ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEVESA-GÜELL

S'acosta la Festa Major!!!

2010-08-31T13:16:00.000+02:00

ERC i ICV fan saltar el pla d'usos de la Devesa del ple de Girona quan el PSC tenia pressa per aprovar-lo

2010-07-09T12:44:00.001+02:00

Dani Vilà (EL PUNT)
Els grups municipals d'ERC i ICV han forçat que finalment el pla d'usos de la Devesa de Girona no es debati en aquest ple municipal del juliol, quan el PSC tenia pressa per aprovar-lo. La voluntat dels dos grups és millorar-ne el text i que el contingut i les directrius garanteixin la vigència del pla en vint anys. En realitat l'acord és total en els diversos àmbits de gestió i usos del parc; això sí, els republicans i els ecosocialistes han tret de tot el document el projecte del polèmic pavelló.
Els socialistes pretenien que en el ple de dimarts es pogués portar a aprovació del pla d'usos de la Devesa, però ICV i ERC ho han impedit, amb la voluntat de millorar-ne alguns aspectes i introduir-hi algunes millores que garanteixin la validesa del pla per al parc a llarg termini. De fet, es tracta del cinquè esborrany que elabora l'equip de govern d'un projecte que estava inclòs en el pla de mandat. En tot cas, l'acord entre les forces en els temes principals és total, i l'únic que es vol és que el pla inclogui les possibilitats de futur i aclareixi quines actuacions s'hi podran fer.
La voluntat de tots els partits és que el vistiplau es pugui donar en les properes setmanes i, fins i tot, que es pogués portar a ple a final de mes si es fes una sessió extraordinària com es fa a vegades, tenint en compte que a l'agost no n'hi ha. Si no fos així, seria al setembre quan es podria aprovar el text definitiu, que es farà arribar a la comissió de Patrimoni perquè el validi.
Sense pavelló
Republicans i ecosocialistes han pressionat perquè en el document no hi figuri enlloc el projecte del pavelló, com sí que apareixia en els primers esborranys. Així, en el text es reconeix que s'hi pot fer un equipament esportiu tancat, com recull el pla general i va acceptar Cultura en la resolució en què rebutjava el pavelló previst inicialment.

Un text sense grans canvis
El pla d'usos tampoc suposarà un canvi radical, ja que el mercat es quedarà finalment al vial perimetral, però perquè es faci tot l'any en aquest emplaçament. La dificultat per trobar un lloc alternatiu i garantir una disposició lineal ha provocat que s'acabés optant per aquest emplaçament. Les Fires també es mantindran a la Devesa, per bé que se'n farà una redistribució diferent, garantint unes distàncies mínimes dels arbres i aprofitant espais oberts com ara el camp de futbol o on ara hi ha les obres del TAV. Les veles d'estiu es mantindran a la zona actual, però se'n canviarà la disposició. La Fira haurà de circumscriure l'activitat al Camp de Mart, sense afectar la zona arbrada. La renovació de mobiliari, enllumenat i serveis seran algunes de les accions més visibles amb el nou pla.

Compreu loteria de l'Associació de Veïns!!

2009-10-18T13:41:00.000+02:00

Memorial Xesco Boix

2009-09-23T10:33:00.000+02:00

Torneig de bàsquet de La Devesa 3X3

2009-07-02T07:50:00.000+02:00

Girona porta a Patrimoni el projecte del polèmic pavelló de la Devesa

2009-06-03T11:15:00.000+02:00

La comissió podria aprovar divendres el projecte executiu de l'equipament, valorat en 4,2 milions

Usuaris de l'actual zona esportiva i veïns de la Devesa van manifestar-se fa uns dies contra el pavelló. aniol resclosa

GIRONA TAPI CARRERAS (diari de Girona)

La Comissió de Patrimoni dels Serveis Territorials de Cultura de Girona té sobre la taula el projecte executiu i bàsic del pavelló esportiu de la Devesa de Girona. La comissió de Patrimoni es reunirà aquest divendres i podria donar el vistiplau definitiu a aquest polèmic projecte, que ha rebut el rebuig d'una part de la ciutadania. Si no hi ha cap imprevist, el projecte serà un dels punts de l'ordre del dia. Els encarregats de redactar el projecte han estat Josep Cargol i Ricard Turón. Van entrar tota la documentació a l'Ajuntament de Girona el 26 de febrer d'aquest any, sense fer soroll. Primer havien planejat un projecte pensat per ocupar 2.656 metres quadrats, segons els havia assenyalat l'Ajuntament. Posteriorment, van modificar-lo per tal d'adaptar-lo a una categoria superior i amb una superfície major, arribant als 3.230 metres quadrats i que tindrà tres plantes (una i mitja serà soterrada). Els arquitectes han batejat l'edifici com New Niu (Nou Niu), en el que es pot convertir en la segona part de la polèmica del primer "El Niu", el mòdul prefabricat que funciona com a taller d'artistes, situat sobre l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament a la Rambla.El pressupost per construir l'equipament esportiu s'enfila fins als 4.207.302,16 euros. Per cobrir el finançament, l'Ajuntament no té, de moment, concedida cap subvenció. El consistori sí que té reservats uns dos milions d'euros, fruit de les reserves pressupostàries dels darrers dos anys, precisament per a la construcció de l'edici de la Devesa. També ha demanat una subvenció d'un milió d'euros al Consell Català de l'Esport. L'alcaldessa, Anna Pagans, va enviar el projecte del pavelló a la Comissió de Patrimoni a finals del mes de maig, demanant que li donés llum verd.

Comunicat adreçat als ciutadans de Girona

2009-05-25T17:53:00.002+02:00

Som una colla d'esportistes que utilitzem el Parc de la Devesa des-de fa més de 40 anys, per fer esport a l'aire lliure. Concretament som el grup Devesa B, i practiquem el futbol. Fa 45 anys engrescats per en Jaume Pol, vam començar a jugar a futbol a prop del Camp de Mart, des de llavors no hem deixat d'anar-hi cap dissabte, faci sol, plogui, nevi o faci vent, en total som una trentena de persones que volem continuar gaudint d'aquest esport. Els dissabtes, jugant, fins i tot tenim tres generacions aplegades, el més gran amb 72 anys i el més jove 28. I ara ens volen fer fora ! .

Al llarg dels  últims anys hem jugat en aquest indret amb un permís de l'Ajuntament que sol.licitavem cada any a través de l'imprès corresponent. Des d'aquest grup, sempre hem agraït a l'equip de govern aquesta deferència cap a nosaltres; per això ens sembla si més no, poc normal que aquest Ajuntament socialista tingui com objectiu deixar perdre un indret tan natural i emblemàtic com és el Camp de Mart de la  Devesa.

Els jugadors de frontó de la Devesa vam començar a jugar fa 35 anys , en aquest espai han passat glories d'aquest esport i fins i tot s'han fet campionats de Catalunya . Som més d'un centenar de persones que utilitzem les instal·lacions  tres cops a la setmana. Personatges importants d'aquest esport que han estat amb nosaltres són : Lluís Soy, Ramon Bassó , Manuel Colls, Xavier Galindo, Antonio Baltierra i Jordi Mitjà . Actualment podem dir amb satisfacció que tenim gent que va des-de els 16 anys el més jove, fins els 87, el més gran.  Tots plegats durant aquests més de 40 anys hem mantingut les instal·lacions  en condicions i hem vetllat pel seu estat de manteniment , cosa que l'Ajuntament no ha fet. I ara ens volen fer fora ! .

Nosaltres sempre hem demanat uns vestidors nous i que les instal·lacions fossin adequades, el que ha fet l'Ajuntament sempre ha estat passar de tot i deixar-ho degradar. Ara diuen que volen arranjar-ho, la millor manera és traient el frontó(a canvi posaran una pista de pàdel, un esport molt arrelat a la nostra ciutat segons ens volen fer creure). També ens volen treure el petit espai per jugar a futbol prop de la pista semi-descoberta, perquè no volen entendre que aquest és l'espai que hem utilitzat durant més de 40 anys. Estem d'acord en arranjar el frontó, els vestidors, la pista de futbol 7, però no estem d'acord que per culpa de voler posar un pavelló dins del parc, facin aquesta remodelació.

La Plataforma Salvem la -Devesa i  l'Associació de veïns Devesa-Güell hem deixat molt clar que estem a favor de l'esport a l'aire lliure, que no volem un pavelló dins del Parc i que ens avalen les prop de 5.000 signatures i un procés participatiu , on la ciutat de Girona demana que no és posi un Pavelló dins del Parc, que aquest sigui un espai d'esport a l'aire lliure i que és remodelin els espais que ja tenim sense cap obra faraònica.

Es per aquest motiu que demanem a l'Alcaldessa Sra. Anna Pagans que escolti als gironins d'una vegada per totes, que consensuï amb les parts implicades el projecte de remodelació del Parc , perquè tots plegats quan recordem la historia de la ciutat, podem dir que Anna Pagans va ser qui va salvar el Parc de la Devesa i no pas qui se'l va acabar de carregar.

Atentament:

Mes de 150 jugadors de frontó

Més de 40 jugadors de futbol

Associació de veïns Devesa-Güell

Plataforma Salvem la Devesa

Molts de ciutadans gironins que han quedat en l'oblit d'algun procés participatiu dirigit per l'Ajuntament, ja que hores d'ara, ja ha passat 1 any i encara no s'ha donat cap resultat (evidentment si ho tinguessin clar, ja ho haurien pronunciat a tort i dret en rodes de premsa ). Dels resultats, hores d'ara només en donen una petita pinzellada per sortir del pas.

Volem Bicing !

2009-03-20T09:43:00.004+01:00

Dissabte 21 de març Bicicletada Popular "Volem el Bicing JA!"Estem farts que diguin que ho faran i no ho facin. Diuen que es una despesa quan es un estalvi. Els diners de l’Ajuntament son els NOSTRES diners. Amb el bicing ens estalviem de comprar bici i de que ens la robin. També estalviem en benzina, pàrking, multes, reparacions, etc Sortida de la plaça Catalunya de Girona a les 11 del mati, per fer una volta d’unes dues hores per Girona i Salt tot reclamant la bicicleta pública per les nostres comarques.

Una passejada literària per la Devesa

2009-03-20T09:35:00.002+01:00

Passejada per la Devesa.
El dissabte 21 de març a les 11h del matí al "balcó dels músics", la plataforma sobre el rec d'abans de l'antic Rosaleda.
Activitat organitzada per Amics de la Unesco com a Celebració del dia de la Poesia.

LA DEVESA I ELS SEUS AUTORS (ss.XX-XXI)

ARAGÓ, Narcís-Jordi: “Glòria i malefici de la Devesa” [fragment], Girona ara i sempre (una crònica), Girona, CCG eds.-Fundació Valvi, 2008 (1a ed. 1982).

CASTAÑO, Manuel: “La Devesa d’abans”, Temps de penúria, Barcelona, Empúries, 1987.

COMADIRA, Narcís: “La Devesa perduda”, Terra natal (1978), a Formes de l’ombra. Poesia 1966-2002, Barcelona, Eds.62-Empúries, 2002.

COMPTE, Francesc: “Arborètum” [inèdit]

COSTA-PAU, Roger: “Poema en semiesfera”, La Devesa. El nostre tresor natural, Girona, Ajuntament de Girona, 2002.

DIEZ, Xavier: “Plàtans d’abril”, Cartografia de la desolació, Vic, Emboscall, 2006.

D’ESPONA, Imma: “Arbre”, Instants, Granollers, Tarafa, 2007.

FERRER i MATÓ, Àngela : “La Devesa al capvespre” [inèdit]

FONT, M. Rosa: “Claustre”, La llum primera, València, Eliseu Climent ed., 2005.

JORDI, Carme: “Tanka” [inèdit]

LUCERO, Lluís: “El brollador de la Devesa”, Revista de Girona, 231, juliol-agost de 2005.

MARGARIT, Joan: “Llum de Girona”, Poesia amorosa completa, Barcelona, Proa, 2001.

MORENTE, Imma: “Jardín de infancia”, Los paisajes del viento, Girona, Papers on demand,
2006.

MUNTANÉ, Miquel-Lluís: “Diumenge 21 d’agost” [fragment], La seducció dels rius, Maçaners, Abadia editors, 2006.

NARANJO, Eva: “Simbiosi” [inèdit]

OLIVA, Isabel: “La noia de la trena”, Col·leccionista de tardes, Girona, CCG eds., 2006.

REXACH, Agustina: “La Devesa”, El joc de la melodia, Girona, Ed. Edimurtra, 1987; Itinerari personal (De Girona a la Garrotxa), Girona, Ed. Edimurtra, 1989.

RIERA, Marcel: “Devesa” [inèdit]

SUNYER, Salvador: “Primavera”, Fires de Sant Narcís, 1957, a La Girona dels poetes, Girona, CCG eds.-Fundació Valvi, 2004.

TARGA, Adrià: “Fires de Sant Narcís”, L’exili de Constança, Valls, Cossetània eds., 2008.

VÀZQUEZ, Eva, “La cua del paó”, La Devesa. El nostre tresor natural, Girona, Ajuntament de Girona, 2002.

VIÑAS, Nemesi: “Esgarrifança de capvespre d’agost”, [F] Fills de llarga caminada, Girona, Papers on demand, 2003.

Els misteris de la Devesa

2009-02-10T10:23:00.003+01:00

Lluís Bosch Martí (Diari de Girona)

Tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa.

Els vells mags: Merlín i Morgana es retroben passejant per la Devesa a la recerca de l'eterna joventut, saviesa i amor. Cada matí o capvespre la noia sense horaris sortia, tant si feia sol com si el dia era gris o plujós a passejar el seu gran gos. Si l'observem en passar, la veurem amb el seu pas ferm i decidit, aguantant i frenant els impulsos i les ànsies de córrer del gos pels espais lliuresÉ A pesar de la seva aparent fermesa, la delaten els seus immensos i tristos ulls; Una mirada, que amaga profundes solituds, orfandat i desesperació de no poder realitzar els treballs intel·lectuals que durant anys s'ha preparat. Per a mi aquesta enigmàtica noia, és una nova Virginia Woolf gironina, que es passa els dies passejant el gos, devorant llibres, diaris, cafès i escrivint els seus magnífics i incompresos articles en una premsa i ciutat que no la valora ni la mereix.En una no-ciutat petita com Girona estàvem predestinats a trobar-nos. A continuació els explicaré com vaig conèixer la inquietant dona del gos. Fou durant un dels meus freqüents i solitaris passejos per la Devesa. És curiós que aquesta noia, d'edat intemporal i d'aire espectral, podria passar ara per una noia que fou assassinada a la Devesa, pel seu amant durant la Guerra de la Independència perquè no fos violada pels soldats francesos. El noi es convertí en gos i aleshores aquests dos misteriosos personatges en certes nits de clar de lluna vaguen sols per la devesa. I només els poden veure alguns iniciats esotèrics com ara servidor. Aquesta és una romàntica història -desprès me'n vaig assabentar- que està escrivint ella, la noia del gos.No vull amagar que tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: en totes les seves dimensions, ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa. En especial els dies de pluja i vent. I sobretot els capvespres multicolors de la tardor. Ja feia dies que de lluny veia jugar amb el seu gos una misteriosa noia molt prima i esvelta, d'aire existencialista i amb els ulls de la Juliette Greco. Us preguntareu, amics meus, com "entràrem en contacte". Doncs segons la direcció del nostre passeig, ens apropàvem o ens allunyàvem. Ella, sense immutar-se, jugava pensarosa amb el seu gos i evitava qualsevol apropament. No vull negar que cada dia em fascinava més aquesta misteriosa noia, que tirava el pal al seu gos com si fos una javelina en mig d'una elegants moviments d'una amazona de l'antiguitat greco-romana. No parava de seguir-la amb la mirada i veure com el seu poderós animalot no li tornava mai el pal i li n'exigia immediatament un altre i un altre; i furiós bordava de seguida a qui s'apropava a la seva senyora; doncs el gos, com tots els gossos, solen ser terriblement gelosos i volen per a ells sols a les seves mestresses. Un dia em vaig atrevir a apropar-m'hi més i intentar parlar amb ella, en el mateix moment el gos que volava darrere el pal es girà i m'assaltà com una tromba sobre meu. Em va tirar a terra, per devorar-me? Va ser gràcies a aquest petit accident que vaig conèixer la noia del gos. Ella m'ajudà a aixecar tot renyant l'animal i demanant-me disculpes. Ens vam presentar i mentre m'ajudava li va caure un voluminós llibre que li vaig recollir ràpidament tot mirant intrigar de quin autor i quina obra era. No es tractava de cap novel·la ni best-seller, sinó de La Divina Comèdia de Dant. Ella, que era molt suspicaç, mig enfadada em va comentar: "Que trobes estrany que una noia que es passeja sola amb el seu gos estigui llegint el llibre de Dant?" I tota nerviosa va encendre una cigarreta, -que no m'invità- i sense a penes acomiadar-se se'n va anar arrossegada pel gos. No s'alarmin, amics lectors, que al cap d'uns dies ens vam retrobar i aquesta vegada va estar més simpàtica i comunicativa, i m'ensenyà el nou llibre qe portava: la famosa novel·la L'amant de Lady Chaterley de D.H. Lawrence. A partir d'aquell dia, durant no sé quant de temps, vàrem tenir un apassionat romanç, relació de grans intercanvis de llibres, lectures, poemes i escrits. I és que el secret de la misteriosa noia del gos era que volia ser escriptora! I tal com les heroïnes romàntiques de les novel·les de Gerard de Nerval, aquesta noia era un ésser turmentat, dual, melagiós i difícil d'acontentar. No acceptava la mediocritat, ni els límits de la nostra societat. Tenia unes profundes insatisfaccions i se sentia enormement frustrada i reprimida en les seves ambicions existencials, literàries i professionals. S'evadia i s'embriagava, com diria Baudelaire, de passejos i lectures i d'amors i amistats impossibles. Per això es reencarnava en una mena de deessa, bruixa, sirena, entre innocent i perversa. I com totes les veritables dones, tenia una infinita nostàlgia, d'una vida més bella i superior. De sobte van desaparèixer, ella i el gos, de les avingudes de la Devesa. No saben si se'n va anar de viatge cap els seus remots mars del sud. Avui tornant a passejar sol per la Devesa, rellegeixo Las coplas de Jorge Manrique, que és l'únic llibre que ella em va regalar: "Parto yo triste amador de amores desengañado, de amores que no de amor".

Referèndum, ja

2009-01-26T09:10:00.001+01:00

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona) Ens facin un favor. Agafin la participança, embalin-la en una caixa de fusta massissa i ribets roses, paguin els ports del viatge, i escriguin en el lloc del destinatari: carrer de l'oblit, sense número. Pernambuco (Brasil). L'autèntica democràcia municipal és la consulta directa als ciutadans. No hi ha més invents. O passen del poble i d'aquí quatre anys ens veiem tots les cares i les orelles; o tenen en compte els ciutadans i ciutadanes i quan un tema d'interès cabdal per al futur de la ciutat susciti debat organitzen un referèndum. Creguin-me: enviïn la participança a Pernambuco. A Santa Eugènia i a la Devesa ho entendran i, no només no els en faran cap retret, sinó que ho aplaudiran. Quan els paràmetres original de la participança van passar pel Ple resclosit d'anys de poder de l'Ajuntament de Girona, ja s'havia d'haver previst que l'instrument naixia sense cap possibilitat. I és que la innocència ens perd. De què, els qui han fet i desfet al seu aire la ciutat durant dècades haurien de voler-se sotmetre a la voluntat del poble? De què? Del cap i casal de Catalunya ens ha arribat l'exemple d'esplèndides iniciatives que aquí s'han menystingut: l'àrea metropolitana, la unificació de bitllets d'autobús amb els pobles veïns, la promoció del territori... A la molt sàvia Girona, hem aconseguit mig barallar-nos amb els veïns de Salt i els de Sarrià; tenim bitllets diferents de bus i tothom fa la guerra pel seu costat en temes de promoció. A Barcelona, mostren una vegada més el camí: el disseny i futur de la Diagonal es resoldrà mitjançant un referèndum (s'ho apuntin) de tota la ciutat (s'ho apuntin bé). Se m'acudeixen ara mateix diversos temes que Girona ha de sotmetre a referèndum si creu en la democràcia participativa: referèndum pel pavelló de la Devesa, pel fanal de la plaça del Vi i per la frontissa de Santa Eugènia. De moment.

L'Ajuntament de Girona pren el pèl als ciutadans

2009-01-06T19:42:00.001+01:00

La roda de premsa on van comparèixer el regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut -Miquel Poch (ERC)- i el regidor de Medi Natural -Ponç Feliu (PSC)- per explicar els resultats del procés participatiu sobre el Pla d'usos de la Devesa -el passat 18 de novembre- el Sr. Feliu es va dedicar a explicar les aportacions fetes durant el procés i el Sr. Poch a fer-ne una valoració:
«Poch ha indicat que un grup de ciutadans van voler centrar el debat únicament en el pavelló i s'hi van manifestar des del principi en contra. Ara bé, segons ha afirmat el regidor, durant el procés han vist que molta gent està a favor de fer un pavelló al parc. "Si haguéssim vist una oposició frontal al pavelló durant el procés ens ho hauríem repensat, però no ha estat així i les veus crítiques han quedat minimitzades per les aportacions que han fet la resta de ciutadans", ha assegurat.» [de la premsa local]

Hem de dir que aquesta afirmació no és certa
1. Dels quatre tallers que es van realitzar per parlar del Pla d'usos de la Devesa, el tema del pavelló es va debatre a tots quatre. L'opinió va ser favorable només en el que parlava únicament i explícita sobre els usos esportius, amb un resultat ajustat. Cal tenir en compte que gran part dels convidats al debat pertanyien a entitats esportives subvencionades per l'Ajuntament de Girona (evidentment, què havien de dir?). Als altres tres va quedar molt clar que no es volia cap nova construcció, i en el taller de gestió de l'espai natural i mobilitat ja va ser d'escàndol: la gran majoria no volia el pavelló al parc.

2. No es van acceptar les protestes que vam fer a la Comissió de seguiment amb el recolzament de diferents entitats que en formaven part.

3. Desconeixem el resultat de les 400 butlletes recollides en el procés, però dubtem que totes estiguessin a favor de fer-hi un pavelló. En aquest sentit, la plataforma Salvem la Devesa va presentar 4.446 signatures en contra de fer-hi un pavelló i Convergència i Unió -per la seva banda- en va recollir més de mig miler, que no van ser acceptades per la Comissió de seguiment del procés. Aquest fet i les irregularitats detectades al llarg de tot el procés va motivar la retirada de l'Associació de Veïns de la esmentada Comissió.

4. El procés participatiu virtual que es van inventar per poder participar en línia va deixar molt clar que els ciutadans de Girona no volen un pavelló dins del parc. És significatiu que apareguessin més d'un centenar d'aportacions favorables a la construcció del pavelló (gairebé la meitat del total que s'havia recollit en dos mesos) dos dies desprès de tancar el procés.

L'oposició frontal hi és, tot i que no es vol demostrar que existeix

El punt principal de desacord és la construcció del pavelló, encara que el Consistori no ho vulgui reconèixer. En aquest sentit, hem de dir que el procés ha estat dirigit per part del grups municipals Socialista i d'Esquerra Republicana de l'Ajuntament amb l'única voluntat de poder justificar la construcció d'un pavelló al parc.
Hem esperat un mes i mig a dir la veritat, per veure si algú des de l'Ajuntament rectificava tot el que van dir en roda de premsa. En comptes de remarcar els magnífics resultats obtinguts per les aportacions al Pla d'usos, surten dient les mentides a les que ja ens tenen acostumats abans de reconèixer la derrota aclaparadora envers al pavelló.
La raó de l'entossudiment de l'Ajuntament en construir el pavelló a la Devesa radica en que el volen fer servir com a annex del Palau Firal, deixant la Devesa dividida en dues parts: una des del passeig de la Sardana cap a l'oest destinada a activitats firals i una altra, cap a l'est, que s'utilitzarà com a parc, deixant l'espai destinat a parc a la meitat de la superfície.
Voldríem dir que mai no hem estat contraris a la construcció d'un pavelló per a la ciutat. Hem donat solucions: emplaçar-lo al costat del de Fontajau, reubicar la Fira de Girona, etc. Per què no diuen que ara Fontajau els hi ha quedat infrautilitzat i no saben que fer-ne (tot i obligar a un equip a jugar-hi, quan ell volia anar a Palau)?
Ara és el moment que, utilitzant els fons extraordinaris que atorga l'Estat als ajuntaments, l'Ajuntament de Girona, la Cambra de Comerç, la Diputació i la Generalitat haurien de fer una aposta de futur envers la Fira de Girona en el sentit de reubicar-la. L'edifici que utilitza actualment, es podria destinar al pavelló, a la biblioteca, al centre cívic i a l'escola bressol (que són les reivindicacions que els veïns van fer en una enquesta realitzada per l'AV), sense malmetre més el parc. D'aquesta manera, la ciutat guanyaria un fira en condicions, un parc sense construccions i uns serveis per a la ciutat i per al barri.
A Girona, ens quedem sense espais verds i encara ens els volem reduir
Creiem que han de fer cas als resultats reals del procés, escoltar totes les veus i començar a dignificar d'una vegada per totes l'espai arbrat urbà més gran i més extraordinari de Catalunya, com ho han fet amb el Barri Vell (s'imaginen un pavelló dins els jardins de la Francesa, o al passeig Arqueològic?).
Ja n'hi ha prou de l'ordeno y mando i de la capacitat de confusió informativa que dóna el poder, aquests temps voldríem que fossin part de la història i no pas de l'actualitat.
No ens taparan la boca
En resum, els ciutadans no deixarem de mostrar la nostra oposició. No ens taparan la boca, ja que el procés que vostès van engegar i dirigir, no els dóna la raó de cap manera, tal i com han volgut fer veure als ciutadans. Ja se sap, vostès tenen el poder mediàtic i econòmic, i nosaltres som quatre arreplegats de l'Associació de Veïns, de la plataforma Salvem la Devesa, dels Naturalistes, de la CUP, del PP, de CiU, d'ICV-EUiA, de diferents associacions de Girona, comarques i de Catalunya, i de milers de ciutadans que no volem un pavelló dins del parc.

Associació de Veïns Devesa-Güell i milers de ciutadans

Guanyem la Devesa que ens volen escatimar

2008-12-07T13:18:00.000+01:00

ALBERT RIERA I PAIRÓ (Diari de Girona)
Aquest article és un crit a la revolta, a una revolta de la consciència, feta paraula i opinió, pacífica, enutjada, decebuda, però ferma en el convenciment. Volem la Devesa i la volem sencera. Així de clar i de rotund.
Ja fa temps que ens ho temíem i, la veritat, no ens ha sorprès gens que l'equip de govern pensi ara que, en la seva particular concepció de l'actual i de la futura devesa, hi ha dues meitats existencials: la meitat que cal conservar com a espai natural i la meitat que és susceptible de ser transformada, encara més, per l'home, en forma d'usos esportius i zona d'ampliació de la Fira de Girona.
Per arribar a aquestes conclusions no calia un procés participatiu... també ho sabíem! Només cal ser observador de la realitat actual i projectar aquesta realitat en l'imaginari, perquè si us fixeu en un plànol o en una fotografia aèria us adonareu que, de fet, la meitat de ponent de la Devesa ja no és tal Devesa, entesa com a arbreda: és un lloc ple d'equipaments, buit de vegetació, lloc comú d'instal·lacions provisionals que, ara per una fira, ara per qualsevulla altra raó, envaeix dia sí dia també aquell espai que caldria recuperar per a la natura.
I en aquest context de perill per a la integritat d'aquest espai natural ciutadà tenim encara obert el debat sobre la necessitat de la construcció d'un pavelló, curiosament, o no, en aquesta meitat a la qual l'equip de govern municipal ens vol fer renunciar. Ho podrem dir més fort si cal, però no de manera més clara de l'expressada en moltes ocasions: la Devesa no necessita un pavelló, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Fira guanyada amb pròtesis que no la potencien ni la dignifiquen, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Devesa a meitats, la ciutat necessita una Devesa sencera, plena i rica.
Cal un pavelló per a la ciutat? Segurament, sí ! Però potser en faríem prou de dimensionar les pistes poliesportives que tenim avui arreu de la ciutat, i les instal·lacions esportives escolars per donar cabuda a les necessitats esportives de base. Aquest és, certament, un debat que demanem que faci l'equip de govern, seriosament i francament.
Cal un pavelló a la Devesa? No, rotundament, no! Sempre hem dit que es pot estudiar qualsevulla altra ubicació, però a la Devesa no! No perquè és un lloc a protegir, no perquè és un lloc de difícil accés, no perquè hi ha un dèficit crònic d'aparcaments a la zona, no perquè no hi ha consens, ni en el procés participatiu, no perquè hi ha alternatives properes i més adients (la zona de Fontajau), no perquè entenem que aquest no és el camí per dignificar un espai singular com aquest i que hi ha altres camins per explorar.
Ens cal guanyar la meitat de la Devesa que ens volen escatimar, perquè ni el pavelló ni l'ampliació de la fira no són la justificació d'una necessitat sinó l'expressió d'una excusa. Ens cal guanyar la meitat d'una devesa que se'ns vol escatimar per la raó dels fets; una devesa ocupada i desvirtuada que volem guanyar !

A la Devesa NO!

2008-12-01T19:50:00.008+01:00

La PLATAFORMA SALVEM LA DEVESA

Hem de dir:

La població de Girona està augmentant notablement. El Parc de la Devesa és, i serà cada vegada més, l’espai cèntric d’esbarjo i de gaudi de les activitats a l’aire lliure de la ciutadania. La Devesa en aquests moments està abandonada i deixada per part de l’ajuntament.

És necessari un pavelló d’esports a la ciutat de Girona (o potser dos).

El regidor de la Devesa,Ponç Feliu, dona per fet que la Devesa es dividirà en dos espais: la meitat destinada a la Fira de Girona i l’altre a conservar els arbres monumentals que hi habiten. (Veure article adjunt a sota)

La fira de Girona no té prou espai per realitzar les seves activitats, per la qual cosa instal·la durant 5 mesos l’any unes carpes com a annex per als expositors. En la part destinada a la Fira és on pretenen ubicar el pavelló. És evident i declarat per l’ajuntament, que a més de la seva funció esportiva, realitzarà una funció d’annex a la Fira, amb la qual cosa s’estralviaran el lloguer de les carpes.

En aquest escenari, és clar la tossuderia de PSC i ERC a l’Ajuntament per construir un pavelló a l’interior del Parc, ja que no volen sentir ni parlar d’ubicar-lo en un altre lloc. Per exemple: faria la mateixa funció social i esportiva a Fontajau.

No tenen en compte que la Devesa és un Parc únic que ha de continuar realitzant la funció de parc i no destinar-ne la mitad als poders econòmics que dirigeixen la Fira (entre ells l’ajuntament) substraent-la als ciutadans.

El procés participatiu, que esperem servirà per donar un impuls a l’estat de degradació

actual (generada per la manca de voluntat i d’inversió de l’ajuntament) intenta fer passar desapercebuda o diluir-la enmig de molts temes pendents, la constucció d’un pavelló.

Entenem que aquest procés no ha a complert les espectatives que havia generat, ja que no és vinculant quant a modificació de la normativa urbanística, deixant en mà de l’Ajuntament tota decisió.

Quant a les conclusions extretes, creiem que no s’ajusten a la realitat, ja que:

Es va recollir l’opinió d’unes 400, persones, i no van ser acceptades 5.000 signatures en contra de la construcció del pavelló al Parc recollides a tota la ciutat per aquesta plataforma.
No té sentit que es segmenti el debat respecte de la Devesa en taules sectorials, com es van dissenyar els tallers, ja que el resultats poden ser variables segons els interessos i normalment contradictoris. A tots els tallers el resultat va ser abultat en el sentit que no es volien noves constuccions dins del Parc. Excepte al taller d’Esports, que va ser favorable al pavelló per una ajustada majoria. Com no?, la majoria de les entitats esportives, està clar que que volen un pavelló (com nosaltres) però no els importa que sigui dins la Devesa (ja que els grups polítics PSC i ERC a l’ajuntament no ofereixen cap altre possibilitat).

En resum, s’ha fet un procés de participació del Pla d’usos de la Devesa que, d’una banda desembocarà en la redacció del Pla que treurà a la Devesa del seu oblit per part de les administracions i, d’altra banda, ha estat dirigit per l’ajuntament amb la clara intenció no tenir trabes per construir un pavelló d’esports a l’interior del Parc, que servirà com annex a la Fira.

Un cop més s’imposa la lògica dels poders econòmics davant de la “lògica” dels ciutadans de Girona.

El Pla d'usos debat si cal més espai per a la Fira
Una comissió interna de l'Ajuntament de Girona ha començat el debat que permetrà definir les línies mestres del Pla d'usos de la Devesa. Es tracta d'una comissió bàsicament tècnica que posarà sobre la taula alguns dels principals aspectes del parc urbà. Ponç Feliu, regidor de Medi Natural i màxim responsable municipal de la gestió de la Devesa, admet que entre els debats que s'han de posar sobre la taula hi ha si cal donar més espai a la Fira de Girona i que disposi d'una zona fixa per a totes les activitats que desenvolupa durant l'any. Per a Feliu, aquesta possibilitat «circumscriuria l'activitat de la Fira a un espai i alliberaria la resta de zones que ara ocupa, a més, de poder posar unes tanques més adients que les provisionals que s'hi posen ara». Feliu sosté que, a l'hora de pensar en el Pla d'usos, s'ha volgut diferenciar una Devesa més forestal -que aniria des del Rellotge fins el passeig de la Sardana- i una part més humanitzada -que comprendria la zona que hi ha entre el passeig de la Sardana i el Palau Firal-. Aquesta segona zona és on es vol construir el polèmic pavelló de la Devesa i refer part de la zona esportiva actual, traslladant les pistes de tennis. En la zona forestal es vol potenciar els usos esportius i lúdics. El pressupost pel 2009 ja preveu 400.000 € d'inversió per unificar mobiliari o millorar l'enllumenat i les zones naturals. «L'objectiu és potenciar l'ús social de la Devesa, sense que perdi l'essència», conclou Feliu. Els grups del tripartit acabaran decidint totes les accions. [divendres, 07·11·2008]

PRIMER LLIBRE DE CONTES DE LA DEVESA (Encara a la venda)

2008-11-29T15:47:00.003+01:00

Podeu adquirir el llibre on-line a la següent a dreça:

http://www.papersondemand.cat/

No al pavelló de la Devesa

2008-11-26T14:20:00.002+01:00

QUIM CURBET (Diari de Girona)

Tots els que d'alguna manera o l'altra veiem reflectides sovint les nostres opinions en el diari, acabem enterrats en la profunda foscor de les hemeroteques. Igual que de les coves del paleolític, un no en surt fins que somriu amb la gràcia incomparable de les calaveres. El temps s'ho acaba menjant tot, només queda la informació que portes gravada en els ossos i l'ADN dels papers de les hemeroteques, la resta només és pols i fulles dels arbres que cauen per convertir-se en humus.De tota aquesta batalla entorn de la Devesa de Girona al final no en quedarà res més que fullaraca d'hemeroteca i un monument de formigó a major glòria de l'esport, al bell mig del parc urbà més important d'aquest país. Evidentment serà un monument formós, que respectarà l'entorn i que s'alimentarà d'energies renovables. Proposo que, en honor als que l'han planificat i que el construiran, porti inscrita aquesta frase en el seu frontispici: "Deliberando saepe perit occassio"."Deliberant sovint es perd l'ocasió", això és el que afirmava Publili Siros en una de les seves sentències. Les seves pantomimes, en les quals ell mateix actuava, van tenir un èxit rotund en les ciutats italianes i en els jocs que Juli Cèsar va organitzar l'any 46 A.C. Publili era també un gran improvisador i rebé el premi de Cèsar en una competició en la qual va vèncer a tots els seus rivals, fins i tot al cèlebre Dècim Laberi, aquell que deia allò de "la fortuna no té mesura...".Però els gironins precisament si alguna cosa sabem és mesurar la nostra fortuna, que durant molts anys va anar lligada amb l'altura de les aigües al seu pas pels Quatre Cantons. De la mateixa manera que a la granja Mora hi havia unes marques a la paret on hi quedaven senyalades les inundacions successives, el nou pavelló de la Devesa servirà per mesurar el nivell d'intel·ligència dels gironins d'ara. Mentrestant que aquest article, penjat del seu títol, quedi guardat a les hemeroteques.

Leopoldo Abadía "for" alcalde

2008-11-24T19:04:00.002+01:00

MANEL MESQUITA. (El Punt)

Me'l vaig perdre a la conferència que va fer a l'octubre a la seu de Girona de «la Caixa», en el marc del postgrau en banca i finances de la UdG. Però sí que l'he vist a Els matins i a El club, de TV3; al Buenafuente, de La Sexta, un parell de vegades i –per descomptat– al Youtube. També he llegit el seu bloc leopoldoabadia.com, i un tío que és capaç d'escriure a la presentació del seu webdiccionari dinàmic de vocables sobre la crisi econòmica Ninja que «es dinámico porque voy añadiendo cosas que encuentro o elimino otras porque las entiendo mejor de otra manera o porque veo que estaba equivocado», té totes les meves simpaties. A l'Ajuntament de Girona, més d'un regidor n'hauria d'aprendre, d'aquest exprofessor d'IESE, del seu sentit comú, de la seva humilitat i de la seva capacitat per fer-se entendre: Abadía és un savi perquè sap rectificar i perquè en sap. Tot l'anomenat procés participatiu de la Devesa ha estat una camama. Com ho va ser el de la frontissa de Santa Eugènia de Ter, amb la diferència que aquest darrer procés va finalitzar ara farà dos anys i la memòria participativa (i l'obra) ni existeix ni se l'espera. Això sí, la conselleria d'Interior i Participació la va premiar! I la directora del procés també ho va ser: ara és regidora a Barcelona. Els que se n'encarreguen, d'aquestes coses de la participació (i esports) a la plaça del Vi mereixen ser de nou reconeguts: que els tornin a premiar, seria de justícia, en la categoria de «per pavellons».

La participança i la timança

2008-11-24T10:13:00.002+01:00

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)

Deixant de banda que potser la proposta inicial de Francesc Ferrer sobre participança realment sí que permetia fomentar la democràcia participativa, el que és innegable és que un cop passada (i triturada) pels òrgans de govern de l'Ajuntament de Girona, la participança comença a rimar perillosament amb la timança. De mostra, dos botons: la frontissa de Santa Eugènia i el Pla d'usos de la Devesa. A Santa Eugènia, la visió del procés participatiu va ser tan diametralment oposada entre administrats i administradors que mentre uns es van aixecar de la taula indignats en veient tan fenomenal inutilitat, els altres van córrer, com el gos puçós d'en Pierrenodoyuna, a buscar una medalla. A les ribes del Güell, la cosa va acabar com el rosari de l'aurora i a hores d'ara els veïns encara no saben què ha passat ni què passarà (s'ha perdut la subvenció del pàrquing?, es continua pensant en enllaçar per sobre de les hortes amb Domeny i l'AP-7?...). Ans al contrari, han estat castigats (per crítics, se suposa) a no tenir més processos. Fa temps que esperen que algú els digui alguna cosa del procés participatiu de la Marfà. Gairebé es podria concloure de manera objectiva que ha estat una experiència frustrant, però hi ha qui defensa que no és poca cosa haver après a dibuixar plànols... Com que les coses que van malament sempre són susceptibles d'empitjorar, a la Devesa s'ha arribat al súmmum de la timança. En primer lloc, perquè algú va tenir la barra de circumscriure el debat de la Devesa als veïns de la zona, atribuint al parc de la ciutat un valor únicament de districte. En segon lloc, perquè algú va tenir la punyeteria d'incloure el tema del pavelló en un paquet més gros d'usos de l'espai arbrat (com si l'alçada dels fanals i unes quantes tones de ciment fossin el mateix). En tercer lloc, perquè des del primer moment i independentment del que el poble digués a les taules participatives les autoritats han tingut clar fer, sisplau per força, el pavelló (consulti's la premsa, sisplau). En quart lloc, i això és el més greu, perquè la partipança a la Devesa ha acabat servint pel contrari, segur, que un dia va somniar Francesc Ferrer; ha servit per desactivar l'oposició frontal i activa de la ciutat al pavelló. D'aquesta manera, desactivada i captiva l'oposició veïnal (en algunes reunions eren quatre gats), les autoritats han pogut dir que no han detectat gaire oposició i que això els legitima per fer el pavelló.La pedagogia i el mètode democràtic en la política sempre són benvinguts; sempre que s'acompanyin, però, de la veu del poble. Deixem-nos d'invents. La veu del poble només es manifesta de dues maneres: cada quatre anys a les urnes i en referèndum ex professo quan un tema ho requereix. Si tan clar té l'Ajuntament que hi ha poca oposició al pavelló, que convoqui un referèndum i mostri els resultats. Tota la resta és foc d'encenalls, menjar per al burro.

Que no hi ha oposició frontal al projecte? Ja ho veuran a les properes eleccions!

2008-11-20T12:10:00.003+01:00

La plataforma de la Devesa critica que es mantingui el pavelló

Els veïns lamenten que Poch (ERC) no compti les 5.000 firmes presentades contra el projecte

GIRONA J.B.M. (Diari de Girona) El portaveu de la plataforma veïnal en defensa de la Devesa, Josep Plazas, va lamentar ahir "l'equivocació del regidor de Participació, Miquel Poch (ERC), perquè no ha comptat les 5.000 signatures que vam presentar en contra". Plazas va criticar que el tripartit vulgui mantenir el projecte del pavelló sense tenir en compte les opinions dels veïns. El representant del col·lectiu considera que "no calia la faràndula del procés participatiu si no era vinculant, ja que s'han gastat els diners del contribuent per a res". El regidor de Participació, Miquel Poch (ERC), va anunciar dimarts que mantindiren el projecte perquè no s'ha demostrat que hi hagi una oposició frontal al projecte, si no que es tractava de crítiques amb poc suport.També es va sumar a les crítiques a Poch el grup municipal de CiU a Girona, que va qualificar "d'error monumental i menyspreu als ciutadans" la decisió de l'equip de govern de tirar endavant la construcció del pavelló de la Devesa un cop s'ha donat per finalitzat el procés participatiu. Per als convergents, és una "presa de pèl" que el consistori afirmi que el futur pavelló "no ha tingut oposició" entre la ciutadania que ha participat en el procés. A més, CiU va criticar que "en plena crisi" l'equip de govern decideixi gastar-se més de dos milions d'euros per construir un equipament "en un lloc discutit per una bona part de la gent que ha expressat la seva opinió".El grup va dir que la Devesa "no és un lloc qualsevol" sinó que és el parc urbà més gran del país. La decisió del tripartit de fer el pavelló és, per CiU, la demostració de la política "prepotent i intransigent del tripartit municipal"."La insensibilitat envers el parc urbà de la Devesa i el menyspreu cap a les opinions ciutadanes que han expressat clarament el seu rebuig a la ubicació del pavelló és la confirmació de l'estil arrogant i poc dialogant de l'equip de Govern", va expressar CiU en un comunicat. El grup convergent entén que el tripartit ha estat "incapaç" de negociar una solució que conciliés la necessitat que té Girona de més pavellons amb ubicacions consensuades amb els ciutadans i que tinguin futur.
L'aprovació de dos terçosEl grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Girona va voler refermar la seva oposició al projecte de construir un pavelló a la Devesa i va reiterar la seva oferta d'arribar a un acord polític perquè qualsevol decisió en l'àmbit de la Devesa requereixi l'aprovació de dos terços dels regidors de l'Ajuntament.

UNA PÈRDUA DE TEMPS

DAVID CÉSPEDES (Diari de Girona)

L'Ajuntament de Girona ja té sobre la taula el resultat del procés participatiu que va posar en marxa per definir els usos del parc de la Devesa. Ja vaig aventurar en una ocasió que aquest procés gairebé començava a néixer amb el resultat ja sabut. El tripartit, tot i les seves divergències internes, estava disposat a tirar endavant, com sigui, el pavelló. Es digués el que es digués. Segons el govern municipal, de tota la consulta realitzada transcendeix que no existeix una oposició frontal a aquest equipament. És una manera molt particular de veure les coses. El que potser no comptava l'Ajuntament era que, amb la desaparició de l'Akasvayu i tot i el renaixement del Sant Josep, Fontajau té ara moltes hores lliures. Aquest espai de temps es podria aprofitar per fer les funcions de pavelló de barri i tema resolt. Ja sé que no serà així i que mai s'ha acabat d'explicar l'interès real que té el govern amb aquest pavelló. Durant anys s'ha defensat alliberar d'edificacions el parc i ara resulta que volem posar-n'hi més. Tot plegat sembla molt contradictori. I si hagués sortit un no rotund al pavelló s'hauria fet una altra consulta?

Girona no pot atendre més d'un terç de les peticions dels clubs per usar els pavellons
La construcció del poliesportiu de la Devesa s'eternitza i ara sembla que la subvenció del govern sortirà entrat el 2009

DANI VILÀ.(El Punt) L'Ajuntament de Girona no dóna l'abast a satisfer les peticions d'entitats esportives de la ciutat per poder utilitzar els sis pavellons municipals existents. En el repartiment d'hores d'aquest principi de temporada l'àrea d'esports ha deixat sense atendre un 34% del prop de cent sol·licituds d'ús que s'han rebut de 64 clubs diferents. El consistori garanteix que de quarts de sis de la tarda a la mitjanit, tots els pavellons estan al límit de la seva utilització. Aquesta situació es pot agreujar, ja que tot fa pensar que s'eternitzarà la construcció del polèmic pavelló de la Devesa. L'Ajuntament necessita la subvenció de la Generalitat per construir-lo i el consistori té constància que la convocatòria no sortirà fins a la primavera del 2009 i que la resolució no arribarà fins a la tardor.

La utilització de les pistes dels sis pavellons de Girona està al límit de les seves possibilitats. Així ho confirma el regidor d'esports, Josep Maria Jofre, que certifica que des de mitja tarda fins a mitjanit «el nivell d'utilització supera el 96 per cent» i només queden lliures algunes franges a tocar mitjanit.El mapa d'instal·lacions esportives municipals (MIEM) considera que la ciutat necessita dos pavellons nous per fer front a l'increment d'usuaris i peticions de les entitats de la ciutat. Les dades de l'àrea d'esports són concloents, i és que aquesta temporada l'Ajuntament no ha pogut atendre el 34% de les peticions d'entitats gironines que havien sol·licitat pistes en els pavellons. «Des del 2006 disposem dels mateixos pavellons i els usuaris i la pràctica esportiva va a l'alça», afirma Jofre. Segons el MIEM, el dèficit de pavellons faria convenient disposar de noves instal·lacions esportives a Montilivi i a la Devesa, on ja es preveu construir el polèmic pavelló.

MÉS RETARD A LA DEVESA
El pavelló de la Devesa es pot tornar a endarrerir si es té en compte que les últimes informacions assenyalen que la convocatòria d'ajuts de la Generalitat no arribarà fins a la primavera vinent. L'equip de govern ja preveia que la subvenció sortís la primavera passada, ara s'ajorna fins a la tardor, però tot fa pensar que encara s'endarrerirà més. L'Ajuntament de Girona té clar que no farà el pavelló fins que tingui la subvenció concedida pel govern i més encara amb la situació de crisi econòmica actual. Els pressupostos de l'any 2009 preveuen una partida de 318.000 que sumada a les quantitats dels altres anys suposa que el consistori ja hagi reservat 2,6 milions per a la construcció del polèmic pavelló de la Devesa. Jofre es mostra preocupat per aquest nou retard perquè complica les previsions inicials que havia fet el consistori. L'equip de govern va incloure en el pla de mandat la construcció d'aquest pavelló a la Devesa, tot i les reticències expressades per un dels socis del govern, com és el cas d'ICV. Aquest mateix pla de mandat també considera el compromís per construir una pista poliesportiva al barri de Sant Narcís per a l'any 2010. És una instal·lació molt reivindicada a aquest barri gironí des que es va quedar sense pistes. El consistori també farà dues pistes més aprofitant la construcció de la nova frontissa de Santa Eugènia, dins del pla de barris.

El grup municipal de CiU qualifica com «un error monumental i un menyspreu als ciutadans» que l'Ajuntament de Girona tiri endavant el projecte de construcció d'un pavelló poliesportiu a la Devesa.

La federació nacionalista retreu a l'equip de govern que decideixi invertir més de dos milions «en plena crisi». En aquesta línia, la formació sosté que és una «demostració de la política prepotent i intransigent del tripartit municipal». Acusa al tripartit a ser insensible a les opinions ciutadanes i CiU referma la seva oposició al nou pavelló enmig del parc més gran de la ciutat. De fet, l'equip de govern mai ha negat la voluntat de construir el pavelló a la Devesa i la mateixa alcaldessa, Anna Pagans, va advertir que el procés participatiu no era vinculant i que seria l'equip de govern qui finalment decidiria els usos i gestió de la Devesa i els elements que l'integraran. CiU defensa que la Devesa «és un patrimoni d'història natural a preservar» i critica que s'hi vulgui a tornar a posar ciment i hipotecar aquest espai.

(Informació extreta d'El Punt i Diari de Girona)

5.000 firmes que no compten per l'Ajuntament!

2008-11-20T11:45:00.003+01:00

El regidor de participació ciutadana Miquel Poch, ha enganyat als ciutadans de Girona.

Ha presentat uns resultats finals del procés participatiu obviant el més important:

1/ 5.000 signatures que demanen que no és faci el pavelló.

2/ El resultat del procés virtual va deixar molt clar que els gironins no volen un pavelló.

3/ No s'ha presentat els resultats recollits a peu de carrer.

(Associació de Veïns Devesa-Güell)

L'Ajuntament de Girona va anunciar fa mesos que volia construir un pavelló a la Devesa. L'Ajuntament va aprofitar les crítiques veïnals i va endegar el procés participatiu per redissenyar els usos i la gestió de tot el parc. L'Ajuntament va presentar un avantprojecte i la seva idea és tirar endavant la construcció. Una vegada ha finalitzat tot el procés participatiu, el regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut, Miquel Poch, va assenyalar que s'han recollit visions molt diverses pel què fa als usos esportius del parc i que, més enllà de decidir si es fa o no el pavelló, el procés participatiu ha servit perquè els ciutadans aportin idees a quines activitats es poden fer al parc i quines no. Segons el parer de Miquel Poch, un grup de ciutadans -en referència a l'Associació de Veïns del Güell-Devesa- van voler centrar el debat únicament en el pavelló i s'hi van manifestar des del principi en contra. El mateix regidor considera que durant el procés han vist que molta gent està a favor de fer un pavelló al parc. "Si haguéssim vist una oposició frontal al pavelló durant el procés ens ho hauríem repensat, però no ha estat així i les veus crítiques han quedat minimitzades per les aportacions que han fet la resta de ciutadans", va afirmar.

--------------------------------------------------------------------

L'Ajuntament de Girona s'ha marcat com a objectiu que el pla d'usos i gestió de la Devesa es pugui aprovar el primer semestre del 2009. Així ho va explicar ahir el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, que també va avançar la voluntat que en la segona meitat de l'any que ve es puguin iniciar les primeres accions que s'incloguin definitivament en el pla d'usos d'aquest parc natural. L'equip de govern ha previst una partida pressupostària de 400.000 euros pel 2009. Feliu explica que hi haurà un vessant «molt tècnic amb poca intervenció política i una part en què es regularan els usos per garantir la conservació i el futur del parc». Per la seva banda, des de l'àrea de Participació i Relacions Ciutadanes s'ha editat el quart butlletí, en què es recullen la majoria de propostes que van sorgir en els diversos tallers participatius que es van dur a terme entre el març i el juny. El butlletí també recull l'opinió dels cinc grups municipals de l'Ajuntament de Girona, en què es fa incidència en la polèmica construcció del pavelló de la Devesa. El regidor de Participació, Miquel Poch, espera que el butlletí «faci un bon retorn dels resultats als ciutadans» i considera que el debat «ha minimitzat les veus contràries al pavelló» durant el procés participatiu que s'ha fet. Girona aprovarà el pla d'usos de la Devesa el primer semestre del 2009.

(Informació extreta d'El Punt i Diari de Girona)

Castanyada!

2008-11-14T09:55:00.002+01:00

La plaça Mela Mutermilch, un "niu" de caques (el pipi-can del barri Devesa-Güell)

2008-10-13T18:39:00.015+02:00

La meva lectura de "Cera"

2008-09-18T11:27:00.001+02:00

Quim Torra. (Carta al director al Diari de Girona)
Les següents línies van dirigides a Ll. Bosch Martí, col·laborador del nostre diari, el qual en el seu article del dia 9 del present mes, em citava a mi com a «gironista», cosa que agraeixo profundament, al mateix temps que em feia una recomanació: que llegís Cera, de M. Pairolí. La mateixa tarda tenia la novel·la en qüestió. L´he llegida ràpid i he fruït al mateix temps. En cap de les seves pàgines figura la ciutat catalana de la qual fa un gran «retrat», que és la nostra. L´autor em fa fer un flash-back a la meva memòria d´un nen de catorze anys quan vaig acudir a presenciar l´últim enterrament d´un bisbe de la Diòcesi, d´un barroquisme que no oblidaré mai. La processó fúnebre la vaig anar a presenciar a la Rambla, no gaire lluny d´on ho fa el protagonista de l´obra. Jo em recolzava a les ja llavors tancades portes d´un establiment on es llegia «Somiers Numancia», local que ha restat tancat durant més de 40 anys...Com deia, m´ho he passat molt bé llegint Cera. No té pèrdua la frase, ja a les acaballes de l´obra «l´anomenat "urbanisme democràtic" acabava esdevenint un gran exercici de maquillatge, un esforç constant a aparentar bona voluntat i mesura. Es procurava dissimular la imparable orgia de ciment plantant arbres...». Els arbres, un dels quals, Bosch Martí, com molta gent vigila, el plàtan centenari del carrer de J. M. Gironella, i que molts altres nombrosos gironins estem alerta amb els de la Devesa!, dient contundentment: No a la proliferació de ciment al parc.

La Devesa plena

2008-09-18T08:07:00.001+02:00

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
Diumenge passat a la tarda la Devesa de Girona va enregistrar un ple històric fora de temporada de Fires. Hi havia milers de persones. D'una banda, hi havia els centenars d'espectadors que s'acostaven a veure un campament d'època napoleònica (amb mostra d'oficis de l'època, un mercat d'artesania i alimentació, una caravana de ruquets per a la mainada, viatges amb diligència, actuació de titelles, cercavila, espectacles de recreació històrica, ranxo de cuina napoleònica...); de l'altra, els centenars de centreamericans a l'entorn de la ruïna de l'Estadi Municipal de la Joventut celebrant una festa, amb diversos partits de futbol i de voleibol simultanis, amb una orquestra i amb diverses barbacoes (naturalment, sense informació prèvia a cap agenda municipal ni cobertura mediàtica, que per això són ciutadans de segona); i finalment, les desenes d'ocasionals habituals. D'entre els gironins habituals de la Devesa de diumenge passat, hi havia els qui corrien darrere l'ombra del seu propi cos estilitzat; els qui passejaven filosòficament sobre terra, pols i fulles en consumpció; els qui gaudien amb els jocs dels seus fills als Jardins de la Devesa a punt de tardor; els qui festejaven en dolça companyia...; i els solitaris i sols, que simplement badaven enmig dels arbres que ja comencen a despullar-se de les fulles i ofereixen un espectacle d'una fragilitat quasi solemne. Tots ells es van veure sorpresos per la munió de gent que ?diumenge passat anava amunt i avall buscant francesos. L'Ajuntament vol deixar instituïdes les Jornades Napoleònics, amb el convenciment -finalment!- que la Devesa és una meravella per a la ciutadania. I, per tant, també -santa Llúcia!- hi prepararà d'altres activitats de lleure. Totes aquestes activitats (ocasionals, estacionals o festives) mostren la vivor que pot adquirir la Devesa sense necessitat de tocar-hi cap arbre, sense necessitat d'edificar-hi cap pavelló. Per cert: què se'n sap del projecte que s'havia de fer fa pocs dies sisplau per força?

Us desitgem una molt bona Festa Major

2008-09-15T18:50:00.004+02:00

Us presentem el nou logo de l'Associació, obra del pintor i veí del barri Vicenç Huedo.

La Festa Major de la Devesa-Güell 2008 -del 13 al 21 de setembre- l'organitza l'Associació de Veïns Devesa-Güell. Tots els actes es celebren a la plaça Prudenci Bertrana.

DIMARTS 16 de setembre

6 de la tarda
Exposició de murals i dibuixos fets pels nens i veïns del barri

DIJOUS 18 de setembre

6 de la tarda
Esperem joves músics del barri amb els seus instruments

DISSABTE 20 de setembre

4 de la tarda

Concurs de botifarra de la Devesa, a la PLAÇA MIQUEL DE PALOL( ja que el dissabte anterior es va haver de suspendre).

5 de la tarda
Espectacle infantil

8 del vespre
Pregó de la Festa Major de la Devesa-Güell

8.30 del vespre
Lliurament dels premis del 1r Concurs de contes de la Devesa

9 de la nit
Cantada d'havaneres amb ELS QUE CANTEN...

10 de la nit
Ball amb el grup XAROP DE NIT

DIUMENGE 21 de setembre

11 del matí
Bicicletada popular
Organitza: Mou-te en Bici [www.moutenbici.org]

12 del migdia
Concursos per a grans i petits

1 del migdia
Sardanes "enllaunades"

2 del migdia
Arrossada popular

5 de la tarda
Ball de fi de Festa Major per a tothom

Una proposta per a la Devesa

2008-07-07T16:32:00.004+02:00

"Però un element tant específic com un pavelló, a més de la seva
envergadura i l'evident dany que causa a un espai a priori natural, no fomenta gens l'aprofitament del parc en si mateix, sinó que només crea un anar i tornar, un deambular sense interacció. Perquè, jo em pregunto, si la concepció que tenim de la Devesa ens permet construir-hi avui un pavelló esportiu, quin motiu de pes hi haurà en un futur per no construir-hi altres edificacions públiques?"

Advocat i militant del PSC. (http://www.totinegre.com/).

JORDI NEGRE MELÉNDEZ..
Darrerament ha estat continu i incansable el debat ciutadà sobre el destí que cal donar a la Devesa. El projecte de l'Ajuntament de construir-hi un pavelló ha destapat múltiples opinions sobre quin ús social hauria de tenir aquesta zona de Girona sobre la qual, històricament, s'han projectat diversos anhels de reforma, de reinterpretació de l'espai, però que mai no han fructificat. D'aquesta manera, la Devesa ha acabat sent el recurs dialèctic de debat en diferents legislatures, i no s'ha traduït en un projecte concret, sòlid i irrevocable.
La primera pregunta que crec que s'haurien de fer els responsables municipals, i que no es fan, és què és la Devesa, o més ben dit, què volem que sigui la Devesa.
Actualment no hi ha cap dubte que la Devesa no és un parc, com a mínim en el sentit d'aprofitament ciutadà que aquest nom significa en l'imaginari popular. I elements de nova construcció com l'Auditori o aquest projecte de pavelló no fan més que avortar una concepció real i íntegra, com a parc.
La Devesa no és res més avui dia que un pulmó de la ciutat, una zona verda amb referent històric moltes vegades tergiversat, una zona d'escàs ús social pel que fa a la relació amb la natura i en definitiva un calaix de sastre on el nostre Ajuntament encabeix, al llarg dels anys, allò que no sap gaire bé on col·locar. Les veles, les fires, el mercat, l'auditori... i ara, el pavelló.
Com tot en la vida, les mitges tintes són garantia de fracàs, en el pitjor dels casos, o d'insatisfacció, en el millor, i precisament això és el que aconsegueix el govern de la ciutat amb una política erràtica i indefinida sobre els usos de la Devesa. No es pot pretendre evocar contínuament aquest espai de la ciutat com a referent natural i a la vegada, sigui apel·lant a les necessitats ciutadanes o a la cultura, anar-hi construint elements arquitectònics d'envergadura.
La meva proposta per a la Devesa implica un replantejament total de l'espai per tal de concebre'l com a parc d'ús ciutadà, com un Retiro o una Ciutadella de Girona, un lloc on les persones i famílies puguin i tinguin ganes de passar-hi temps, de veure-hi jugar els fills i de relacionar-se amb altres habitants de Girona.
Caldria, en primer lloc, definir l'extensió del nou parc de la Devesa (crec que s'hauria d'excloure la llengua on s'ubiquen la Fira i l'Auditori) i tancar tot el perímetre amb mur de pedra fins a una certa alçària i potser de forja la resta. La finalitat seria doble. De pantalla acústica que privés o minimitzés tant com fos possible el soroll dels vehicles que passen just al costat de la Devesa, i per crear l'efecte psicològic de recolliment que es copsa en tota zona encerclada. Imagineu només com a exemple el parc del Migdia sense tanca perimetral, amb vista directa a la carretera de Barcelona, al carrer Migdia i als aparcaments. Sens dubte l'atmosfera i el caliu que s'hi viuria serien ben diferents, a banda que la contaminació acústica es percebria de manera molt més flagrant.
En segon lloc, i possiblement aquesta és una mesura molt impopular, caldria eliminar de manera periòdica totes les construccions arquitectòniques que hi ha a la Devesa, i buscar-ne la reubicació fora del perímetre.
D'espai, si se'n busca, se'n pot trobar. A escassos metres de l'Auditori, a l'inici de la zona de les Hortes, es porta a terme un important procés constructiu. Ignoro sincerament si s'hi ha reservat algun espai per a ús social, però el que queda clar és que les institucions, quan necessiten trobar espai per construir, en troben.
Amb l'eliminació de tots els elements constructius (deixant de banda l'Auditori i el Palau Firal, que quedarien fora del parc), s'hauria de fer un replantejament urbanístic de la Devesa en un sentit estricte de parc per als ciutadans, reconvertint i enjardinant zones com ara el Camp de Mart, que, lluny de ser un llit de gespa agradable, és un espai verd però no adequat ni concebut per passar-hi el temps. I fins i tot pensar en una factible ampliació que inclogués l'altre costat del Ter, amb la prèvia adequació de la riba sud del riu.
Seria per a mi massa agosarat intentar definir l'estructura d'un parc d'aquestes dimensions, pel sol fet que em manquen els coneixements tècnics adequats. Intueixo que, per exemple, un bar amb terrassa com el que hi ha al parc del Migdia podria ser una construcció adequada i no excessivament agressiva, i que fomentaria l'ús ciutadà. Però un element tant específic com un pavelló, a més de la seva envergadura i l'evident dany que causa a un espai a priori natural, no fomenta gens l'aprofitament del parc en si mateix, sinó que només crea un anar i tornar, un deambular sense interacció. Perquè, jo em pregunto, si la concepció que tenim de la Devesa ens permet construir-hi avui un pavelló esportiu, quin motiu de pes hi haurà en un futur per no construir-hi altres edificacions públiques?
Malauradament Girona és una ciutat on no sobren zones verdes, i em refereixo a les verdes de veritat, no a les qualificades urbanísticament com a verdes que gairebé mai no ho són, o que ho són molt poc.
Resulta envejable, quan vas a altres ciutats, tenir un lloc on poder jeure, llegir, descansar, prendre alguna cosa... un lloc on la natura es barreja amb la vida social, on es passeja i s'escolta l'actuació d'algun artista, on et fan una trena als cabells o et llegeixen la mà.
Girona no té res de tot això, i comença a ser hora que ho tingui. A les mans dels nostres governants hi ha aprofitar aquest moment o deixar-lo passar una vegada més.

(Publicat al diari El Punt, 6 de juliol de 2008)

Recordo Joan Bosch

2008-06-30T11:15:00.000+02:00

JESÚS BADENES (Diari de Girona)
Ho admeto. Els que assistim als plens tenim preferències. Sempre m'han agradat les persones que es fan entendre i els que per sobre del seu partit tenen al cap un model de ciutat. Però, per sobre de tot, sempre m'he sentit còmode entre els que no només pensen en cada quatre anys i projecten el seu pensament més enllà de les eleccions.Hi va haver un regidor que va advertir de la construcció del pavelló de la Devesa ja fa anys i va denunciar que el complex esportiu de Migdia era il·legal. Demanava terrenys per a escoles que encara no estan en projecte i volia més habitatges protegits quan encara ningú en demanava. Expert en urbanisme, també plantejava canviar el model de creixement de la ciutat. Infatigable, insistia que no podíem continuar construint casetes aparellades com a Girona II, perquè ens acabaríem el territori. Recordo -sense ser exacte- que em deia: "Hem de pensar a deixar una millor herència per als nostres fills de la que hem rebut". Joan, no dubtis mai que als teus els deixes una bona herència. Poden estar-ne orgullosos.

La participança ja cansa

2008-06-17T16:15:00.000+02:00

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)

Avui acaba el Procés Participatiu per decidir els usos de la Devesa, un procés "dirigit i viciat des del principi", en paraules del president de l'Associació de Veïns del barri Güell-Devesa, que va presentar ahir 4.700 signatures contràries a la construcció d'un pavelló al bell mig del Parc.Els processos participatiusde la frontissa de Santa Eugènia i de la Devesa han mostrat i demostrat, entre els ciutadans, que els invents i les fantasies estan bé entre els jocs escolars i els entorns mediàtics, però que en els afers polítics d'una certa envergadura són un autèntic foc d'encenalls: quan comencen sembla qui sap què, però la il·lusió s'esvaeix ràpidament. Però no només: fa tota la impressió que la participança, com a instrument de participació ciutadana que havia de venir a revolucionar la democràcia local, no només no funciona sinó que cansa. Cansa adonar-se de la distància que hi ha entre allò que aparenta i allò que de debò és; cansa tenir la sensació d'acontentament i pacificació popular que amaga; cansen, sobretot, els errors democràtics que entronitza. És un error creure que hi ha una tercera via de participació democràtica a part de les dues formes tradicionals: el vot a les urnes i la protesta al carrer. Cansa tant perquè s'intueix que la via de la participança vol aigualir, suplantar, amortir, la protesta al carrer: "Si tens alguna cosa a dir, fes-ho a la taula d'usos", "Això ho havies d'haver exposat a la ponència de costums", etc. Com si els ciutadans haguessin d'estar permanent al servei dels fòrums que organitza qui els mana, governa i dirigeix. La protesta al carrer conté valors absolutament indefugibles i essencials de la democràcia: l'espontaneïtat, la reivindicació, la indignació contra les vel·leïtats del poder. La participança, tal com s'ha mostrat fins ara a Girona, pretén suplantar la dissidència amb l'assimilació i la fagocitosi.Això és així fins al punt que els redactors municipals de l'informe són capaços d'arribar a la conclusió que respecte al pavelló (la resta dels temes són fàcilment acordables) "hi ha hagut dues postures" entre els participants en el procés: els qui en una primera reunió van dir que sí per majoria; i els qui van dir que no quan no tocava. I són capaços d'elevar aquestes dades a categoria absoluta: la ciutat està dividida respecte al pavelló. La qual cosa posarà en safata de plata a les autoritats "la necessitat" de decidir en la línia del que havien previst: pavelló sí, malgrat l'oposició. I això és una fal·làcia perquè aquí no hi ha hagut consulta democràtica. El procés participatiu no ha buscat saber l'opinió dels ciutadans i ciutadanes, sinó convèncer-los del que pensa l'Ajuntament. Això no és democràcia; democràcia és convocar un referèndum a la ciutat sobre la ubicació o no d'un pavelló a la Devesa. La resta són invents del poder que ja cansen.

L'AV de la Devesa-Güell presenta a l'ajuntament 4.700 signatures en contra del pavelló de la Devesa

2008-06-16T15:17:00.001+02:00

Tania Tapia // ACN //
Girona.- L'Associació de Veïns del barri Devesa-Güell ha presentat aquest matí un total de 4.700 signatures en contra de la construcció del pavelló esportiu que l'equip de govern vol aixecar al parc urbà. El president de l'associació, Josep Plazas, acompanyat d'altres membres de l'associació veïnal, ha presentat les signatures a les dependències de l'ajuntament, just el dia abans que s'acabi el procés participatiu que es va engegar el passat 17 de març per a decidir els usos que ha de tenir el parc. La voluntat de l'associació és que aquestes signatures es tinguin en compte a l'hora d'avaluar els resultats del procés participatiu.
Segons ha explicat Plazas, les signatures són de ciutadans de Girona, de la resta de la demarcació i també d'altres indrets de Catalunya que s'oposen a la construcció d'un pavelló esportiu 'en un dels parcs urbans més grans i emblemàtics de Catalunya', segons ha dit el president. L'AV Devesa-Güell ha criticat el procés participatiu que s'ha organitzat des de l'ajuntament per a decidir els usos del parc perquè, segons ha manifestat Plazas, ha estat 'dirigit i viciat des del principi'. Amb aquestes signatures que s'han entrat al registre de l'ajuntament, els veïns volen que en l'avaluació del procés participatiu es faci notar l'oposició explícita d'unes 4.700 persones a la construcció d'un pavelló al parc, el projecte del qual ja ha estat presentat pel mateix equip de govern municipal abans no s'hagi acabat el procés participatiu

Resposta a Pere Lladó sobre la Devesa

2008-06-05T08:28:00.001+02:00

(Publicat a Diari de Girona)
En resposta a l´article d´opinió anomenat «La Devesa», del Sr. Pere Lladó i Isàbal aparegut en el Diari de Girona el 20 de maig. En el seu article vostè dóna un clar suport al fet d´ubicar un pavelló dins del Parc de la Devesa i agraeix a l´alcaldessa de Girona, Sra. Anna Pagans la decisió que ha pres sense escoltar als ciutadans. Veig que vostè té el mateix tarannà, «fer i no escoltar»:No escoltar el resultat participatiu del procés endegat per l´Ajuntament, on tant en els quatre tallers que s´han dut a terme i a la plana web que ha fet l´Ajuntament per participar en aquest procés, queda molt clar que els gironins no volen un pavelló dins de la Devesa.No escoltar tots els articles d´opinió «no dirigits» (al contrari del seu), que han publicat els dos diaris comarcals.No escoltar a la gent que utilitza la Devesa, i la que no, a causa del seu deteriorament dia a dia, que fa que sigui un espai tètric.No escoltar els milers de persones que han signat demanant que no es faci un pavelló dins del Parc.Això, com a polític afí al PSC, és el que li toca dir. No comença a ser hora que vostès canviïn els hàbits i comencin a escoltar la gent? Després es queixen de la poca participació ciutadana en qualsevol esdeveniment, sigui social o electoral. Quina resposta volen? No s´adonen que el que fan és fastiguejar la gent?Té tota la raó quan diu que un polític ha de prendre decisions, i més quan no hi ha un acord clar, però aixó no passa a Girona: Excepte la direcció de dos partits polítics (PSC-ERC) i quatre simpatitzants d´aquest partits (com és el seu cas), una gran majoria dels ciutadans de Girona i província estan demanant que no es construeixi un pavelló dins de la Devesa, el que volen és un parc net, bonic respectuós amb el seu medi natural, i que sigui agradable.Tenen molt clar que no volen un parc amb mes edificis faraònics (ja tenim l´Auditori i el Palau Firal), ni amb més cotxes (actualment és el pàrquing gratuït de la ciutat), ni abandonat com està fins ara. Potser el que no tenen clar, perquè des de l´Ajuntament no s´explica, és el futur del parc, ocupat per edificacions i cotxes, en una ciutat cada vegada més gran i amb menys espais de lleure (amb la construcció de la nova estació desapareix la major part del Parc Central).No ens mereix gaire crèdit la seva opinió, i menys atesa la seva deriva política (CDS, CiU, PSC...). Vostè no crec que s´estimi gaire la Devesa. Moltes gràcies.

-Carlos Baserba i Viñas. Vicepresident de l´Associació de veïns Devesa-Güell. Girona.

Feta la llei (internauta), feta la trampa

2008-06-04T16:23:00.001+02:00

Els internautes avalen la construcció

del pavelló de la Devesa de Girona

DANI VILÀ. Girona El Punt
Els internautes que han participat en el procés participatiu del pla d'usos de la Devesa de Girona avalen la construcció del polèmic pavelló que proposa construir l'equip de govern. En la pregunta sobre els usos de la Devesa, un 48% de les respostes hi han donat el màxim suport.
Les discrepàncies que genera la construcció del pavelló es posen de relleu si es té en compte que un 25% hi han posat un 0, totalment en desacord amb la proposta. Els tallers participatius ja han mostrat públicament les posicions contraposades. En l'últim taller sobre medi natural, el rebuig al pavelló va obtenir el màxim suport i en el taller sobre educació i lleure, dos dels grups també s'hi oposaven mentre que un altre es mostrava partidari de situar-lo fora del parc. Per contra, en la votació del taller dels usos esportius, no exempta de polèmica, el resultat va acabar donant suport a la construcció del pavelló.
Unes 250 persones han valorat les diverses propostes i les que han obtingut més consens són les d'evitar l'accés de vehicles al parc, millorar els equipaments municipals i apropar la Devesa a la ciutat. També ha obtingut un alt grau de consens la instal·lació d'una terrassa restaurant. En l'elecció de les accions prioritàries, els internautes volen millorar l'enllumenat, evitar bassals i soterrar línies elèctriques. El 17 de juny s'acaba el procés participatiu, que va començar fa tres mesos.

Akausbaixo

XEVI XIRGO. El Punt
Tres anys enrere, quan ningú sabia que hi havia una immobiliària que es deia Akasvayu, i quan ningú sabia com es pronunciava el nom, un bon dia se'm va acudir en aquesta mateixa secció reproduir la broma que circulava per Girona en el sentit que al nou patrocinador tothom li deia «Akausbaixo». Us estalviaré els comentaris «amables» que em van fer arribar en aquell moment, i m'estalviaré d'afegir-n'hi ara cap de nou. Perquè ja saben que jo d'esports tampoc no hi entenc gens. No entenc com és que tenint un equip a l'ACB el pavelló no era ple cada cap de setmana, i no entenc com és que l'Ajuntament i la Diputació han estat tan poc hàbils que després de vint anys han estat incapaços de solucionar el tema una vegada per sempre. De fet, per no entendre-hi, no entenc com han deixat créixer el deute d'aquesta manera; no entenc com amb aquest deute les fitxes d'alguns jugadors eren tan altes; no entenc per què el patrocinador va permetre aquesta situació i no entenc per què tothom mirava enlaire. I ara no entenc, és clar, per què l'Ajuntament vol fer un pavelló a la Devesa si d'aquí a res li quedarà lliure el de Fontajau. Però ja els ho he dit abans. Jo no hi entenc res.

S'ha imposat el seny…

2008-05-30T20:36:00.002+02:00

Desprès dels quatre tallers celebrats dins del Procés de Participació del Pla d'Usos de la Devesa que ha endegat l'Ajuntament, ha quedat molt clar que els gironins NO VOLEM UN PAVELLÓ dins del parc de la Devesa.
Ja en el primer taller d'educació i lleure dels tres grups participants, dos van afirmar que no volien un pavelló i un altre que es podria ubicar dins del Palau Firal. Conclusions del taller: No s'ha de construir el pavello dins del parc.
Al segon taller de fires i mercats, també es va parlar de noves edificacions i va quedar molt clar que si s'havia de construir algun equipament nou, fos d'un tamany reduit, sense cap tipus d'impacte i adequat a l'entorn (o sigui que ens referim a petits bars).
En el tercer taller d'usos esportius, 27 vots van dir que volien un pavelló dins del parc i 22 que no el volien (tot i l'enrenou generat per una equivocació en el recompte que només donava un vot en contra el pavelló, i que tant l'empresa consultora com desde l'Ajuntament han reconegut). Hem de tenir en compte que aquest taller estava farcit de representats d'entitats esportives que el que volien era un pavelló , els era igual fer-lo a la Devesa, que era on els oferia fer-lo l'Ajuntament.
En el darrer taller sobre espai natural i mobilitat, 43 vots van dir que no volien cap pavelló dins del parc ni aparcament per als cotxes.
Cal remarcar que la construcció del pavelló és un tema transversal, que afecta a tots els tallers ja que la seva construcció dins del Parc es contradiu amb la major part de les conclusions a les que s'hi ha arribat.
A més, si donem un cop d'ull a la plana web, que ha creat l'ajuntament per a participar, també queda molt clar que no es vol un pavelló "i per golejada".
El mateix pensen els ciutadans que ens han donat suport amb signatures i per correu electrònic.
Hem de dir que aquest procés participatiu ha estat un ball de despropòsits, i que no ha funcionat com calia, segons ha reconegut el regidor Miquel Poch. Desde el primer dia ens hem queixat, a la Comissió de Seguiment, de ser un procés dirigit per l'Ajuntament per aconseguir el resultat que volien (tenir consens ciutadà per fer el PAVELLÓ dins de la Devesa), i la jugada no els ha sortit bé.
Els ciutadans de Girona han tingut seny… el seny gironí. I demanen a l'Ajuntament que no construeixi un pavelló dins del Parc de la Devesa, però que l'arregli, que el dignifiqui i que aprofiti les conclusions d'aquest Procés de Participació, que en general han estat molt encertades.

NO VOLEM UN PAVELLÓ DINS DE LA DEVESA, VOLEM UNA DEVESA QUE SIGUI L'ORGULL DE LA CIUTAT I UN LLOC BONIC PER ANAR-HI AMB SEGURETAT.

Finalment, cal instar a l'ajuntament que les conclusions d'aquest Procés de Participació s'han de traslladar a la legislació vigent (POUM, etc.) o redactar un Pla Especial, ja que que si no se les dona un valor normatiu i es doten de pressupost poden acabar essent paper mullat.
Sra. Alcaldessa i regidors que doneu suport a aquest despropòsit, a aquest error històric: escolteu als ciutadans, i feu les coses com cal.

Associació de Veïns Devesa-Güell – Plataforma Salvem la Devesa.

Una ciutat d'idiotes

2008-05-27T14:13:00.000+02:00

JESÚS BADENES (Diari de Girona)

Idiota era l'antic grec que no s'ocupava dels afers públics i només tenia al cap els assumptes privats. L'assemblea d'Atenes reunia 6.000 homes. Tots havien de parlar. De manera breu per agilitzar el debat, però era obligat participar-hi. Es votava a mà alçada i sense recompte. Els idiotes eren els que no anaven a les assemblees. El Pla d'Usos de la Devesa s'ha decidit amb tallers on he vist cares repetides sota diferents entitats. He vist una estranya implicació d'alguns regidors de l'Ajuntament, que decidien com havia de ser el taller, però no apareixien per a res. Cada vot es comptava amb un gomet. Cada persona valia cinc gomets. 27 gomets són 5 o 6 persones a favor del pavelló. 43 gomets vol dir 8 o 9 persones en contra del pavelló. Milers de persones han renunciat a opinar sobre la Devesa. Avui la majoria silenciosa veu d'idiotes anar a discutir si s'ha de fer el pavelló a la Devesa o no. No m'estranya, veient l'espectacle idiota -en el sentit modern- en què hem convertit la democràcia.

Els opositors forcen una nova votació pel pavelló esportiu i s´imposa el no

2008-05-25T21:22:00.002+02:00

La gestió natural de la Devesa queda eclipsada en l'últim taller per la negativa al projecte

M.Bosch, Diari de Girona.

Feta la llei, feta la trampa. La darrera jornada del procés participatiu pel pla d'usos de la Devesa es va tornar a centrar en el pavelló esportiu. L'acte va tenir lloc a la llotja de contractació del Palau Firal i va seguir l'estructura de les tres jornades precedents. Per tant, tres tallers formats per veïns i membres d'entitats relacionades amb el tema de debat -ahir s'havia de parlar sobre la gestió de l'espai natural i la mobilitat- van emetre un seguit de propostes que, posteriorment, van ser votades pels presents seguint el criteri de votar l'opció que "més agradés" com ja s'havia fet la setmana passada en tractar el usos esportius del parc. Malgrat que el polèmic projecte del pavelló no entrava en el debat proposat del procés aquest va acabar centrant-ne la jornada. Dos del tres tallers van introduir la negativa a la seva execució com a proposta pel pla d'usos i el tercer va decidir no fer-ho tot i haver-ne parlat perquè no formava part del debat. De fet, aquesta ha estat una tònica del procés participatiu. Ja en la primera jornada oberta a la participació ciutadana les opinions sobre aquest projecte van fer-se sentir. Dos dels tallers van mostar-s'hi contraris i un va proposar reubicar-lo on hi ha el Palau Firal. Aleshores alguns veïns van acusar el conistori de "dirigir el procés" perquè el pavelló només entrava oficialment en debat en la tercera jornada de participança, dedicada als usos esportius del parc, malgrat el fort rebombori que havia causat.

Ahir, en procedir a la votació, el "no" al pavelló va ser l'opció més votada davant d'altres que tenien a veure estrictament amb la gestió natural del parc. Així, la negativa a la construcció de l'espai poliesportiu va obtenir 43 vots a favor i va superar clarament les altres idees proposades, millora de l'accessibilitat (16 vots), pla de gestió de l'arbrat i integració de les ribes del riu Ter (14 vots) i limitació i control del trànsit als voltants del parc (13 vots). Aquest fet va decebre als regidors presents que, com en les tres jornades anteriors, van ser Miquel Poch, regidor de participació i relacions ciutadanes i Ponç Feliu, regidor de Medi Natural. Poch va lamentar "l'esforç d'alguns veïns" que, segons ell, "volien centrar el debat en el pavelló i desvirtuar-lo" tot i que va afegir que la valoració global del procés participatiu serà més àmplia perquè inclourà les idees emeses i votades durant les seves quatre jornades i, també, les que els ciutadans hagin fet arribar per internet o mitjançant les carpes que el consistori ha instalat per diferents punts de la ciutat. El regidor de participació i relacions ciutadanes va admetre que caldria millorar el mecanisme d'aquests processos participatius per evitar que, com en aquest cas, no s'obeeixi el tema de debat i es votin propostes que no hi tenen a veure. Poch va afegir que aquesta experiència és un precedent vàlid per la ciutadania i l'Ajuntament i que "cada procés serveix per millorar". Per la seva banda Ponç Feliu va afirmar que a causa del protagonisme del pavelló s'havien deixat sense tractar "temes molt importants dels quals cal saber- l'opinió dels ciutadans". Feliu va afegir que alguns informes tècnics proposen solucions per augmentar la salut de l'arbrat i la seguretat del parc que necessiten consens per poder tirar endavant i que ahir no es van parlar per l'insistència en el projecte de l'Ajuntament.Entre els ciutadans convocats hi va haver opinions contraprosades. "Alguns han donat tots els seus vots contra el pavelló i han prescindit dels aspectes que havíem vingut a parlar", va afirmar el membre d'una entitat protectora d'animals. Miquel Llop, en representació de l'associació de veïns de la Devesa, va dir que el debat havia demostrat la validesa dels arguments contraris a l'actual ubicació del projecte i va fer una valoració positiva del procés que ahir va concloure.

Tupinada a la Devesa

2008-05-19T15:44:00.003+02:00

"Més val que ens deixem de farses i fem entrar els bulldozers d'una vegada"

Escrit per Narcís Sastre Fulcarà a diumenge, maig 18, 2008
Fins al moment, el procés participatiu que es duu a terme per definir els usos de la Devesa m'havia semblat prou correcte, tot i discprepar d'alguns criteris i mètodes emprats. Aquesta setmana, però, han ocorregut dos esdeveniments que han suposat una adulteració total dels resultats.En primer lloc, la presentació dijous d'un projecte de pavelló i espais esportius totalment definit i acabat. Si com s'ha dit el que es volia era només informar la ciutadania sobre el projecte amb el qual treballava l'Ajuntament, no hauria estat millor presentar una proposta esquemàtica, flexible i susceptible de canvis? O millor encara, diverses propostes a partir de les quals treballar?En segon lloc, aquest dirigisme inicial de l'equip de govern es va corroborar ahir amb un canvi en el sistema de votació. Només cal llegir els paràgrafs de la notícia del Diari de Girona que adjunto, signada per en Tapi Carreras. A casa meva, d'aquest fet en diuen una tupinada. Això no fa sinó certificar la defunció del procés participatiu.Porto tres mesos afirmant que el debat sobre la Devesa no s'ha de centrar en el pavelló i que una posició constructiva es demostra aportant idees de tota mena, sense deixar-se portar per la cultura del no. Vistes les circumstàncies, admeto el meu error. Al final, tot ha quedat reduït a pavelló sí, pavelló no. Més val que ens deixem de farses i fem entrar els bulldozers al parc d'una vegada.

Taller participatiu o parany municipal?

2008-05-18T22:52:00.010+02:00

Una votació en un tens taller participatiu sobre esport avala que es faci el pavelló a la Devesa
El sistema va rebre crítiques de l'AV de Sant Narcís, que considera que el procés és "tendenciós"

Diari de Girona Tapi Carreras, Girona.

