(Del bloc personal d'en Narcís Sastre, geògraf. Opinió política i reflexió territorial.)
Girona és una ciutat mitjana, amb una població pròxima als 100.000 habitants i ben posicionada en el seu context regional. És una ciutat oberta al turisme gràcies sobretot al valor històric del seu Barri Vell i a la gran varietat d'activitats que s'hi desenvolupen. Compta amb el parc urbà més gran de Catalunya, el de la Devesa, que ocupa una superfície aproximada de 40 hectàrees. El valor del parc no es limita a la seva extensió, sinó també a la seva localització -a tocar del riu Ter i del mateix Barri Vell- i a l'existència d'una multitud d'elements -com els jardins noucentistes- que el doten d'una bellesa i encant especial. Es pot dir, sense cap ombra de dubte, que és part integrant del ric patrimoni històric de Girona. Un autèntic símbol.
Qualsevol ciutat que comptés amb un parc com la Devesa n'estaria orgullosa i el consideraria clau pel desenvolupament local; un pol d'atracció cabdal per la promoció de la ciutat. Tot i les òbvies diferències existents amb Girona, Londres és un exemple claríssim de ciutat que sap vendre amb orgull els seus magnífics parcs urbans, començant pel Hyde Park, tal com queda clar a la seva web.Dissortadament, aquest no és el cas de Girona. Pel que fa a promoció local, la Devesa no compta. Una mirada retrospectiva a vells documents com el Pla de Ciutat de 1994 (el que fou el pla estratègic de la ciutat) en dona fe. Concretament, al detallar les accions vinculades amb l'objectiu 5.3 referent a "Conservar el patrimoni i millorar-ne la gestió", es parla de tot menys de la Devesa. Només s'esmenta a l'objectiu 3.1 "Fer de la natura part estructural de l'espai urbà". Aquesta és la tragèdia: considerar la Devesa només des d'una òptica naturalística i deixar de banda el seu potencial d'interès de mercat que porta associat, sobretot de cara al turisme. Si hom entra al portal turístic de la ciutat no trobarà ni un sol esment a la Devesa. Ni un.La visió naturalística i la promocional no estan renyides, ans al contrari, es reforcen mútuament. Si es comprèn que la Devesa forma part del patrimoni històric de Girona i es comença a publicitar com a tal, de ben segur que aconseguirem que el parc deixi de ser golfes de la ciutat; aquell indret on hi col·loquem tots el trastos que no queben enlloc més de la casa. Si entenem aixó, potser no ens haurem de concentrar en batalletes supèrflues. Aquest és precisament el repte.
Girona és una ciutat mitjana, amb una població pròxima als 100.000 habitants i ben posicionada en el seu context regional. És una ciutat oberta al turisme gràcies sobretot al valor històric del seu Barri Vell i a la gran varietat d'activitats que s'hi desenvolupen. Compta amb el parc urbà més gran de Catalunya, el de la Devesa, que ocupa una superfície aproximada de 40 hectàrees. El valor del parc no es limita a la seva extensió, sinó també a la seva localització -a tocar del riu Ter i del mateix Barri Vell- i a l'existència d'una multitud d'elements -com els jardins noucentistes- que el doten d'una bellesa i encant especial. Es pot dir, sense cap ombra de dubte, que és part integrant del ric patrimoni històric de Girona. Un autèntic símbol.
Qualsevol ciutat que comptés amb un parc com la Devesa n'estaria orgullosa i el consideraria clau pel desenvolupament local; un pol d'atracció cabdal per la promoció de la ciutat. Tot i les òbvies diferències existents amb Girona, Londres és un exemple claríssim de ciutat que sap vendre amb orgull els seus magnífics parcs urbans, començant pel Hyde Park, tal com queda clar a la seva web.Dissortadament, aquest no és el cas de Girona. Pel que fa a promoció local, la Devesa no compta. Una mirada retrospectiva a vells documents com el Pla de Ciutat de 1994 (el que fou el pla estratègic de la ciutat) en dona fe. Concretament, al detallar les accions vinculades amb l'objectiu 5.3 referent a "Conservar el patrimoni i millorar-ne la gestió", es parla de tot menys de la Devesa. Només s'esmenta a l'objectiu 3.1 "Fer de la natura part estructural de l'espai urbà". Aquesta és la tragèdia: considerar la Devesa només des d'una òptica naturalística i deixar de banda el seu potencial d'interès de mercat que porta associat, sobretot de cara al turisme. Si hom entra al portal turístic de la ciutat no trobarà ni un sol esment a la Devesa. Ni un.La visió naturalística i la promocional no estan renyides, ans al contrari, es reforcen mútuament. Si es comprèn que la Devesa forma part del patrimoni històric de Girona i es comença a publicitar com a tal, de ben segur que aconseguirem que el parc deixi de ser golfes de la ciutat; aquell indret on hi col·loquem tots el trastos que no queben enlloc més de la casa. Si entenem aixó, potser no ens haurem de concentrar en batalletes supèrflues. Aquest és precisament el repte.
Narcís Sastre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada