dimarts, de febrer 10

Els misteris de la Devesa



Lluís Bosch Martí (Diari de Girona)


Tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa.



Els vells mags: Merlín i Morgana es retroben passejant per la Devesa a la recerca de l'eterna joventut, saviesa i amor. Cada matí o capvespre la noia sense horaris sortia, tant si feia sol com si el dia era gris o plujós a passejar el seu gran gos. Si l'observem en passar, la veurem amb el seu pas ferm i decidit, aguantant i frenant els impulsos i les ànsies de córrer del gos pels espais lliuresÉ A pesar de la seva aparent fermesa, la delaten els seus immensos i tristos ulls; Una mirada, que amaga profundes solituds, orfandat i desesperació de no poder realitzar els treballs intel·lectuals que durant anys s'ha preparat. Per a mi aquesta enigmàtica noia, és una nova Virginia Woolf gironina, que es passa els dies passejant el gos, devorant llibres, diaris, cafès i escrivint els seus magnífics i incompresos articles en una premsa i ciutat que no la valora ni la mereix.En una no-ciutat petita com Girona estàvem predestinats a trobar-nos. A continuació els explicaré com vaig conèixer la inquietant dona del gos. Fou durant un dels meus freqüents i solitaris passejos per la Devesa. És curiós que aquesta noia, d'edat intemporal i d'aire espectral, podria passar ara per una noia que fou assassinada a la Devesa, pel seu amant durant la Guerra de la Independència perquè no fos violada pels soldats francesos. El noi es convertí en gos i aleshores aquests dos misteriosos personatges en certes nits de clar de lluna vaguen sols per la devesa. I només els poden veure alguns iniciats esotèrics com ara servidor. Aquesta és una romàntica història -desprès me'n vaig assabentar- que està escrivint ella, la noia del gos.No vull amagar que tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: en totes les seves dimensions, ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa. En especial els dies de pluja i vent. I sobretot els capvespres multicolors de la tardor. Ja feia dies que de lluny veia jugar amb el seu gos una misteriosa noia molt prima i esvelta, d'aire existencialista i amb els ulls de la Juliette Greco. Us preguntareu, amics meus, com "entràrem en contacte". Doncs segons la direcció del nostre passeig, ens apropàvem o ens allunyàvem. Ella, sense immutar-se, jugava pensarosa amb el seu gos i evitava qualsevol apropament. No vull negar que cada dia em fascinava més aquesta misteriosa noia, que tirava el pal al seu gos com si fos una javelina en mig d'una elegants moviments d'una amazona de l'antiguitat greco-romana. No parava de seguir-la amb la mirada i veure com el seu poderós animalot no li tornava mai el pal i li n'exigia immediatament un altre i un altre; i furiós bordava de seguida a qui s'apropava a la seva senyora; doncs el gos, com tots els gossos, solen ser terriblement gelosos i volen per a ells sols a les seves mestresses. Un dia em vaig atrevir a apropar-m'hi més i intentar parlar amb ella, en el mateix moment el gos que volava darrere el pal es girà i m'assaltà com una tromba sobre meu. Em va tirar a terra, per devorar-me? Va ser gràcies a aquest petit accident que vaig conèixer la noia del gos. Ella m'ajudà a aixecar tot renyant l'animal i demanant-me disculpes. Ens vam presentar i mentre m'ajudava li va caure un voluminós llibre que li vaig recollir ràpidament tot mirant intrigar de quin autor i quina obra era. No es tractava de cap novel·la ni best-seller, sinó de La Divina Comèdia de Dant. Ella, que era molt suspicaç, mig enfadada em va comentar: "Que trobes estrany que una noia que es passeja sola amb el seu gos estigui llegint el llibre de Dant?" I tota nerviosa va encendre una cigarreta, -que no m'invità- i sense a penes acomiadar-se se'n va anar arrossegada pel gos. No s'alarmin, amics lectors, que al cap d'uns dies ens vam retrobar i aquesta vegada va estar més simpàtica i comunicativa, i m'ensenyà el nou llibre qe portava: la famosa novel·la L'amant de Lady Chaterley de D.H. Lawrence. A partir d'aquell dia, durant no sé quant de temps, vàrem tenir un apassionat romanç, relació de grans intercanvis de llibres, lectures, poemes i escrits. I és que el secret de la misteriosa noia del gos era que volia ser escriptora! I tal com les heroïnes romàntiques de les novel·les de Gerard de Nerval, aquesta noia era un ésser turmentat, dual, melagiós i difícil d'acontentar. No acceptava la mediocritat, ni els límits de la nostra societat. Tenia unes profundes insatisfaccions i se sentia enormement frustrada i reprimida en les seves ambicions existencials, literàries i professionals. S'evadia i s'embriagava, com diria Baudelaire, de passejos i lectures i d'amors i amistats impossibles. Per això es reencarnava en una mena de deessa, bruixa, sirena, entre innocent i perversa. I com totes les veritables dones, tenia una infinita nostàlgia, d'una vida més bella i superior. De sobte van desaparèixer, ella i el gos, de les avingudes de la Devesa. No saben si se'n va anar de viatge cap els seus remots mars del sud. Avui tornant a passejar sol per la Devesa, rellegeixo Las coplas de Jorge Manrique, que és l'únic llibre que ella em va regalar: "Parto yo triste amador de amores desengañado, de amores que no de amor".

dilluns, de gener 26

Referèndum, ja

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona) Ens facin un favor. Agafin la participança, embalin-la en una caixa de fusta massissa i ribets roses, paguin els ports del viatge, i escriguin en el lloc del destinatari: carrer de l'oblit, sense número. Pernambuco (Brasil). L'autèntica democràcia municipal és la consulta directa als ciutadans. No hi ha més invents. O passen del poble i d'aquí quatre anys ens veiem tots les cares i les orelles; o tenen en compte els ciutadans i ciutadanes i quan un tema d'interès cabdal per al futur de la ciutat susciti debat organitzen un referèndum. Creguin-me: enviïn la participança a Pernambuco. A Santa Eugènia i a la Devesa ho entendran i, no només no els en faran cap retret, sinó que ho aplaudiran. Quan els paràmetres original de la participança van passar pel Ple resclosit d'anys de poder de l'Ajuntament de Girona, ja s'havia d'haver previst que l'instrument naixia sense cap possibilitat. I és que la innocència ens perd. De què, els qui han fet i desfet al seu aire la ciutat durant dècades haurien de voler-se sotmetre a la voluntat del poble? De què? Del cap i casal de Catalunya ens ha arribat l'exemple d'esplèndides iniciatives que aquí s'han menystingut: l'àrea metropolitana, la unificació de bitllets d'autobús amb els pobles veïns, la promoció del territori... A la molt sàvia Girona, hem aconseguit mig barallar-nos amb els veïns de Salt i els de Sarrià; tenim bitllets diferents de bus i tothom fa la guerra pel seu costat en temes de promoció. A Barcelona, mostren una vegada més el camí: el disseny i futur de la Diagonal es resoldrà mitjançant un referèndum (s'ho apuntin) de tota la ciutat (s'ho apuntin bé). Se m'acudeixen ara mateix diversos temes que Girona ha de sotmetre a referèndum si creu en la democràcia participativa: referèndum pel pavelló de la Devesa, pel fanal de la plaça del Vi i per la frontissa de Santa Eugènia. De moment.

dimarts, de gener 6

L'Ajuntament de Girona pren el pèl als ciutadans

La roda de premsa on van comparèixer el regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut -Miquel Poch (ERC)- i el regidor de Medi Natural -Ponç Feliu (PSC)- per explicar els resultats del procés participatiu sobre el Pla d'usos de la Devesa -el passat 18 de novembre- el Sr. Feliu es va dedicar a explicar les aportacions fetes durant el procés i el Sr. Poch a fer-ne una valoració:
«Poch ha indicat que un grup de ciutadans van voler centrar el debat únicament en el pavelló i s'hi van manifestar des del principi en contra. Ara bé, segons ha afirmat el regidor, durant el procés han vist que molta gent està a favor de fer un pavelló al parc. "Si haguéssim vist una oposició frontal al pavelló durant el procés ens ho hauríem repensat, però no ha estat així i les veus crítiques han quedat minimitzades per les aportacions que han fet la resta de ciutadans", ha assegurat.» [de la premsa local]

Hem de dir que aquesta afirmació no és certa
1. Dels quatre tallers que es van realitzar per parlar del Pla d'usos de la Devesa, el tema del pavelló es va debatre a tots quatre. L'opinió va ser favorable només en el que parlava únicament i explícita sobre els usos esportius, amb un resultat ajustat. Cal tenir en compte que gran part dels convidats al debat pertanyien a entitats esportives subvencionades per l'Ajuntament de Girona (evidentment, què havien de dir?). Als altres tres va quedar molt clar que no es volia cap nova construcció, i en el taller de gestió de l'espai natural i mobilitat ja va ser d'escàndol: la gran majoria no volia el pavelló al parc.

2. No es van acceptar les protestes que vam fer a la Comissió de seguiment amb el recolzament de diferents entitats que en formaven part.

3. Desconeixem el resultat de les 400 butlletes recollides en el procés, però dubtem que totes estiguessin a favor de fer-hi un pavelló. En aquest sentit, la plataforma Salvem la Devesa va presentar 4.446 signatures en contra de fer-hi un pavelló i Convergència i Unió -per la seva banda- en va recollir més de mig miler, que no van ser acceptades per la Comissió de seguiment del procés. Aquest fet i les irregularitats detectades al llarg de tot el procés va motivar la retirada de l'Associació de Veïns de la esmentada Comissió.

4. El procés participatiu virtual que es van inventar per poder participar en línia va deixar molt clar que els ciutadans de Girona no volen un pavelló dins del parc. És significatiu que apareguessin més d'un centenar d'aportacions favorables a la construcció del pavelló (gairebé la meitat del total que s'havia recollit en dos mesos) dos dies desprès de tancar el procés.
L'oposició frontal hi és, tot i que no es vol demostrar que existeix

El punt principal de desacord és la construcció del pavelló, encara que el Consistori no ho vulgui reconèixer. En aquest sentit, hem de dir que el procés ha estat dirigit per part del grups municipals Socialista i d'Esquerra Republicana de l'Ajuntament amb l'única voluntat de poder justificar la construcció d'un pavelló al parc.
Hem esperat un mes i mig a dir la veritat, per veure si algú des de l'Ajuntament rectificava tot el que van dir en roda de premsa. En comptes de remarcar els magnífics resultats obtinguts per les aportacions al Pla d'usos, surten dient les mentides a les que ja ens tenen acostumats abans de reconèixer la derrota aclaparadora envers al pavelló.
La raó de l'entossudiment de l'Ajuntament en construir el pavelló a la Devesa radica en que el volen fer servir com a annex del Palau Firal, deixant la Devesa dividida en dues parts: una des del passeig de la Sardana cap a l'oest destinada a activitats firals i una altra, cap a l'est, que s'utilitzarà com a parc, deixant l'espai destinat a parc a la meitat de la superfície.
Voldríem dir que mai no hem estat contraris a la construcció d'un pavelló per a la ciutat. Hem donat solucions: emplaçar-lo al costat del de Fontajau, reubicar la Fira de Girona, etc. Per què no diuen que ara Fontajau els hi ha quedat infrautilitzat i no saben que fer-ne (tot i obligar a un equip a jugar-hi, quan ell volia anar a Palau)?
Ara és el moment que, utilitzant els fons extraordinaris que atorga l'Estat als ajuntaments, l'Ajuntament de Girona, la Cambra de Comerç, la Diputació i la Generalitat haurien de fer una aposta de futur envers la Fira de Girona en el sentit de reubicar-la. L'edifici que utilitza actualment, es podria destinar al pavelló, a la biblioteca, al centre cívic i a l'escola bressol (que són les reivindicacions que els veïns van fer en una enquesta realitzada per l'AV), sense malmetre més el parc. D'aquesta manera, la ciutat guanyaria un fira en condicions, un parc sense construccions i uns serveis per a la ciutat i per al barri.
A Girona, ens quedem sense espais verds i encara ens els volem reduir
Creiem que han de fer cas als resultats reals del procés, escoltar totes les veus i començar a dignificar d'una vegada per totes l'espai arbrat urbà més gran i més extraordinari de Catalunya, com ho han fet amb el Barri Vell (s'imaginen un pavelló dins els jardins de la Francesa, o al passeig Arqueològic?).
Ja n'hi ha prou de l'ordeno y mando i de la capacitat de confusió informativa que dóna el poder, aquests temps voldríem que fossin part de la història i no pas de l'actualitat.
No ens taparan la boca
En resum, els ciutadans no deixarem de mostrar la nostra oposició. No ens taparan la boca, ja que el procés que vostès van engegar i dirigir, no els dóna la raó de cap manera, tal i com han volgut fer veure als ciutadans. Ja se sap, vostès tenen el poder mediàtic i econòmic, i nosaltres som quatre arreplegats de l'Associació de Veïns, de la plataforma Salvem la Devesa, dels Naturalistes, de la CUP, del PP, de CiU, d'ICV-EUiA, de diferents associacions de Girona, comarques i de Catalunya, i de milers de ciutadans que no volem un pavelló dins del parc.

Associació de Veïns Devesa-Güell i milers de ciutadans

diumenge, de desembre 7

Guanyem la Devesa que ens volen escatimar

ALBERT RIERA I PAIRÓ (Diari de Girona)
Aquest article és un crit a la revolta, a una revolta de la consciència, feta paraula i opinió, pacífica, enutjada, decebuda, però ferma en el convenciment. Volem la Devesa i la volem sencera. Així de clar i de rotund.
Ja fa temps que ens ho temíem i, la veritat, no ens ha sorprès gens que l'equip de govern pensi ara que, en la seva particular concepció de l'actual i de la futura devesa, hi ha dues meitats existencials: la meitat que cal conservar com a espai natural i la meitat que és susceptible de ser transformada, encara més, per l'home, en forma d'usos esportius i zona d'ampliació de la Fira de Girona.
Per arribar a aquestes conclusions no calia un procés participatiu... també ho sabíem! Només cal ser observador de la realitat actual i projectar aquesta realitat en l'imaginari, perquè si us fixeu en un plànol o en una fotografia aèria us adonareu que, de fet, la meitat de ponent de la Devesa ja no és tal Devesa, entesa com a arbreda: és un lloc ple d'equipaments, buit de vegetació, lloc comú d'instal·lacions provisionals que, ara per una fira, ara per qualsevulla altra raó, envaeix dia sí dia també aquell espai que caldria recuperar per a la natura.
I en aquest context de perill per a la integritat d'aquest espai natural ciutadà tenim encara obert el debat sobre la necessitat de la construcció d'un pavelló, curiosament, o no, en aquesta meitat a la qual l'equip de govern municipal ens vol fer renunciar. Ho podrem dir més fort si cal, però no de manera més clara de l'expressada en moltes ocasions: la Devesa no necessita un pavelló, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Fira guanyada amb pròtesis que no la potencien ni la dignifiquen, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Devesa a meitats, la ciutat necessita una Devesa sencera, plena i rica.
Cal un pavelló per a la ciutat? Segurament, sí ! Però potser en faríem prou de dimensionar les pistes poliesportives que tenim avui arreu de la ciutat, i les instal·lacions esportives escolars per donar cabuda a les necessitats esportives de base. Aquest és, certament, un debat que demanem que faci l'equip de govern, seriosament i francament.
Cal un pavelló a la Devesa? No, rotundament, no! Sempre hem dit que es pot estudiar qualsevulla altra ubicació, però a la Devesa no! No perquè és un lloc a protegir, no perquè és un lloc de difícil accés, no perquè hi ha un dèficit crònic d'aparcaments a la zona, no perquè no hi ha consens, ni en el procés participatiu, no perquè hi ha alternatives properes i més adients (la zona de Fontajau), no perquè entenem que aquest no és el camí per dignificar un espai singular com aquest i que hi ha altres camins per explorar.
Ens cal guanyar la meitat de la Devesa que ens volen escatimar, perquè ni el pavelló ni l'ampliació de la fira no són la justificació d'una necessitat sinó l'expressió d'una excusa. Ens cal guanyar la meitat d'una devesa que se'ns vol escatimar per la raó dels fets; una devesa ocupada i desvirtuada que volem guanyar !

dilluns, de desembre 1

A la Devesa NO!

La PLATAFORMA SALVEM LA DEVESA

Hem de dir:

La població de Girona està augmentant notablement. El Parc de la Devesa és, i serà cada vegada més, l’espai cèntric d’esbarjo i de gaudi de les activitats a l’aire lliure de la ciutadania. La Devesa en aquests moments està abandonada i deixada per part de l’ajuntament.

És necessari un pavelló d’esports a la ciutat de Girona (o potser dos).

