dijous, de setembre 18

La meva lectura de "Cera"

Quim Torra. (Carta al director al Diari de Girona)
Les següents línies van dirigides a Ll. Bosch Martí, col·laborador del nostre diari, el qual en el seu article del dia 9 del present mes, em citava a mi com a «gironista», cosa que agraeixo profundament, al mateix temps que em feia una recomanació: que llegís Cera, de M. Pairolí. La mateixa tarda tenia la novel·la en qüestió. L´he llegida ràpid i he fruït al mateix temps. En cap de les seves pàgines figura la ciutat catalana de la qual fa un gran «retrat», que és la nostra. L´autor em fa fer un flash-back a la meva memòria d´un nen de catorze anys quan vaig acudir a presenciar l´últim enterrament d´un bisbe de la Diòcesi, d´un barroquisme que no oblidaré mai. La processó fúnebre la vaig anar a presenciar a la Rambla, no gaire lluny d´on ho fa el protagonista de l´obra. Jo em recolzava a les ja llavors tancades portes d´un establiment on es llegia «Somiers Numancia», local que ha restat tancat durant més de 40 anys...Com deia, m´ho he passat molt bé llegint Cera. No té pèrdua la frase, ja a les acaballes de l´obra «l´anomenat "urbanisme democrà­tic" acabava esdevenint un gran exercici de maquillatge, un esforç constant a aparentar bona voluntat i mesura. Es procurava dissimular la imparable orgia de ciment plantant arbres...». Els arbres, un dels quals, Bosch Martí, com molta gent vigila, el plàtan centenari del carrer de J. M. Gironella, i que molts altres nombrosos gironins estem alerta amb els de la Devesa!, dient contundent­ment: No a la proliferació de ciment al parc.

1 comentari:

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Si, venen ganes de plorar veient aquesta orgía consumista i constructora. Un procés que està duent el nostre petit i estimat país a la depauperació.
Molt bo l'article d'en Bosch Martí.