El resultat de la votació que es va fer en acabar el taller participatiu sobre els usos esportius del Parc de la Devesa de Girona va servir per avalar la construcció d'un pavelló en aquest espai. La votació es va fer després de tota una jornada matinal, on tres grups d'unes deu persones cadascun, van debatre sobre quins usos ha de tenir el Parc. Cada grup va consensuar sis propostes i al final, tots junts havien de votar.En total hi havia 18 propostes. El sistema de votació consistia a repartir cinc punts com es volgués. Es podia atorgar 5 punts a una sola proposta o repartir-los. Abans de la votació es va explicar als assistents (molts dels quals eren representants de clubs esportius) que tot i que en anteriors tallers els punts s'havien de repartir entre els que els haguessin causat "més sorpresa", en aquesta ocasió ho podien fer en funció de la proposta a la qual volien donar suport. Aquest canvi de criteri va molestar algun dels assistents. N'hi va haver un, el representant de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, Martí Carreras, que va arribar a acusar l'organització de provocar un taller amb un sistema de votació "tendenciós". La jornada estava presidida pel president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, que no obstant, no va assistir a tots els grups, un fet que també va molestar Carreras.Finalment es va votar i la proposta més puntuada va ser la de construir el pavelló tal com està planejat i en el lloc anunciat. Aquesta proposta va rebre 27 volts. La segona proposta més votada va ser fer un Pla Especial que a més de la Devesa, inclogui el riu Ter i Fontajau, que va obtenir 21 suports. En tercer terme va quedar la reclamació de més seguretat i il·luminació a la zona i crear la figura del vigilant de la Devesa, amb 15 punts. La proposta per avalar el pavelló va sorgir d'un dels tres grups. Els altres dos també parlaven d'aquest equipament, tot i que entre els mateixos membres hi havia discrepàncies sobre la seva ubicació (Fontajau o Devesa). Altres propostes feien referència a l'aprofitament del Ter per fer-hi pràctiques esportives o adequar el Parc per potenciar l'esport lliure i espontani. Altres opcions parlaven de cobrir les piscines o de fer una pista d'atletisme.Un cop acabada la jornada, alguns assistents van discutir, ja al carrer i amb moments de tensió, sobre el sistema de votació.

Pavelló sí, tal com està projectat (27 vots).

Pla Especial juntament amb el Ter i Fontajau (21 vots).

Seguretat i il·luminació a la Devesa i Fontajau. Recuperar el vigilant de la Devesa (15 vots)

Pavelló d'ús popular perquè no sigui només per als clubs. Discrepància en el lloc: entre la Devesa i Fontajau. (12 vots).l Ús de l'espai construït per ubicar-hi les infraestructures (9 vots).l Adequar la llera del Ter per fer-hi usos esportius i aquàtics (7 vots).l Pista d'atletisme resseguint el camp de futbol millorat (6 vots).l Dues piscines (actual i nova) amb cobertura retràctil (6 vots).l Delimitar l'espai físic destinat a usos esportius reglats i que no es puguin ampliar (5 vots).l Millorar les instal·lacions existents i mantenir el lliure accés (5 vots).l Elements que promoguin l'ús esportiu a l'aire lliure, per a la gent gran i la mainada) (4 vots).l Incorporar el Ter a usos esportius (4 vots).l Dignificar les instal·lacions existents, tant si es fa el pavelló com si no (3 vots).l Millorar l'accés, la senyalització, la il·luminació, la seguretat i el mobiliari urbà per facilitar l'esport espontani (2 vots).l Sense acord sobre el lloc del pavelló. La majoria diu fora de la Devesa i més ambiciós (1 vot).l Ajuntar les construccions i compartir l'espai lliure amb l'ús escolar (1 vot).l Una zona arreglada per fer esport lliurement (1 vot).l Àrees reservades per a gent gran i mainada (0 vots).

diumenge, 18 de maig de 2008>
Una quarantena de veïns participen en el taller sobre usos esportius de la Devesa de Girona

El punt. P.A.. Girona
Una quarantena de veïns van participar ahir en el taller sobre els usos esportius de la Devesa, que es va fer ahir a l'Auditori de Girona. Els veïns van treballar sobre diferents propostes i les van votar. Segons va destacar ahir el tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes i Joventut, Miquel Poch, la proposta de situar el nou pavelló municipal a la Devesa, amb les dimensions projectades va aconseguir 27 vots, i la que apostava per buscar una altra situació fora d'aquest espai –tot i que no hi va haver consens sobre el lloc– i per plantejar una construcció més ambiciosa i polivalent va rebre 21 vots. També hi va haver 17 vots per a la proposta de destinar el pavelló a usos populars en general, no tan sols als esportius. Altres peticions van ser la reordenació de la zona de la piscina; la recuperació del Ter i la seva llera per a usos esportius; la redacció d'un pla especial de la zona i mesures per proporcionar més seguretat a l'espai, com ara més il·luminació i la recuperació de la figura del vigilant de la Devesa.
Un dia després que CiU –a l'oposició a l'Ajuntament– acusés l'equip de govern d'haver dinamitat el procés participatiu del pla d'usos quan va presentar el projecte del pavelló abans de la trobada d'ahir, Miquel Poch va defensar que el procés «va bé i ha generat expectatives».

2008-05-16T23:14:00.000+02:00

"S'han tornat bojos aquests romans!"

2008-05-16T22:50:00.006+02:00

No és un centre d'investigació espacial, no és la sortida de ventilació del TGV, no és una nau extraterrestre amb alienígenes...és el "pavelló de barri" que l'ajuntament projecta al bell mig de la Devesa!

-------------------------------------------

El pavelló de la Devesa de Girona farà onze metres d'alçada i tres més sota terra

L'Ajuntament presenta el polèmic projecte i l'associació de veïns amenaça de sortir de la comissió de seguiment del pla d'usos

DANI VILÀ. El Punt

Girona. El polèmic pavelló de la Devesa de Girona farà onze metres d'alçada i en tindrà tres més sota terra per reduir-ne l'impacte visual. Així serà si finalment es tira endavant el projecte de reordenació del complex esportiu del parc que ahir va presentar l'equip de govern, tot i que ICV continua estant en contra del pavelló. La futura instal·lació esportiva es presenta abans del taller de dissabte en què es debatran els usos esportius de la Devesa a petició de la comissió de seguiment del procés. El pavelló ocuparà 2.034 m² i amb els diversos nivells tindrà 3.222 m² construïts. La plataforma Salvem la Devesa considera que la presentació del complex esportiu «condiciona» el pla. L'entitat, a més, amenaça d'abandonar la comissió perquè entén que s'ha «desvirtuat» el procés.
L'accés del pavelló es farà amb una gran llosa i l'estructura combinarà materials com ara l'acer, el metall i la fusta amb la voluntat que s'integri en l'entorn natural del parc de la Devesa. La instal·lació serà semisubterrània per reduir l'alçada visible al parc.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, amb els regidors socialistes d'Urbanisme, Esports i Medi Natural, i amb el republicà Miquel Poch, responsable de l'àrea de participació ciutadana, va presentar públicament tota la reordenació del complex esportiu de la Devesa, que inclou la construcció del polèmic pavelló poliesportiu.
L'alcaldessa va qualificar el poliesportiu de «pavelló de barri». L'edifici ocuparà 2.034 m² de la Devesa, per bé que la superfície construïda serà de 3.222 m². L'equip de govern va subratllar que el nou poliesportiu estaria enfonsat uns 3 metres i que l'estructura visible faria onze metres, tenint en compte que els arbres més propers fan entre 25 i 41 metres d'alçada.
Pagans va defensar que l'acte públic responia a la voluntat que «el debat sobre els usos esportius es pugui fer tenint tota la informació».
Per fer el pavelló no caldria tallar cap arbre perquè es preveu situar-lo a l'espai on ara hi ha les pistes de tennis, que es traslladarien al lloc de la pista poliesportiva que aniria a terra. La reforma de la zona suposaria la desaparició de les grades del frontó i el manteniment de la pista. El pavelló tindria un accés subterrani que el connectaria amb la resta del complex. A més, Pagans va advertir que en un futur caldrà fer un vas de piscina nou «perquè cada vegada s'utilitza més, per ciutadans i casals d'estiu». «La voluntat és ordenar millor tota la zona, perquè hi hem anat fent pedaços i ara s'ha de refer», adduïa Pagans. L'alcaldessa va deixar clar en la roda de premsa que el projecte del pavelló seguirà el seu curs i, malgrat admetre que tindran en compte tot el material que sorgeixi del procés participatiu del pla d'usos, va reiterar que serà l'equip de govern qui farà la proposta final.
El regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, va detallar la volumetria i va destacar que la desaparició d'estructures com ara el camp de tir, l'hípica, la pista de patinatge i un transformador suposarà que un cop s'hagi fet la reordenació s'acabaran ocupant 3.460 m², «uns 180 m² menys que ara», gairebé mil metres per sota del límit d'ocupació que estableix el parc. D'altra banda, la superfície construïda després de la reforma seria de 4.919 m², i sense el pavelló es quedava en 3.909 m².
El grup d'ICV coneixia la presentació d'ahir i el seu portaveu, Joan Olòriz, va reiterar la seva oposició a la construcció del pavelló a la Devesa. Els ecosocialistes reconeixen que la proposta del pavelló «la fan els dos grups majoritaris al govern» i consideren necessari veure com es resol el debat ciutadà i el procés participatiu del pla d'usos de la Devesa.

AMENAÇA DELS VEÏNS
L'associació de veïns Güell-Devesa va amenaçar ahir de sortir de la comissió de seguiment del procés participatiu del pla d'usos. L'entitat denuncia irregularitats en el funcionament i el seu president, Josep Plazas, considera que la presentació d'ahir «condiciona tot el procés i l'opinió de tots». Consideren que «s'està desvirtuant el procés del pla d'usos». L'entitat que va impulsar Salvem la Devesa creu que el procés «no ofereix prou garanties perquè sigui transparent i realment participatiu». Demanaran a altres entitats que s'afegeixin a la seva proposta, ja que asseguren que s'han pres decisions sense consens.

La jornada oberta final del procés participatiu se celebrarà el divendres 30 de maig a la tarda

2008-05-12T20:50:00.001+02:00

La Comissió de Seguiment del procés participatiu sobre el Pla d'usos i gestió del parc de la Devesa va celebrar ahir al vespre la seva tercera reunió. Entre altres temes, es va tractar la celebració d'una jornada oberta final, que tindrà lloc el divendres 30 de maig a la tarda. Aquesta diada en la qual s'està treballant, tindrà un component lúdic, a més de servir per a recollir propostes i aportacions dels ciutadans i ciutadanes de Girona.

A proposta dels membres de la Comissió, es va acordar també allargar el procés de participació a través del web fins el proper 2 de juny. Inicialment s'havia previst que la seva durada fos d'un mes aproximadament (del 21 d'abril al 23 de maig), però es prorrogarà fins que s'hagin celebrat tots els tallers i la jornada oberta final. De moment, hi ha hagut 600 visites, que de mitjana s'estan uns quatre minuts a la pàgina, i 100 usuaris donats d'alta, que han fet unes 950 valoracions i 170 comentaris. Els membres de la Comissió van demanar a l'equip de govern que es donés més informació als ciutadans sobre la proposta de construir un pavelló a la zona esportiva del parc, tal com contempla al Pla d'usos, idea que es va recollir i que es materialitzarà properament. La setmana vinent tindran lloc dos tallers participatius. El dijous 15 de maig se celebrarà el de Fires i Mercats, que comptarà amb la ponència de Mariona de Puig, i el dissabte 17 de maig el d'Usos Esportius, que comptarà amb la ponència de Jordi Roche. El quart i últim taller, que tractarà la Gestió de l'Espai Natural i la Mobilitat, es portarà a terme el dissabte 24 de maig i comptarà amb la ponència de Jordi Sargatal. Fins ara, s'han celebrat dues jornades obertes: el dia de Sant Jordi a la Plaça Catalunya i el dimarts 29 d'abril, dia de mercat a la Devesa. S'han recollit 287 butlletes dels participants, de les quals un 82% per cent són de veïns i veïnes de la ciutat, majoritàriament dels barris de l'Eixample, el Barri Vell, Sant Narcís i la Devesa. Per edats, la franja de la qual s'han recollit més butlletes és la que va dels 30 als 49 anys, amb un total de 92, que representa un 33% del total.

El llibre de contes de la Devesa surt als diaris

2008-04-29T17:25:00.003+02:00

(Del Diari de Girona)

J.Badenes, Girona.

L'Associació de Veïns de la Devesa llença avui un llibre amb 36 contes de nenes i nens del barri per promoure la participació dels residents del sector. El llibre, il·lustrat pels mateixos infants i prologat per Javier Cercas, tindrà un preu de 15 euros. Avui a partir de 2/4 de sis de la tarda, els petits escriptors signaran els seus llibres a la plaça Miquel de Palol. El president de l'entitat, Josep Plazas, va explicar que "no obtindrem cap benefici, simplement és un preu per pagar la despesa d'edició" dels 200 exemplars que s'han editat per començar. Posteriorment, es podran fer noves reedicions ja que es treballa amb una editorial en línia que fa encàrrecs a la carta, el que redueix els costos per l'associació.La idea de fer un llibre dels més petits va sorgir de Mercè Peracaula. La veïna va explicar que s'ha volgut potenciar l'escriptura entre els més petits, però es pretén evitar l'esperit competitiu. "Tots els nens que ens han enviat el seu escrit, aquest ha aparegut publicat perquè volíem mostrar que cooperar és millor que competir", va concloure Peracaula. També va assegurar que "va ser emocionant perquè dos dies abans de tancar el termini teníem dos contes i en van arribar de cop una trentena", va explicar la representant veïnal. Josep Plazas va recordar que "som una associació que fem més coses a banda de només ?preocupar-nos de la Devesa i en els darrers mesos ens hem reunit amb els veïns per altres temes, com la seguretat".Plazas va ?explicar que fa pocs dies es va reunir amb la regidora de Seguretat, Maria Àngels Freixenet, i amb el cap de la Policia Local, Josep Palouzié, per demanar-los que reforcin els mesures de vigilància al sector.

Els petits autors del barri signen el seu llibre de contes per Sant Jordi

2008-04-23T19:20:00.007+02:00

Formentera.

2008-04-18T17:44:00.000+02:00

Un conte d'Angel Guevara

Tot va començar un dissabte a la tarda de un mes d’agost molt calorós a Mallorca, quan en Diego va llegir al diari que a Formentera hi havia una reserva natural de tortugues i que al mateix dia a les dotze es feia una visita, on es podia anar a veure les cries i tot, ell li va demanar als seus pares però aquell dia els pares no podien perquè la mare tenia que anar a veure una amiga seva i el pare tenia que anar a una reunió, així doncs que va decidir que hi aniria sol ja que la visita només durava dos hores.
A les dotze en punt ja era a la part esquerra de la badia de s’arenal al moll 14.
Ell que es va estranyar en no veure ningú , li va preguntar a un noi que estava a l’única barca d’aquell moll. “Perdoni es aquí la visita a Formentera?”
Si noi ets l’únic i val 3 euros.
En Diego no s’ho va pensar dos cops i li va donar els 3 euros al noi i va saltar a la barca.
En el moment que va saltar en Diego, el noi directament va engegar el motor i va posar rumb a Formentera.
Al cap de 10 minuts ja i eren. El noi li va dir “salta que ara baixo jo”.
Però quan va saltar el noi desprès d’haver parat la barca, es va treure una pistola de la butxaca li va donar un paquet i li va dir porta-li aquest paquet a l’home que hi ha a l’altre costat de l’illa.
I llavors en Diego no va tenir més remei que anar-hi, mentres feia camí cap dins de l’illa pensava, “que burro que he sigut aquests dos són contrabandistes, i m’han fet servir a mi per portar el paquet”. Però de cop s’he li va acudir fer un pla. Com que ell portava el mòbil a sobre, s’he li va acudir de trucar a un pescador amic seu que tenia una barcassa.
Ell va intentar trucar però no hi havia cobertura. Va moure’s una mica i al final va tenir cobertura. S’hi va posar en Manel que es com es deia el pescador.
En Diego li va explicar tot, en Manel va decidir ajudar-lo, va tancar la peixateria, va cridar els nois que estaven amb ell i tots van pujar a la barca amb direcció a la part nord de l’illa . Mentrestant en Diego es va impacientar.
L’altre noi que tenia que rebre el paquet es va posar nerviós i va anar a buscar en Diego en mig de l’illa.
En aquell moment en Manel i els seus arribaven a l’illa. El de la barca que havia portat en Diego es va alarmar en veure la barca i es va pensar que era la poli i va entrar corrents cap a dins de l’illa.
De cop en Manel i els seus van sortir de la barca i van córrer cap a dins van buscar en Diego però no el trobaven, però de cop es van girar i van veure els dos nois agafant en Diego i un dels dos apuntava amb una pistola en Diego.
Els dos nois els hi van dir, si no voleu que el vostre amic prengui mal doneu-nos les claus de la barca i el paquet.
De cop i volta els vertaders biòlegs que se’n cuidaven del seguiment de les tortugues van aparèixer i com que eren un grup nombrós, els contrabandistes es van espantar van tirar la pistola i se’n van anar corrents i mai se’n va sentir parlar.
Fi.

El llibre de Sant Jordi de La Devesa

2008-04-18T10:33:00.002+02:00

La Devesa i la promoció de la ciutat

2008-04-17T11:47:00.002+02:00

(Del bloc personal d'en Narcís Sastre, geògraf. Opinió política i reflexió territorial.)

Girona és una ciutat mitjana, amb una població pròxima als 100.000 habitants i ben posicionada en el seu context regional. És una ciutat oberta al turisme gràcies sobretot al valor històric del seu Barri Vell i a la gran varietat d'activitats que s'hi desenvolupen. Compta amb el parc urbà més gran de Catalunya, el de la Devesa, que ocupa una superfície aproximada de 40 hectàrees. El valor del parc no es limita a la seva extensió, sinó també a la seva localització -a tocar del riu Ter i del mateix Barri Vell- i a l'existència d'una multitud d'elements -com els jardins noucentistes- que el doten d'una bellesa i encant especial. Es pot dir, sense cap ombra de dubte, que és part integrant del ric patrimoni històric de Girona. Un autèntic símbol.
Qualsevol ciutat que comptés amb un parc com la Devesa n'estaria orgullosa i el consideraria clau pel desenvolupament local; un pol d'atracció cabdal per la promoció de la ciutat. Tot i les òbvies diferències existents amb Girona, Londres és un exemple claríssim de ciutat que sap vendre amb orgull els seus magnífics parcs urbans, començant pel Hyde Park, tal com queda clar a la seva web.Dissortadament, aquest no és el cas de Girona. Pel que fa a promoció local, la Devesa no compta. Una mirada retrospectiva a vells documents com el Pla de Ciutat de 1994 (el que fou el pla estratègic de la ciutat) en dona fe. Concretament, al detallar les accions vinculades amb l'objectiu 5.3 referent a "Conservar el patrimoni i millorar-ne la gestió", es parla de tot menys de la Devesa. Només s'esmenta a l'objectiu 3.1 "Fer de la natura part estructural de l'espai urbà". Aquesta és la tragèdia: considerar la Devesa només des d'una òptica naturalística i deixar de banda el seu potencial d'interès de mercat que porta associat, sobretot de cara al turisme. Si hom entra al portal turístic de la ciutat no trobarà ni un sol esment a la Devesa. Ni un.La visió naturalística i la promocional no estan renyides, ans al contrari, es reforcen mútuament. Si es comprèn que la Devesa forma part del patrimoni històric de Girona i es comença a publicitar com a tal, de ben segur que aconseguirem que el parc deixi de ser golfes de la ciutat; aquell indret on hi col·loquem tots el trastos que no queben enlloc més de la casa. Si entenem aixó, potser no ens haurem de concentrar en batalletes supèrflues. Aquest és precisament el repte.

Narcís Sastre

Compreu el llibre "Primer llibre de contes de la Devesa". A la venda per Sant Jordi a la Plaça Miquel de Palol

2008-04-15T20:08:00.002+02:00

L'associació de veïns del barri ha editat "Primer llibre de contes de la Devesa", escrit per trenta-vuit nens i nenes del barri i amb presentació de l'escriptor i fill del barri Javier Cercas.
Aquest llibre, si tot va bé, estarà a punt abans de Sant Jordi. Aquest dia, instal•larem una parada a la Plaça Miquel de Palol i vendrem el llibre. Els nens tindran l’oportunitat de signar la seva obra com fan els escriptors professionals.

La parada es muntarà a partir de les 17:30.

Qualsevol dubre o aclariment, podeu enviar un mail a cbaserba@ya.com o trucar al 619707980.
Els diners obtinguts serviran per finançar l’edició i si en sobren s’utilitzaran per fer activitats pels nens del barri.

Aquesta activitat l’organitza l’Associació de veïns de la Devesa-Güell amb la intenció de fomentar l’escriptura i la lectura entre els més petits. Esperem que sigui del vostre gust i que aquesta obra sigui un èxit.

Associació de veïns Devesa-Güell

SEGONA TROBADA DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PROCÉS PARTICIPATIU

2008-04-09T19:31:00.000+02:00

El primer taller del procés participatiu sobre el Pla d’usos i gestió del parc de la Devesa serà el 19 d’abril

La Comissió de Seguiment va celebrar aquest dilluns la segona reunió, en la qual es van donar a conèixer les dates de celebració dels quatre tallers que es portaran a terme en els propers mesos, en el marc del procés participatiu sobre el Pla d’usos i gestió del parc de la Devesa.

El primer taller tractarà sobre els Usos Educatius i de Lleure i se celebrarà dissabte 19 d’abril al matí. La ponent convidada en aquest primer taller serà la delegada de la rectora per a la Cooperació i el Desenvolupament de la Universitat de Girona, Maria Rosa Terradellas. La tasca del ponent és la de fer una introducció general al tema del qual es parlarà en el taller i aportar elements per al debat.

La data del segon taller, en què es parlarà sobre Fires i Mercats, serà dijous 15 de maig al vespre i la ponent serà la presidenta de PIMEC Girona, Mariona de Puig. El tercer taller serà dissabte 17 de maig i tractarà els Usos Esportius. El ponent en aquesta ocasió serà el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche. L’últim taller, sobre Gestió de l’Espai Natural i Mobilitat, se celebrarà dissabte 24 de maig i el ponent serà el director de Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal.

Els membres de la Comissió de Seguiment estan convidats a participar en tots els tallers, que estaran integrats per una trentena de participants més que s’escolliran a través d’una sèrie de criteris que es van consensuar en la reunió celebrada dilluns.

Per a participar a cada taller s’escolliran entre deu i quinze ciutadans i ciutadanes triats aleatòriament d’entre els inscrits al Padró; tres o quatre coneixedors específics de l’àmbit que es treballi; diverses associacions de veïns; un representant de la gent gran; un representant de grups de dones; un representant del món educatiu; un representant dels joves; un representant de la Universitat de Girona relacionat amb l’àmbit de treball i membres d’entitats de la ciutat i col·legis professionals de l’àmbit temàtic que es tracti en el taller.

A més dels tallers, a la reunió de la comissió es van presentar les altres vies a través de les quals podrà participar la ciutadania: les jornades obertes que es portaran a terme en diferents espais de la Devesa i la participació a través del web, que s’obrirà en les properes setmanes.

Més informació a: www.ajuntament.gi/devesa

Alguns contes del concurs de l'Aleix Ferrer

2008-04-08T20:28:00.003+02:00

http://www.aleix.net/

UN LLARG VIATGE
El comandant cap gros els va fer una prova a els 4 nois: de anar al castell de Grècia i matar a la reina, però els hi va dir: no passeu mai per els camins, estan vigilats per besties ferotges, diuen que hi han trolls, centaures armats amb espases llargues (que fins i tot poden tallar les pedres) i amb fletxes (que maten el que volen) i moltes altres criatures molt mes bestials. Si no que heu de passar pel mig dels boscos però hi han cucs, serps verinoses.... de tant en tant, però son més fàcils de matar.
Del Cap Nord de Noruega (que es on vivia el cap gros) van anar fins a Finlàndia van comprar un barca per anar fins a Polònia, de Polònia van anar a Romania de romania a Bulgària i desprès a Grècia (una ciutat gran i plena de vida amb les cases de colors vius i els carrers plens d’ alegria i també hi havia un castell). Van anar a veure el rei (una persona baixa grassoneta i si no hagués portat la corona i aquells vestits, qualssevol hagués dit que era un borratxo, això si, els seus vestits eren preciosos, els mes galans que haguéssiu vist mai i la reina era bellissima i els vestits igual que el rei preciosos, llàstima que haguessin de matar a la reina. No semblava dolenta.). Els va convidar a fer un gran banquet. El portal era d’or pur amb unes figuretes de plata dibuixades. Per arribar fins al gran saló va passar casi mitja hora, quan per fi van arribar van veure la gran taula de pedra, coberta d’unes grans estovalles de seda, adornada amb dibuixets de petites corones, brodades amb fil d’or i els llums d’espelmes envoltades de vidres i les copes de plata i les copes del vi també de plata, els tovallons de seda també, cosits per la mateixa reina i els plats de porcellana, la mes maca que veureu mai i la taula, estava adornada de rams de flors d’ or, i de canelobres de plata, amb uns ciris llargs...Al cap de munt de la taula, hi havia el rei i la reina, (que s’havien tret la roba que portaven i se n’havien posat una de encara més maca) al seu costat 2 patges s’estaven drets contemplant el banquet i també 2 trompeters esperant que els cambrers serveixin el menjar per anunciar, amb els seus cants que ja podien menjar, i també 4 soldats que vigilaven les portes.
El sopar era exquisit (no os puc dir quin era per que no m’en recordo i encara menys la recepta) Se’n van anar a dormir tots 4 i van dormir fins a les 12 en punt. Es van despertar de cop i van veure que 4 soldats (un a cada un) els apuntaven amb una espasa al cor i la reina se els mirava, - era dolenta!!- van exclamar tots a l’hora, però tots 4 sempre portaven un punyal a la cintura fins i tot per dormir, el van treure tots de cop i van tallar al coll als 4 soldats, van enfonsar-li una espasa al coll de la reina i la van deixar a l’habitació, es van vestir i va armar-se. Van matar a tots els guàrdies que van trobar que els impedien que sortissin. A la fi van sortir del castell corrent com uns esperitats, van agafar als seus cavalls i van marxar corrents. Els soldats del rei els perseguien, els tiraven fletxes de foc, que les van esquivar totes menys una. Que li van clavar a l’espatlla de en Tirant. Quan ja els van haver despistat, van seguir fins un camí, allà es van parar i van curar la ferida d’en Tirant, en Caspian sabia una mica de medicina. Havien acabat la missió.
Quan es van adonar que estaven a un camí, van córrer a amagar-se però ja era massa tard, venia un centaure a grans gambades. Ja els havia vist i van desembeinar les espases i les espasetes, però el centaure era més ràpid i quan es van adonar que els havia tirat a terra, ja els estava apuntant amb un arc triple (o sigui un arc que pot disparar 3 fletxes a l’hora). La Poly va treure el seu punyal i li va clavar dissimuladament a la pota. Va caure enrere i els nois es van aixecar i li van ficar l’espasa al coll. No si havien fixat però era un nen de centaure, el pobre centaure petit es va rendir i els i va explicar que havia passat.

L’HISTÒRIA DEL PETIT CENTAURE
El petit centaure va començar l’ història:
- fa molt de temps a la muntanya dels cims malvats (una gran muntanya encantada diuen, de 9.000 metres d’altura) i vivia el malvat centaure Ullsvermells, que va agafar a tots els seus soldats i va fer agafar com a mínim 50.000.000 de persones i les va fer convertir en centaures i desprès els va fer torturar fins que volguessin ser dolents i si un centaure dolent com jo el veuen parlant amb persones com vosaltres hem torturaran un altre cop....Que dic “hem torturaran” hem mataran!!!-
En acabar de dir aquestes paraules va aparèixer un centaure gran amb 5 sacs a l’esquena un per cadascun els va agafar els va lligar i els va posar a dintre el sac els i va fer un cop al cap i els va deixar estabornits quan es van despertar estaven a una masmorra, en Caspian, en Tirant, la Poly, l’Elisabet i el centaure que es deia Nic.
La masmorra era com la gola del llop sort que l’Elisabet sabia fer foc van fer unes entorxes i les van penjar a la paret, en Tirant se’n va recordar de un gabinet que tenia el va fer servir de clau, la porta es va obrir fent un fort “nnyyiicc” l’únic guarida que hi havia es va despertar amb un moviment molt ràpid en Tirant el va matar li la agafar les armes que els i avien pres i els i va donar als altres, van obrir totes les celes ara eren 120 centaures i 99 persones i a mes a mes tots anaven armats. Van sortir corrents, els 4 nois i el centaure a davant amb 20 minuts o els avien matat o s’avien rendit tots. Els quatre nois i en Nic (ara en comptes de els quatre nois i en Nic diré els cinc nois) es van acomiadar de tots els seus companys de batalla, excepte en Nic, que com que no tenia pares, el portaren amb ells al cap nord de Noruega amb el comandant cap gros.
Quan van arribar al cap nord, el comandant els hi va dir:
- Com que heu matat a la perversa reina de Grècia i a més al malvat Ulls vermells i als seus soldats, a partir d’ara sereu els cinc cavallers, els protectors del bé!
I així s’acaba l’historia d’en Caspian, en Tirant, la Poly, l’Elisabet i en Nic.

LA Maria
Hi havia una vegada un far que hi vivia un farer i era una nit de tempesta hi havien llamps i trons a la mitja nit després de tocar les dotze campanades van trucar a la porta era una nena tota pal.lida amb un vestit blanc i li va demanar un got de llet calenta i el farer li va portar però quan va tornar ja avia marxat i l’endemà va passar el mateix després de les dotze campanades va venir la nena i li va demanar un got de llet i el farer li va portar però quan va tornar ja no hi era i així 3 cops mes i el farer estava ven amoïnat per la nena i avia d’anar el mercat per que no tenia menjar i va anar a la fruiteria va comprar pomes, peres, plàtans i melons i va veure una foto de la nena que li apareixia a les nits de tempesta i li va preguntar a la venedora comes deia i li va contestar Maria que l’havien assassinat fa molt de temps el farer es va espantar molt i aquella mateixa nit després de les després de les dotze campanades la nena va trucar a la porta i li va demanar un got de llet calenta però quan es va girar per anar a buscar el got es va tornar a girar i li va preguntar com es deia i li va dir ...
¡¡¡¡Maria!!!!

NEOLÍTIC
Hola, hem dic Conaca visc a la prehistòria i soc un nen de 11 anys, visc en un petit poblat, en una clariana del bosc, amb els meus pares i els meus tres germans.
A mi el que m’agrada més és pintar i fer figures amb fang o pedra. A vegades el pare hem deixa pintar un tros de paret a mi sol.
Avui al matí quan m’he despertat amb el pare i els germans hem anat al camp amb les eines de pedra per agafar les plantes que hi vam plantar fa temps, o sigui, que vam cultivar. Quan hi hem arribat jo he tret la meva eina i he començat a segar cereals. El pare diu que qui agafi més cereals podrà fer una figura de fang.
Quan hem acabat li he ensenyat al pare que jo havia agafat més cereals i que hauria de fer una figura de fang.
D’acord! –va dir el pare.
Quan vam arribar a casa li vaig dir al pare:
Anem a fer la meva figura?
No, ara hem de moldre el gra que hem agafat!
Vaig agafar una pedra de moldre i vaig començar a agafar els cereals més grocs i els vaig aixafar amb la pedra.
Quan vaig acabar li vaig donar a la mare la farina que havia obtingut. I ella la va ficar amb una massa que ja havia preparat avanç. Desprès la va ficar a dintre el forn que havíem fet un altre dia amb fang.
Una estona més tard vam treure la massa de dins el forn. Feia una olor, molt i molt bona. La panxa ja hem deia que havia de menjar ho sigui que vam agafar el pa i uns talls de carn que ja havíem cuinat i ens els vam menjar amb molt de gust.
Quan vam haver acabat de menjar la mare va dir:
Anem a treure la llet de les vaques i les ovelles?
Sí - vaig dir jo.
Doncs va, afanyeu-vos que no tenim tot el dia!
Ens vam posar els abrics i vam sortir a fora a munyir les vaques i les ovelles.
A mi em va tocar una ovella que estava boja: només tocar-la, o t’envestia, o et donava cosses a la cara. Però desprès de molta estona de intentar-ho la vaig poder calmar.
Quan vam arribar a casa vam posar la llet a l’olla de fang i la vam bullir. I, quan va estar la vam guardar dintre un gerro de ceràmica i el vam posat en un forat a terra, tapat amb pedres. Que tenim a casa.
Després de fer tot això li vaig dir al pare:
Quan farem la meva figureta?
En comptes de fer una figureta, no vols fer un gerro o un recipient per guardar coses?
Ara que ho dius, si que estaria bé fer un recipient. Perquè el que teníem guardat es va trencar!
I jo i el pare vam sortir a fora.
Vam anar al bosc i vam buscar argila per terra. Quan en vam tenir prou, vam anar en direcció a casa, però abans d’entrar ens vam parar a fora: és allà on fem fang habitualment.
Desprès d’una estona de moldejar el fang vam fer un xurro llarg i força prim i vam ajuntar un dels seus extrems a l’altre, i d’aquesta mateixa manera en vam fer molts, cada vegada més grans.
Desprès vam posar tots els aros un a sobre de l’altre i va quedar un gerro molt bonic.
Seguidament el vam posat al forn i, una estona més tard el vam treure. Havia quedat perfecte.
T’ha quedat molt bé! Ets un geni Conaca- va dir la mama.
Gràcies!
Ah! m’he oblidat de dir una cosa molt important! A casa també i viu el nostre gos: en Puji. A vegades si no ens queden gaires animals tancats per a menjar, en Puji olora el terra i ens porta fins on es troben molts animals. És un gos molt intel·ligent.
Adéu! Fins demà ens hem d’anar a dormir!
Hola! Ja soc aquí! El pare m’ha dit que avui he d’acompanyar-lo a pescar amb la barca que ara anem a fer.
Hem sortit de casa i hem anat a la vora del riu i amb pells i branques hem fet una barca per a dues persones. Desprès d’agafar la xarxa que havíem fet amb fils ens hem posat a dins de la barca. Remant amb les mans hem anat riu endins. Quan hem sigut allà hem tirat la xarxa al riu i quan veiem que a dins hi havien entrat molts peixos, l’hem estirat cap amunt.
Em agafat molts peixos i la mare s’ha posat molt contenta.
Desprès de menjar-nos els peixos el pare ha dit:
Els homes del poblat diuen que hem d’anar a construir un altre monument.
Quan?
Avui a la tarda
Doncs anem ràpid que com més ràpid ens hi posem més aviat acabarem!
Abans de marxar, però, tots els homes del poblat ens en vam anar al monument que havíem fet anys enrera: es deia Stonehenge.
Un cop allà, vam fer una foguera i vam fer un ritual i uns balls al costat del monument. Això ens portaria sort per fer l’altre monument.
Ara he de plegar d’explicar perquè tinc molta feina a fer! Aquest monument serà molt cansat de fer, segur! Així, doncs: adéu!!!!!

PALEOLÍTIC
Hola, hem dic Elah visc a la prehistòria i tinc deu anys i ara visc en una coveta amb la meva família: el meu pare, en Luc, la meva mare, la Inda, el meu germà Bon, la meva germana la Tran i el meu avi Bonka. Abans vivíem amb la meva àvia però un dia que vam travessar un riu, va caure i se la va endur la corrent, i no la vam tornar a veure més, fins que la vam veure a la vora del riu que tenim a prop de la cova. Però l’avia no es movia ni deia res i l’avi va dir que féssim un forat a terra, i que poséssim a dintre l’avia. Jo ho vaig trobar absurd, però ho vam fer igualment. Perquè a ningú no li interessa el que digui una nena, no?
Avui al mati, com sempre, en Bon ha sortit a caçar amb el pare i els altres homes i nois del clan. I jo, la Tran, la mare i l’avi ens hem quedat a casa. Jo, la mare i la Tran, a casa hem posat les pells dels cérvols que ens vam menjar ahir a terra estacades, i amb una pedra esmolada hem rascat i netejat les pell. Després d’assecar-les sobre el foc, les hem tallat amb la pedra esmolada i hem foradat les vores amb un sílex punxegut. Per unir els trossos hem agafat tires de cuiro que hem fet passar pels forats que havíem fet abans. Estic molt contenta perquè ha quedat molt maco el meu vestit!
Es hora de menjar, ja començo a tenir gana. Quan penso amb els talls de carn que tenim al fons de la cova se’m fa la boca aigua. Però encara hem de preparar l’olla, o sigui que hem de posar mans a la feina. Hem agafat pedres del riu, les hem posat al foc que havia preparat la Tran i desprès les hem posat a l’olla (feta amb pals i pells) plena d’aigua. Quan l’aigua és calenta hem ficat la carn i algunes plantes a dins hem deixat passar una estona i desprès ens l’hem menjat, la carn i el suc. Era boníssim!
Quan ha arribat la tarda hem sortit de la cova i hem anat al bosc que hi ha al costat de casa. La mare diu que hem d’anar a caçar.
-A caçar?-em vaig estranyar- però si nomes hi van els homes!
Encara que no ho he dit mai a ningú, a mi m’agradaria anar a caçar i no entenc per què nosaltres no hi podem anar, però no ho he preguntat mai a ningú.
-Si que anirem a caçar però nomes a caçar llangardaixos o conills! I si ens queda temps podem collir fruits o arrels- va dir la mare.
Jo em vagi tenir una decepció.
Després de molta estona vam trobar un cau de conills però nomes hi havia un conill vell. L’avi sempre diu que ara hi ha menys animals perquè fa mes fred i tot s’està congelant.
Quan hem arribat a casa només havíem trobat un conill i dos ocells malalts.
S’estava fent fosc i havíem de sopar però els caçadors amb la carn no arribaven. Sempre que arribaven els caçadors els nens ens posàvem molts contents i anàvem a esperar a fora de les coves.
La Tran va començar a fer foc al fons de la cova però jo li vaig dir:
-No! Aquí no facis el foc! L’has de fer a l’entrada de la cova.
-Per què?
-Per què? Primera: perquè s’escalfi tota la cova. Segona: perquè el foc espanta els animals. Tercera: perquè el foc fa llum i la llum orienta als caçadors que arribin tard com avui. I quarta: perquè....
-D’acord, d’acord! Que ja hi vaig!
Desprès d’una estona, es van veure unes llums en la neu i els nens del clan van sortir tots de les seves coves i van anar a veure què eren aquelles llums. Quan hi van arribar van veure que es tractava de un gran grup de caçadors que arribaven amb molta carn, els nens es van tirar a sobre dels caçadors i els van abraçar.
Quan tothom havia anat a la seva cova nosaltres ens vam asseure al voltant del foc i jo li vaig preguntar al pare:
-De què és aquesta carn?
-De mamut!
-I com ho heu fet per caçar un mamut?
-Anant caminant hem trobat un mamut malalt i aïllat del grup. Perquè costa molt, però molt, caçar un mamut quan està amb la seva manada.
-Però jo he caçat un linx!- exclamà en Bon.
-Hoo, que valent!- va dir la mare –que fort!
-No n'ha per a tant....-xulejava en Bon.
En acabat de dir això, en Bon va caure de costat i tots vam riure menys en Bon que es va posar vermell.
-Mireu, mireu el fort i valent Bon!
Hi va haver un moment de silenci però el pare el va trencar:
-Quan estàvem caçant el mamut hem vist una gent més peluda que nosaltres i que caçaven cérvols amb llances amb la punta de fusta i no de pedra com nosaltres.
-Haa! Jo se qui son!- va dir l’avi - Són d’una altra tribu, són d’una altra espècie! No són tan avançats com nosaltres. Es diuen homes de Neandertal! Quan jo era jove en vaig trobar molts, potser cent. Nosaltres els hi vam oferir ensenyament sobre algunes coses i ells a canvi menjar...
-Quin tipus d’ensenyament?
-Doncs... fer pedres esmolades... fer llances de fusta... fer servir el foc per endurir les puntes de les llances.. moltes coses.
Desprès de l’explicació de l’avi la mare va dir:
-I si agafem el greix i la sang del mamut i pintem les parets?
-Si- van dir tots a l’hora.
I vam anar al fons de la cova a dibuixar un gran mamut i uns homes que el caçaven.
-Ara que ja hem acabat nenes, podem anar a pintar-nos el cos!- va dir tota contenta la mare.
-Si, visca!!- va dir la Tran.
Ara amb vestit nou i així pintada quedo molt bé!
Quan ens vam acabar de pintar la mare va dir:
-A dormir!! Que demà ens hem d’aixecar aviat!
-Per què?- va preguntar la Tran a la mare.
-Doncs perquè demà anirem a buscar un altre lloc on passar el temps de calor perquè aquí ja no hi ha menjar.
I nosaltres ens en vam anar a dormir sense dir res.
Jo no vull anar-me’n d’aquí, perquè aquí ja hi estava bé però el que mana es l’avi, que és el cap del clan.
Ara he de parar d’explicar perquè me n’he d’anar a dormir, però demà continuaré explicant. Demà serà un dia cansat.
Quina mandra que tinc de caminar tant ara. Però és el que toca.
A mi em toca portar el menjar que pesa molt.
L’avi diu que serà un dia llarg i cansat, que el camí és molt llarg. Quins ànims, penso jo.
El camí és pel bosc o sigui que encara és mes feixuc. Després de caminar una estona ens ha passat un cérvol pel davant i en Bon ha tret un arc i una fletxa i ha matat l’animal.
-És així com caceu? És molt fàcil!- vaig dir- Per què no ho podem fer nosaltres?- se’m va escapar.
- Doncs... perquè... doncs no ho sé. Però l’avi segur que ho sap. Oi, avi?
-Jo? Doncs jo tampoc no ho sé... perquè les dones són mes dèbils suposo.
-Doncs que absurd, no?- no vaig poder reprimir-me.
-Sí- va dir la mare sense treure els ulls de l’animal.
Més menjar per carregar, he pensat jo. Però la mare ha tret una pedra i ha començat a trocejar l’animal mort. El pare deia:
-No ho podem fer quan arribem al lloc que busquem això?
-No! Ho farem ara!- va dir.
El pare no li va fer cas i va agafar l’animal a coll-i-bè, i va continuar caminant.
Ja havien passat dues hores des que havia passat el cérvol per davant nostre, quan el pare va dir:
-Ja hem arribat, aquí és on farem tendes i ens quedarem a viure fins que no hi hagin més animals per menjar ni més plantes per recollir.
-Aquí hi ha un riu i podrem pescar i banyar-nos!- vaig dir contenta.
Vam fer les tendes amb ossos, branques i pells que teníem o que trobàvem.
Quan vam ser a dins vam fer un foc i vam descansar molta estona.
I aquí ens hem quedat a viure per un temps.
Així és com visc jo.
Adéu.

AUTOR: ALEIX FERRER

Un precedent del pavelló de La Devesa

2008-03-25T18:04:00.004+01:00

Fa 12 anys vaig comprar un pis al barri Devesa-Güell. Just al davant hi havia un solar molt gros. Em va sorprendre que en un barri en el que s'estava construint molt hi hagués un terreny buit totalment envoltat de construccions.
Quan li vaig comentar al venedor de l'immobiliària, em va manifestar que allà hi anava un pavelló esportiu o un equipament similar. Per mí era important aclarir el tema perque m'oferien una primera planta que donava just al solar en qüestió o un altra planta pel costat oposat.
Em feia por que si em quedava aquest primer pis, més car però molt ben orientat, una futura construcció em fes ombra. "Tranquil" va dir el
comercial, "es pot edificar un 30% del solar fins una alçada d'una
planta o un 10% fins a 3 plantes i per tant difícilment et faran
ombra".
Sort que vaig triar l'altre costat! Suposo que es va requalificar el solar perque ara mateix un Mercadona i un edifici d'oficines ocupen aquell espai. Naturalment, ara l'ajuntament vol fer un pavelló al bell mig dels arbres de La Devesa, espai que també va requalificar no fa gaire.

Si no els piquem la cresta, fins on arribaran?

Un veí de la Devesa.
(Rebut per mail)

Participem o no?

2008-03-20T13:41:00.002+01:00

JORDI DALMAU (Diari de Girona)

Ens expliquen els historiadors que al naixement del sistema democràtic a l'antiga Grècia es configura el concepte de ciutat i també el del seu sistema de govern. Plató opina que una ciutat ideal no hauria de tenir més de 5.000 persones. Aristòtil pensa que el territori d'una ciutat ha de fer que es pugui contemplar sencer des del cim d'un turó. El primer sistema era la democràcia "directa", sense intermediaris. Sobre aquests trets originals podem imaginar-nos l'escenari: unes 5.000 persones seria un grup tan considerable com la població actual d'Arbúcies o de Sant Hilari; el turó per contemplar el territori seria, per exemple, el de Sant Francesc, a Olot; les intervencions directes dels ciutadans en les decisions de govern ens deixarien endevinar que allò, en algun moment, devia ser un xivarri, i un desordre de mal conduir. Amb el pas el temps la democràcia es va convertir en "representativa", amb persones qualificades per ostentar la delegació en les decisions a prendre. Aquest és el sistema actual que coneixem i practiquem. La democràcia representativa porta l'aval de centenars d'anys. Un convençut demòcrata m'ha fet fixar que la democràcia s'assembla a aquestes parets seques que tant abunden a la nostra terra de pagès, on les pedres s'aguanten, s'assenten, pels eu propi pes, sense gens de ciment. A la democràcia el govern se sosté amb la solidesa dels nostres representants.Una ciutat és la paret primera de la democràcia, sobre la qual es podran construir altres projectes de governs, més superiors. Els nostres representants tenen una funció, una indicació (si volem evitar la paraula poder, que és més severa), indicació que des de les bases els hem concedit. Ens representen. Són la nostra veu. Si els nostres representants "decideixen" alguna actuació en el laboratori tancat del govern de la ciutat, els ciutadans haurem de ser-ne espectadors, tal com ho erem en temps de dictadura, que aquest país ja va conèixer per espai de dues generacions.

Si els nostres representants organitzen alguna mena de "participació" de la ciutadania en algun tema concret i puntual voldrà dir, necessàriament, que l'opinió ciutadana serà escoltada i tinguda en compte; seria joc brut anunciar el rebombori espectacular d'alguna pregunta municipal tot dient que la resposta no serà vinculant. Seria una burla de la democràcia. Malaguanyats temps, paperets i paperetes, si tot plegat és un sarcàstic guinyol per entretenir-nos infantilment.

Quan Antoine de Saint- Exupéry es refereix a l'acolliment de la casa familiar li podem manllevar el tet i aplicar-lo a la ciutat: "El més meravellós d'un aixopluc -d'una ciutat, doncs- no és pas que ens aculli i que ens escalfi, ni que un en posseixi les parets, sinó que hagi dipositat en nosaltres aquelles reserves e dolcesa, de lloc entranyable. Que formi en el fons del cr, l'abient arecerat on brollen, com d'un neixement, els somnis més bonics". En aquest mateix sentit d'acolliment i il·lusió -que enyorem tan sovint- ara recordo que quan el CEIP Verge de Montserrat, de Sarrià de Ter, va apadrinar l'escultura L'iglú, de Josep Aymerich, un alumne va expressar així una impresió:"quan sóc a intre l'iglú estic content, sento que sóc un nen dins la panxa de la mare". L'ideal ciutadà seria aquest, poer somniar el milor ambient arrecerat, participant en una ciutat. Però hi ha un condicional llastimosament ja permanent: si els governants es tapen les oïdes per no sentir opinions i tapen la boca de l'oposició que tenen a la cadira el seu costat, aleshores els ciutadans ens haurem de tapar el nas per no olorar el procés de la descomposició.

Ens en sortirem?

2008-03-20T13:39:00.002+01:00

Tot i que la qüestió no sembla pas ben resolta del tot -d´aquí ve el nostre interrogant- sembla que les veus de tots aquells gironins i gironines que, darrerament s´han deixat sentir, i s´han pogut llegir, en contra del projecte del nostre Ajuntament, de construir un pavelló esportiu dintre de l´entorn del Parc de la Devesa, han estat escoltades i que consegüentment la demanda d´establir, prèviament, la convocatòria d´un Pla d´Usos del nostre singular parc, ha sigut acceptada, la qual cosa permetrà que tots els ciutadans que hi estiguin interessats puguin donar la seva opinió al respecte, sobre com ens agradaria que fos la nostra Devesa i el seu entorn, i per consegüent què caldria fer per convertir-la en un espai més harmònic, i més acollidor, capaç d´atreure l´interès, no tan sols dels gironins, sinó també dels nostres visitants, cada vegada més nombrosos, en definitiva que ens poguéssim sentir enorgullits de posseir i mostrar un entorn que podria ser motiu d´enveja de moltes ciutats que, si el tinguessin, sabrien treure´n molt més profit. Mentrestant, ens cal donar l´enhorabona als integrants de l´AV de la Devesa i a la plataforma «Salvem la Devesa», perquè canalitzant la inquietud de molts ciutadans, han aconseguit que, d´entrada, com a mínim, l´Ajuntament els hagi escoltat, i hagi aturat, momentàniament, el projecte del pavelló, tot i posant en marxa el sol·licitat Pla d´Usos i d´Activitats de la Devesa. Ara fóra bo, pensem, que poguessin sortir veus autoritzades, en temes de parcs i jardins que, imparcialment, acollissin les opinions majoritàries dels gironins, i les hi poguessin donar l´enfocament més adequat. Tant de bo que la resposta a la nostra pregunta de si ens en sortirem, puguem veure-la contestada positivament. És el nostre parer.

-Lluís Torner i Callicó. Girona. (Diari de Girona)

El procés participatiu

2008-03-18T15:21:00.003+01:00

Miquel Poch, regidor d'ERC: "No incloure la referència al pavelló en el document de debat hauria estat enganyar els ciutadans"

(Diari de Girona)
El regidor de Participació Ciutadana, Miquel Poch, ha estat l'encarregat de tirar endavant el procés participatiu que permetrà elaborar un Pla d'Usos en el que s'ha d'incloure la visió dels ciutadans. Poch creu que és l'oportunitat perquè s'analitzin a fons tots els aspectes de la Devesa.
J.Badenes, Girona.-Es pot resumir la Devesa en 27 pàgines? -De resums, se'n podem fer molts. Es pot resumir probablement en dues pàgines i deixariem molts temes importants per explicar. Hem fet un document incial del Pla d'Usos de 27 pàgines i segurament amb les aportacions dels veïns acabarà sortint un document amb moltes més pàgines però el més important és que el resultat final tingui el màxim consens possible.-Com s'ha elaborat aquest document?-Inicialment, l'àrea de Medi Natural va elaborar un primer esbor-rany a partir del qual la resta d'àrees van fer aportacions. També van fer afegits els grups municipals que estan en el govern. El text inicial el va marcar la regidoria de Medi Natural.-Suposo que es van acordar unes pautes per començar. -Això ho vam decidir dins l'equip de govern. Teníem dues posicions. Es podia explicar l'enunciat descriptiu, amb el que ens haurien dit que no volíem mullar-nos. I podíem haver desenvolupat les propostes, pel que s'hauria dit que preteníem imposar-ho. Finalment hem optat pel terme mig: un document amb un estudi previ, un enunciat de la situació actual, i algunes de les intervencions o situacions possibles. La idea és donar als ciutadans els elements a treballar en el procés participatiu. Evidentment, hi ha àrees i grups municipals que han posat més detalls que altres.-El fet que s'obri encara més la participació no farà que hi hagi parts de document molt detallades i d'altres no gaire?-La feina dels tècnics de participació serà treballar el document perquè quedi el més equilibrat possible.-Era necessària la referència expressa al pavelló en el text?- Feia dos anys que s'estava treballant el pavelló i s'havia fet una modificació de planejament en les que es preveia que en les zones verdes es podia dedicar un petit espai per equipaments. En aquell moment, CiU hi va donar suport i l'única condició és que es fés el Pla d'Usos. S'havia encarregat als tècnics un projecte, que encara no està redactat, i s'havia fet tot el tràmit administratiu. Tot ha estat molt marcat per la polèmica del pavelló i no posar-ho hauria estat enganyar els ciutadans. Amb el procés participatiu es pot parlar de tots els temes, també del pavelló. -Hi ha aspectes que són més polèmics que d'altres. Pot quedar el debat massa esbiaixat? -Hi ha altres usos de la Devesa que en aquest procés també tindran la seva oportunitat i que els servirà d'altaveu per parlar-ne. S'ha de mirar sectorialment i hi ha usos actuals que han de generar debat. El Mercat de la Devesa, on els marxants històricament han demanat un canvi i hi ha ciutadans que farien una altra cosa. O les Fires, que si es planteja un canvi d'ubicació a la ciutat ho tindrem difícil, però sí que es pot parlar de quines infraestructures ha de tenir. O si es fan passeigs per correr, dins de l'apartat d'activitats esportives, s'haurà de mirar la il·luminació correcta, habilitar els camins, etc.-Estem parlant d'un pla per un segle, per uns anys o per un únic mandat?-No és un planejament urbanístic i per tant no s'indicaran unes previsions d'execució i quan estiguin acabades s'haurà acabat i caldrà renovar-lo. Crec que serà vigent fins que es consideri que ja ha quedat obsolet, fins que es cregui que s'ha de renovar. -Aquesta és una oportunitat més perquè els ciutadans participin de la política.-Sovint es diu que hi ha una desafecció per la política perquè es considera que els ciutadans han de participar més en la manera de governar i que l'administració ha de ser més propera. Un procés participatiu permet que prendre decisions no sigui només anar a votar cada quatre anys. La gent s'ha de fer molt més seva la tasca de l'Ajuntament. A més del procés participatiu és important educar en la participació. No potser que hi hagi gent que un cop veu que la seva posició no és la majoritària digui: Apa, ja continuareu vosaltres! És important que la gent tingui capacitat de consens. -El tripartit no s'ha assegurat una posició dominant en la comissió de seguiment.-No. El govern tindrà tres dels 12 representants en la comissió que coordina el procés. Hem volgut garantir que el procés serà net i transparent.
Girona envia 30.000 butlletins als veïns per presentar el procés participatiu de la Devesa
L'Ajuntament demanarà les opinions també a través d'Internet a partir del 15 d'abril

Acn/DdeG, Girona.
L'Ajuntament de Girona ha enviat més de 30.000 butlletins informatius als veïns del barri de la Devesa per presentar-los el procés participatiu, que va arrencar ahir, que ha de servir per definir què volen i què no volen que es faci al parc. Segons va explicar l'alcaldessa de Girona, aquests butlletins expliquen en què consistirà el procés, fan una breu història del parc i inclouen els usos que proposa el consistori per a l'espai. Ahir mateix també es va posar en funcionament un web (www.ajuntament.gi/devesa) on els ciutadans es poden informar sobre les vies de participació en el procés i que, a partir del 15 d'abril, també servirà perquè els ciutadans responguin un qüestionari proposat per l'Ajuntament sobre els futurs usos del parc. Aquesta eina de participació a través de la xarxa funcionarà durant un mes.L'Ajuntament ja ha començat a donar els primers passos per arrencar el procés participatiu de la Devesa. L'alcaldessa, Anna Pagans, el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, i el de Participació, Miquel Poch, van visitar el parc per presentar als mitjans el butlletí que s'enviarà a totes les llars del barri. La idea del consistori és fer tres números durant el procés -que dura tres mesos- i fer així un seguiment de l'iniciativa participativa. "Volem que sigui un debat conegut per la ciutadania i que hi participi el major nombre de gent possible", va informar l'alcaldessa.El regidor de Participació va explicar que, sovint, els mateixos ciutadans reclamen "noves formes de fer política" i que aquest procés és una bona oportunitat "perquè tothom hi digui la seva". Segons Poch, les aportacions dels gironins es poden incorporar directament al pla d'usos i aconseguir fer un document final "millor del que podria sortir d'un despatx".De moment, els primers instruments que es posen a disposició dels ciutadans són el butlletí i la pàgina web que, inicialment, només serveix als ciutadans per informar-se però no per fer arribar propostes (serà a partir del 15 d'abril). Darrere d'això, el següent pas serà nomenar la comissió de seguiment del procés, que ha d'estar formada per un regidor de cada partit de l'Ajuntament, quatre entitats representatives de la ciutat i dos o tres tècnics municipals.L'alcaldessa, Anna Pagans va confirmar que tots els grups municipals estan d'acord en formar-hi part però que encara s'han de consensuar quines són les quatre associacions que també hi prenen part. Un cop estigui aprovada la comissió, serà aquesta l'encarregada de designar els responsables dels tallers que es volen fer de manera sectorial i d'altres activitats que es desprendran del procés participatiu.

-------------------------------------------------------------------------------------------------
La Devesa

ALBERT SOLER (Diari de Girona)
L'Ajuntament d'Amsterdam, com el de Girona, elabora un pla d'usos del seu parc més important. Sense necessitat de "consultes no vinculants" ni altres experiments pseudodemocràtics, a partir de l'estiu permetrà que al Vondel, que així en diuen allà de la Devesa, s'hi mantinguin relacions sexuals.Tractant-se d'un pla d'usos (usar, segons el diccionari és "fer servir una cosa" i ni com a ultimís?sima accepció hi surt "construir un pavelló esportiu"), l'opció holandesa és racional, ja que assegura una utilització de tots els racons del parc, fins i tot -sobretot- dels més ocults. Usar un parc és disfrutar en tota la seva extensió d'allò que tothom exerceix o voldria exercir -la lliure folgança- i no dedicar-lo a una activitat molt més minoritària i cara com l'esportiva. Estaria bé preguntar als gironins si prefereixen llançar setmanalment una cana a l'aire o jugar un partit de futbolsala contra fracassats balompèdics que es posen el dit a la boca imitant Raúl quan fan un gol.A Amsterdam han fet una cosa tan antiga com el Dret ro?mà: legislar allò que ja s'ha convertit en costum, en aquest cas utilitzar el Vondel per fer noves coneixen?ces o aprofundir -perdó- en les antigues. La Devesa és hereva d'una tradició sexual encara més antiga. Els seus plàtans centenaris han sigut testimoni afortunadament mut de pèrdua de virginitats i d'adulteris; d'actes contra?natura i de massa naturals; individuals, per parelles i múltiples; per amor a l'art i per continuar enriquint el teixit econòmic de la ciutat amb contractes de compravenda. Es tracta de la memòria sexual, viva, de Girona i els gironins. Per això els nostres regidors, que també deuen conèixer el dret romà, ens entomaran un pavelló sense ni l'ajut de vaselina.
albertsoler1@hotmail.com
-------------------------------------------------------------------------------------------------

El procés de participació sobre la Devesa de Girona arrenca amb la publicació d'un butlletí informatiu

El Punt
El procés de participació ciutadana sobre el pla d'usos del parc de la Devesa de Girona s'ha iniciat amb la publicació del butlletí La Devesa, a debat que, segons l'alcaldessa, Anna Pagans, ha de ser un instrument de comunicació del desenvolupament del procés. El primer número, dels tres que es publicaran en total, serà enviat per correu ordinari a tots els ciutadans de Girona. Pagans va destacar el mapa d'usos i espais que es pot trobar a la pàgina central del butlletí, «perquè la ciutadania conegui quin és l'estat actual del parc; amb els equipaments i infraestructures que hi ha situats» L'alcaldessa, acompanyada del regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, i del tinent d'alcalde i regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut, Miquel Poch i Clara, va presentar ahir al matí als Jardins de la Devesa l'inici del procés participatiu del parc, que durarà tres mesos i es perllongarà fins al proper 17 de juny. A banda del butlletí, ahir també es va posar en funcionament una pàgina web: www.ajuntament.gi/devesa, en la qual hi haurà informació actualitzada del procés. Durant un mes, del 15 d'abril al 15 de maig, la web servirà per recollir les propostes de tots aquells que vulguin participar-hi. Passat Setmana Santa, es constituirà una comissió de seguiment formada per a representants d'entitats proposades des de l'Ajuntament, un regidor de cadascuna de les formacions polítiques que hi ha al consistori gironí, i tècnics especialitzats.
L'objectiu del procés és l'obtenció d'un document que englobi el màxim de propostes consensuades. Les conclusions del document no seran vinculants.

2008-03-17T20:54:00.000+01:00

http://www.ajuntament.gi/devesa/cat/index.php

El debat era lliure i obert. Ara és acotat en els termes d'un "procés participatiu" controlat per l'Ajuntament.

2008-03-17T20:28:00.011+01:00

Mireu-vos-ho a la pàgina de www.ajuntament.gi i ja ens direu què us sembla. Esperem les vostres opinions.

Intervencionisme

2008-03-17T00:13:00.000+01:00

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
S'imaginen algú que s'atreveixi a qüestionar els resultats electorals perquè opina que el vot de les persones honrades i de bé ha valgut el mateix -ai, las!- que el vot dels qui no tenen la seva capacitat d'aprofundiment i d'anàlisi? Doncs, tot i que en una democràcia dir això és una autèntica ximpleria (la premissa base és així de clara: "una persona, un vot"), hi ha individus que s'atreveixen a fer-ne causa i a distingir entre la democràcia numèrica i la democràcia dels valors que ells defensen. Això passa aquí, a casa nostra?
s'imaginen un Ajuntament que, en un món tan global i universal com el de la música -un dels pocs llenguatges universals que existeixen- s'atreveixi a "proposar" un tipus de música feta per músics nostrats i en català? Tot això no pas en cap festival i o trobada folklòrica, sinó amanint la venda de frankfurts i cerveses a les barraques de Fires. Ui, si fos al revés! L'argument principal de la imposició és que la música catalana no s'escolta perquè no es promociona. Com si el poble fos ruc integral i li haguessin de dir el que li convé! Per llogar-hi cadires.
S'imaginen una exprimera dama del govern de Catalunya opinant gratuïtament sobre el "nom de pila" del president de la Generalitat i atrevint-se a qüestionar que no se l'hagi catalanitzat? En què quedem? Si algú es diu Josep Lluís o Artur, aquí i a Ibahernando, es diu Josep Lluís i Artur, no? Doncs, José és el nom de pila del Sr. Montilla a Iznájar i a Barcelona. Faltaria més. Lamentablement, és segur que a l'exprimera dama no li faltarà una cort d'acòlits que li aplaudeixi l'ocurrència, simpatitzants de l'estil dels qui al concert de comiat d'en Llach a Verges li cridaven "xarnego, xarnego!".
Quan la cèlebre variant de sant Daniel era el centre de la política de casa nostra i veus d'aquí i d'allà cridaven en contra, ERC a l'oposició va prendre partit decidit en favor de la defensa de la Vall, i va promoure tota mena d'actes en contra; ara que és al govern i veu bé un pavelló al mig de la Devesa, proposa un procés participatiu que si és com el de la Frontissa de Santa Eugènia no servirà per res (tindrà propaganda, tindrà classes de dibuix, omplirà de matisos el "sí" i el "no", serà premiat, però serà inútil). Ni abans, quan eren oposició; ni ara, que són govern, els inventors de la participança s'atreveixen a proposar l'única consulta autènticament participativa i democràtica que existeix: el referèndum? Hi ha algun problema que el poble "decideixi decidir"?
Podrien deixar els polítics d'intervenir en les decisions de la gent? Les eleccions les va guanyar el PSOE; la música s'escull per gustos (no per fílies o fòbies); Catalunya té un president nascut a Còrdova; i no sabrem mai si Girona vol o no un pavelló a la Devesa si no es fa una consulta popular amb paperetes que diguin "sí" o "no".

ENDEVINALLA.

2008-03-14T14:27:00.003+01:00

Quin carnet tenen en comú les poques persones que han defensat amb escrits al diari que el nou pavelló de Girona s'ha d'aixecar al bell mig de la Devesa?

Anna Pagans, Ponç Feliu, Josep Maria Jofre, Joaquim Nadal, Miquel Fañanàs.

RESPOSTES AL POST.

La Devesa de tots

2008-03-14T14:26:00.000+01:00

MIQUEL FAÑANÀS. (Punt Diari)
Segurament des que es van talar els arbres per a les necessitats de la defensa de Girona durant la Guerra del Francès, la Devesa ha estat objecte de totes les accions i agressions inimaginables i dels debats més intensos. Amb una perspectiva històrica, l'elaboració d'un pla d'usos del parc és una bona proposta de futur que pot ajudar a definir d'una vegada com haurà de ser el dia de demà aquest sensible espai ciutadà.
També sembla prou encertat obrir un període d'informació pública perquè la ciutadania pugui dir-hi la seva, tot i que ja se sap que això de la participació pot tenir lectures esbiaixades. Per altra banda, és evident que les propostes que arribin seran tantes i tan variades que serà molt difícil treure'n el gra de la palla i, finalment, haurà de ser l'Ajuntament el que prengui la decisió, que per això hi són i els paguem. Algunes de les idees que han aparegut semblen prou raonables, com ara retornar al parc el servei de restaurant que mai hauria d'haver perdut, desplaçar les veles de l'estiu o posar-hi més bancs i fonts. És justament en aquest context de donar-li vida, de fer-lo accessible a la gent, que pot encaixar-hi la instal·lació d'un pavelló esportiu ja que no endebades el parc ha estat des de sempre un espai urbà on s'ha practicat l'esport. Per més justes que puguin ser les reivindicacions, el paradís perdut que és la Devesa no és només dels veïns sinó que l'hem de recuperar entre tots.

Reflexionar sobre la Devesa

2008-03-14T11:45:00.001+01:00

Diari de Girona (EDITORIAL)

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha anunciat que la decisió sobre la construcció d'un pavelló poliesportiu a la Devesa queda ajornada fins a l'aprovació del Pla d'Usos d'aquesta zona de la ciutat. Pagans ha aconseguit, amb aquest anunci, calmar els ànims al voltant d'un projecte que ha ocasionat una considerable mobilització popular de protesta i que ha tornat a dividir els membres del seu equip de govern -PSC i ERC hi estan a favor, i ICV, en contra-. És cert que el futur del pavelló depèn, entre d'altres coses, de les possibles subvencions que, previsiblement a partir del juny, concedirà la Generalitat per a aquesta mena d'equipaments. Però també ho és que la decisió prévia de construir o no el pavelló passa necessàriament per decidir què es pretèn fer a la Devesa (Pla d'Usos): és evident que la presència o no d'un equipament d'aquestes característiques condicionarà la utilització futura del parc. A més, el fort rebuig que han mostrat els veïns de la zona -també hi està en contra el principal grup a l'oposició, CiU- no es pot obviar.
En qualsevol cas, aquesta setmana el Ple de l'Ajuntament ha aprovat inicialment el Pla d'Usos, i el proper dia 17 s'obrirà un període d'uns tres mesos durant el qual ciutadans, entitats i forces polítiques podran opinar sobre el pavelló en concret i sobre la Devesa en general. I la Devesa ho necessita, perquè fa més d'un segle que Girona viu massa d'esquena a aquest parc, i ara el Pla d'Usos i tot el procés participatiu que s'obre al seu voltant -polèmica sobre el pavelló al marge- ha de servir per resituar-lo en la ciutat. L'equip de govern de Pagans ha presumit de la seva voluntat d'afavorir la participació ciutadana en la presa de decisions -tot i que hi ha exemples que demostren que no sempre n'ha fet gaire cas- i aquest és un moment idoni per fer-ho: és del tot lícit que el PSC vulgui portar a terme el seu projecte de ciutat, però igualment és molt recomanable que escolti i tingui en compte el criteri dels veïns afectats. I que llavors decideixi.

"Per què s'enroquen a situar-lo entre els plàtans?"

2008-03-12T18:48:00.001+01:00

2008-03-12T17:30:00.000+01:00

A l'alcaldessa de Girona

2008-03-12T12:06:00.000+01:00

(Carta publicada al diari El Punt)
JAUME BURGELL. GIRONA.
Sóc veí de la Devesa, barri en què em vaig instal·lar l'any 1996. He assistit al creixement del barri i a la seva transformació, que en línies generals considero positiva. La seva carta del mes de febrer adreçada als veïns del barri em va provocar primer sorpresa, llavors una reflexió, i finalment la necessitat de respondre-li. Sóc dels que pensen que a Girona s'han fet i s'estan fent bé les actuacions municipals; per això, amb més motiu encara, crec que ara, amb aquesta decisió de què ens informen, s'està cometent un error. Estic d'acord en la primera part de la seva exposició i les intervencions de millora del parc que vostè menciona, i és per això que no entenc la decisió de modificació del pla general per incloure-hi un pavelló. Com segurament ja deu saber, no sóc l'únic; estic força convençut de no equivocar-me gaire si dic que una majoria aclaparadora de veïns no hi estem d'acord. La primera reflexió que em suscita el pavelló esportiu és… per què? Els arguments que vostè exposa no em convencen que sigui necessari ni convenient, i no crec que convencin ningú del barri. És que no hi ha prou equipaments en un radi proper? El pavelló de Fontajau, les instal·lacions del GEiEG, els equipaments dels Maristes, entre d'altres. En necessitem un altre? Qui determina que hi ha aquesta necessitat? Crec que cal potenciar el que vostè exposa en el primer paràgraf: fer-la més verda, més neta, amb els jardins més cuidats, amb una ordenació de l'espai més racional, i probablement –segurament– sense veles, sense mercats setmanals, i m'atreviria a dir, fins i tot, sense firaires de Sant Narcís (espero que això no constitueixi un anatema). Si volem conservar la Devesa i preservar-la per als usos que ha de tenir un parc urbà –entenent com a tal un espai on hi hagi un predomini de zona verda cuidada per al gaudi i el passeig dels ciutadans–, un pavelló no ens fa cap falta. Ha calculat quantes actuacions de millora de les zones verdes i d'enjardinament es podrien dur a terme amb el que costa un pavelló?

Treva a l'equip de govern de Girona amb l'inici del pla d'usos de la Devesa

2008-03-12T12:02:00.001+01:00

CiU es queda sola en el ple municipal a l'hora de demanar una consulta popular sobre el pavelló

Foto: Miquel Ruiz

DANI VILÀ. El Punt. Girona
L'aprovació del document inicial que servirà com a base per començar l'elaboració del pla d'usos de la Devesa ha servit perquè les tres formacions de l'equip de govern de Girona obrin una treva i aparquin les discrepàncies públiques generades entre el PSC i ERC amb ICV per la construcció del pavelló en el parc. Així es va visualitzar ahir a la nit en el ple municipal, en què el tripartit va aprovar l'elaboració del pla d'usos de la Devesa i el procés participatiu que hi va associat, que també va tenir el suport del PP. CiU hi va votar en contra i es va quedar sola en la moció en què sol·licitava un consulta popular sobre el pavelló.
El tret de sortida a l'elaboració del pla d'usos i gestió del parc de la Devesa ha permès recuperar la unitat en l'equip de govern de Girona. Una bona mostra d'aquest ànim de concòrdia va ser la intervenció del portaveu d'ICV, Joan Olóriz, que tot i admetre que continuaran oposant-se al polèmic pavelló va fer una crida al treball conjunt «per aconseguir el màxim consens» en l'elaboració del pla d'usos de la Devesa. Tant l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, com la primera tinent d'alcalde i portaveu d'ERC, Cristina Alsina, també van defensar el procés participatiu que s'obre de març a juny per promoure el debat i escoltar les aportacions ciutadanes sobre els usos futurs de la Devesa. La proposta també va rebre el suport del PP i la seva portaveu, Concepció Veray, va aplaudir el procés que s'inicia i la voluntat que «tos els ciutadans gironins hi puguin dir la seva».
Per la seva banda, CiU va fer notar que el document inicial dóna per fet el pavelló, i el portaveu, Carles Puigdemont, va requerir a l'alcaldessa si l'inici del pla d'usos suposava una moratòria per al pavelló i si l'equip de govern s'ho replantejarà si el procés participatiu evidencia un ampli moviment opositor. Malgrat que eren preguntes molt concretes, Pagans va eludir una resposta clara, per bé que va admetre que no s'ha previst una moratòria i va recordar que el pavelló «té una trajectòria de fa temps» i que s'inclou al pla de mandat. A més, va recordar el compromís de no aprovar el projecte executiu fins que s'acabi el pla d'usos, sempre que la Generalitat no avanci la convocatòria per demanar ajuts. Puigdemont va fer notar que no se li havien resolt els dubtes i va criticar la falta de concreció en aspectes com el futur de la fira, el mercat o les fires. Va qualificar el document inicial de «fluix i poc ambiciós» i el seu grup va votar-hi en contra, una decisió que van criticar la resta de grups.
El portaveu nacionalista no va retirar la moció en què sol·licitava una consulta popular sobre el pavelló de la devesa, una decisió que va comportar la critica d'ICV, quan Olóriz va lamentar que malgrat haver coincidit amb l'oposició en aquest tema no mostrés «voluntat de moviment» en el ple. Integrants de Salvem la Devesa van assistir al ple i van aplaudir quan es va aprovar el pla d'usos, com demanaven, i en una segona ocasió, Puigdemont, per defensar la Devesa.

El tripartit i el PP aproven posar en marxa el debat sobre el Pla d´Usos de la Devesa

2008-03-12T11:57:00.002+01:00

Tomben la moció de CiU que demanava una consulta popular i afirmen que seria "il·legal"

Foto: Marc Martí

J.B.M., Diari de Girona.

El pavelló de la Devesa va marcar de nou una sessió plenària més de l'Ajuntament de Girona. El tripartit i el Partit Popular van aprovar el document inicial del Pla d'Usos i Gestió del parc de la Devesa i van decidir posar en marxa tot el procés participatiu. A més, els mateixos grups van rebutjar la moció que presentava el grup municipal de CiU en la qual plantejava el debat sobre el pavelló i pretenia definir quines eren les prioritats dels ciutadans respecte als equipaments que s'haurien de construir al barri. Al ple, hi van assistir alguns veïns del barri del Güell-Devesa contraris al pavelló que van rebre amb aplaudiments irònics l'aprovació del Pla d'Usos, entre els quals hi havia el president de l'entitat, Josep Plazas.
El regidor de Medi Natural, Ponç Feliu (PSC), va explicar que "és un document inicial" en el qual s'inclouen molts dels usos. Feliu va remarcar que fins i tot s'hi han afegit propostes que són incompatibles entre elles mateixes però que generen debat entre els ciutadans. Va posar com a exemple d'incompatibilitat l'obertura de zones de gespa -al picnic- amb la protecció de les zones arbrades. En aquest sentit, Feliu va aprofitar per indicar que s'han volgut recollir moltes de les possibilitats de La Devesa. Va afirmar que el Pla d'Usos és "molt més que pavelló sí o no".
Pel que fa al procés de debat entre els ciutadans, el regidor de Participació Ciutadana, Miquel Poch (ERC), va explicar que començarà el 17 de març i hi haurà una comissió de seguiment, tallers de debat i es preveu una audiència pública perquè tothom hi digui la seva.
El Partit Popular va donar suport a la proposta del govern assegurant que és un document inicial ben treballat i va assegurar que ja farà propostes durant el procés participatiu. El portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds, Joan Olóriz, va exposar que els tres mesos de debats ben fets permetran "encertar-la" i a més "amb el màxim consens possible".
CiU va ser l'únic grup que es va oposar al Pla d'Usos i Gestió de la Devesa, encara que el portaveu nacionalista, Carles Puigdemont, va demanar que es pogués votar separadament per poder donar suport al procés participatiu, però no se l'hi va concedir. Puigdemont va reclamar a Pagans que concretés si acceptaria el que digués la ciutadania en el cas que es mostrés contrària al pavelló. A més CiU va demanar que s'ampliés el termini dels debats i que es concretés si hi hauria una moratòria per no fer el pavelló mentre es faci el debat participatiu.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va reiterar que el projecte executiu de l'equipament esportiu no es farà mentre no hi hagi la convocatòria de subvencions per part de la Generalitat, però va advertir que no hi ha cap moratòria. Pagans no va permetre que es votés per separat perquè CiU es va negar a retirar la moció sobre la consulta popular.
Precisament en el següent punt en què es va parlar del pavelló, la moció de CiU pretenia que els ciutadans puguessin votar "sí o no" al pavelló a la Devesa. El tripartit i el Partit Popular (PP) van carregar contra els nacionalistes perquè la consulta popular "seria il·legal" en incloure una referència a quins són els equipaments necessaris per al barri Güell-Devesa, la qual cosa obligaria a una resposa múltiple. Els quatre grups (PSC, ERC, ICV i PP) van coincidir a assenyalar que una votació popular és menys participativa que diversos debats i una audiència pública. El portaveu socialista Joan Pluma va afegir que amb una consulta popular "es perd el matís" perquè només es vota sí o no. Olóriz (ICV) va retreure a CiU que "no era el moment ni la forma" de presentar la moció.
Puigdemont va al·legar que la seva proposta de consulta popular no invalidava el procés participatiu si no que s'hi sumava com una iniciativa més.

El plataner de la Devesa, un joc per als ximpanzés

2008-03-11T11:54:00.002+01:00

DIARI DE GIRONA
Les restes del plataner centenari que va caure la setmana passada a la Devesa de Girona a causa de la força del vent va traslladar-se a la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, on els seus ximpanzés podran gaudir-ne d'una forma especial: se'n construiran estructures, com la que es pot veure a la fotografia.

El pla del segle

2008-03-10T17:23:00.000+01:00

JESÚS BADENES (Diari de Girona)
Van proposar fer un camp de regates. Van defensar convertir-ho en jardins versallescos. En un tros de bosc britànic o germànic. Camps de bàsquet a l'aire lliure. Pistes d'hípica. Lloc de disbauxa a les nits, mercat durant el dia. Amb la Devesa, s'ha volgut fer de tot. Però s'ha acabat fent a d'altres llocs. Durant més de 125 anys, "què fem amb la Devesa?" ha estat la pregunta recurrent. Sempre que hi ha deixadesa, es volen posar més coses "per donar-li vida". I quan s'han instal·lat massa coses, la Devesa "ha perdut el seu esperit". La setmana que ve comença un debat que es tancarà en tres mesos. En 5 o 6 anys, amb l'eliminació del viaducte, la Devesa deixarà d'estar històricament separada pel tren. El creixement urbanístic a l'esquerra del Ter en la propera dècada donarà al parc -més que mai- un espai de centralitat. El Pla d'Usos no es pot fer ni amb la perpectiva d'un mandat ni amb la d'una manera de governar. S'han de valorar aspectes per a un segle. I això, no es pot fer en tres mesos. S'ho juguen tot a una carta.

Girona aimada

2008-03-10T17:22:00.001+01:00

JOSEP M. POUS. EL PUNT. GIRONA
D'ençà que visc a Girona, he tingut la possibilitat de mostrar, als amics i coneguts que m'han visitat, els llocs de més encís de la ciutat. Bàsicament són dos: el barri vell, amb la seu i Sant Fèlix, i l'arbreda de la Devesa, magnífic espai creat pels francesos per contenir riuades i joiós pulmó urbà per a benefici de tots. Però, al barri medieval, ai las! la seu no es pot visitar. Passejar en la serenor del claustre de la catedral de Barcelona i entrar a fer visita a Santa Llúcia o al Crist de Lepant forma part del dret i privilegi dels ciutadans, de Barcelona o de qualsevol altre lloc de culte de la cristiandat, però es veu que Déu, en canviar d'indret, canvia d'humor i tanca i barra casa seva, la de tots, segons ens deien, als turistes cultes i a les animetes assedegades d'espiritualitat també. Sembla que la cúpula que vol regir i vigilar la nostra fe o el nostre interès, no en té prou de perdre clients dia sí i l'altre també, i s'esforça per semblar cada cop més antipàtica i distant. A Girona, si no es paga, no es té dret a l'aigua beneita. I ara, a la Devesa, sembla que alguna ment privilegiada hi vol edificar. Caparrons que inventen aquestes i altres curiositats, sempre n'hi haurà, però si l'Ajuntament ho tolera i els ciutadans ho accepten, voldrà dir que Girona té mala peça al teler. Si fa anys es va poder treure del damunt aquella terrible fetor que s'olorava a quilòmetres lluny, per astorament i incomprensió de qualsevol passavolant, s'haurà de carregar altre cop d'energia per posar al seu lloc tant de cretinisme i espolsar-se les misèries de tota cúpula, civil o eclesiàstica, i no deixar-se prendre el pèl. Massa ens escuren les butxaques per ser, després, cornuts i pagar el beure.

2008-03-07T18:40:00.000+01:00

Pagans cedeix i atura el pavelló de la Devesa fins que s´aprovi el Pla d´Usos

2008-03-06T08:26:00.000+01:00

Diari de Girona
L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha decidit fer un gest i esperarà a tenir el Pla d´Usos de la Devesa per decidir si tira endavant la cosntrucció del pavelló poliesportiu. Pagans va afirmar ahir que la voluntat del govern municipal és esperar per aprovar el projecte executiu del polèmic pavelló de la Devesa fins que es tinguin les conclusions del procés participatiu que el consistori obre perquè els ciutadans decideixin els usos de la totalitat del parc.
Fa poques setmanes, Pagans va advertir que el pavelló i el Pla d´Usos seguirien processos paral·lels però independents. Ahir per primera vegada va obrir la porta que estigui vinculats.

Terricabras demana adhesions al seu blog

2008-03-05T10:10:00.001+01:00

S'està intentant evitar que construeixin al bell mig de la Devesa un poliesportiu que equivaldrà a quatre pisos. La plataforma per a la Devesa defensa el parc urbà més gran de Catalunya com a espai per fer esport a l'aire lliure, sense cotxes, sense formigó, amb zones de joc per a la mainada, com a pulmó de la ciutat net, segur i ben cuidat.
Les adhesions es poden fer per internet a través de l'adreça electrònica parcdevesa@gmail.com (feu constar nom, cognoms i DNI).
(del blog de Josep Maria Terricabras)

La campanya rep adhesions d'arreu de Catalunya

2008-03-04T22:45:00.003+01:00

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola s'ha adherit a Salvem la Devesa.

De cínics l'infern n'és ple.

2008-03-04T19:14:00.004+01:00

Els murals

2008-03-04T14:04:00.005+01:00

Carta oberta al regidor Ponç Feliu

2008-03-03T19:15:00.002+01:00

El nostre primer contacte va ser quan vaig demanar audiència a l'Ajuntament de Girona per intentar que se solucionessin les mancances i deficiències de la Devesa. Va ser l'abril de 2004, molt abans de constituir-se la junta de veïns del barri. Des del primer moment vaig entendre que eres un jove idealista, entusiasta i amb ganes d'arreglar les coses. Vas venir a veure com estava el parc i vares donar-me la raó que realment l'estat general era dolent. En un primer moment la reacció va ser bona: es va arreglar i netejar el rec, van posar barreres i pilones per limitar el pas incontrolat dels cotxes, també es varen posar alguns bancs i papereres. A partir d'aquí, cap de les senzilles però imprescindibles millores que havíem acordat va arribar. Vaig continuar esperant i col·laborant a tancar barreres i fent-te saber cada mancança o deteriorament que veia, com si fos el guarda que aquest parc mai ha tingut. Això va durar fins al juny del 2006, en què, desenganyat per promeses incomplertes, vaig deixar-ho. La gota que va fer vessar la copa de la meva paciència va ser l'incompliment del compromís per part vostre que a l'estiu no es traslladaria el mercat dins del passeig de la Devesa. Ara les barreres –com que jo no les tanco– estan sempre obertes; el pícnic està abandonat, amb la font que no raja perquè no hi ha aixetes; les pilones que estan en mal estat o arrencades no se substitueixen; dels dotze bancs promesos només en vàrem aconseguir tres i cap més paperera, i un llarg etcètera. La falta de voluntat de fer és ben palesa.

M'has decebut
T'haig de dir que m'has decebut, no tan sols pel que acabo de dir sinó pel teu suport a la construcció del nou pavelló que volen fer al bell mig de la Devesa. Com pot ser que estiguis d'acord amb aquest edifici? En un parc l'esport es fa a l'aire lliure. De quants parcs autèntics disposem, a Girona? Només hi ha aquest. A aquesta pobra Devesa, on va a parar tot perquè no es volen rumiar altres alternatives, només li falta això. Jo ja fa temps que no hi vaig a passeig perquè em fa tristesa.
M'has decebut, però vull creure que en el fons no hi pots estar tan d'acord. Tu ets biòleg i regidor de Medi Natural. Això no lliga. El que crec que passa és que ara el jove idealista abocat a la defensa de l'espai natural de la Devesa ha passat a segon terme: ara domina el teu vessant polític. En una cosa estic d'acord amb tu: com dius, la Devesa és una joia. Sí, és un diamant sense polir i, com ja saps, un diamant sense polir és un tros de carbó.

Modest Jubany i Godó , veí del barri del Güell-Devesa, pioner en la protecció i la recuperació del parc urbà de la Devesa i pregoner de la Festa Major de la Devesa-Güel del 2006.

(Carta publicada a Punt Diari, Diari de Girona i El dimoni.com)

Imatges de la festa reivindicativa

2008-03-03T17:36:00.007+01:00

Fotos: Àngel Santamaria

La Devesa demana ser lliure, de Lluís Torner (poema inspirat en la festa reivindicativa convocada per Salvem la Devesa)

2008-03-03T15:06:00.002+01:00

(Foto: Miquel Ruiz)

A l'entorn del Parc de la Devesa,
residim bon nombre de gironins,
alguns ja fa temps que hi viuen,
d'altres ens hi hem anat afegint.

Actualment, els uns i els altres,
tant els més antics, com els més recents,
amb d'altres ciutadans de Girona,
discrepem d'un pla de l'Ajuntament.

Fa temps se'ls demana un Pla d'usos,
per als que amb el parc té relació,
i... ves per on! en lloc d'escoltar-nos,
hi volen col·locar un pavelló.

La Devesa té prou construccions,
per això no trobem adequat
fer-hi noves edificacions,
sinó més espais enjardinats.

Contemplant la cúpula dels arbres,
formant sota d'ella una gran nau,
qualsevol construcció hi fa nosa,
en treure perspectiva a l'espai.

La Devesa demana ser lliure,
sens res que impedeixi la visió,
en passejar-hi, sota dels arbres;
tan sols una rica vegetació.

Prendre una decisió o altra,
requereix un estudi profund,
doncs si es pren la no adequada,
podem penedir-nos en un futur.

Per tant això que avui demanem,
els veïns, junt amb d'altres ciutadans,
és fer un Pla d'usos, conjuntament,
per no córrer el risc d'equivoca'ns.

Amb aquest motiu la plataforma,
nascuda amb aquesta finalitat,
amb el nom de Salvem la Devesa
pretén evitar els fets consumats.

Lluís Torner i Callicó és veí del Güell-Devesa
Poema Inspirat en la festa reivindicativa convocada per la plataforma
Salvem la Devesa

2008-03-02T12:03:00.000+01:00

2008-03-02T12:02:00.000+01:00

Vint tendes i 300 persones acampen a la Devesa per rebutjar el pavelló poliesportiu

2008-03-02T11:58:00.001+01:00

Salvem la Devesa va organitzar ahir una jornada festiva i reivindicativa al Camp de Mart

Manel Bosch, Diari de Girona.
La plataforma Salvem la Devesa va organitzar ahir a la tarda un seguit d'actes per protestar en contra de la construcció d'un pavelló esportiu al parc. Els actes es van dur a terme al Camp de Mart a partir de les quatre de la tarda i no van acabar fins a les dotze de la nit, moment en el qual, unes 300 persones van acampar-hi per expressar el seu rebuig al projecte.
Salvem la Devesa, plataforma constituïda fa dos anys per evitar la realització d'aquest projecte, va convocar la protesta amb el suport de l'Associació Veïnal Devesa-Güell i entitats naturalistes com l'organització escolta Joan Pons. Carles Puigdemont, en representació del grup municipal de Convergència i Unió, va ser-hi també present per mostrar el seu suport a l'acte. També va particpar a l'acte l'antropòleg Eudald Crabonell per demanar una reflexió sobre el projecte i sobre l'espècie humana.
Els contraris al projecte van afirmar no estar d'acord amb el punt escollit per l'Ajuntament per construïr el pavelló però que, en canvi, no eren contraris a equipar la ciutat amb un pavelló en un altre indret. Així mateix es va expressar Josep Plazas, portaveu de Salvem la Devesa. Per Plazas, els barris de Sant Narcís, Taialà i Fontajau podrien allotjar aquest nou equipament. En el cas de Fontajau va afirmar que era "comprensible" que l'Ajuntament reservés pel Club Bàsquet Girona el pavelló municipal ja existent però que, per aquest mateix motiu, és convenient que se'n construeixi un de nou.
El portaveu de Salvem la Devesa va explicar que l'entitat vol "revitalitzar el parc" i que, segons creuen, això no passa per construir-hi un poliesportiu que no en milloraria l'estat de conservació ni l'aspecte i que només n'augmentaria el trànsit pels voltants. En aquest sentit, el col·lectiu vol que els canvis a la Devesa passin per replantar els arbres malalts, deixar-hi crèixer altres espècies, millorar la neteja i augmentar el nombre de plataners. Salvem la Devesa vol que es traslladi el mercat a la zona de La Copa i que les fires es traslladin també de lloc. Josep Plazas va explicar que Salvem la Devesa havia recollit ja cinc mil signatures de veïns "de diferents barris de la ciutat" i va destacar el suport dels comerciants del barri de la Devesa i del Güell.
El manifest de la protesta va ser molt dur amb els grups municipals del PSC i ERC als quals va acusar de "voler fer creure a la població que no es pot canviar la ubicació del pavelló" quan, segons entenen, això és fals. El text ho argumentava a partir del fet que encara no existeix cap projecte constructiu i que la subvenció que l'ha de fer possible no ha estat concedida ni sol·licitada. El manifest va exigir també la redacció d'un pla d'usos per la Devesa i que, a la vegada, s'iniciï un procés de participança en el qual els ciutadans es puguin pronunciar sobre el futur del parc.

Més de 5.000 firmes reclamen aturar el pavelló a la Devesa

2008-02-29T13:06:00.002+01:00

Eudald Carbonell llegirà el manifest dissabte

Acn/DdeG, Girona.
La Plataforma Salvem la Devesa ha organitzat per a aquest cap de setmana un conjunt d'activitats per demostrar el seu rebuig a la construcció d'un pavelló en aquest parc de Girona. Entre aquestes activitats destaca una acampada la nit de l'1 al 2 de març. El portaveu de la plataforma, Josep Plazas, ha confirmat que s'han posat en contacte amb diversos caus i associacions escoltes de la ciutat i que, de moment, ja tenen confirmades entre 25 i 50 tendes per a l'acampada. "Ens agradaria que en fossin 200", ha explicat Plazas, que espera que la pressió popular acabi fent tirar enrere el projecte de construcció del pavelló. Paral·lelament han iniciat una campanya d'adhesions amb la qual ja han recollit més de 5.000 signatures de ciutadans en els fulls que han repartit en gairebé tots els comerços del barri i a diverses associacions de la ciutat.
La plataforma reclama que no es faci cap pavelló a la Devesa sense que abans s'hagi fet un Pla d'Usos que defineixi el futur de l'espai. A més, concreta que creuen que s'ha de fer comptant amb un procés de participació ciutadana. Un segon eix és reclamar "transparència" al govern municipal. Afirma que "no és lògic" que des del consistori es digui que ja "està tot adjudicat" i que després se n'assabentin per la premsa que a l'octubre del 2007 "es va retornar la subvenció però no hi ha projecte ni res fet".
Plazas també va criticar que com havia informat Diari de Girona el pavelló primerament havia d'anar a la Devesa però com que aquesta zona no tenia els terrenys qualificats urbanísticament, es va decidir traslladar-lo a Palau. Considera que es va fer per tenir temps de "requalificar les zones verdes" del terreny modificant el Pla General el 13 de desembre del 2006 i així poder tornar a apostar per situar un pavelló a la Devesa. Plazas va recordar que el 31 de maig d'aquell mateix any van entrar al registre una carta adreçada a l'alcaldessa on ja demanaven una moratòria per qualsevol actuació, reforma o construcció a la Devesa fins que no es fes el Pla d'Usos del Parc.

El cap de setmana reivindicatiu arrancarà dissabte a les quatre de la tarda amb un concurs de botifarra amb el lema Fem botifarra al Pavelló" mentre l'associació Brainstorming i l'artista gironí Lluís Bosch pintaran murals. Dues hores més tard hi haurà una xocolatada popular i a les set hi haurà la representació d'una obra de teatre i Fal·lera gironina farà una rua pel barri per "arrossegar la gent" fins la Devesa. A les vuit començaran els actes de la nit entre els quals hi haurà la lectura del manifest reivindicatiu per part de la plataforma i la lectura d'un manifest per "aprendre a actuar de forma més humana" de l'antropòleg Eudald Carbonell.

29 de febrer

2008-02-29T13:00:00.002+01:00

JORDI VILAMITJANA I PUJOL (Diari de Girona)
Que pocs 29 de febrer vivim! Amb 50 anys, 13. Amb 80 anys, 21. Si arribem als 100 anys, viurem només 26 anys bixestos. Els anys de traspàs dels darrers 112 anys són de fàcil saber perquè coincideixen amb Anys Olímpics: 2008, al Pequín dels "Drets Humans"; 1992, a la Barcelona de les ràtzies olímpiques; 1972, al Munic del segrest i assassinat d'atletes jueus per part dels terroristes de Setembre Negre; 1968, al Mèxic de Bob Beamon saltant en altura una llargada de 8,90; 1936, al Berlín nazi amb Owens i els atletes negres triomfant als nassos de HitlerÉ I així fins al 1896, a Atenes, any de la restauració dels Jocs Olímpics de l'era moderna. L'any 1908 els jocs es van fer de manera accidental a Londres perquè a Roma, que era on tocava, van haver de destinar els diners a refer Nàpols, devastada totalment pel Vesubi, que havia erupcionat molt violentament el dia 7 d'abril de 1907.
L'any 1908 fou bixest i fou olímpic i va tenir el seu corresponent dia 29 de febrer. Tal dia com avui de fa 100 anys, doncs, va existir a tots els efectes en el calendari de Girona: ho sabem perquè va tenir els seus diaris i les seves notícies. (Quin tresor, les hemeroteques!) Gràcies a aquestes notícies podem saber com érem els gironins de fa cents anys.
Girona era a començament del segle XX una ciutat de botiguers i poca cosa més. La ciutat es recuperava molt lentament de la sagnia demogràfica i econòmica dels setges, lluitava contra les constants avingudes de les aigües i malvivia en l'endèmica insalubritat dels seus ?carrers i places. L'any 1908, era governador civil don Manuel Moreno Churruca. El president de la Diputació era el republicà Isidre Riu i Puig. El bisbe es deia Francesc de Pol i Baralt i l'alcalde era Manel Català i Calzada. A Espanya, Alfons XIII, que acabava d'arribar a la majoria d'edat, era el rei. A Catalunya, el moviment polític unitari girava a l'entorn de Solidaritat Catalana, que havia obtingut 41 escons de 44 a Madrid.
Girona era una ciutat d'aproximadament 16.000 habitants. Era capital de província, tenia Audiència, Jutjat de 1a Instància, sucursal del Banc d'Espanya, Institut de 2a Ensenyança, Museu Provincial i estacions dels ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant, d'Amer i de Sant Feliu de Guíxols. Eren establiments reconeguts: la Fonda Peninsular (carrer Nou), el Cafè Norat (la Rambla), la Farinera Ensesa (carretera Barcelona), la fàbrica de sabons Barangé, la camiseria Carbó (Quatre cantons), la fàbrica de paper continu La Gerundense (Salieti i Cia), les farmàcies Roca (plaça de l'Oli) i Murtra (Rambla d'Álvarez), el magatzem de vins Esteve Garriga (Carretera Barcelona), el magatzem de grans Xifra (Ronda Ferran Puig), la gestoria Gómez (Ciutadans), el restaurant La Imperial (carrera del Carme), les Construccions Mecàniques i Elèctriques (abans Planas i Flaquer), la perruqueria Corominas (plaça de la Constitució -avui del Vi-), la Drogueria Busquets (plaça Marquès de Camps)É Girona tenia tres diaris ben actius: el Diario de Gerona, Lo Gironés i La Lucha. Els dos primers de la Lliga regionalista; el darrer, del Partit Lliberal. Lo Gironés, en català; els altres dos, en castellà. El Diario de Gerona es feia a les Ballesteries; Lo Gironés a la plaça de la Independència i La Lucha al carrer Ciutadans.
El 29 de febrer de 1908 era dissabte. De bon matí va lluir el sol, però, entrat el dia, el cel es va anar tapant de núvols que prop de la una del migdia van descarregar ruixadets. Per aquest motiu, el mercat va acabar més aviat de l'habitual.
La Devesa havia estat notícia al ple de l'Ajuntament. Les arques municipals eren tan buides que s'estava procedint a la tala i venda d'arbres. A la sessió de l'Ajuntament s'informava de la venda de 39 plàtans al Sr. Masa, que en va pagar 325 pessetes. A més, s'anunciava que per fer front a les obres de reparació de carrers i places, es pensava tallar un bon nombre més de plàtans del Ter a prop de la porta de la Barca. Encara més concretament, el regidor Lleal demanà que es fes una tallada de plàtans de la vora de l'Onyar i que el que se'n tragués fos per millorar també la Devesa. La discussió fou llarga i pel mig se sentí un sorollós badall que féu rebre una repulsa als agutzils. Entre altres temes, l'Ajuntament decidí contribuir amb 25 pessetes al padró commemoratiu que a Folgueroles es pensava erigir en memòria de Mossèn Cinto Verdaguer.
S'avaluaven en 45.000 ptes. les pèrdues ocasionades pel voraç incendi del dia 27 a la fàbrica Picola de la Canya al terme de Begudà. La Caja de Ahorros de Palafrugell tenia 1.685 imponents amb un capital de 588.905,76 pessetes. Van robar 90 metres de fil de coure de la línia telegràfica de la car?retera de Sant Feliu a Palamós. L'escultor Miquel Blay va haver d'embarcar cap a Argentina per fer valer el seu talent, que aquí li era negat: "En el arte hay desgraciadamente caciquismos imperantes, tan lamentables o más que en política y de estos caciquismos ha sido víctima" (Diario de Gerona).

Coincidiran amb mi que, vistos els fets amb objectivitat, en 100 anys tampoc no han canviat tant les coses: la cultura segueix regida per caciquismes mal dissimulats, els càrrecs polítics són quasi els mateixos que abans i la Devesa segueix essent la finca particular dels interessos corporatius.

Jordi Vilamitjana

NO HI FALTEU!

2008-02-28T20:07:00.000+01:00

Girona.- La Plataforma Salvem la Devesa ha organitzat per a aquest cap de setmana un conjunt d'activitats per demostrar el seu rebuig a la construcció d'un pavelló en aquest parc de Girona. Entre aquestes activitats destaca una acampada la nit de l'1 al 2 de març. El portaveu de la plataforma, Josep Plazas, ha confirmat que s'han posat en contacte amb diversos caus i associacions escoltes de la ciutat i que, de moment, ja tenen confirmades entre 25 i 50 tendes per l'acampada. 'Ens agradaria que en fossin 200', ha explicat Plazas, que espera que la pressió popular acabi tirant enrere el projecte de construcció del pavelló. Paral·lelament han iniciat una campanya d'adhesions amb la qual ja han recollit més de 5.000 signatures de ciutadans en els fulls que han posat a gairebé tots els comerços del barri i a diverses associacions de la ciutat. (ACN)

Els ocells gironins estan desorientats, no entenen que no es protegeixi la Devesa

2008-02-28T00:50:00.003+01:00

Acampar a la Devesa

2008-02-26T10:17:00.002+01:00

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
Els dies 25, 26 i 27 de juliol de 1952 va tenir lloc a la Devesa de Girona el 1r Ral·li Ibèric de Càmping que pensava reunir "acampadors" d'Espanya i també d'internacionals. Es va celebrar conjuntament amb el 1r Curs Provincial de Càmping, organitzat pel GEiEG.
L'éxit fou total. La premsa es féu ressò amb titulars de l'esdeveniment: "Una auténtica ciudad de lona en la Dehesa". Estem parlant de 300 tendes, d'il·luminació, de carrers i places on els campistes es reunien, d'aigua potable, de policia de campament, de serveis higiènics, d'ambulàncies i d'infermeres voluntàries de la Secció Femenina, etc. Hi va participar majoritàriament gent de Galícia, d'Aragó, de València, de Madrid i de Catalunya; i també estrangers: 61 portuguesos, 12 alemanys, 8 suïssos i 9 francesos. Segons la premsa, amb la inauguració d'aquest campament, prenia estat oficial a Espanya l'esport del càmping: "Celebremos que haya sido precisamente nuestra ciudad la escogida para albergar bajo los centenarios árboles de su Dehesa a esta pléyade de deportistas (...) unidos por el lazo del más puro de los deportes"(Los Sitios).
L'abril de 1954, amb fred horrorós, els acampats sense permís a la Devesa (i en altres indrets de la ciutat) eren gitanos, que foren convidats a marxar. El desembre d'aquell mateix any, l'Ajuntament va aprovar senyalar un lloc apropiat per fer càmping o acampada a la Devesa. Tot i que de campistes no en faltaven perquè el boom d'aquesta pràctica s'anà estenent arreu, el juliol de 1955 encara no s'havia marcat cap terreny a la Devesa per fer càmping. Al novembre de 1955, se'n va dibuixar un de ben bonic, però al juliol de 1956 encara estava per fer. Era tal el convenciment que ja estava fet que Sempronio al Diari de Barcelona de juliol de 1956 assegurava que el càmping de la Devesa era el millor d'Espanya. A la Devesa no hi havia res de res, llevat de campistes preguntant pel càmping. Finalment, al febrer de 1957 es va adjudicar la concessió administrativa a César Alonso Ruíz de Loyazaga, únic concursant, per 268.000 pessetes. El juliol de 1958 va començar a funcionar al costat del Pont de la Barca, una mica en precari. L'agost de 1961, hi havia dos càmpings a la devesa: l'oficial al Pont de la Barca i el dels gitanos, a tocar del riu. L'abril de 1964, la brutícia s'acumulava de mala manera entre l'Onyar i el Ter a prop del càmping. L'any 1966 van començar les obres del nou pont de la Barca, a tocar, i el càmping es va haver de traslladar cap a l'esquerra. Paral·lelament, es produïren diversos robatoris al càmping... Finalment, el càmping oficial desaparegué a començaments dels 70.

Després hi ha hagut moltes altres acampades a la Devesa de caire diferent... Els dies 1 i 2 de març de 2008, dissabte i diumenge vinent, Salvem la Devesa hi organitza una acampada contra la construcció del pavelló. Aquesta vegada no hi pernoctaran ni campistes, ni gitanos, ni turistes; bàsicament hi haurà ciutadans indignats amb una malaurada obsessió de l'alcaldessa. Que així ho escrigui la història i ho recullin els diaris futurs.

GRAN CAMPIONAT DE BOTIFARRA SOTA ELS PLÀTANS

2008-02-26T08:12:00.001+01:00

Saturn devora els plàtans de la Devesa (Mural de Lluís Bosch Martí)

2008-02-25T16:17:00.002+01:00

La visió d'El País

2008-02-25T16:14:00.004+01:00

Vecinos y Ayuntamiento chocan por un polideportivo en Girona

"No se talará ni un árbol" de la Devesa, dice la alcaldesa

NATALIA IGLESIAS - Girona - 24/02/2008
¿Qué hacer con la Devesa? El gran parque urbano de Girona, símbolo de la ciudad junto con la catedral y la judería, vuelve a ser objeto de debate. Esta gran plantación histórica de más de 2.500 plátanos sólo cobra interés cuando surge algún proyecto que afecta a sus dominios. Son controversias periódicas que animan la vida ciudadana y focalizan la atención sobre un espacio que languidece, desatendido y poco frecuentado por los gerundenses, sobre todo en los días húmedos y grises del invierno. La última polémica llega de la mano del Ayuntamiento de Girona, que ha anunciado la construcción de un nuevo pabellón deportivo en los terrenos del parque. El objetivo es "dar vida" a este gran espacio urbano natural durante todo el año y no sólo en verano, cuando se abren las piscinas públicas instaladas en el parque.
Pero la propuesta no ha sentado bien a la asociación de vecinos del barrio Devesa-Güell, que han creado una plataforma para intentar detener el proyecto. Salvem la Devesa califica de "innecesario e insostenible" el pabellón, considera que intensificará la presión humana sobre el medio natural y es partidaria de preservar el parque como un espacio verde cercano al ciudadano y sensible a las necesidades de las generaciones futuras.
Los vecinos proponen que el pabellón se construya en el barrio de Fontajau o aprovechar las dependencias del actual recinto ferial, ubicado en la Devesa, que se ha quedado "pequeño".

Centenares de adhesiones (Són milers!)
De momento, han logrado centenares de adhesiones y planean una acampada masiva en pleno corazón del parque. El presidente de la asociación vecinal, Josep Plazas, opina que la ubicación del complejo deportivo en la Devesa sería un "error histórico" que ya se consiguió esquivar durante el franquismo gracias a la oposición ciudadana. Salvem la Devesa reclama la aprobación de una moratoria sobre la implantación de nuevas actividades y la ampliación de las existentes en el parque. Pero sobre todo, los vecinos intentan impulsar un plan de usos de este espacio basado en la participación ciudadana.
No obstante, el Ayuntamiento es partidario de separar los procesos de construcción del pabellón y de la elaboración del plan de usos del parque. La alcaldesa Anna Pagans (PSC) ha enviado una carta a los vecinos para explicar los detalles del nuevo pabellón.
De acuerdo con el proyecto municipal, el complejo deportivo tendrá unos 2.000 metros cuadrados, será semisubterráneo e implica la construcción de una nueva piscina y pistas de pádel. En su misiva, la alcaldesa garantiza que en su ejecución "no se talará ni un solo plátano". Pagans aprovecha la carta para enumerar las medidas aprobadas en los últimos años para proteger el parque, como la eliminación de edificios e instalaciones obsoletas. El concejal de Deportes, Josep Maria Jofre, también reitera que el impacto será "mínimo".
La reacción vecinal también ha conseguido agitar la vida política del Consistorio, gobernado por un tripartito de PSC, ERC e ICV. La formación ecologista se ha desmarcado del proyecto, aprobado de forma conjunta en marzo de 2006, mientras que los republicanos piden que se avance el plan de usos. La oposición, formada por CiU y el PP, ha aprovechado la polémica para cuestionar la cohesión interna de los tres socios.

Dels campaments gitanos a Rafael Masó

2008-02-25T16:14:00.002+01:00

Els veïns van reivindicar la Devesa per ubicar-hi piscines i pistes esportives per "donar-li vida"

Jesús Badenes, Diari de Girona.
El parc de la Devesa era l'espai d'esbarjo de Festa major dels gironins. Era també el refugi de gitanos i delinqüents d'entre setmana. Mai un paisatge ha estat tan contradictori. Com recorda Narcís-Jordi Aragó, els autors de primers del segle XX ja van definir la Devesa com "la paradoxa constant de la ciutat", en paraules de Xavier Montsalvatge i Joaquim Pla Cargol. La Devesa de 1900 a 1935, com ara, era un parc on les festes col·lectives deixaven pas a la més absoluta soledat.
Els usos diversos incloïen també l'estament militar. A més de la música també s'hi veia la jura de bandera dels reclutes, utilitzat l'apropiat Camp de Mart. En definitiva, era el principal lloc per fer la instrucció militar. Precisament, la millora de les condicions de vida va fer que a partir dels anys 20 l'esplanada del Camp de Mart es convertís en un espai reclamat per al lleure.
Encara que durant el segle XIX l'ús esportiu ja començava a ser habitual, el Diario de Gerona del 4 d'agost de 1927 obria la seva edició amb un comentari per reivindicar el canvi d'usos al camp de Mart. Segons l'escrit " l'amplada del lloc i la seva màgnifica situació són per demés a propòsit per donar cabuda a les variades branques dels esports moderns, molts dels quals es parctiquen a Girona, patint, però, de la falta de recursos amb els que poder desenvolupar-los". La solució passava primer per acordar amb l'estament militar la millor solució possible. El rotatiu plantejava seguir el model de Barcelona, amb les piscines del Club Marítim i la pista per cavalls del Círculo Ecuestre.
Amb el pseudònim Fèlix, l'autor assenyalava que "si un altra urb, deu vegades més densa de població que Girona pugués comptar amb un element com la Devesa, convertiría aquesta en un mitjà general, utilitat que en donar-li major vida, faria sentir a la pròpia ciutadania una estima més profunda de la seva bellesa i disponibilitats". En aquel moment, el redactor plantejava que una actuació esportiva resoldria l'aparent "antinomia entre la Ciutat i la Devesa, com si aquella visqués d'esquenes a aquesta". Per al Diario de Gerona de l'época, quedava molt clar que "apropar la Devesa a Girona, per airejar els nostres costums encara anquilosats per atavismes i resabis es un primordial deure dels governants de la Ciutat". L'escrit s'adreçava a la Unió Deportiva Girona i a la secció d'atletisme del GEiEG. Anys després, la Devesa acolliria aquest equipaments a l'aire lliure.
Festes, militars i transeünts
La Devesa bullia llavors ja amb les Fires. Actuava la banda militar i també s'hi feien sardanes. Amb els anys, s'hi van incorporar usos festius. Un exemple era la batalla de les flors. Un acte per festejar Sant Joan i Sant Pere en el que les carrosses dissenyades per les entitats es dedicaven a combatre amb flors. El Diario de Gerona del 26 de juny de 1906 explica que aquesta era una innovació introuïda anys enrera pocs anys enrere. "Va resultar ser més animada que en altres ocasions, el públic va entenent que la diversió d'aquesta festa no consisteix a mirar sino a "lluitar" i per això, va perdent la languidesa que era de lamentar en anys anteriors", escrivien. Un any abans també està documentada la celebració de les festes de l'Ascensió.
No obstant, les actuacions portades a terme durant el segle XIX, les replantacions i millores no van ser prou per evitar el magatzem dels mals endreços en que es convertia el parc els dies de cada dia. S'havia posat vigilància, però seguien acudint petits delinqüents i la gent que no tenia recursos s'hi sentia coma casa seva entre aquelles 40 hectàrees de bosc. Com a exemple de la freqüència de l'arribada de transeünts, al Diario de Gerona hi ha referències a "caravanes de gitanos" a la Devesa el juliol de 1907 i el maig de 1913, quan els vigilants els van fer marxar.
Amb aquestes problemes com a marc, el llavors regidor i reconegut arquitecte Rafael Masó presentava un projecte el 1921 per posar-hi nous seients, millorar la il·luminació i crear "jocs d'aigua". L'Ajuntament va fer algunes millores i, per exemple, es va arribar a provar la instal·lació de llums més potents al passeig central que conectava amb la ronda Ferran Puig. La Segona República no variaria els plantejaments i l'arribada del franquisme suposaria un nou període de canvis significatius per a la Devesa.

Un club de regates a la Devesa

2008-02-24T09:48:00.003+01:00

Un grup d'entitats de lleure va demanar construir un estany artificial per fer competicions

JESÚS BADENES (DIARI DE GIRONA)
La Devesa provoca una barreja als gironins de sentiments entre el menyspreu i l'orgull. Desenes d'usos diferents, projectes estrambòtics o idees no concretades han marcat la història dels seus gairebé quatre segles. Davant la polèmica per la construcció d'un pavelló, Diari de Girona farà un repàs a algunes d'aquestes intervencions en una sèrie de reportatges per explicar quins han estat els usos i quin el passat d'aquest parc urbà de 40 hectàrees i amb milers de plàtans.

La Devesa ha estat testimoni mut del pas de quatre segles. En els darrers 150 anys, ha estat el calaix de sastre de Girona. Desenes d'usos estrambòtics, projectes voluntariosos, idees brillants i definitives i un bon grapat de papers oblidats en els calaixos de les administracions han marcat la Història d'un espai emblemàtic de la ciutat. Les seves gairebé 40 hectàrees han estat tan temptadores per al poder polític, com admirades i rebutjades per totes les generacions de gironins.
La Devesa seria unes gran golfes de Girona, si no fós perquè es troba en la part baixa de la ciutat. Tot i que la llegenda situa els seus orígens amb l'arribada de les tropes napoleòniques, aquesta gran parc urbà tal com ara es coneix, va ser creat entre 1856 i 1862, sota el mandat de Marià Hernández com alcalde de Girona. Les grans avingudes, passeigs i jardins van ser dissenyades per l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol.
La primera referència a aquesta zona es troba al segle XV quan el rei Alfons V dóna a la ciutat uns terrenys sorrencs a la riba del Ter com explica la fitxa de protecció del parc del Pla general actual. A finals del segle XVII, ja és citat un passeig arbrat a la ciutat de Girona i el 1796 el Comandant General del Principat ordena el repoblament dels 10.000 arbres tal·lats que es van utilitzar en la defensa de la ciutat.
Durant el segel XIX s'acaba de perfilar la Devesa tal com es coneguda ara. El 1837 es planten 840 arbres. Entre 1842 i 1857, es planten més de 17.000 plàtans, segons consta en la fitxa de la Devesa. També en aquesta época s'amplien els Jardins Francesos.

Ambició per omplir-la
La seva extensió ha fet que sempre que hagi donat la sensació de zona infrautilitzada. Significatiu és que uns 40 anys després ja hi havia qui plantejava una reforma per acollir quantes més activitats millor.
La pàgina 8 del Diario de Gerona del 31 d'octubre de 1889 recollia una proposta sorgida de la societat civil i que hauria canviat substancialment la configuració de la Devesa. Segons el rotatiu, "alguns dels nostres regidors fent-se ressò del desig manifestat per diversos joves de distintes Societats de lleure d'aquesta ciutat ha proposat a la Corporació municipal la construcció d'un gran estany en la Devesa, on es pot establir un club de regates proporcionant així a la població un alicient més". Ja en aquell moment, el redactor veia que actuar al parc seria més interessant que moltes altres actuacions municipals. L'escrit deia "No ens sembla una idea dolenta, pel contrari la trobem del tot d'acord i veuriem amb vertader gust que es portarà a terme, puix de molta més utilitat seria que d'altres que han costat molts milers de pessetes i no serveixen per maleïda la cosa".
Tot i l'absurda idea de l'estany artificial, el cert és que la Devesa també ha tingut un ús esportiu molt freqüent. Amb una característica comuna -com es podrà veure en el conjunt del reportatge-: la Devesa és el gran parc esportiu i de lleure a l'aire lliure. Els edificis coberts no apareixerien fins ben entrat el segle XX i amb desigual fortuna.
Una prova que la Devesa era també un espai per les Festes de Sant Narcís ja al segle XIX, la dona el amteix rotatiu el 1889. El dia 3 de novembre hi havia programada "a les deus de la tarda una gran carrera de velocíp al passeig principal de la Devesa, que serà amenitzat per la música del Regiment d'Àsia".
El fet que històricament hagi estat refugi idoni de petits delinqüents, que actuaven a l'empara dels arbres, va contribuir a augmentar aquesta sensació d'espai desaprofitat i ha mantingut encesa la flama de la necessària reforma. No és una situació recent.