El regidor de la Devesa,Ponç Feliu, dona per fet que la Devesa es dividirà en dos espais: la meitat destinada a la Fira de Girona i l’altre a conservar els arbres monumentals que hi habiten. (Veure article adjunt a sota)

La fira de Girona no té prou espai per realitzar les seves activitats, per la qual cosa instal·la durant 5 mesos l’any unes carpes com a annex per als expositors. En la part destinada a la Fira és on pretenen ubicar el pavelló. És evident i declarat per l’ajuntament, que a més de la seva funció esportiva, realitzarà una funció d’annex a la Fira, amb la qual cosa s’estralviaran el lloguer de les carpes.

En aquest escenari, és clar la tossuderia de PSC i ERC a l’Ajuntament per construir un pavelló a l’interior del Parc, ja que no volen sentir ni parlar d’ubicar-lo en un altre lloc. Per exemple: faria la mateixa funció social i esportiva a Fontajau.

No tenen en compte que la Devesa és un Parc únic que ha de continuar realitzant la funció de parc i no destinar-ne la mitad als poders econòmics que dirigeixen la Fira (entre ells l’ajuntament) substraent-la als ciutadans.

El procés participatiu, que esperem servirà per donar un impuls a l’estat de degradació

actual (generada per la manca de voluntat i d’inversió de l’ajuntament) intenta fer passar desapercebuda o diluir-la enmig de molts temes pendents, la constucció d’un pavelló.

Entenem que aquest procés no ha a complert les espectatives que havia generat, ja que no és vinculant quant a modificació de la normativa urbanística, deixant en mà de l’Ajuntament tota decisió.


Quant a les conclusions extretes, creiem que no s’ajusten a la realitat, ja que:

  1. Es va recollir l’opinió d’unes 400, persones, i no van ser acceptades 5.000 signatures en contra de la construcció del pavelló al Parc recollides a tota la ciutat per aquesta plataforma.
  2. No té sentit que es segmenti el debat respecte de la Devesa en taules sectorials, com es van dissenyar els tallers, ja que el resultats poden ser variables segons els interessos i normalment contradictoris. A tots els tallers el resultat va ser abultat en el sentit que no es volien noves constuccions dins del Parc. Excepte al taller d’Esports, que va ser favorable al pavelló per una ajustada majoria. Com no?, la majoria de les entitats esportives, està clar que que volen un pavelló (com nosaltres) però no els importa que sigui dins la Devesa (ja que els grups polítics PSC i ERC a l’ajuntament no ofereixen cap altre possibilitat).
En resum, s’ha fet un procés de participació del Pla d’usos de la Devesa que, d’una banda desembocarà en la redacció del Pla que treurà a la Devesa del seu oblit per part de les administracions i, d’altra banda, ha estat dirigit per l’ajuntament amb la clara intenció no tenir trabes per construir un pavelló d’esports a l’interior del Parc, que servirà com annex a la Fira.

Un cop més s’imposa la lògica dels poders econòmics davant de la “lògica” dels ciutadans de Girona.

El Pla d'usos debat si cal més espai per a la Fira
Una comissió interna de l'Ajuntament de Girona ha començat el debat que permetrà definir les línies mestres del Pla d'usos de la Devesa. Es tracta d'una comissió bàsicament tècnica que posarà sobre la taula alguns dels principals aspectes del parc urbà. Ponç Feliu, regidor de Medi Natural i màxim responsable municipal de la gestió de la Devesa, admet que entre els debats que s'han de posar sobre la taula hi ha si cal donar més espai a la Fira de Girona i que disposi d'una zona fixa per a totes les activitats que desenvolupa durant l'any. Per a Feliu, aquesta possibilitat «circumscriuria l'activitat de la Fira a un espai i alliberaria la resta de zones que ara ocupa, a més, de poder posar unes tanques més adients que les provisionals que s'hi posen ara». Feliu sosté que, a l'hora de pensar en el Pla d'usos, s'ha volgut diferenciar una Devesa més forestal -que aniria des del Rellotge fins el passeig de la Sardana- i una part més humanitzada -que comprendria la zona que hi ha entre el passeig de la Sardana i el Palau Firal-. Aquesta segona zona és on es vol construir el polèmic pavelló de la Devesa i refer part de la zona esportiva actual, traslladant les pistes de tennis. En la zona forestal es vol potenciar els usos esportius i lúdics. El pressupost pel 2009 ja preveu 400.000 € d'inversió per unificar mobiliari o millorar l'enllumenat i les zones naturals. «L'objectiu és potenciar l'ús social de la Devesa, sense que perdi l'essència», conclou Feliu. Els grups del tripartit acabaran decidint totes les accions. [divendres, 07·11·2008]