Alguns contes del concurs de l'Aleix Ferrer

http://www.aleix.net/

UN LLARG VIATGE
El comandant cap gros els va fer una prova a els 4 nois: de anar al castell de Grècia i matar a la reina, però els hi va dir: no passeu mai per els camins, estan vigilats per besties ferotges, diuen que hi han trolls, centaures armats amb espases llargues (que fins i tot poden tallar les pedres) i amb fletxes (que maten el que volen) i moltes altres criatures molt mes bestials. Si no que heu de passar pel mig dels boscos però hi han cucs, serps verinoses.... de tant en tant, però son més fàcils de matar.
Del Cap Nord de Noruega (que es on vivia el cap gros) van anar fins a Finlàndia van comprar un barca per anar fins a Polònia, de Polònia van anar a Romania de romania a Bulgària i desprès a Grècia (una ciutat gran i plena de vida amb les cases de colors vius i els carrers plens d’ alegria i també hi havia un castell). Van anar a veure el rei (una persona baixa grassoneta i si no hagués portat la corona i aquells vestits, qualssevol hagués dit que era un borratxo, això si, els seus vestits eren preciosos, els mes galans que haguéssiu vist mai i la reina era bellissima i els vestits igual que el rei preciosos, llàstima que haguessin de matar a la reina. No semblava dolenta.). Els va convidar a fer un gran banquet. El portal era d’or pur amb unes figuretes de plata dibuixades. Per arribar fins al gran saló va passar casi mitja hora, quan per fi van arribar van veure la gran taula de pedra, coberta d’unes grans estovalles de seda, adornada amb dibuixets de petites corones, brodades amb fil d’or i els llums d’espelmes envoltades de vidres i les copes de plata i les copes del vi també de plata, els tovallons de seda també, cosits per la mateixa reina i els plats de porcellana, la mes maca que veureu mai i la taula, estava adornada de rams de flors d’ or, i de canelobres de plata, amb uns ciris llargs...Al cap de munt de la taula, hi havia el rei i la reina, (que s’havien tret la roba que portaven i se n’havien posat una de encara més maca) al seu costat 2 patges s’estaven drets contemplant el banquet i també 2 trompeters esperant que els cambrers serveixin el menjar per anunciar, amb els seus cants que ja podien menjar, i també 4 soldats que vigilaven les portes.
El sopar era exquisit (no os puc dir quin era per que no m’en recordo i encara menys la recepta) Se’n van anar a dormir tots 4 i van dormir fins a les 12 en punt. Es van despertar de cop i van veure que 4 soldats (un a cada un) els apuntaven amb una espasa al cor i la reina se els mirava, - era dolenta!!- van exclamar tots a l’hora, però tots 4 sempre portaven un punyal a la cintura fins i tot per dormir, el van treure tots de cop i van tallar al coll als 4 soldats, van enfonsar-li una espasa al coll de la reina i la van deixar a l’habitació, es van vestir i va armar-se. Van matar a tots els guàrdies que van trobar que els impedien que sortissin. A la fi van sortir del castell corrent com uns esperitats, van agafar als seus cavalls i van marxar corrents. Els soldats del rei els perseguien, els tiraven fletxes de foc, que les van esquivar totes menys una. Que li van clavar a l’espatlla de en Tirant. Quan ja els van haver despistat, van seguir fins un camí, allà es van parar i van curar la ferida d’en Tirant, en Caspian sabia una mica de medicina. Havien acabat la missió.
Quan es van adonar que estaven a un camí, van córrer a amagar-se però ja era massa tard, venia un centaure a grans gambades. Ja els havia vist i van desembeinar les espases i les espasetes, però el centaure era més ràpid i quan es van adonar que els havia tirat a terra, ja els estava apuntant amb un arc triple (o sigui un arc que pot disparar 3 fletxes a l’hora). La Poly va treure el seu punyal i li va clavar dissimuladament a la pota. Va caure enrere i els nois es van aixecar i li van ficar l’espasa al coll. No si havien fixat però era un nen de centaure, el pobre centaure petit es va rendir i els i va explicar que havia passat.

L’HISTÒRIA DEL PETIT CENTAURE
El petit centaure va començar l’ història:
- fa molt de temps a la muntanya dels cims malvats (una gran muntanya encantada diuen, de 9.000 metres d’altura) i vivia el malvat centaure Ullsvermells, que va agafar a tots els seus soldats i va fer agafar com a mínim 50.000.000 de persones i les va fer convertir en centaures i desprès els va fer torturar fins que volguessin ser dolents i si un centaure dolent com jo el veuen parlant amb persones com vosaltres hem torturaran un altre cop....Que dic “hem torturaran” hem mataran!!!-
En acabar de dir aquestes paraules va aparèixer un centaure gran amb 5 sacs a l’esquena un per cadascun els va agafar els va lligar i els va posar a dintre el sac els i va fer un cop al cap i els va deixar estabornits quan es van despertar estaven a una masmorra, en Caspian, en Tirant, la Poly, l’Elisabet i el centaure que es deia Nic.
La masmorra era com la gola del llop sort que l’Elisabet sabia fer foc van fer unes entorxes i les van penjar a la paret, en Tirant se’n va recordar de un gabinet que tenia el va fer servir de clau, la porta es va obrir fent un fort “nnyyiicc” l’únic guarida que hi havia es va despertar amb un moviment molt ràpid en Tirant el va matar li la agafar les armes que els i avien pres i els i va donar als altres, van obrir totes les celes ara eren 120 centaures i 99 persones i a mes a mes tots anaven armats. Van sortir corrents, els 4 nois i el centaure a davant amb 20 minuts o els avien matat o s’avien rendit tots. Els quatre nois i en Nic (ara en comptes de els quatre nois i en Nic diré els cinc nois) es van acomiadar de tots els seus companys de batalla, excepte en Nic, que com que no tenia pares, el portaren amb ells al cap nord de Noruega amb el comandant cap gros.
Quan van arribar al cap nord, el comandant els hi va dir:
- Com que heu matat a la perversa reina de Grècia i a més al malvat Ulls vermells i als seus soldats, a partir d’ara sereu els cinc cavallers, els protectors del bé!
I així s’acaba l’historia d’en Caspian, en Tirant, la Poly, l’Elisabet i en Nic.


LA Maria
Hi havia una vegada un far que hi vivia un farer i era una nit de tempesta hi havien llamps i trons a la mitja nit després de tocar les dotze campanades van trucar a la porta era una nena tota pal.lida amb un vestit blanc i li va demanar un got de llet calenta i el farer li va portar però quan va tornar ja avia marxat i l’endemà va passar el mateix després de les dotze campanades va venir la nena i li va demanar un got de llet i el farer li va portar però quan va tornar ja no hi era i així 3 cops mes i el farer estava ven amoïnat per la nena i avia d’anar el mercat per que no tenia menjar i va anar a la fruiteria va comprar pomes, peres, plàtans i melons i va veure una foto de la nena que li apareixia a les nits de tempesta i li va preguntar a la venedora comes deia i li va contestar Maria que l’havien assassinat fa molt de temps el farer es va espantar molt i aquella mateixa nit després de les després de les dotze campanades la nena va trucar a la porta i li va demanar un got de llet calenta però quan es va girar per anar a buscar el got es va tornar a girar i li va preguntar com es deia i li va dir ...
¡¡¡¡Maria!!!!


NEOLÍTIC
Hola, hem dic Conaca visc a la prehistòria i soc un nen de 11 anys, visc en un petit poblat, en una clariana del bosc, amb els meus pares i els meus tres germans.
A mi el que m’agrada més és pintar i fer figures amb fang o pedra. A vegades el pare hem deixa pintar un tros de paret a mi sol.
Avui al matí quan m’he despertat amb el pare i els germans hem anat al camp amb les eines de pedra per agafar les plantes que hi vam plantar fa temps, o sigui, que vam cultivar. Quan hi hem arribat jo he tret la meva eina i he començat a segar cereals. El pare diu que qui agafi més cereals podrà fer una figura de fang.
Quan hem acabat li he ensenyat al pare que jo havia agafat més cereals i que hauria de fer una figura de fang.
D’acord! –va dir el pare.
Quan vam arribar a casa li vaig dir al pare:
Anem a fer la meva figura?
No, ara hem de moldre el gra que hem agafat!
Vaig agafar una pedra de moldre i vaig començar a agafar els cereals més grocs i els vaig aixafar amb la pedra.
Quan vaig acabar li vaig donar a la mare la farina que havia obtingut. I ella la va ficar amb una massa que ja havia preparat avanç. Desprès la va ficar a dintre el forn que havíem fet un altre dia amb fang.
Una estona més tard vam treure la massa de dins el forn. Feia una olor, molt i molt bona. La panxa ja hem deia que havia de menjar ho sigui que vam agafar el pa i uns talls de carn que ja havíem cuinat i ens els vam menjar amb molt de gust.
Quan vam haver acabat de menjar la mare va dir:
Anem a treure la llet de les vaques i les ovelles?
Sí - vaig dir jo.
Doncs va, afanyeu-vos que no tenim tot el dia!
Ens vam posar els abrics i vam sortir a fora a munyir les vaques i les ovelles.
A mi em va tocar una ovella que estava boja: només tocar-la, o t’envestia, o et donava cosses a la cara. Però desprès de molta estona de intentar-ho la vaig poder calmar.
Quan vam arribar a casa vam posar la llet a l’olla de fang i la vam bullir. I, quan va estar la vam guardar dintre un gerro de ceràmica i el vam posat en un forat a terra, tapat amb pedres. Que tenim a casa.
Després de fer tot això li vaig dir al pare:
Quan farem la meva figureta?
En comptes de fer una figureta, no vols fer un gerro o un recipient per guardar coses?
Ara que ho dius, si que estaria bé fer un recipient. Perquè el que teníem guardat es va trencar!
I jo i el pare vam sortir a fora.
Vam anar al bosc i vam buscar argila per terra. Quan en vam tenir prou, vam anar en direcció a casa, però abans d’entrar ens vam parar a fora: és allà on fem fang habitualment.
Desprès d’una estona de moldejar el fang vam fer un xurro llarg i força prim i vam ajuntar un dels seus extrems a l’altre, i d’aquesta mateixa manera en vam fer molts, cada vegada més grans.
Desprès vam posar tots els aros un a sobre de l’altre i va quedar un gerro molt bonic.
Seguidament el vam posat al forn i, una estona més tard el vam treure. Havia quedat perfecte.
T’ha quedat molt bé! Ets un geni Conaca- va dir la mama.
Gràcies!
Ah! m’he oblidat de dir una cosa molt important! A casa també i viu el nostre gos: en Puji. A vegades si no ens queden gaires animals tancats per a menjar, en Puji olora el terra i ens porta fins on es troben molts animals. És un gos molt intel·ligent.
Adéu! Fins demà ens hem d’anar a dormir!
Hola! Ja soc aquí! El pare m’ha dit que avui he d’acompanyar-lo a pescar amb la barca que ara anem a fer.
Hem sortit de casa i hem anat a la vora del riu i amb pells i branques hem fet una barca per a dues persones. Desprès d’agafar la xarxa que havíem fet amb fils ens hem posat a dins de la barca. Remant amb les mans hem anat riu endins. Quan hem sigut allà hem tirat la xarxa al riu i quan veiem que a dins hi havien entrat molts peixos, l’hem estirat cap amunt.
Em agafat molts peixos i la mare s’ha posat molt contenta.
Desprès de menjar-nos els peixos el pare ha dit:
Els homes del poblat diuen que hem d’anar a construir un altre monument.
Quan?
Avui a la tarda
Doncs anem ràpid que com més ràpid ens hi posem més aviat acabarem!
Abans de marxar, però, tots els homes del poblat ens en vam anar al monument que havíem fet anys enrera: es deia Stonehenge.
Un cop allà, vam fer una foguera i vam fer un ritual i uns balls al costat del monument. Això ens portaria sort per fer l’altre monument.
Ara he de plegar d’explicar perquè tinc molta feina a fer! Aquest monument serà molt cansat de fer, segur! Així, doncs: adéu!!!!!


PALEOLÍTIC
Hola, hem dic Elah visc a la prehistòria i tinc deu anys i ara visc en una coveta amb la meva família: el meu pare, en Luc, la meva mare, la Inda, el meu germà Bon, la meva germana la Tran i el meu avi Bonka. Abans vivíem amb la meva àvia però un dia que vam travessar un riu, va caure i se la va endur la corrent, i no la vam tornar a veure més, fins que la vam veure a la vora del riu que tenim a prop de la cova. Però l’avia no es movia ni deia res i l’avi va dir que féssim un forat a terra, i que poséssim a dintre l’avia. Jo ho vaig trobar absurd, però ho vam fer igualment. Perquè a ningú no li interessa el que digui una nena, no?
Avui al mati, com sempre, en Bon ha sortit a caçar amb el pare i els altres homes i nois del clan. I jo, la Tran, la mare i l’avi ens hem quedat a casa. Jo, la mare i la Tran, a casa hem posat les pells dels cérvols que ens vam menjar ahir a terra estacades, i amb una pedra esmolada hem rascat i netejat les pell. Després d’assecar-les sobre el foc, les hem tallat amb la pedra esmolada i hem foradat les vores amb un sílex punxegut. Per unir els trossos hem agafat tires de cuiro que hem fet passar pels forats que havíem fet abans. Estic molt contenta perquè ha quedat molt maco el meu vestit!
Es hora de menjar, ja començo a tenir gana. Quan penso amb els talls de carn que tenim al fons de la cova se’m fa la boca aigua. Però encara hem de preparar l’olla, o sigui que hem de posar mans a la feina. Hem agafat pedres del riu, les hem posat al foc que havia preparat la Tran i desprès les hem posat a l’olla (feta amb pals i pells) plena d’aigua. Quan l’aigua és calenta hem ficat la carn i algunes plantes a dins hem deixat passar una estona i desprès ens l’hem menjat, la carn i el suc. Era boníssim!
Quan ha arribat la tarda hem sortit de la cova i hem anat al bosc que hi ha al costat de casa. La mare diu que hem d’anar a caçar.
-A caçar?-em vaig estranyar- però si nomes hi van els homes!
Encara que no ho he dit mai a ningú, a mi m’agradaria anar a caçar i no entenc per què nosaltres no hi podem anar, però no ho he preguntat mai a ningú.
-Si que anirem a caçar però nomes a caçar llangardaixos o conills! I si ens queda temps podem collir fruits o arrels- va dir la mare.
Jo em vagi tenir una decepció.
Després de molta estona vam trobar un cau de conills però nomes hi havia un conill vell. L’avi sempre diu que ara hi ha menys animals perquè fa mes fred i tot s’està congelant.
Quan hem arribat a casa només havíem trobat un conill i dos ocells malalts.
S’estava fent fosc i havíem de sopar però els caçadors amb la carn no arribaven. Sempre que arribaven els caçadors els nens ens posàvem molts contents i anàvem a esperar a fora de les coves.
La Tran va començar a fer foc al fons de la cova però jo li vaig dir:
-No! Aquí no facis el foc! L’has de fer a l’entrada de la cova.
-Per què?
-Per què? Primera: perquè s’escalfi tota la cova. Segona: perquè el foc espanta els animals. Tercera: perquè el foc fa llum i la llum orienta als caçadors que arribin tard com avui. I quarta: perquè....
-D’acord, d’acord! Que ja hi vaig!
Desprès d’una estona, es van veure unes llums en la neu i els nens del clan van sortir tots de les seves coves i van anar a veure què eren aquelles llums. Quan hi van arribar van veure que es tractava de un gran grup de caçadors que arribaven amb molta carn, els nens es van tirar a sobre dels caçadors i els van abraçar.
Quan tothom havia anat a la seva cova nosaltres ens vam asseure al voltant del foc i jo li vaig preguntar al pare:
-De què és aquesta carn?
-De mamut!
-I com ho heu fet per caçar un mamut?
-Anant caminant hem trobat un mamut malalt i aïllat del grup. Perquè costa molt, però molt, caçar un mamut quan està amb la seva manada.
-Però jo he caçat un linx!- exclamà en Bon.
-Hoo, que valent!- va dir la mare –que fort!
-No n'ha per a tant....-xulejava en Bon.
En acabat de dir això, en Bon va caure de costat i tots vam riure menys en Bon que es va posar vermell.
-Mireu, mireu el fort i valent Bon!
Hi va haver un moment de silenci però el pare el va trencar:
-Quan estàvem caçant el mamut hem vist una gent més peluda que nosaltres i que caçaven cérvols amb llances amb la punta de fusta i no de pedra com nosaltres.
-Haa! Jo se qui son!- va dir l’avi - Són d’una altra tribu, són d’una altra espècie! No són tan avançats com nosaltres. Es diuen homes de Neandertal! Quan jo era jove en vaig trobar molts, potser cent. Nosaltres els hi vam oferir ensenyament sobre algunes coses i ells a canvi menjar...
-Quin tipus d’ensenyament?
-Doncs... fer pedres esmolades... fer llances de fusta... fer servir el foc per endurir les puntes de les llances.. moltes coses.
Desprès de l’explicació de l’avi la mare va dir:
-I si agafem el greix i la sang del mamut i pintem les parets?
-Si- van dir tots a l’hora.
I vam anar al fons de la cova a dibuixar un gran mamut i uns homes que el caçaven.
-Ara que ja hem acabat nenes, podem anar a pintar-nos el cos!- va dir tota contenta la mare.
-Si, visca!!- va dir la Tran.
Ara amb vestit nou i així pintada quedo molt bé!
Quan ens vam acabar de pintar la mare va dir:
-A dormir!! Que demà ens hem d’aixecar aviat!
-Per què?- va preguntar la Tran a la mare.
-Doncs perquè demà anirem a buscar un altre lloc on passar el temps de calor perquè aquí ja no hi ha menjar.
I nosaltres ens en vam anar a dormir sense dir res.
Jo no vull anar-me’n d’aquí, perquè aquí ja hi estava bé però el que mana es l’avi, que és el cap del clan.
Ara he de parar d’explicar perquè me n’he d’anar a dormir, però demà continuaré explicant. Demà serà un dia cansat.
Quina mandra que tinc de caminar tant ara. Però és el que toca.
A mi em toca portar el menjar que pesa molt.
L’avi diu que serà un dia llarg i cansat, que el camí és molt llarg. Quins ànims, penso jo.
El camí és pel bosc o sigui que encara és mes feixuc. Després de caminar una estona ens ha passat un cérvol pel davant i en Bon ha tret un arc i una fletxa i ha matat l’animal.
-És així com caceu? És molt fàcil!- vaig dir- Per què no ho podem fer nosaltres?- se’m va escapar.
- Doncs... perquè... doncs no ho sé. Però l’avi segur que ho sap. Oi, avi?
-Jo? Doncs jo tampoc no ho sé... perquè les dones són mes dèbils suposo.
-Doncs que absurd, no?- no vaig poder reprimir-me.
-Sí- va dir la mare sense treure els ulls de l’animal.
Més menjar per carregar, he pensat jo. Però la mare ha tret una pedra i ha començat a trocejar l’animal mort. El pare deia:
-No ho podem fer quan arribem al lloc que busquem això?
-No! Ho farem ara!- va dir.
El pare no li va fer cas i va agafar l’animal a coll-i-bè, i va continuar caminant.
Ja havien passat dues hores des que havia passat el cérvol per davant nostre, quan el pare va dir:
-Ja hem arribat, aquí és on farem tendes i ens quedarem a viure fins que no hi hagin més animals per menjar ni més plantes per recollir.
-Aquí hi ha un riu i podrem pescar i banyar-nos!- vaig dir contenta.
Vam fer les tendes amb ossos, branques i pells que teníem o que trobàvem.
Quan vam ser a dins vam fer un foc i vam descansar molta estona.
I aquí ens hem quedat a viure per un temps.
Així és com visc jo.
Adéu.


AUTOR: ALEIX FERRER