Un refugi per a delinqüents i militars
Segons deia el mateix Diario de Gerona, el gener de 1890 "van ser detinguts quatre individus, un dels quals havia pres part en la temptativa de robatori a mà armada que contra una casa de camp de Celrà, va tenir lloc el dia 17".
Els gironins també han convertit -amb el pas dels segles- la Devesa en l'espai on fer tot allò que no es podia fer en un altre lloc. Durant alguns anys, els militars hi feien instrucció.
Així, algunes de les primeres manifestacions obreres van tenir com a escenari el Camp de Mart perquè el Govern Civil no autoritzava que es fessin al centre de la ciutat.

Girona va demanar el 2005 que el pavelló poliesportiu es construís a Palau-sacosta

2008-02-23T17:10:00.002+01:00

FOTO: MIQUEL RUIZ

Esports va avisar que la Devesa no tenia la qualificació adient i l'Ajuntament va canviar l'emplaçament

JESÚS BADENES, Diari de Girona.
L'Ajuntament de Girona va demanar al Consell Català de l'Esport que el pavelló poliesportiu es construís a Palau. Segons va explicar el delegat territorial d'Esports, Josep Saguer, el projecte inicial de l'equip de govern era fer aquesta instal·lació al costat de l'actual equipament de Palau-sacosta. Un dels motius d'aquesta ubicació era el fet que els terrenys de la Devesa no tenien la qualificació urbanística pertinent. L'Ajuntament va canviar aquesta qualificació uns mesos després -sota una fórmula genèrica- i va recuperar la idea de fer el pavelló a la Devesa.
La tramitació per part de l'Ajuntament de Girona per rebre la subvenció del Consell Català de l'Esport revela la improvisació amb la qual es va treballar des de l'Ajuntament.
A mitjans de 2005, la primera idea de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va ser emplaçar l'equipament a la Devesa.
Segons ha pogut saber Diari de Girona, el Consell Català de l'Esport va avisar pocs mesos després a l'Ajuntament de Girona que els terrenys de la Devesa no s'ajustaven a les bases de la convocatòria. El sector de la Devesa estava qualificat com a zona verda i no s'hi podia fer cap equipament.
Li va donar deu dies perquè presentés la documentació que resolgués l'error. L'equip de govern va optar primer per la via fàcil: canviar l'emplaçament del projecte. l'Ajuntament va enviar a finals de 2005 una proposta que suposava ubicar el pavelló en una zona ja qualificada com a equipament esportiu: la zona de Palau-sacosta.
Requalificar la Devesa
Tot i la facilitat amb la qual van decidir canviar l'emplaçament, l'Ajuntament va seguir maniobrant per retornar a la idea original sense perdre la subvenció. El Consell Català de l'Esport havia deixat clar que es perdria la subvenció si no es complien els requisits.
Aquell mateix mes de desembre, l'Ajuntament va portar al ple del 13 de desembre de març de 2006 una modificació del Pla General que suposava canviar la qualificació de les zones verdes.
Aquesta canvi suposava que l'aplicació de la clau c.1, que suposa que en una zona verda són compatibles divreos tipus d'usos. La nova normativa urbanística aprovada indica que "no s'admet cap tipus d'edificació excepte instal·lacions d'ús públic per a la pràctica esportiva i accessòries de jocs i esbarjo, culturals, educatives i de restauració". A més limita les dimensions d'aquests equipaments a "una ocupació total màxima que no ultrapassi el cinc per cent (5%) de la superfície de la plaça, parc o jardí urbà, amb un màxim absolut de 4.500 metres quadrats".
En el seu moment CiU va advertir que encara que aquest canvi afectava totes les zones verdes de la ciutat, l'únic objectiu era facilitar la construcció d'un pavelló a la Devesa. El regidor d'Urbaisme, Joan Pluma (PSC) va criticar els nacionalistes perquè "hauria estat més interessant fer un discurs més genèric respecte a les possibilitats de tractar les zones verdes", en lloc de parlar del pavelló la Devesa.
La modificació del Pla General no va ser suficent per al Consell Català de l'Esport i com ja va avançar ahir Diari de Girona, l'Ajuntament va acabar renunciant el passat octubre a la subvenció. Segons va informar el delegat territorial d'Esports, Josep Saguer, el compromís és que pugui optar a una nova convocatòria a partir del juny vinent.

COM UNS PIDOLAIRES

2008-02-22T10:41:00.002+01:00

JORDI DALMAU (Diari de Girona)
Des d'un altre planeta el nostre funcionament democràtic deuria ser de mal entendre. Ara mateix, a Figueres, els ciutadans han d'aconseguir 5.200 signatures per forçar l'Ajuntament a pronunciar-se sobre l'opció del pas del tren convencional per la ciutat; la Plataforma creada ha de fer aquesta acció, tanmateix difícil, perquè no ha obtingut resposta municipal. L'han de pidolar, ja desencisats. Sense moure'ns de vies ferroviàries, la polèmica entorn del pas de l'AVE per un túnel de Barcelona també fa pensar que alguna cosa no funciona perquè el diàleg i l'enteniment s'han anat canviant per greus tensions i paperasses àcides que arriben a tots els alts tribunals. Seguint l'actualitat es veu molt sovint una desconnexió de la classe política, governant i gestora, envers necessitats reals, tangibles i quotidianes. Des d'una plataforma reivindicativa s'ha dit que els nostres representants fan boques de la participació, però els ciutadans els molestem, ens tracten com uns pidolaires.
Les diverses administracions ja haurien de veure que tantes plataformes i plataformes indiquen que des de les bases es posa en dubte contínuament si els nostres representants ens representen degudament. Més aviat s'ha de dir que els projectes, els plans i els acords fan patir, poden obeir a unes directrius i/o a uns interessos que no sintonitzen amb les aspiracions de la ciutadania.
A Girona, aquest pavelló esportiu preparat per "col·locar-lo" a la Devesa semblaria que podria obeir a unes peticions dels veïns més propers, però res d'això perquè els veïns s'han mobilitzat per dir que no el volen. Així doncs, per què s'ha de construir als seus nassos? Hem de pidolar una resposta: la construcció del pavelló esportiu a la Devesa és o no és un "ús" de la Devesa?
Resulta molt estrambòtic, il·lògic i simptomàtic que se'ns digui que després de la construcció del pavelló s'elaborarà i es debatrà un "Pla d'Usos de la Devesa".
Que no se'ns digui que els ciutadans "fem la bola massa grossa" en alguns temes gironins; senzillament, senyores i senyors edils, és que els gironins ens estimem aquesta terra i ens agrada ser-ne part. Ens dol que per participar mai els encertem el moment: a vegades quan un tema salta al carrer ho fa amb la boca petita. No ho sé, potser entre tots hauríem de crear i fixar una nova línia d'entesa entre administració i administrats, com seria instituir debats, taules rodones, eines de diàlegs serens, més serens que no aquesta pedregada que ens ve al damunt en forma de pavelló que ja "avança al ritme que li pertoca", segons recent expressió municipal.
Amb la bona entesa que he dit vull incloure-hi també la qualitat de saber rectificar: és l'exemple que va donar l'Ajuntament de Girona amb el projecte de construcció d'un aparcament soterrat al carrer de la Creu, projecte que, escoltant la veu popular, no es va realitzar.
Posats en clima de participació -o almenys de ficar-hi una cullereta, per bé que sigui de moca- ens agradaria veure més fidelitat de cada persona política a les idees generals del seu partit; si cada quatre anys, només, tenim oportunitat d'escollir i il·lusionar-nos els dipositem unes confiances; després la coherència de cada polític no hauria de voleiar segons el vent que bufa. La rosa dels vents d'un tripartit, sigui d'una ciutat, sigui d'una nació, pot portar alguna greu incomoditat i fins i tot arribar a la precipitació de deixar algun tema mal tancat, vist per a sentència. Aleshores, els ciutadans no podrem fer res més que esperar qualsevol alba en què la sentència podrà ser executada.

Girona va renunciar l´octubre passat a la subvenció per fer el pavelló de la Devesa

2008-02-22T10:31:00.004+01:00

El consistori no tindrà garantit el finançament fins que s'aprovi una nova convocatòria

Jesús Badenes, (Diari de Girona)
Foto: Aniol Resclosa
L'Ajuntament de Girona va renunciar a la subvenció per construir el pavelló de la Devesa. Segons va explicar ahir el delegat territorial d'Esports a Girona, Josep Saguer, l'equip de govern va renunciar perquè hi havia alguns defectes que feien impossible arribar a temps a la convocatòria, fet que hauria provocat que s'acabés perdent. Davant aquesta situació, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i la secretària general de l'Esport, Anna Pruna, van arribar a un acord perquè Girona es presenti a la següent convocatòria.
El mateix delegat, Josep Saguer, va avançar ahir que aquesta nova línia de subvencions no s'obrirà fins a principis de juny, encara que ja ha patit diversos retards. Per aquest motiu, el consistori no té garantit el finançament del projecte fins a finals de l'estiu. Saguer va explicar que existeix un acord entre Pruna i Pagans perquè Girona pugui optar a la següent fase de subvencions, que abasta el termini entre 2008 i 2011.
Per optar a la convocatòria, l'Ajuntament de Girona ha de complir només tres condicions: disposar de la propietat del ?terreny, tenir la qualificació urbanística corresponent i no podran començar les obres fins que es tingui redactat el projecte executiu. Saguer va concretar que per poder rebre ajudes, el consistori haurà de tenir redactat el projecte bàsic en el moment de presentar la documentació.
El representant territorial va explicar que en cap cas és la Secretària General de l'Esport que construeix el pavelló i que només el poden subvencionar si l'Ajuntament té interès en construir-lo i en complir unes normes. Saguer va recordar que l'Ajuntament de Girona pot optar a un pavelló triple poliesportiu (PAV3), que és el dèficit que considera la Generalitat que té Girona en instal·lacions esportives. No obstant, va indicar que "no estan obligats a fer el pavelló, perquè a Ripoll se li ha assignat una pista d'atletisme i no han demanat cap ajuda perquè no estan interessats en fer-la".

Saguer: "No ens pronunciem sobre la ubicació".
J.B.M., Girona.
El delegat territorial d'Esports a Girona, Josep Saguer, no es va pronucnciar sobre la polèmica en què es troba inmers el pavelló de la Devesa. Saguer va assegurar que la Secretaria General de l'Esport, "no es pronuncia sobre quina és la ubicació". En aquest sentit, va insistir que l'important és que es compleixin amb els requisits previs de la convocatòria de subvencions i que el projecte s'ajusti a al que preveu el Pla Director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya.
Sobre la carta que l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va enviar als veïns, el representant del Govern per a temes esportius va opinar també que "probablement és un full on només es volia mostrar la ubicació, però les mides mínimes que han de tenir estan marcades per la llei i els serveis tècnics nostres són molt estrictes amb això". Diari de Girona va donar a conèixer que el plànol d'emplaçament que havia repartit el govern en el barri de la Devesa no s'ajustava les mides reglamentàries previstes per la Llei de l'esport.
El Pla Director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) marca que un pavelló triple poliesportiu (PAV3) ha d'ocupar una superficie de 2.500 metres quadrats. La pista poliesportiva ha de tenir una llargada de 45 metres i 27 d'ample. Segons el que va poder comprovar aquest diari, les mides de les pistes de tennis -espai que preveu ocupar el govern- no arriben als 40 metres.

Salvem la Devesa fa una crida a les bases d'ERC per rebutjar el pavelló

2008-02-21T10:18:00.002+01:00

D.V.. Girona. El Punt
La plataforma Salvem la Devesa fa una crida a les bases d'ERC per mobilitzar-se i rebutjar la construcció del pavelló de la Devesa. L'entitat critica la portaveu republicana al consistori, Cristina Alsina, per l'article que va publicar diumenge, que es titulava «El llegat de Francesc Ferrer». Segons diu, Alsina «se serveix malèvolament» del nom de Ferrer. Salvem la Devesa indica que la dona de Francesc Ferrer i el seu fill figuren entre les persones que rebutgen el pavelló i reclamen que s'obri un procés participatiu sobre el futur del parc.

(El Punt, de moment, no ha publicat la carta de Salvem la Devesa, però n'ha fet un breu)

Cristina Alsina i la perversió de la participança

2008-02-21T10:09:00.001+01:00

(Publicat a Diari de Girona)
Cristina Alsina, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Girona, sembla que vol
erigir-se en hereva del llegat d'en Francesc Ferrer (titulava "El llegat de
Francesc Ferrer" l'article publicat en aquest diari el diumenge passat). Ja
s'ho farà. Ara bé, des de la plataforma Salvem la Devesa creiem que resulta
del tot intolerable que en aquest article, la representant d'ERC, servint-se
d'una cita de Francesc Ferrer treta de context, gairebé diríem que
pervertint-la, vulgui desacreditar el creixent i plural moviment opositor a
la construcció d'un Pavelló a la Devesa. Quan Francesc Ferrer escrivia que
"hi ha gent que es pensa que la participança s'ha fet per abonar-los les
seves particulars i egoistes apetències", és segur que no pensava en
entitats com l'Associació de Veïns Devesa-Güell, en la plataforma Salvem la
Devesa, en l'associació Mou-te en Bici, i ni tant sols en partits polítics
com Convergència i Unió (CiU) , la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) , i
Iniciativa per Catalunya (IC); i encara menys en els milers de persones que
ja han signat un manifest contra la construcció d'aquesta infraestructura el
bell mig de la Devesa. La senyora Alsina, servint-se malèvolament del nom de
Francesc Ferrer amb motiu dels dos anys de la seva mort, ha volgut
desacreditar una colla de gent que només s'han ficat en aquesta lluita
perquè estimen de tot cor la seva ciutat i defensen la preservació de la
Devesa. Pensem que la participança és una fórmula d'intervenció ciutadana en
les decisions polítiques que s'ha d'enfortir, però vet aquí que, en mans de
la senyora Alsina, es converteix en una gran farsa, en la justificació
perfecta per la construcció del pavelló. No cal dir que l'escrit d'aquesta
representat d'ERC ha ferit i indignat molts ciutadans d'aquesta ciutat que
no tenen altra "egoista apetència" que intentar impedir el que consideren un
error històric. Entre els milers d'adhesions que hem recollit, i que creixen
a molt bon ritme, hi ha precisament les de Montserrat Pumarola, Jofre
Ferrer Pumarola, també les de Jaume Santana,Quim Torra,
Lluís Bosch Martí, Carles Puigdemont, Jordi Navarro, Enric Pardo, Martí
Carreras, El Dimoni, Mou-te en Bici, Ecologistes, i moltes altres entitats i
particulars. I tenim també militants i simpatitzants d'ERC als que
encoratgem a demanar explicacions i que encara esperen els arguments que
justifiquin aquesta infraestructura en un espai tan sensible. En una cosa sí
que l'encerta Cristina Alsina a l'hora de citar Ferrer: "La ignorància hom
diu que és atrevida".
Ferrer va ser sempre un defensor dels moviments associatius i de la
veritable participació de la ciutadania. Per això pensem que si Francesc
Ferrer hagués defensat un procés participatiu per decidir el futur del parc
de la Devesa, ho hagués fet amb lleialtat, amb totes les conseqüències, i no
volent fer passar bou per bèstia grossa. No entenem com es vol fer un procés
participatiu sobre la Devesa excloent-ne la intervenció més decisiva -i tal
vegada més irreparable- que s'hi haurà fet en tota la seva història. Quina
participança és aquesta que només deixa les engrunes per a la ciutadania?
Això és la perversió i la manipulació de la participança! Aquesta mena
d'actituds només generen desencís en la ciutadania i donen la raó als qui
malparlen dels polítics.
Creiem que el Pla d'Usos de la Devesa, abans de fer el pavelló, seria una
bona oportunitat per donar veu a la ciutat. Només cal veure el fructífer i
viu debat s'ha generat els darrers mesos al voltant del futur del parc.
Aprofitem aquest debat i obrim-lo a tothom. Si de veritat volem ser
mereixedors del llegat de Francesc Ferrer, fem a la Devesa un procés de
participança de debò. Que sigui la ciutadania la que decideixi quina mena de
parc defensa i, evidentment, si vol o no vol un pavelló. De moment, mentre
les institucions s'enroquen, és la societat civil qui s'inventa les seves
pròpies fórmules de participança: la propera cita és l'acampada
lúdico-reivindicativa dels dies 1 i 2 de març que hem programat entre els
plàtans.

Josep Plazas
Salvem la Devesa

L'associació de veïns de la Devesa enviarà 5.000 cartes per explicar els actes de l'1 i 2 de març contra el pavelló

2008-02-20T11:49:00.002+01:00

Foto: MIQUEL RUIZ
DANI VILÀ. El Punt. Girona
L'associació de veïns de la Devesa-Güell començarà a repartir aquesta setmana unes 5.000 cartes que faran arribar als habitatges del barri i també a altres punts de la ciutat. En aquestes cartes, l'entitat detallarà les activitats que ha previst realitzar l'1 i 2 de març a la Devesa, com a mostra de rebuig al projecte de construcció d'un pavelló en aquest espai.
L'entitat calcula que unes 3.000 cartes s'enviaran a veïns del mateix barri i se'ls animarà participar en les jornades reivindicatives del primer cap de setmana de març, que duen com a lema Planta't per salvar la Devesa i a adherir-se al manifest impulsat per la plataforma Salvem la Devesa. En aquesta carta, l'associació també aprofitarà per convocar els veïns a una reunió pel proper 28 de febrer a Fira de Girona, on es vol parlar d'altres temes importants per al barri, com el pas del TAV. Unes dues mil cartes més arribaran a veïns de la resta de la ciutat explicant la posició de l'associació i els actes previstos en la mobilització.
L'associació defensa que la decisió d'enviar cartes es va prendre abans de conèixer que l'alcaldessa, Anna Pagans, feia arribar missives explicant els plans de futur per al parc.
La jornada reivindicativa començarà amb un concurs de botifarra, hi haurà inflables per a la mainada, tallers de pintura, xocolatada, teatre i gegants, entre altres activitats. La lectura del manifest s'ha previst fer a les 20.30 hores i precedirà la botifarrada popular, la música en viu i la gimcana nocturna pel parc. La plataforma ja disposa del permís per realitzar l'acampada al Camp de Mart per a tothom qui vulgui. Diumenge, a les 11, s'ha programat una bicicletada per la Devesa.

El pavelló de la Devesa que Pagans ha enviat als veïns incompleix la Llei de l´esport

2008-02-20T11:40:00.001+01:00

El plànol de l'Ajuntament redueix la llargada a uns 40 metres i només la pista ja haurà de fer 45 metres

J.Badenes, Diari de Girona.
El pavelló esportiu de la Devesa que Pagans ha enviat als veïns ni seria subvencionat ni compleix amb el que preveu la Llei de l'esport. El dibuix ha reduït les dimensions a menys de 40 metres de llargada i d'amplada. Segons el que obliga la Generalitat, només la pista poliesportiva ja ha de tenir una mida d'almenys 45 metres de llargada i permet un mínim de 27 d'ample. Sense incloure, ni les grades, ni els vestidors, ni cap dels tres magatzmes als quals també obliga la normativa.
La secretària general de l'Esport, Anna Pruna, va informar que a Girona li correspon un pavelló del tipus 3 -pavelló poliesportiu que es pot dividir en tres pistes-. El mateix govern de la ciutat ha insistit que la Generalitat els permetrà construir un "PAV3", denominació amb què apareix en la normativa oficial. Aquesta és la categoria més alta de pavelló, ja que tindria triple funció poliesportiva.
Segons el Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), aquest tipus de pavelló ha d'incloure, a més de la pista poliesportiva, diversos requeriments tècnics. Un pavelló triple poliesportiu ha de comptar amb quatre vestidors de grups, tres magatzems -d'almenys 4 metres d'amplada- i zones de serveis, amb bars, servei mèdic, tres vestidors per àrbitres i una sala d'infermeria. Han de disposar d'accessos diferenciats per al públic, per als esportistes i per al manteniment. També han de comptar amb un vestíbul.
Com a exemple es pot posar el cas del Pavelló Lluís Bachs del GEiEG, que compta amb una pista de 40 metres de llargada i 20 metres d'amplada, molt per sota del que seria un PAV3. L'edifici exterior supera els 50 metres de llarg, per poder encabir tots els serveis, que són molts menys que els que la Generalitat preveu per al nou pavelló de la Devesa.
L'Ajuntament ha enviat als veïns una proposta de pavelló que pretén mostrar l'escàs impacte sobre la Devesa. L'equipament dibuixat ocuparia els escasos 40 metres que té l'amplada de les pistes de tennis, que encara existeixen ara. Una pista reglamentària de tennis té 11 metres d'amplada als quals cal sumar els marges fins la tanca. En competicions oficials, la banda té una mida de 3, 6 metres. Una espai que ocuparia 18 metres d'amplada. Pel que fa a la suma de les dues pistes ni tan sols arribaria als 40 metres, en el cas de la Devesa. A més aquest diari ha pogut comprovar sobre el dibuix utilitzat per l'Ajuntament que la mida se situa al voltant dels 38 metres.

Un espai protegit pel Pla General
En l'escrit, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), remarca que els arbres estan protegits pel Pla General d'Ordenació Urbana. Assenyala que els arbres estan protegits i catalogats pel seu valor patrimonial. Pagans explica que el pavelló ocuparà l'espai alliberat de l'Hípica i afegeix que es farà "sense haver d'eliminar cap element natural, ni tallar cap dels plàtans que constitueixen aquest valuós parc urbà". L'alcaldessa manté que "complirà tots els requisits perquè quedi integrat en la zona d'usos esportius del parc".

Velocitat i distàncies

2008-02-19T13:42:00.001+01:00

"L'Ajuntament, tot sol, va més de pressa, però amb els veïns, arribaria més lluny."
(aforisme rebut per mail)

Un referèndum sí que és participança

2008-02-19T09:28:00.001+01:00

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)

Per què l'alcaldessa ha tramès cartes únicament als veïns més propers, explicant les bondats del pavelló? Per quin motiu la Devesa ha quedat adscrita únicament als veïns del Barri Güell-Devesa? Des de quan la Devesa no és patrimoni comú de tots els gironins? Que és que als veïns del Barri Vell o de l'Eixample o de Santa Eugènia no els ha d'interessar el tema? Qui ha decidit aquesta segregació? No és la Devesa tema, problema, patrimoni i futur de tots els gironins i gironines?
TAMPOC NO S'HI VAL d'aigualir la polèmica -ben viva al carrer- posant d'excusa els 90.000 parers diferents que es diu que hi ha a Girona sobre el Parc de la Devesa per quedar-se tan amples ("com que tants caps, tants barrets, doncs ja dirà el govern"); ni és oportú de mesurar la veritat pel pes dels "opinadors de pes" que hi diuen la seva; ni és políticament correcte de tirar el projecte endavant com si res no passés (hi ha un moviment ben viu en contra del pavelló a tota la ciutat); ni toca deixar-se córrer l'arranjament de la Devesa (hi ha una majoria de ciutadans que volen que ?s'arregli); ni és ètic posar damunt la gespa de la Devesa tocs de prepotència (en un ajuntament democràtic, això no toca)...
Tampoc no és l'hora d'engegar processos participatius a l'entorn del Pla d'Usos i Serveis. O sí, però que en tot cas no es vulgui fer passar bou per bèstia grossa. Els ciutadans i els veïns, més que aprendre a dibuixar plànols (com al premiat procés de la Frontissa de Santa Eugènia), volen tenir la certesa que en qüestions importants com és ara la del futur de la Devesa les eines democràtiques són les que serveixen per dirimir la raó. Una autèntica democràcia participativa -participança, diria Francesc Ferrer- es fa amb el poble.
Pel valor històric, artístic, paisatgístic, anímic, etc., que la Devesa té per als gironins, l'Ajuntament hauria de convocar un referèndum consultiu a tota la ciutat que permetés prendre la decisió més adequada. Un referèndum sí que és participació i participança.

CRISTINA ALSINA (ERC): LA PERVERSIÓ DE LA PARTICIPANÇA O COM USAR EL NOM (I LES CITES) DE FRANCESC FERRER EN VA

2008-02-17T12:11:00.003+01:00

Pensàvem que la "PARTICIPANÇA" era una fòrmula de participació veïnal en les decisions polítiques, però vet aquí que es converteix en una gran farsa, en la justificació perfecta per la construcció d'un pavelló al bell mig de la Devesa i, també, i això ens dol més, en una ocasió per menysprear els veïns i acusar-los de tenir "apetències particulars i egoïstes" pervertint les paraules d'en Ferrer. Conclusió: vergonya i pena.

Pagans defensava el 2002 que la Devesa era el ´monument natural més emblemàtic´

2008-02-17T12:07:00.000+01:00

Diari de Girona
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), mantenia durant el 2002 una posició ben diferent de la que manté ara. En el llibre oficial de les Fires de Sant Narcís, dedicat a la Devesa, Pagans remarcava diversos aspectes del parc al qual qualificava de "monument natural més emblemàtic i preuat". Entre altres reflexions, la màxima autoritat municipal assenyalava que "quedava molta feina per fer" i entre els objectius que es marcava era "seguir enderrocant velles construccions i recuperar espais per als ciutadans".
La construcció del pavelló esportiu al parc de la Devesa ha fet que la plataforma veïnal recordi les paraules de Pagans quan es va enderrocar l'Hípica. L'entitat denunciava que l'alcaldessa havia canviat el seu discurs respecte al parc, al qual volia alliberar de construccions i volia convertir en un major espai verd.
En l'escrit de Fires, Pagans beu d'aquest esperit i apunta que la Devesa és, "aquest gran pulmó verd -un tresor natural envejat pels forasters i visitants- d'arbres centenaris que gaudeixen d'un estat de salut extraordinari és per a nosaltres un espai irrenunciable".
Pagans feia un repàs als usos de la Devesa, des de la Rosaleda a les botxes o als esportistes ocasionals de fúting. Es comprometia a millorar-la i volia fer compatible tot els usos. Argument que encara manté.
No obstant això, en el pròleg del llibre també destaca que "la Devesa té vida i n'ha de tenir més". A partir d'aquí, és quan assenyala que "la Devesa és i seguirà essent el nostre monument natural més emblemàtic i preuat".

Feu córrer el cartell de la convocatòria. Us hi esperem!

2008-02-16T16:21:00.002+01:00

ERC IMPULSA EL PAVELLÓ. CRISTINA ALSINA: La tramitació per construir el pavelló avança al ritme que li pertoca!

2008-02-16T15:19:00.002+01:00

Diari de Girona
La primera tinenta d'alcalde de Girona, Cristina Alsina (ERC), va assegurar ahir que ja s'està treballant en l'elaboració i disseny del debat participatiu del Pla d'Usos de la Devesa. Alsina va advertir que "no serà una gran assemblea, si no que es farà amb grups de treball per aconseguir consens". La regidora republicana va insistir que "serà un procés de participació no per imposar una postura per davant de les altres".
Sobre el projecte del pavelló, Alsina va recordar que es va aprovar fa dos anys i que tots el grups del govern ho volien. En aquest sentit, va reiterar -com ja havia fet l'alcaldessa en el ple de dimarts- que la tramitació per construir el pavelló avançaria al ritme que li pertoca.
Per altra part, Alsina va assegurar que l'enviament massiu de cartes de l'alcaldessa a les cases dels veïns va estar motivat perquè "cal informar els veïns i no fer la bola més grossa". La tinenta d'alcalde va explicar que "entre d'altres coses s'ha d'aclarir que no es tallaran arbres i que s'ocuparà un espai proper a la zona de l'Hípica".
La també responsable de Participació Ciutadana va assenyalar que "s'han tret estructures i en tindrem de noves, un equipament que ha de ser modern". Alsina va insistir que "s'ha d'articular la zona de la Devesa" i va defensar que hi pugui anar més gent i que tingui un major ús durant tot l'any.