güell-Devesa.

Per no perdre les amistats ni els intercanvis socioculturals, tenim la sana costum de cada més telefonar o visitar a casa'seva a una sèrie de vells amics. Darrerament els que freqüentem més sovint son Quim Torra, Josep M. Loste i la Marta, a part els artistes Perpiñá i Palahí. La relació amb els tres primers, tres dels publicistes més inquiets de les comarques gironines, són una font mútua d'informacións i també idees pels nostres articles. El dilluns passat vaig telefonar a en Quim, per si estava lliure, per tal de xerrar una estona. D'entrada em va preguntar si havia llegit l'article del nostre diari del diumenge passat, de plana entera, intitulat Un pavelló a la Devesa, un error històric. Jo li vaig contestar que l'havia retallat, però que encara no l'havia llegit. En Quim segueix parlant i m'explica que l'Associació de Veïns reclama un debat de participació ciutadana de tots els gironins, per tal de dissenyar un pla d'usos abans de construir l'equipament esportiu. I a casa seva, en Quim em va llegir la carta ja enviada, però encara no publicada amb el següent títol: Un debat per a qué .El nostre amic, ple de passió gironista i amor per la Devesa em va renyar dient-me, referint-se a mi, que els vells mestres de la «gauche divine» darrerament estem massa lluny del mundanal brogit, tancats en els nostres estudis, llegint massa i teoritzant molt sobre els fracassos històrics del nostre país-món. I que ell també és un pessimista i desencantat, però de mi ha après allò que diu en Gramsci, que front el pessimisme de la raó hi ha l'optimisme de la praxis, i hem de tornar per tal de transformar les injustes relacions de poder de la nostra societat.En Quim ens recorda el nostre gran article de Presència de l'any 1967, que duia per títol La Devesa, el desván de la ciudad. Avui, quaranta anys després, ens adonem que ja llavors criticàvem i profetitzavem tots els «affaires» arquitectònics, urbans que varen convertir la Devesa en una mena de «calaix de sastre» de totes les manques urbanes gironines. I seguint recordant les nostres col·laboracions en les campanyes reivindicatives de la societat civil gironina, que sumen dotzenes d'escrits i suports puntuals des de la primera recollida de signatures pel nostre veí, el poeta Josep Tarrés contra els merlets castellans de les muralles del passeig Arqueològic gironí. I en honor a la veritat, el batlle Sr. Ordis ens va escoltar i va demanar als del Ministeri corresponent de Madrid que en varen fer cas. I en plena transició, amb l'Assemblea d'Artistes Gironins, vàrem fer la més important campanya a favor de la reordenació total de la Devesa a la sala de Fidel Aguilar de la nostra Rambla, fent famós el seu eslògan «Salvem la Devesa».A pesar de les protestes, col·laboracions i ressó, els nous Ajuntaments democràtics, aclaparats per tants problemes i anys de retard, la Devesa no ha estat estudiada ni planificada d'una forma global. Es varen enderrocar les instal·lacions de l'Hípica dels militars espanyols i algunes coses més, però com diu l'informe de l'Associació, s'han edificat massa coses noves i es vol cometre un error històric: la construcció d'un pavelló esportiu. Podrem salvar la Devesa Per culpa del «desenrrollisme capitalista», recordarem altres campanyes fracassades, com la N-II, no passant paralel·la a l'autopista sinó per la vall de Sant Daniel. O a Santa Eugènia, quan van tallar vint-i-sis plàtans i van fer una terrible frontissa i via ràpida. O de l'actual campanya en defensa de les hortes de Santa Eugènia, veurem què passa A continuació podríem parlar de tantes lluites urbanes, per tal d'evitar els enderrocaments dels xalets i edificis dels arquitectes Masó, Claret, etcètera. I què dir de la desaparició de la plaça de braus els teatres-cinemes Albèniz i Ultònia. I del Barri Vell, la desaparició de palaus, casals, carrers enters perquè era la «Girona lletja».Els senyors propietaris i els buròcrates de la raó pràctica-econòmica desenrrollista del capital i dels seus interessos especulatius ens contestaran que ells són el progrés i la modernitat, i nosaltres, els romàntics fins i tot ens tractaran de reaccionaris. I en la nostra solitud política ens trobem que els nostres representants democràtics a l'Ajuntament, Generalitat i Estat són víctimes del pragmatisme econòmic del neoliberalisme del pensament únic i no volen ser alternativa, diuen utòpica per transformar les actuals relacions de poder, que només beneficia les multinacionals, empresaris i homes de negoci.I per acabar, ens tornarem a posar romàntics i recordarem que quan anem sols o acompanyats no hi ha setmana que no ens passegem per les grandioses naus de la Devesa, prenent notes per a les nostres pintures i a vegades amb un llibre. I des de fa un any, ens hi perdem amb la Marta i el seu gos, durant totes les estacions de l'any. Encara que com a pintor, l'estació que ens apassiona més és la de la tardor en tots els seus colors crepusculars.Segurament sóc el pintor gironí que ha pintat i pinta i també estima la Devesa. Després de totes les der rotes històriques sentim entre el seu silenci la nostàlgia proustiana dels paradisos perduts, retrobats en la memòria i rebelió utòpica de dir: «Gironins, salvem la Devesa».

Lluís Bosch Martí (Publicat al Diari de Girona)

L'Ajuntament vol que caminem per anar a la biblioteca, però no per fer esport!