ALBERT RIERA I PAIRÓ (Diari de Girona)
Aquest article és un crit a la revolta, a una revolta de la consciència, feta paraula i opinió, pacífica, enutjada, decebuda, però ferma en el convenciment. Volem la Devesa i la volem sencera. Així de clar i de rotund.
Ja fa temps que ens ho temíem i, la veritat, no ens ha sorprès gens que l'equip de govern pensi ara que, en la seva particular concepció de l'actual i de la futura devesa, hi ha dues meitats existencials: la meitat que cal conservar com a espai natural i la meitat que és susceptible de ser transformada, encara més, per l'home, en forma d'usos esportius i zona d'ampliació de la Fira de Girona.
Per arribar a aquestes conclusions no calia un procés participatiu... també ho sabíem! Només cal ser observador de la realitat actual i projectar aquesta realitat en l'imaginari, perquè si us fixeu en un plànol o en una fotografia aèria us adonareu que, de fet, la meitat de ponent de la Devesa ja no és tal Devesa, entesa com a arbreda: és un lloc ple d'equipaments, buit de vegetació, lloc comú d'instal·lacions provisionals que, ara per una fira, ara per qualsevulla altra raó, envaeix dia sí dia també aquell espai que caldria recuperar per a la natura.
I en aquest context de perill per a la integritat d'aquest espai natural ciutadà tenim encara obert el debat sobre la necessitat de la construcció d'un pavelló, curiosament, o no, en aquesta meitat a la qual l'equip de govern municipal ens vol fer renunciar. Ho podrem dir més fort si cal, però no de manera més clara de l'expressada en moltes ocasions: la Devesa no necessita un pavelló, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Fira guanyada amb pròtesis que no la potencien ni la dignifiquen, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Devesa a meitats, la ciutat necessita una Devesa sencera, plena i rica.
Cal un pavelló per a la ciutat? Segurament, sí ! Però potser en faríem prou de dimensionar les pistes poliesportives que tenim avui arreu de la ciutat, i les instal·lacions esportives escolars per donar cabuda a les necessitats esportives de base. Aquest és, certament, un debat que demanem que faci l'equip de govern, seriosament i francament.
Cal un pavelló a la Devesa? No, rotundament, no! Sempre hem dit que es pot estudiar qualsevulla altra ubicació, però a la Devesa no! No perquè és un lloc a protegir, no perquè és un lloc de difícil accés, no perquè hi ha un dèficit crònic d'aparcaments a la zona, no perquè no hi ha consens, ni en el procés participatiu, no perquè hi ha alternatives properes i més adients (la zona de Fontajau), no perquè entenem que aquest no és el camí per dignificar un espai singular com aquest i que hi ha altres camins per explorar.
Ens cal guanyar la meitat de la Devesa que ens volen escatimar, perquè ni el pavelló ni l'ampliació de la fira no són la justificació d'una necessitat sinó l'expressió d'una excusa. Ens cal guanyar la meitat d'una devesa que se'ns vol escatimar per la raó dels fets; una devesa ocupada i desvirtuada que volem guanyar !
Aquest article és un crit a la revolta, a una revolta de la consciència, feta paraula i opinió, pacífica, enutjada, decebuda, però ferma en el convenciment. Volem la Devesa i la volem sencera. Així de clar i de rotund.
Ja fa temps que ens ho temíem i, la veritat, no ens ha sorprès gens que l'equip de govern pensi ara que, en la seva particular concepció de l'actual i de la futura devesa, hi ha dues meitats existencials: la meitat que cal conservar com a espai natural i la meitat que és susceptible de ser transformada, encara més, per l'home, en forma d'usos esportius i zona d'ampliació de la Fira de Girona.
Per arribar a aquestes conclusions no calia un procés participatiu... també ho sabíem! Només cal ser observador de la realitat actual i projectar aquesta realitat en l'imaginari, perquè si us fixeu en un plànol o en una fotografia aèria us adonareu que, de fet, la meitat de ponent de la Devesa ja no és tal Devesa, entesa com a arbreda: és un lloc ple d'equipaments, buit de vegetació, lloc comú d'instal·lacions provisionals que, ara per una fira, ara per qualsevulla altra raó, envaeix dia sí dia també aquell espai que caldria recuperar per a la natura.
I en aquest context de perill per a la integritat d'aquest espai natural ciutadà tenim encara obert el debat sobre la necessitat de la construcció d'un pavelló, curiosament, o no, en aquesta meitat a la qual l'equip de govern municipal ens vol fer renunciar. Ho podrem dir més fort si cal, però no de manera més clara de l'expressada en moltes ocasions: la Devesa no necessita un pavelló, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Fira guanyada amb pròtesis que no la potencien ni la dignifiquen, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Devesa a meitats, la ciutat necessita una Devesa sencera, plena i rica.
Cal un pavelló per a la ciutat? Segurament, sí ! Però potser en faríem prou de dimensionar les pistes poliesportives que tenim avui arreu de la ciutat, i les instal·lacions esportives escolars per donar cabuda a les necessitats esportives de base. Aquest és, certament, un debat que demanem que faci l'equip de govern, seriosament i francament.
Cal un pavelló a la Devesa? No, rotundament, no! Sempre hem dit que es pot estudiar qualsevulla altra ubicació, però a la Devesa no! No perquè és un lloc a protegir, no perquè és un lloc de difícil accés, no perquè hi ha un dèficit crònic d'aparcaments a la zona, no perquè no hi ha consens, ni en el procés participatiu, no perquè hi ha alternatives properes i més adients (la zona de Fontajau), no perquè entenem que aquest no és el camí per dignificar un espai singular com aquest i que hi ha altres camins per explorar.
Ens cal guanyar la meitat de la Devesa que ens volen escatimar, perquè ni el pavelló ni l'ampliació de la fira no són la justificació d'una necessitat sinó l'expressió d'una excusa. Ens cal guanyar la meitat d'una devesa que se'ns vol escatimar per la raó dels fets; una devesa ocupada i desvirtuada que volem guanyar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada